Jordi Soler

Alcalde de Calonge i Sant Antoni

Aposta cultural

“Si seguim treballant així, al final no quedarà ningú a l’Administració pública”

Jordi Soler es considera més un “gestor” de municipi que un alcalde que “inaugura pantans”
0
3241

A la Costa Brava central, el municipi de Calonge i Sant Antoni ha adquirit un protagonisme especial en els darrers anys. De ser “una més” de les diverses propostes turístiques, a ser un referent en Smart City, i turisme cultural.

Quina va ser la seva trajectòria fins que va arribar a l’alcaldia?

Vaig néixer el juny de 1960 a Vulpellac (Baix Empordà). El meu pare era secretari d’ajuntament i, quan jo tenia dos anys, va venir a treballar a l’Ajuntament de Calonge, de manera que tota la família ens vam traslladar amb ell. Em sento calongí de tota la vida i per a la gent del poble soc en “Jordi”, més que l’alcalde, perquè m’han vist créixer.

Vaig estudiar a les escoles nacionals del poble, a La Salle i al Vedruna de Palamós. Després vaig estudiar Dret a la UAB i em vaig llicenciar. Vaig Col·legiar-me com a advocat el 1985 i estic en exercici, tot i que no m’hi puc dedicar tant com voldria. Vaig entrar en política amb 42 anys, sense haver-hi militat mai abans.

Vaig entrar en política amb 42 anys, sense haver-hi militat mai abans

Per què?

Amb quaranta anys vaig pensar que vivia la millor etapa de la meva vida i vaig formar part d’un grup de persones independents. Finalment, vam integrar-nos a Convergència i Unió. Les primeres eleccions a les que em vaig presentar van ser una batalla molt renyida.

Porta molts anys al consistori, des d’aleshores.

El 2003 vaig guanyar les eleccions i vaig ser alcalde amb tres regidors. El 2007 vaig tornar a guanyar, però em van fer una “pinça” i vam passar a l’oposició nou mesos, fins que vam promoure una moció de censura i la vam guanyar. Així hem estat fins el 2019, en què vam passar novament a l’oposició per només 40 vots de diferència. Però l’octubre de 2020 vam tornar al govern amb un nou equip. Vam començar de zero. Avui estem absolutament consolidats. En tres mesos li vam donar la volta a tot plegat i des d’aleshores el poble funciona. Veurem què passa a partir del maig vinent.

Com diria que és el seu estil de fer política?

Jo sempre dic que hi ha dues maneres de ser alcalde: una és la de qui es dedica a inaugurar pantans i l’altra és la de qui es dedica a la gestió. Jo vinc del món privat, ja sigui com a advocat o bé com a director d’una empresa immobiliària. El xoc que vaig rebre quan vaig arribar a l’Administració va ser brutal. Amb la nova Llei de Contractació ja no podies resoldre els problemes a cop de telèfon. Al contrari: havies de començar amb les tramitacions, que són tota una nosa. Algú haurà de pensar algun dia què passa amb l’Administració pública… Al final no hi quedarà ningú si seguim treballant d’aquesta manera.

Jo sempre dic que hi ha dues maneres de ser alcalde: una és la de qui es dedica a inaugurar pantans i l’altra és la de qui es dedica a la gestió

Però no ha notat cap evolució en tots aquests anys?

Doncs no. Amb alguns matisos, la manera de fer sempre ha estat la mateixa. Hi va haver la Llei Òmnibus, i es van sacrificar tràmits. Però amb la LRSAL els tràmits van tornar a complicar-se. I als pobles tot això no ens ajuda gaire a gestionar els actius, ni a planificar el futur. Ho hem de fer sempre a expenses de les subvencions que puguin arribar-nos, que generalment són finalistes. Tenim un pressupost de 20 milions d’euros d’ordinari i n’estic content, però si poguéssim treballar com una empresa podríem fer molt més.

Tenim un pressupost de 20 milions d’euros d’ordinari i n’estic content, però si poguéssim treballar com una empresa podríem fer molt més

I a nivell més personal, què li ha comportat ser alcalde?

D’entrada jo vull donar un agraïment molt sincer a la meva dona. Ella ha criat els nens. Quan vaig entrar el 2003, la meva filla tenia set anys i el meu fill en tenia quatre. No em sento massa orgullós de dir que l’esforç l’ha hagut de fer la meva dona. Però és que no hi ha hagut més remei. Aquí hi ha sis llistes electorals i hi havia hagut moltes trifurques abans i també n’hi va haver després. Això demanava una dedicació important.

El 2003 érem un municipi més de la Costa Brava. Avui se’ns segueix. Som una Smart City local i un referent en tecnologies, esport i cultura. A més, com que som dos nuclis, sovint hem de duplicar equipaments: tenim dos teatres, dues pistes de futbol… És una dificultat. Personalment em sento molt orgullós i content d’haver contribuït a modificar la manera de fer del poble. No sé si ho hem aconseguit o no, però la gent ho reconeix i no puc fer més que sentir-me content i donar-li les gràcies a la meva dona. M’ha permès l’honor de fer d’alcalde del meu municipi.

El 2003 érem un municipi més de la Costa Brava. Avui se’ns segueix. Som una Smart City local i un referent en tecnologies, esport i cultura

Ha hagut de deixar de banda la seva professió?

Com us deia, segueixo sent advocat en exercici. Però no m’hi puc dedicar perquè l’Ajuntament m’absorbeix molt de temps. Fins els anys 2004 o 2005 vaig poder compaginar-ho i tenia el despatx aquí a Calonge. Però des que vaig ser alcalde els cassos que podia portar eren comptats i gairebé eren per compromisos familiars o d’amistat. Aquest ha estat un canvi de vida important, perquè la professió lliberal em donava una llibertat que ara no tinc. Però ens hem adaptat a això també.

Li hem demanat que ens portés unes fotografies. Ens les pot explicar?

Aquí n’hi ha una del dia de la Promesa del millor escolta. D’escolta se n’és sempre, però aquest dia és el que promets fer una bona obra al dia i el lema de “sempre a punt, tant com puc”. Això et marca. Potser no et recordaràs de moltes coses de l’escoltisme, però et queda l’important. Amb un amic de Calonge vam fer la promesa aquell dia.

Després hi ha una altra fotografia fent esport amb l’equip juvenil. Jo soc aquest d’aquí, veu? Amb la mata de pel tan important, que ara ja no tinc. Vam guanyar el partit aquell dia.  I aquestes altres ja són fotografies del temps d’alcaldia.

Aquesta d’aquí és al Castell. Començaven les obres de restauració. I aquesta que és el dia que signava el canvi de nom de Calonge i Sant Antoni, en aquest despatx.

Parlem ara de Calonge i de Sant Antoni. Quin tipus de municipi és…

Com dieu, som un municipi partit en dos nuclis importants, a més de 36 urbanitzacions. Algunes d’elles tenen més de 700 parcel·les, originàries dels anys seixanta i setanta. Urbanísticament som un poble complicat, però hem sabut crear entesa entre tots. De manera deliberada hem volgut no donar preeminència a cap dels dos nuclis i hem volgut integrar tothom.

A nivell comercial, mentre que a Sant Antoni hi havia hoteleria i restauració i el petit comerç ha aguantat bé, a Calonge la gent s’ha anat jubilant i els descendents anaven a estudiar fora o no volien seguir amb els negocis familiars. Així que s’havia quedat buit. Se’ns va ocórrer la idea de buscar un al·licient per donar vida altra vegada al centre d’aquest nucli: el món del llibre. Vam esdevenir un poble de llibres, a través d’una fira. El resultat va ser una sorpresa per a nosaltres. Vam obrir el 10 de desembre passat i les campanyes de Nadal i Sant Jordi van ser exitoses. Els llibreters estan contents i la gent d’aquí ha vist que l’acció ha portat vida al poble.

Urbanísticament som un poble complicat, però hem sabut crear entesa entre tots

Quins llocs són els emblemàtics del municipi?

Hi ha el Castell, que és propietat de la Generalitat, però del que en tenim l’ús per 30 anys. Nosaltres hem pagat el preu de la reconstrucció i, en aquests moments hem licitat la darrera fase de les obres. Consisteix en acabar unes golfes i un parell de torres. Amb això el Castell quedaria acabat i es dedicaria a ser el Centre d’Interpretació de les Gavarres, és a dir, un equipament cultural, museístic, de difusió de flora i fauna, etcètera. Hi farem jornades, exposicions i conferències i, amb això, ja tindrem activitat cultural tot l’any.

A banda, tenim un antic convent de monges carmelites propietat de l’ajuntament. Només se n’aguanta la façana, però tan aviat puguem hi edificarem un Centre del vi. El nostre és un poble productor i sabem, per estudis que han fet universitats com les de La Rioja o la de les Illes Balears, que aquí tenim 21 ceps singulars i 11 que són únics al món… Un tresor previ a la fil·loxera. A la Rioja en van trobar només tres d’iguals en 30 anys i aquí n’han trobat 11 en una sola vinya de 6.000 metres. Crec que hem d’explotar aquest microclima i aquest relat, i el Centre del vi ens hi ajudarà. Igualment, a Sant Antoni, tenim el monestir del Collet, del segle XIII, amb unes runes romanes dels segles I i II. Hi hem trobat àmfores i una acròpolis romana.

I la Torre Valentina i el una plaça nova també són molt emblemàtics de Sant Antoni.

Així és. Sant Antoni és un poble edificat bàsicament als anys 40 i 50, que té tres carrers molt llargs, sense zones verdes. Com a molt hi ha el pati de l’escola, la plaça de la Llibertat i la de Catalunya. Però hem guanyat una concessió administrativa per fer quatre places que ja s’endinsen a la costa. Tot plegat, uns 3.500 metres que la gent ja s’ha fet seus i que ajuden a descongestionar el passeig, especialment a l’estiu. Així que hem construït la plaça de la Pau, també en una zona marítima i terrestre que ens ha concessionat Costes. Li vam posar un jardí, dues escultures de Rosa Serra i la gent hi va per patinar, cantar, fer havaneres o classes de tango… Hem reinventat l’espai.

I parlant de la gent, com diria que són els calongins i les calongines? Què els caracteritza?

Josep Pla deia que la gent de Begur, Cadaqués i Calonge era la més tancada de la zona de la Costa Brava. I crec que és així. Però el cosmopolitisme de tanta gent com ha vingut aquí ens ha transformat molt. En aquests moments som amfitrions molt orgullosos de rebre qui ens visita. És molt rar que trobeu un comerç on no et parlin en anglès o francès per atendre els visitants de tot arreu, de manera que el personal ha hagut d’assumir un plus de formació per fer que tothom se senti bé. I ho han aconseguit, perquè el 80% de la gent que ens visita a l’estiu, torna l’any següent. Potser són propietaris o llogaters, però van tornant.

Des dels anys seixanta ha passat molt de temps. Hem conegut molta gent i la procedència dels turistes ha anat canviant. Primer eren francesos. Però als anys noranta van marxar i, amb la construcció de l’Eix Transversal, van arribar persones de Vic, dels Vallesos, de Manresa i de Lleida. Aquí et trobes molta gent de Gurb i Centelles. Ens coneixem tots.

El cosmopolitisme de tanta gent com ha vingut ens ha transformat molt. En aquests moments som amfitrions molt orgullosos de rebre qui ens visita

Hi ha prou habitatge per als joves del municipi?

No negaré que en un poble turístic el lloguer d’habitatges és un tema complicat. També cal tenir present que Sant Antoni i Calonge tenen realitats diferents, perquè un és més concentrat i d’interior que l’altre. La gent jove té dificultat en trobar pisos, però en troba. Des de l’Ajuntament hem fet un parell de coses per posar-hi solució. D’una banda, hem arribat a un acord amb Criteria per adquirir un edifici de 21 pisos a la vora de Sant Antoni i posar-los en lloguer social. De l’altra, amb una cooperativa anomenada Sostre Cívic, hem agafat un altre bloc de 14 pisos que també estan en règim cooperatiu de serveis comuns, per al jovent.

Tenim a més en estudi un altre edifici de 32 departaments, a prop de l’ajuntament. Estem negociant-hi i no podem dir-ne res, però el que volem és posar lloguer social a disposició de la gent jove que vol començar.

La gent jove té dificultat en trobar pisos, però en troba

Quina és la situació econòmica de l’Ajuntament?

Puc dir que, des de 2003, tots els anys hem tingut superàvit. La previsió d’enguany també és bona. No diré que siguem un ajuntament ric, però sí que som suficients. Els ingressos en concepte d’IBI són importants, perquè tenim 24.000 unitats urbanes i amb això ens valem per fer un bon pressupost. A més, com que contenim la despesa, acabem en superàvit. De vegades és més gran i de vegades més petit. L’any passat, per exemple, en vam obtenir 1,2 milions i, sobre la base dels romanents, vam poder fer inversions que eren volgudes i necessàries.

Econòmicament, estem del tot sanejats, amb un deute del 35% com a molt. Tenim molt de marge fins al 110%. I no tenim cap problema per gestionar la nostra hisenda.

Des de 2003, tots els anys hem tingut superàvit. La previsió d’enguany també és bona. No diré que siguem un ajuntament ric, però sí que som suficients

Com és l’estructura de l’Ajuntament? Quantes persones hi treballen i quin és el perfil de l’equip de govern?

Aproximadament som uns 210 treballadors, comptant les persones que estan a la llar d’infants, a la policia i a la brigada municipal. Potser sembla una quantitat rellevant per a un poble d’11.500 habitants com el nostre, però a l’estiu necessitem tot aquest personal i més per atendre tanta gent com rebem. Quant a l’estructura de l’Ajuntament, es basa en quatre grans àrees: seguretat, persones, economia i secretaria. Totes les unitats, com ara urbanisme o medi ambient, depenen d’aquestes àrees.

Finalment, l’equip de govern el composen nou regidors dels disset del consistori. Som una mica sui generis, però malgrat tot ens entenem. Crec que som l’únic poble d’Espanya en què coincideixen el PP i el PSC al govern. A més, tenim un republicà i nosaltres mateixos, que som de Junts. Als pobles, però, les sigles no són el mes important. La coneixença de la gent és el que ha de prevaldre. Ens en sortim bé i l’equip de govern està molt cohesionat.

Crec que som l’únic poble d’Espanya en què coincideixen el PP i el PSC al govern

Amb la pandèmia, van haver de renunciar a algun programa important?

Sempre trobareu projectes que han quedat aplaçats. No sé si nosaltres seguirem a l’alcaldia després del juny de 2023, però la nostra voluntat és seguir i, per tant, refer aquests projectes que van quedar pendents.

Un dels temes claus per a mi és fer que un parell d’universitats puguin tenir el seu espai permanentment al poble. Jo crec que ens podria acabar de situar en el món de la cultura i de l’urbanisme com a poble de referència a la Costa Brava.

Han demanat fons Next Generation? Per a quins projectes?

Sí. Hem demanat fons Next Generation per a tres projectes. Un és el que us deia del Centre d’interpretació del vi; l’altre és el del centre universitari al Collet de Sant Antoni i el darrer és per a una fundació municipal que dedica 22.000 metres quadrats a exposar 304 obres d’art. Parlem de Tàpies, Corberó, Joan Pons, Cuixart, Tharrats, Clavé, Beà… Tot és pintura catalana de la segona meitat del segle XX. Tenim moltes peces i són importants. La intenció amb aquests diners és crear un gran centre d’art conservant la casa com està, fent-hi dos pisos soterrats en els jardins on exposar-hi.

Quin ha estat el millor moment al capdavant de l’alcaldia?

Diria que va ser l’any 2011. Em sentia molt ple de vida i vam fer una bona campanya. Vam treure set regidors de disset i vam fer les coses molt bé. El pitjor moment, sens dubte, va ser el 27 de juliol de 2004. El fill d’un regidor i amic va morir d’accident, en un xoc amb una altra persona. Va ser un dia molt dur, perquè van passar coses gens desitjades, que no t’esperes. El patiment dels pares va ser molt impressionant.

Quan parla amb altres alcaldes i alcaldesses de les rodalies, en quines preocupacions coincideixen?

D’entrada soc el més vell, o el que porta més anys, de les rodalies. Així que crec que em tenen una mica de respecte. No és que em donin la raó, ni molt menys. Però en general parlem dels problemes que tenim. Per exemple, hi ha sis municipis, des de Sant Feliu fins a Pals, que hem treballat fins aconseguir canviar uns temes del Pla Director. Ho vam anar a exposar conjuntament a Urbanisme i ens van fer cas.

També aquest estiu vam patir unes micro-tallades de corrent a la xarxa elèctrica i ens vam reunir cinc de nosaltres per donar una roda de premsa. El que vull dir amb això és que hi ha una bona sintonia entre tots. No ens mirem les sigles, perquè cadascun té un color polític, però crec que la col·laboració en defensa de la Costa Brava central i del Pla de l’Empordanet sud és molt bona. Tots anem a una.

La col·laboració en defensa de la Costa Brava central i del Pla de l’Empordanet sud, és molt bona. Tots anem a una

Creu que des dels governs centrals (Barcelona, Madrid…) s’escolta prou els municipis?

Li diré que en el tema urbanístic ens vam sentir enganyats. I que de seguida vam elevar la nostra protesta i ens va sortir bé. En el tema de la llum, el problema no és tant del Govern, com d’una companyia com Endesa, que no compleix les obligacions. Però, curiosament, des que vam fer la protesta i la roda de premsa, ja no hi ha hagut més talls.

La darrera pregunta: com és el dia a dia de l’alcalde de Calonge?

És senzill. Surto de casa al matí entre un quart i dos quarts de vuit. Cada dia faig una ronda per tot el poble, fins i tot per Nadal i Any nou. A més, tinc la necessitat personal de veure el mar tots els dies, no li sabria dir per què. I, més o menys a un quart de nou arribo a l’Ajuntament. El primer que faig és gestionar els correus i veure el que diu la premsa. Després comença la feina. Als matins, generalment, fem les reunions. Les juntes de govern queden per a les tardes. I els plens, plenaris i reunions de comitives també van a la tarda. El meu perfil és de gestor, així que soc més un gerent que un alcalde clàssic.

Cada dia faig una ronda per tot el poble, fins i tot per Nadal i Any nou

Calongí des dels dos anys de vida, en Jordi Soler és advocat de professió. També va ser director d’una empresa immobiliària. Amb aquest bagatge professional i una manera de fer molt executiva, es considera més gestor (fins i tot gerent) que alcalde. Potser gràcies a aquest caràcter el seu equip de govern és tan divers i, no obstant, tan ben conjuntat. Tots els dies de l’any, a primeríssima hora, fa una ronda pel poble i vetlla que tot estigui a lloc. També aprofita per veure el mar. Al marge d’algunes interrupcions, ha estat alcalde de la localitat des de 2003 fins a l’actualitat. Agraeix a la seva esposa el temps que li ha donat per poder fer d’alcalde.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

Un llibre especial. M’agrada molt la Mediterrània, de Baltasar Porcel. També d’altres obres d’ell.

Una pel·lícula. Casablanca.

Una cançó. Mediterráneo, de Serrat.

Un plat de cuina. La becada. És difícil trobar-la, però si és bona, val la pena.

Una beguda. El cava.

Un país. El meu.

Un viatge que hagi fet o que li agradaria fer. Fa molts anys vaig anar als Alps. Sempre hi tornaria. Busqueu-me per Ginebra. O a Ciutadella, a Menorca.

Un esport. El futbol. També he practicat l’esquaix i el tenis.

El que més valora d’una persona. La lleialtat; el dir les coses tal com són i a la cara; el no amagar-se res per poder treure’n profit i, sobretot, la sinceritat.

Calonge i Sant Antoni

Al Baix Empordà, i amb uns 34 Km2 d’extensió, el municipi de Calonge i Sant Antoni té una població estable de prop d’11.500 habitants (que es multipliquen a l’estiu). Juntament amb Palamós, Forallac, Sant Sadurní de l’Heura, Santa Cristina d’Aro i Castell-Platja d’Aro conforma un nucli de localitats orgulloses de rebre i atendre visitants d’arreu i de defensar els interessos de la Costa Brava.

La seva dualitat de nuclis, un més a la costa i l’altre més a l’interior, fa que en la seva topografia, fauna i flora s’hi trobin diferències notables. Calonge, al voltant del castell, és el típic nucli tradicional. Sant Antoni, en canvi, és la vila marinera, molt reestructurada des dels anys seixanta i en endavant. El boom turístic va canviar la vida d’un i altre i va aportar prosperitat. Amb tot, el municipi ja havia viscut temps d’economies riques i industrioses des del segle XVIII, gràcies al comerç marítim, a la indústria del suro i a la mecanització de diversos processos. Actualment els dos nuclis, i les nombroses urbanitzacions que també els orbiten, tenen una vida força ben avinguda, que busca en la cultura el proper focus d’activitat econòmica i prosperitat.

Alcaldes.eu recomana:

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.