Maçanet, segons els filòlegs i els que estudien els orígens dels noms de les coses, deuria ser un antic bosc de pomeres. El municipi comprèn diversos nuclis: el de Maçanet de la Selva, el poble de Martorell, els veïnats de Comajuliana, l’Estany, Marata, Miquel Farré, el Pibitller, Puigmarí, el Pujol i Soliva i les diverses urbanitzacions. Un terme històric que s’ha anat ampliant amb afegitons fins arribar als més de 7000 habitants de l’actualitat i que l’ha fet ser una de les zones urbanitzades més grans del continent. Restes històriques, des de domus romanes fins a construccions defensives com la torre de Cartellà, indiquen que l’activitat i l’activisme els ve de lluny. Són coneguts –ho diu l’alcalde- per la Secció de Hoquei de la Unió Maçanetenca i, també, per una fàbrica d’aperitius (Frit Ravich) que subministra a tot l’Estat. Les pomes, altre cop: en francès, les patates es diuen “pommes de terre”. Aquestes, però, són fregides i van en bossa.
