Consells per a nous -i no tan nous- electes: L’agenda del present mandat: tres temes claus

Quines són, però, les tres carpetes que entenem que actualment resulten especialment sensibles? En primer lloc, la de les qüestions econòmiques. En la perspectiva d’una ralentització de l’economia, els Ajuntaments hauran de tornar a prioritzar les mesures estructurals i de dinamització que serveixin per a adequar l’economia local al nou context, així com començar a pensar com minimitzar l’impacte social de la tan anunciada crisi i les seves conseqüències en la hisenda local. 

En segon lloc, l’adaptació al món digital continuarà essent una tasca prioritària dels Ajuntaments, en tant que les disrupcions i oportunitats que suposa l’acceleració del canvi tecnològic  (amb exponents com la intel·ligència artificial, els robots, el 5G, l’internet de les coses…) tenen profundes implicacions tant dins dels ens locals (administració digital, e-procurement, aprofitament del big data, ciutadania digital, smart cities…) com en la transformació de les pròpies ciutats. 

Finalment,  el repte de la convivència haurà de ser igualment entomat amb decisió. Les qüestions relatives a la inseguretat, a l’incivisme, a la dificultat de conciliar interessos entre els uns i els altres, a la pèrdua de l’amabilitat i la consideració en el tracte amb els demés…. esdevindran cada cop més políticament rellevants, en la mesura que a les ciutats cada cop pot ser més difícil conviure. Per què? D’entrada, hi ha el fet que  les nostres societats cada cop són més diverses (no només quant a nacionalitats i cultures, sinó sobretot quant a estils de vida, valors i preferències) i això, que pot ser un factor d’enriquiment, també pot ser font d’innombrables problemes si no se sap gestionar. A més, es constata que la desigualtat ha crescut al si de les nostres comunitats, amb el progressiu afebliment i aprimament de la classe mitjana, quelcom que està portant a una major polarització social i a la contraposició entre la ràbia i el sentiment d’impotència dels uns (aquells que se senten exclosos o que viuen en la precarietat permanent) i la por dels altres (els encara ‘afortunats’). Encara, tothom comparteix avui un profund desconcert davant d’un futur que sabem que serà diferent i que temem que serà pitjor. Les tres coses juntes, més l’estrés i la competitivitat pròpies de la nostra era que ho impregnen tot, fan que la gent tendeixi a tancar-se en si mateixa i en els seus cercles primaris, a desconfiar de l’altre, i a ser menys tolerant i menys altruista.