Ja ho diu. La seva feina és passional, per estimació i per la il·lusió de fer créixer el municipi responent a les necessitats dels ciutadans. “Gran satisfacció” és el que sent Joan Espona en haver estat reelegit durant cinc legislatures consecutives. Amb el seu estil de fer a la política, els conciutadans han depositat la seva confiança a l’alcalde més veterà de Sant Joan les Fonts. Entre d’altres, ens fa una breu valoració sobre la seva activitat política fins a dia d’avui, i ens explica els reptes prioritaris per a aquesta legislatura.
“Si saps escoltar i aprofitar el que el dia a dia t’ensenya, tens la millor universitat de la vida”
“Com a polític també és molt important, a banda de tu mateix, la gent de la que t’envoltes”
“S’ha de tenir clar d’on vens, per saber on ets i cap a on has d’anar”
“Animo a la gent a que vingui, visiti Sant Joan les Fonts i la Garrotxa i vegi els atractius que tenim. Val la pena venir a viure a un lloc tranquil”
“Un dels principals objectius des de l’arribada al consistori va ser potenciar la nostra industria”
“Som un ajuntament de menys de 3.000 habitants amb 75 pisos de protecció oficial”
“El més important és que puguis argumentar el per què no de cada decisió”
“La societat canvia i les prioritats també, i t’has d’ajustar a les necessitats del moment”
“S’ha d’estar disposat sempre, a qualsevol hora, a treballar per a la societat que tu representes i com a càrrec elegit, has de ser mereixedor d’aquesta confiança”
“A la majoria d’alcaldes i regidors de municipis petits, la política els costa diners”
Què sent sabent que la gent ha confiat en vostè durant cinc legislatures consecutives?
Una de les meves majors satisfaccions ha estat voler ser alcalde i poder tenir la confiança dels ciutadans del poble en el que visc i vaig nàixer, perquè n’hi ha molts que ho volen ser, però no tenen aquesta confiança.
Com descriuria la seva manera de fer?
Quan el meu equip i jo vam entrar en política, vam fer-ho sense saber com era fer política en el món local. Molts veníem d’entitats del municipi i ens vam presentar per resoldre un seguit de problemàtiques de convivència presents en aquell moment. Vam aconseguir resoldre-les, i ara som un dels pobles més vius de la comarca a nivell associatiu i en la relació entre els veïns.
Què el va motivar a ser alcalde?
No tenia cap motivació per ser alcalde, mai m’ho havia plantejat. Va ser un grup de gent que, fruit dels problemes al municipi, m’ho va proposar i em vaig deixar seduir.
Creu que és necessari tenir estudis superiors per ser alcalde?
Jo vaig fer batxillerat i prou, i tinc companys alcaldes que tampoc tenen cap carrera. Això no ha fet que no hagin estat bons alcaldes. Per tant, penso que la capacitat la tenim aprofitant el dia a dia i amb el que aporta la gent i el coneixement que pots adquirir. Si saps escoltar i aprofitar el que el dia a dia t’ensenya, tens la millor universitat de la vida.
Tinc clar que els coneixements d’un universitari ajuden, però com a polític també és molt important, a banda de tu mateix, la gent de la que t’envoltes. Això és el que fa que siguis bon polític o no, tal i com passa en el món empresarial.
Vostè és també president del Consell Comarcal des del 2006. Com concilia els dos càrrecs i la vida familiar?
Molt malament. La família en sol sortir perjudicada, perquè la veus poc. Els dos càrrecs comporten molta dedicació i tot aquest temps el restes de la família. Té un gran valor que la companyia que tens suporti aquesta manera de fer que té ser alcalde.
El fet de treballar al Consell Comarcal i tenir una visió àmplia del territori, facilita la seva tasca al consistori?
A la Garrotxa, al ser president del Consell Comarcal també ho ets del Consorci de Medi Ambient, durant èpoques del de Benestar Social i d’altres varis. Això fa que adquireixis uns coneixements del territori superiors i més globals als que tens com a alcalde. Això t’ajuda també a gestionar moltes problemàtiques, perquè en base al treball que es fa des del Consell, tens més eines per saber quin camí seguir per resoldre-les.
Al web, vostè afirmava que “s’ha de tenir clar d’on vens, per saber on ets i a on has d’anar”.
Aquesta frase m’ha guiat des del primer moment en el que vaig entrar a l’ajuntament. M’agrada molt saber d’on venim com a poble. Som un poble que neix del riu Fluvià i, durant anys, el poble va viure d’esquenes al riu. Ara estem treballant per aprofitar aquest riu, i treballem elements com l’aigua, que donen identitat al poble.
A banda d’això, la frase també l’aplico a tot el que estic treballant i la gent me la sent dir moltes vegades, perquè la tinc molt interioritzada.
Què li diria a un foraster perquè vingués a viure al municipi?
Que vingui aquí i vegi tot el que tenim de bo i com treballem dia a dia per millorar la qualitat de vida de la ciutadania i portar al municipi tots els serveis que falten o ampliar els que ja hi són. Amb l’objectiu de cobrir les necessitats dels ciutadans.
Nosaltres no som una gran capital, però ens trobem a una hora de la costa, de les pistes d’esquí i de Barcelona. Som a una hora de tot arreu.
A més, tenim un gran potencial industrial i turístic. Avui en dia no tens per què viure a una gran capital. Estem molt ben comunicats per poder treballar amb qualsevol capital de les que tenim al voltant i alhora viure en un lloc tranquil com el nostre.
Animo a la gent a que vingui, visiti Sant Joan les Fonts i la Garrotxa i vegi els atractius que tenim. Val la pena venir a viure a un lloc tranquil.
Què representen el Monestir i el Boscarró pel municipi?
Hem de tenir en compte que el Monestir és romànic i es troba en un entorn únic. S’ha de veure. Exemplifica el que deia de mirar d’on venim, que és un lloc que es diu el Boscarró, on hi ha les runes d’un poblat ibèric situat a la cruïlla de dos rius. A partir d’aquí es va construir el monestir i la resta de construccions, basant-se en el recorregut del riu, que també dóna atractius com un salt d’aigua natural de 10 metres.
Aquesta relació amb el riu ajuda a explicar que fóssim un dels municipis més potents industrialment a partir del S.XIX.
Quines són les principals línies de promoció econòmica del consistori?
Un dels objectius que ens vam plantejar des de l’arribada al consistori va ser potenciar la nostra industria. De fet, anteriorment s’havia començat a treballar en la construcció d’un polígon a un dels nostres nuclis de municipi, que és Begudà.
Aquest nucli va donar nom a Sant Joan les Fonts. Ens diem així des de mitjans del S. XX. Abans ens dèiem Begudà i ells Sant Joan, però aquí hi havia la principal activitat del terme i ens vam canviar els noms. Amb el temps, les tornes han canviat, i la zona industrialitzada és la de l’actual Begudà.
Nosaltres vam potenciar aquesta activitat industrial a la que em referia, i vam apostar per tenir indústries molt potents, que són les que ens ajuden a quadrar pressupostos i tenir recursos per tirar endavant les polítiques que volem impulsar.
Quin és l’estat econòmic de l’ajuntament?
Ens hem trobat en moments molt delicats. Hi havia 48 habitatges de l’empresa “Torres” que vam poder adquirir després de negociar, i els vam remodelar. Un cop fet això, vam oferir-los com a pisos de protecció oficial. A més, vam adquirir uns terrenys que eren de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil i els vam cedir a la Generalitat perquè hi fes 27 habitatges més de protecció oficial. Ara som un ajuntament de menys de 3.000 habitants amb 75 pisos de protecció oficial.
En el moment en el que vam fer aquestes inversions no computaven com a endeutament, però la llei estatal va canviar i tot va computar com a endeutament. Això va fer que ara tinguem un endeutament elevat, però és teòric, perquè aquesta inversió que vam fer pels pisos i el terreny es va pagant amb els lloguers que viu en aquests pisos. Tenim un endeutament important, però és fictici. Complim amb tots els paràmetres que ens marca la normativa.
Quines altres mesures s’ofereixen per donar suport als més desafavorits?
Des de la Garrotxa tenim un Consorci que aglutina tots els municipis de la comarca i facilita els serveis socials. Tot i això, nosaltres com a ajuntament tenim una partida del pressupost per a emergències socials. Va començar de cares a les escoles perquè tots els nens tinguessin les mateixes possibilitats. Després vam veure que diferents franges de la població també necessitaven ajudes determinades i els les vam donar.
Com valoraria la seva gestió del municipi fins a dia d’avui?
No he aconseguit complir el 100% dels objectius que ens havíem plantejat, però Déu n’hi do els que hem anat complint. De vegades seus i recordes el passat, i veus que podries haver fet coses millor, però hem fet molta feina. A més, penso que el balanç no l’hem de fer nosaltres, sinó els veïns i veïnes del municipi cada quatre anys.
Com a tot arreu, es prenen decisions que a una part agraden i a l’altra no i això amb els anys genera desgast, però el més important és que puguis argumentar el per què no de cada decisió. Això fa que et sentis satisfet amb les decisions preses, essent conscient que sempre hi ha més i millor per fer.
Podria aprofundir en els reptes prioritaris per a aquesta legislatura?
N’hem complert bastants. A més, se’n van afegint, ja que la societat canvia i les prioritats canvien i t’has d’ajustar a les necessitats del moment.
Creu que hi ha d’haver limitació de mandats? I de quants anys haurien de ser cada legislatura?
Penso que vuit anys són pocs. Cada dia adquireixes coneixement i no crec que limitar-nos a dos mandats de quatre anys sigui òptim. Avui l’administració és un aparell pesat i lent. No te’n adones i qualsevol projecte que vulguis fer triga mesos, inclús anys. Sobretot si són temes de planejament urbanístic, etc.
Quina lectura fa sobre la situació política actual a Catalunya?
Tinc clar qui sóc i qui vull ser. El mínim que hem de poder fer és votar. Guanyi el sí o guanyi el no, ja es veurà, però en tot cas, el que hem de poder és anar a les urnes. Però tenim un govern central que no ens deixa exercir un dret bàsic de qualsevol societat, com és poder anar a votar, i la meva tendència és clara. Vaig ser dels primers que em vaig canviar el nom, perquè em van posar Juan (durant el règim franquista es castellanitzaven els noms catalans) i me’l vaig canviar per Joan. A més, tinc arrels aragoneses i n’estic orgullós, però sóc català i defensaré aquest país amb el que la Generalitat de Catalunya em mani i el president em tindrà al seu costat pel que sigui necessari.
Quan de petit anava a Aragó, el tracte cap als catalans ja era diferent, i amb el temps aquestes diferències s’han fet encara més grans, i que ara a sobre no ens deixin anar a votar, no m’entra al cap.
Quins valors haurien de transmetre les noves generacions que vulguin entrar en política?
Han d’entrar en política per treballar per a la societat, sense interessos partidistes i tenint en compte que ens trobem amb una societat que cada dia necessita més gent que treballi en totes direccions.
Si entres amb interessos partidistes, malament. Cal tenir en compte que en municipis petits com aquest, si un entra d’alcalde o regidor, ho és les 24 hores del dia de tots els dies de l’any. S’ha de tenir clar que s’ha d’estar disposat sempre, a qualsevol hora, a treballar per a la societat que tu representes i com a càrrec elegit, has de ser mereixedor d’aquesta confiança.
Creu en la diferenciació entre nova i vella política?
El que no pot ser és que la imatge d’uns quants embruti a tots. A la majoria d’alcaldes i regidors de municipis petits, la política els costa diners. Quan vaig entrar en aquest ajuntament, jo i els regidors pagàvem fins i tot el telèfon fixe.
Ha d’haver-hi control i ètica, però en tot cas, no hi ha tanta corrupció com es diu. No tothom és igual, i sempre hi ha gent que fa el que no ha de fer, però passa a tota la societat, des del polític fins l’empresari.
El que cal tenir clar és entrar per treballar per a la societat. A partir d’aquí, ser coherent i seguir amb aquesta línia de manera de fer.
Com li agradaria ser recordat?
Sóc alcalde, però sempre he mantingut el mateix tracte amb la gent, com abans de ser alcalde. Hi ha gent que et tracta de senyor alcalde, però sóc en Joan Espona, i punt. Quan acabi vull tornar a ser el mateix. Sé que no canviaré.
Alguns em recordaran en positiu, i altres en negatiu, però el més important per a mi és sortir amb la consciència tranquil·la i poder argumentar per què algunes coses les he fet com alguna gent no volia que les fes.
El més important és que quan vas al llit, puguis tenir la consciència tranquil·la. Com que en el meu cas és així, espero que per a la gent hagi estat un alcalde que ha treballat pel poble, amb encerts i errors, però treballador.
