Primer marc penal comunitari per lluitar contra la corrupció
Definicions i nivells de sanció harmonitzats per als delictes de suborn, apropiació indeguda i enriquiment il·lícit, entre d’altres
Estratègies nacionals de lluita contra la corrupció i intercanvi de dades a escala de la UE
Cooperació reforçada amb les agències i organismes de la UE
El Parlament va adoptar dijous un nou marc de Dret penal harmonitzat per prevenir i combatre la corrupció a la Unió Europea.
La Directiva, acordada provisionalment entre el Parlament i el Consell el desembre de 2025, estableix definicions comunes de delictes de corrupció, inclosos el suborn, l’apropiació indeguda, l’obstrucció de la justícia, el comerç d’influències, l’exercici il·lícit de funcions, l’enriquiment il·lícit vinculat a la corrupció, l’ocultació i l’ocultació sancions. El text va tirar endavant amb 581 vots a favor, 21 en contra i 42 abstencions.
Un enfocament comú de la dissuasió i les sancions
Mitjançant la modernització de les normes existents, lharmonització de les definicions jurídiques i la introducció de nivells de sanció estructurats, el nou marc té per objecte abordar les llacunes en matèria dexecució, en particular en els casos transfronterers. El sistema sancionador s’articula al voltant de penes màximes per a tota la UE, és a dir, garantir que el càstig màxim per delictes de corrupció no sigui gaire a cap Estat membre. Els països mantindran la possibilitat d’adoptar normes més estrictes i adaptar les disposicions als ordenaments jurídics nacionals.
Cooperació per fer front als reptes existents i emergents
La normativa reforça la cooperació entre les autoritats nacionals i els organismes de la UE -inclosa l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF), la Fiscalia Europea, Europol i Eurojust-, a més de millorar l’intercanvi d’informació i la coordinació. Els Estats membres han de publicar anualment dades comparables i automatitzades, per tal de millorar la transparència i l’elaboració de polítiques basades en dades contrastades.
Estratègies nacionals i requisits per a organismes independents
Per reforçar la prevenció i la governança, els Estats membres hauran d’adoptar i actualitzar periòdicament les estratègies nacionals de lluita contra la corrupció (involucrant la societat civil en el procés). També s’hauran de dur a terme avaluacions de riscos i garantir sistemes sòlids sobre conflictes d’interessos, transparència del finançament polític i normes d’integritat. També haurà de comptar amb organismes dedicats i prou independents per prevenir i combatre la corrupció.
Declaració de la ponent
Raquel García Hermida-van der Walle (Renew, Països Baixos), va comentar: «Aquesta llei és històrica. La corrupció ha fet que els periodistes siguin silenciats, que els ciutadans siguin assassinats i que s’escurcin vides. Darrere de cada estadística hi ha un nom, una història i un futur negat. La corrupció també drena milers de milions de les nostres economies, erosiona la confiança en el govern i soscava la mateixa democràcia. Si no es controla, amenaça el mateix fonament de la nostra Unió. Aquesta llei intenta defensar Europa al seu nucli i oferir resultats als nostres ciutadans».
Propers passos
La Directiva ha de ser adoptada formalment pel Consell abans d’entrar en vigor vint dies després de la seva publicació al Diari Oficial de la UE. Els Estats membres disposaran llavors de vint-i-quatre mesos per traslladar els canvis a la legislació nacional, a excepció de les disposicions sobre avaluacions de riscos i estratègies nacionals, per a les quals tindran trenta-sis mesos.
Antecedents
El 3 de maig del 2023, la Comissió va presentar un paquet de lluita contra la corrupció. Sobre la base de l’article 83 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, el text definia la corrupció com a àmbit de «delinqüència especialment greu amb una dimensió transfronterera» i incloïa mesures per millorar tant la prevenció com la lluita contra la corrupció. Segons una enquesta de l’Eurobaròmetre del 2025, el 69% dels europeus creuen que la corrupció està molt estesa al seu país, mentre que el 66% creuen que els casos de corrupció d’alt nivell no es persegueixen prou.
