Combatent la vulnerabilitat urbana: les claus del Programa Metropolità de Barris (inclou vídeo)

0
1576

INFORME – Esmorzars alcaldes.eu

El passat 16 de desembre de 2022 es va celebrar el diàleg titulat “Combatent la vulnerabilitat urbana: les claus del Programa Metropolità de Barris” al Col·legi de Periodistes de Catalunya, que va comptar amb la presència i parlaments del Sr. Ramon Torra, gerent de l’AMB, el Sr. Xavier Delgado, subdirector General d’Anàlisi i Programació, de la Direcció General de Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Ricard Gomà, director de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i el Sr. Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels.

L’acte va estar moderat pel periodista Sr. Eduard Berraondo, va ser organitzat per Alcaldes.eu amb el patrocini d’Urbaser i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. A continuació, fem un resum dels temes debatuts.

Eduard Berraondo dona la benvinguda a tots els assistents i agraeix la presència dels ponents a la sessió. Seguidament recorda el propòsit d’Alcaldes.eu i dels seus diversos projectes. A continuació, obre un primer torn de paraula per contextualitzar el problema i que comença pel representant de l’AMB.

Ramon Torra explica que el Pla de Barris és un pla que s’emmarca en l’estratègia de millora de rendes i que té vocació de continuïtat, ja que “les polítiques socials són de resistència i no pas de curt recorregut”. El pla és una eina estratègica de lluita contra vulnerabilitats a l’AMB que a més compta amb sistemes que permeten avaluar-ne els resultats. A més, destaca l’arrelament d’aquest pla en l’Administració local, “que no té una política fiscal pròpia, sinó que és una Administració de prestació de serveis”, que vol garantir la mateixa qualitat i accés a tot el territori.

Les polítiques socials són de resistència i no pas de curt recorregut

Un dels propòsits és que els espais urbans deixin de tenir “centres i perifèries” en la prestació de serveis i que la qualitat dels serveis sigui equitativa.

De la seva banda, Ricard Gomà explica que l’IERMB és un espai amb un doble caràcter: el de generació de coneixement i producció de dades, i el d’acompanyament a polítiques metropolitanes. Recorda que venim d’unes èpoques complicades, que han encadenat diverses crisis (la de 2008, la pandèmia, la inflacionària actual…) i diverses respostes basades en les restriccions i l’austeritat. Amb això, l’índex de desigualtats ha crescut i, a més, les reactivacions que hi van haver després de 2014 es van basar en la precarietat. A més, la pandèmia ha tingut un impacte superior en els col·lectius més fràgils: famílies monoparentals, població  migrada recent, llogaters joves, persones grans que viuen en solitud no desitjada…

Però creu que hi ha una important diferència en relació a la crisi de 2007, i és que aleshores la resposta dels governs va ser l’austeritat, i, en canvi, ara la resposta és expansiva, de molts escuts socials i això “és quelcom que cal preservar”. Els programes de suport a polítiques socials com el Pla de Barris són un valor molt important.

La resposta dels governs a la crisi de 2007 va ser l’austeritat. Ara la resposta és expansiva, de molts escuts socials. És quelcom que cal preservar

Diu que quan es cartografien les desigualtats és quan es fan explícits els elements de segregació en el territori, i que ho fan d’una manera que no és simètrica. Diu que aquestes desigualtats tenen tres característiques: la persistència en el temps, la concentració geogràfica i la complexitat (que, al seu torn, depenen de certs elements físics, d’exclusió social i d’elements relacionals). Diu que, concretament, s’ha observat que a l’eix del Besòs i a l’eix de l’Hospitalet a Sant Boi hi ha més concentració d’aquesta vulnerabilitat, des d’un punt de vista estadístic.

En Xavier Delgado excusa, primerament, la no presencia de la senyora Mariona Oms, directora general del seu departament, que no ha pogut participar per imprevistos. Considera que hi ha dos conceptes rellevants en el debat: la vulnerabilitat i el paper del barri.

Del primer concepte diu que s’ha fet servir molt com a eufemisme de pobresa, però la vulnerabilitat és molt més que la pobresa, i les lleis de prestacions socials i d’accés a recursos públics van associades a l’un i no pas a l’altre. Diu que vulnerable és una persona gran que té una pensió econòmica suficient, però que viu en soledat no volguda, o que no pot baixar al carrer perquè no té ascensor. També ho és una persona immigrada que es guanya la vida fent feines cobrades en “negre”, però que té dificultats en integrar-se en la comunitat. Igualment, ho pot ser una persona amb discapacitat que no pot anar al centre de la seva vila perquè les voreres no són prou amples.

La paraula vulnerabilitat s’ha fet servir molt com a eufemisme de “pobresa”, però la vulnerabilitat és molt més que la pobresa

Quant al concepte de barri, troba molt encertat que les polítiques es centrin en ells. Un dels hàndicaps que diu que tenen al seu departament és que el seu interlocutor natural són els municipis, que es basen en informació de rendes mitjanes i indicadors agregats. D’ells en depèn l’atorgament de recursos i ajuts (contracte Programa, per exemple). En canvi, un municipi pot tenir barris molt benestants i molt deprimits i, en terme mitjà, els indicadors són prou bons com per a no poder accedir a aquests recursos. Per tant, els barris són la unitat d’anàlisi que permet detectar més bé les situacions de vulnerabilitat i les oportunitats per resoldre-les de manera ràpida. Creu que mirar els barris és una manera molt eficaç de fer front al problema.

Al seu torn, Ferran Busquets coincideix en què l’aproximació dels barris és encertada i que està alineada amb la seva visió de proximitat amb les persones que viuen al carrer. Explica la problemàtica de les persones a les que la Fundació Arrels atén: persones que, per un motiu o altre, viuen a l’aire lliure i que són estigmatitzades i tenen dificultats en acceptar solucions de bon grat. Però en la seva experiència han vist que si es donen els passos correctes, acaben acceptant l’ajut i avançant.

En el marc del present debat, explica que les ciutats més grans tenen un factor d’atracció per a tothom, però també per a les persones amb més vulnerabilitat. A Barcelona, per exemple, el 60% de les persones que van començar a viure al carrer el 2021 provenien de fora de la ciutat.

Explica el retrat robot d’aquestes persones: homes en la majoria, que han patit problemes d’agressió, que tenen una esperança de vida mitjana inferior en 17 anys a la resta de la població i que poden trobar-se immersos en problemes de convivència amb el veïnatge. Diu que, tot i que la solució natural és la d’oferir-los habitatge, finalment és molt difícil trobar-ne de disponible. Una de les claus del problema seria treballar en l’àmbit migratori i l’altra és treballar amb la comunitat. En la seva opinió, la gran majoria de les persones acaben tenint empatia amb la gent que dorm al carrer si hi ha la conscienciació suficient.

La majoria de les persones generen empatia amb la gent que dorm al carrer, si hi ha la conscienciació suficient

Acabat el torn d’intervencions introductòries, el moderador inicia una bateria de preguntes a cada participant. Al gerent de l’AMB li pregunta si el Pla de Barris pot tenir alguna dificultat a l’hora d’executar-se.

Ramon Torra explica que alguns municipis poden tenir molt ben identificats els problemes, però potser no saben prou bé com gestionar-los, fins i tot rebent els recursos del pla. Per aquest motiu, un 10% del pressupost del programa es destina a proporcionar suport extern per saber com executar-lo.

També diu que sovint les situacions extremes dels municipis poden quedar amagades en les mitjanes estadístiques i que els ajuntaments en són conscients. El programa pot servir per donar el recolzament necessari. Diu que resoldre aquests problemes no pot ser una qüestió d’activisme, sinó de professionalització.

Igualment diu que el desitjable és que els programes d’ajut i percepció social siguin complementaris entre ells. Creu que els 10 milions d’euros del Programa de Barris són “un granet de sorra”, però que pot combinar bé amb les polítiques de la Generalitat, de la Diputació, etcètera.

Finalment, diu que cada barri té unes problemàtiques diferents i que no es pot aplicar una recepta única. El Pla de Barris surt de l’IERMB, que descriu el problema i proposa metodologies que tenen sentit fent una lectura per barris.

El moderador pregunta al Sr. Gomà sobre les problemàtiques dels barris de l’AMB en concret.

Ricard Gomà amplia el que ha dit abans sobre les dues àrees (o eixos) que concentren més vulnerabilitat a l’AMB. Una és la de l’eix del Besòs (La Mina, Sant Roc, La Salut, Singerlin, Les Oliveres, Ciutat Meridiana…) i l’altra és la del Llobregat (Collblanc, La Florida, La Torrassa, Can Serra, San Ildefons, La Cooperativa…).

Explica que dels 270 barris existents a l’AMB, el decil de major vulnerabilitat (27 barris) es reparteix entre les dues zones (19 al Besòs i 8 al Llobregat). I explica que aquests càlculs s’han hagut de fer de manera conjunta amb els ajuntaments en els darrers anys, perquè no existia cap font d’informació. S’ha pogut elaborar amb informació generada a escala de seccions censals, que s’han reescalat per barris. Finalment, un gran percentatge dels projectes finançats en el Pla de Barris s’incardinen en aquests dos eixos.

El moderador s’interessa per diversos aspectes de la situació de les persones en risc de vulnerabilitat.

Ferran Busquets diu que el 80% de les persones que viuen al carrer a les grans ciutats europees són d’origen migratori. I que en els 27 barris assenyalats anteriorment és difícil trobar-hi gent al carrer, perquè acostumen a anar als centres de les localitats més benestants.

També diu que li preocupa moltíssim les persones vulnerables que “no es veuen a si mateixes com a vulnerables”, perquè això pot voler dir que s’han rendit i resignat, i potser ja no hi a tornada.

Ens preocupen moltíssim les persones vulnerables que no es veuen a si mateixes com a vulnerables

Ramon Torra comenta que el Pla contempla eixos estratègics d’intervenció com ara l’educació, la bretxa digital, la fractura social, la sanitat, les malalties mentals, les addicions, la integració laboral, l’absentisme… Diu que en tots aquests barris, la freqüència d’aquests problemes és més elevada que en la mitjana. I diu que són factors que acaben promovent cercles viciosos en què les generacions futures senten que ja no tenen oportunitat de millora. Diu que cal superar aquest cercle viciós.

També ha recordat que un dels projectes que se subvenciona passa per donar un paper al veïnat per tal que denunciïn i adverteixin de la presència de problemes (en casos de soledat no desitjada, per exemple). Si el problema és invisible, ningú el fa palès i queda per resoldre.

Xavier Delgado diu que no totes les persones vulnerables se senten vulnerables. I que una persona gran que es relaciona des del telèfon, perquè no pot sortir de casa, acaba normalitzant la situació i resignant-s’hi. També un jove pertanyent a una família vulnerable pot acabar assumint que tindrà fracàs escolar i que farà feines de baixa qualificació com una cosa normal.

“Podem millorar les cases i les voreres, però si no entrem en el concepte de les persones i en les expectatives de vida, en què cal no resignar-se, serà difícil que vencin per si mateixes”. Diu que un dels pitjors problemes imaginables és el de la cronificació o “herència” dels ajuts. “Quan els fills de les famílies perceptores de renda garantida només aspiren a tenir l’edat suficient per demanar la renda garantida, tenim un problema, perquè és el pitjor per a tothom”. Ha admès que és un problema cultural i difícil de gestionar.

Quan els fills de famílies perceptores de renda garantida només aspiren a la renda garantida, tenim un problema

El moderador pregunta si el problema de la vulnerabilitat també afecta altres ciutats del país, a banda de les de l’AMB.

Ricard Gomà explica que, efectivament, la vulnerabilitat urbana és un fenomen transversal i que a les ciutats  s’expressa, amb molta intensitat, qualsevol dels processos i dinàmiques de les societats, per bé i per mal. Creu que és important tenir confiança en què les polítiques públiques es poden construir i ajudar a superar problemàtiques, si es mantenen de manera sostinguda i estructural. Explica que hi ha exemples de polítiques urbanes i comunitàries que han funcionat i transformat les realitats al llarg del temps, i que poden ser referència per a construir aprenentatges.

Cal tenir confiança en l’èxit de les polítiques públiques, si es mantenen de manera sostinguda i estructural

En aquest sentit opina que el Pla Metropolità de Barris, si respon amb èxit als desafiaments, pot ser una referència per a d’altres àrees metropolitanes del país.

En darrer terme, en Xavier Delgado afegeix que la situació econòmica actual no implica tant d’atur com el que hi va haver al final de la crisi de 2007, però, en canvi, la inflació és molt elevada i “tenim treballadors pobres”. Si la gent té salari, però les despeses pugen, els efectes són igualment negatius, especialment per a les persones que tenen menys ingressos.

En aquest punt s’obre un torn d’intervencions del públic assistent. Hi participen tres persones.

En primer lloc, el Sr. Raúl Sánchez, de l’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya es mostra preocupat pel tractament que reben les famílies que representa. Diu que la definició de vulnerabilitat des del punt de vista legal no sempre cobreix la realitat d’aquestes famílies, perquè el sistema de protecció públic té en compte criteris com la declaració de renda de l’any anterior, però que no té en compte la renda per càpita dins d’una família. Igualment, certes prestacions només contemplen fins al tercer fill, però ja no augmenten en proporció a partir del quart. I moltes famílies acaben tècnicament excloses dels ajuts.

Ramon Torra i Xavier Delgado confirmen la importància del treball de l’associacionisme. El darrer, a més, admet que hi ha normes que són contradictòries, paradoxals o difícils d’entendre. Però també afirma que cal canviar això des de l’àmbit parlamentari i que les majories polítiques han de ser les propícies. Desitja que en el futur es puguin compactar les mesures d’ajut social, però creu que és una “tasca titànica” .

El Sr. Julian Carrasco, de la Federació Comarcal d’Associacions de Veïns del Baix Llobregat comenta que parlar de vulnerabilitat és parlar de persones pobres. I que, sense vivenda digna, no hi ha vida digna. Creu que la vivenda és una part importantíssima de la solució del problema. També esmenta la idea del sentiment de pertinença a la comarca com a factor d’èxit. Diu que han tingut bones experiències al Baix Llobregat i que potser convindria promoure el mateix sentiment entre els 36 municipis de l’AMB.

Ramon Torra també opina que el concepte de pertinença es important.

Finalment, Joan Barrera, Síndic de greuges de Cornellà diu que, en la seva feina, ha percebut un problema de manca d’eficàcia en la col·laboració entre administracions. Creu que hi ha recursos disponibles i bona orientació, però que el que falla és el concepte d’eficàcia tal com el proposa la Llei de Procediment Administratiu.

Ramon Torra i Xavier Delgado confirmen la intuïció del Síndic. El darrer diu que hi ha molts factors que dificulten la correcta comunicació i traçabilitat de la informació, i que de fet hi ha 108 carteres de serveis funcionant de manera gairebé independent a Catalunya, perquè manca una eina de valoració comú per al país. I això porta a prescripcions diverses. La Generalitat és competent en Serveis Socials, però també ho són els ajuntaments, la Diputació de Barcelona i, encara que no ho sigui, l’AMB també fa actuacions en aquest sentit. A més, la mobilitat de les persones vulnerables pot generar disfuncions en el seguiment de municipi a municipi (sovint viuen de lloguer i poden canviar de ciutat).

En l’apartat conclusiu, s’obre un torn d’intervencions finals.

El Sr. Ricard Gomà comenta que l’arquitectura de distribució competencial té marge de millora. Però també diu que totes les polítiques públiques s’emmarquen cada cop més en sistemes de governança multinivell i això fa que la coordinació esdevingui un tema central. Des del municipalisme, que és un estament fragmentat, es veu com els ajuntaments amb menys capacitat de despesa social són els que més necessitats concentren. I a la inversa. Per tant, és clau enfortir el municipalisme, i que des de la Generalitat i l’AMB hi hagi programes que ajudin a reforçar i cohesionar la xarxa municipal. Creu que el Pla Metropolità de Barris és un gran exemple d’això.

El Sr. Ferran Busquets creu que s’ha guanyat molt en capacitat de diagnosi, però que la gestió dels problemes socials es troba encara en fase d’assaig i error. Reclama també un major paper per a l’associacionisme, perquè, diu, “l’Administració té molta capacitat, però poca agilitat, just al contrari que les associacions”. Creu que la combinació d’ambdós estaments seria important. Finalment, ha indicat que li preocupa molt la pobresa heretada.

El Sr. Ramon Torra confirma la sensació del Sr. Busquets en quant a que cal aprendre a coordinar esforços i superar el treball de “silos” (o “xiringuitos”). Creu que l’Administració local és la més propera al problema, però també la més feble i cal ajudar-la. Cal, per tant, alinear polítiques i administracions, ja sigui que tinguin competències o no. També creu que l’associacionisme és molt important i que l’Administració no té la mateixa sensibilitat o coneixement de les associacions. Per tant, arribar a certes situacions seria impossible sense el paper d’entitats com la Fundació Arrels. Cal reforçar la col·laboració.

El moderador dona per tancat el col·loqui en aquest punt.

La notícia a altres mitjans

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.