Consells per a nous -i no tan nous- electes: Comunicar, la funció crítica

0
184

Antoni Biarnés

Director del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya.

antonibiarnes@antonibiarnes.cat

COMUNICAR, LA FUNCIÓ CRÍTICA

Una de les funcions crítiques de qualsevol alcalde/ssa o regidor/a és comunicar. Comunicar és tant important -o més- que fer, perquè la comunicació és consubstancial a la política. Vegem-ho:

  • Comunicant  expliquem el nostre projecte: la visió de ciutat que tenim, la diagnosi del moment actual, l’estratègia que proposem seguir, el paper de cadascú en ella… Tot el que fem i tot el que passa ho hem de posar en relació a aquest relat, per tal que s’entengui i que adquireixi vigència davant dels ciutadans, però també per a què tothom (polítics, treballadors municipals, forces vives locals) tinguin el nord clar.
  • Comunicant compartim els valors en què creiem, i argumentem al seu favor. Política és també pedagogia, i l’exercici del poder representa una magnífica oportunitat per a convèncer i fer avançar les idees que ens inspiren.

  • Comunicant ajudem a mantenir la unitat d’acció dins de l’Ajuntament i la coordinació entre unitats, i evitem (si ho fem bé) malentesos i els dèficits d’informació que impedeixen assolir resultats.
  • Comunicant passem comptes i fem avinent que s’està progressant cap als objectius (o no, i per què). Precisament, cal reservar sempre temps i recursos per a explicar i vendre l’acció de govern -o els dèficits en l’acció de govern, si s’està a l’oposició-. Altrament, podríem ‘fer’ molt, però que passés desapercebut o que es donés per sabut -la memòria del votant és curta.

Per cert, l’electe-comunicador no ha de tenir por a repetir-se, perquè normalment les coses necessiten ser dites moltes vegades si ens volem assegurar que arriben als seus destinataris i que es recorden. Tampoc ha de dubtar a fer servir tots els canals disponibles: des de l’interpersonal (un dels més potents, i que més ocasions ens brinda d’utilitzar-lo cada dia a través de les reunions i els actes públics) fins als tradicionals butlletins, webs i media municipals i privats, passant per les xarxes socials. Cada mitjà té les seves especificitats i regles, de manera que els ajuntaments fan bé de proveir-se dels professionals que poden gestionar-los eficaçment. Però l’orientació (el discurs) i si convé l’impuls l’han de donar els polítics.

Això sí: comunicar formar part d’un exercici bidireccional, no pot reduir-se a ‘informar’. Resulta imprescindible escoltar, si no volem limitar-nos a fer monòlegs improductius. I necessitem conversar amb la gent per tal d’estar en condicions de conèixer-la i satisfer-la, així com mobilitzar-la quan calgui.

I sí, es pot aprendre a ser un millor comunicador, tant formant-se com practicant. Per exemple, en la comunicació personal, hom pot prendre consciència i dominar la comunicació no verbal, que és fonamental. Però no s’han d’oblidar mai dues coses essencials: 1) que TOT comunica (també les decisions que prenem, allò que fem o que no fem -o no diem-, la vestimenta, els símbols, els gestos…); i 2) que al capdavall més important que no pas l’estil i la tècnica comunicativa que un tingui, és la credibilitat que li sigui atorgada pel seu públic destinatari.

   
   

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.