El Ple, que ha comptat amb un centenars d’alcalde si alcladesses, ha aprovat els mecanismes que han de permetre que els ajuntaments de Catalunya se sumin a la iniciativa d’interporsar un conflicte en defensa de l’autonomia local
Foto de família de l’acte.
Sant Cugat del Vallès ha estat l’escenari del Ple del Consell dels Governs Locals de Catalunya (CGLC), que ha comptat amb la presència d’un centenar d’alcaldes i alcaldesses de Catalunya. El Ple ha aprovat els mecanismes que han de permetre que els ajuntaments de Catalunya se sumin a la iniciativa d’interporsar un conflicte en defensa de l’autonomia local per portar la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) al Tribunal Constitucional.
Tots els alcaldes i alcaldesses presents a l’acte han aprovat un manifest de rebuig a la LRSAL atès que representa una involució del règim local amb conseqüències socials, pèrdua de llocs de treball i privatització de serveis públics. Davant l’atac a l’autonomia local, el Ple del CGLC defensa la prestació dels serveis públics bàsics per a la ciutadania des dels ajuntaments perquè la proximitat és un valor bàsic per afrontar els problemes reals de les persones.
Per aquest motiu, el document aprovat i llegit per l’alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa, exigeix respecte i compliment de la distribució competencial de les comunitats autònomes contemplada en els estatuts d’autonomia, i garantir els recursos necessaris per poder exercir-la garantint la qualitat i la cobertura dels serveis públics. Així mateix, es demana millorar la participació en els ingressos de l’Estat perquè s’acostin a un terç de la despesa pública i que es desenvolupi una nova Llei de finançament local.
“Aquesta llei que planteja el PP és una perversitat social que atempta contra les persones“, ha explicat el president del CGLC i alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU), qui ha volgut deixar clar que en els últims anys els ajuntaments han invertit més de dos mil milions d’euros en els pilars fonamentals de l’Estat del benestar com són els àmbits de l’educació, serveis socials i ocupació. “Què hem fet els ciutadans al PP perquè ens vulgui aplicar aquesta llei tan agressiva?”. Finalment, el president Buch ha assegurat que els alcaldes i alcaldesses de Catalunya s’han reunit avui perquè “volen continuar sent fidels als nostres veïns i veïnes. Farem el que sigui per lluitar contra una llei retrògrada i centralista”.
Per la seva banda, el vicepresident primer i alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor (PSC), ha afirmat que aquesta llei és un nou vell model del concepte d’administració local que té la dreta. “La dreta pretén que els alcaldes i alcaldesses siguem uns mers gestors de mínims i que allò tan important com la democràcia passi a ser res”. Així, per Amor, “els municipis mereixien el màxim reconeixement i, per aquest motiu, reclamem competències necessàries, amb recursos suficients per atendre a ciutadania sense fer diferenciació. Cal que el municipalisme sumi esforços”.
La intervenció de Lluís Tejedor, vicepresident quart del CGLC i alcalde del Prat del Llobregat (ICV), ha servit per destacar que les conseqüències de l’aplicació de la llei podrien “ser devastadores per a la cohesió social i la convivència. Si abandonem els serveis, les conseqüències serien nefastes, però avui hem decidit que no ho farem. És el primer èxit de la nostra posició política”.
Finalment, Pere Prat, membre de la permanent del CGLC i alcalde de Manlleu (ERC), ha destacat que el món local ha demostrat amb escreix la seva vàlua. Per aquest motiu, ha reclamat “normatives i lleis clares que ens donin suport per atendre les nostres responsabilitats i obligacions. La LRSAL no és la llei que exigim”.
El Ple ha servit per establir les bases que han de seguir els Ajuntaments catalans per formalitzar el recurs al TC. Recordem que cal com a mínim 1/7 part dels ajuntaments (1.200) i 1/6 part dels habitants (7.300.000) de l’Estat segueixin aquest procediment. Els ajuntaments hauran de celebrar un ple municipal i aprovar l’acord en majoria absoluta del consistori. Un cop aprovat, l’alcalde haurà d’atorgar poders a un facultant-la expressament per tal que en nom i representació de l’Ajuntament interposi un conflicte en defensa. Aquest acord s’haurà d’enviar a la seu del CGLC.
