La Generalitat aportarà 355 milions d’euros a la segona convocatòria del programa, que permetrà impulsar 33 projectes de regeneració urbana i social i beneficiar prop de 248.000 persones.
BARCELONA • Barcelonès
La Generalitat de Catalunya ha anunciat aquest dijous, 12 de novembre, els municipis seleccionats provisionalment en la segona convocatòria del Pla de Barris i Viles 2025-2029. Un total de 34 municipis es beneficiaran de 33 projectes de transformació urbana, ambiental i social, amb una inversió conjunta de 582 milions d’euros. D’aquesta quantitat, 355 milions seran aportats pel Govern català i la resta, pels ajuntaments participants. Les actuacions tenen com a objectiu reduir les desigualtats territorials, rehabilitar els barris més vulnerables i millorar les condicions de vida de prop de 248.000 ciutadans. Gencat+1
Una ampliació pressupostària per arribar a més municipis
La segona convocatòria del Pla de Barris ha superat les previsions inicials. El Govern havia previst una dotació de 200 milions d’euros, però l’elevat nombre de candidatures i la voluntat d’ampliar l’abast territorial del programa han portat l’executiu a incrementar progressivament els recursos disponibles.
El passat 20 d’octubre, la dotació es va ampliar fins als 300 milions d’euros i, posteriorment, s’hi han afegit 55 milions més. D’aquesta manera, l’aportació de la Generalitat arriba als 355 milions, un 77,5% més del pressupost previst inicialment.
En total, 117 municipis havien presentat projectes per optar a les subvencions. La selecció provisional inclou 34 municipis, davant dels 20 que van obtenir finançament en la primera convocatòria de 2025.
Una dada significativa és que 26 dels municipis ara seleccionats ja s’havien presentat a la convocatòria anterior sense resultar beneficiaris. Gencat+1
La Generalitat incrementa un 77,5% els recursos previstos inicialment per ampliar el nombre de municipis beneficiaris del Pla de Barris.
Una transformació que va més enllà de l’urbanisme
El programa planteja una intervenció integral que combina la rehabilitació física dels barris amb mesures ambientals, econòmiques i socials.
Les actuacions subvencionables s’estructuren en tres grans àmbits: la transformació urbana, que inclou la rehabilitació d’habitatges, edificis i espais públics; la transició ecològica, amb mesures de renaturalització, eficiència energètica i adaptació al canvi climàtic; i l’acció sociocomunitària, destinada a reforçar l’educació, la salut, l’ocupació, la igualtat i la cohesió social.
Aquest enfocament respon a la voluntat d’abordar de manera conjunta els factors que provoquen situacions de vulnerabilitat urbana, especialment en barris amb habitatges envellits, dèficits d’equipaments o dificultats socioeconòmiques. Gencat+1
Municipis grans i petits, amb presència a tot el territori
Els projectes seleccionats es distribueixen entre les vuit vegueries catalanes i inclouen municipis de dimensions molt diverses.
La distribució territorial dels 33 projectes és la següent:
| Àmbit territorial | Projectes |
|---|---|
| Demarcació de Barcelona | 12 |
| Catalunya Central | 5 |
| Ponent | 4 |
| Penedès | 4 |
| Comarques Gironines | 3 |
| Camp de Tarragona | 2 |
| Terres de l’Ebre | 2 |
| Alt Pirineu i Aran | 1 |
Entre els municipis beneficiaris hi ha Vilanova i la Geltrú, Martorell, Berga, Cardona, Centelles, Manlleu, Torelló, Lloret de Mar, Banyoles, Valls, el Vendrell, la Ràpita i Tremp.
Un dels casos singulars és el de Badalona i Sant Adrià de Besòs, que han presentat un projecte conjunt de regeneració urbana. Això explica que els 33 projectes seleccionats corresponguin a 34 municipis. Gencat+1
Els ajuntaments, protagonistes de la transformació
El Pla de Barris reforça el paper dels governs locals com a administracions responsables d’identificar les necessitats dels barris, definir les actuacions prioritàries i executar els projectes.
La Generalitat finança, amb caràcter general, entre el 50% i el 75% del cost de les intervencions, segons les característiques demogràfiques dels municipis. En situacions excepcionals de dificultat financera justificada, l’aportació pot arribar al 90%.
Aquesta fórmula permet mobilitzar recursos compartits i adaptar les intervencions a les necessitats de cada territori, tot i que també exigeix capacitat tècnica, planificació i disponibilitat pressupostària per part dels ajuntaments. Gencat+1
El Pla de Barris situa els ajuntaments al centre de la regeneració urbana, amb projectes que combinen habitatge, sostenibilitat i cohesió social.
Vilanova i la Geltrú: 23,3 milions per transformar dos barris
Un exemple de les actuacions previstes és el projecte de Vilanova i la Geltrú, que ha obtingut finançament per impulsar la transformació dels barris de Sant Joan i el Molí de Vent.
Amb un pressupost global de 23,3 milions d’euros, el programa preveu 28 actuacions, entre les quals hi ha la rehabilitació d’habitatges, la renovació de l’espai públic, la incorporació de verd urbà i la millora dels equipaments.
La iniciativa, plantejada per desenvolupar-se entre el 2027 i el 2031, també incorpora mesures per combatre la soledat no desitjada i generar noves oportunitats per a infants, joves i famílies. vilanova.cat
Un programa de 1.600 milions fins al 2029
La segona convocatòria s’emmarca en el Pla de Barris i Viles 2025-2029, que preveu mobilitzar 1.600 milions d’euros al conjunt de Catalunya, dels quals 1.000 milions corresponen a aportacions de la Generalitat.
L’objectiu global és impulsar 120 programes d’intervenció integral mitjançant cinc convocatòries anuals, entre el 2025 i el 2029.
El programa recupera la filosofia de les polítiques de regeneració urbana impulsades durant l’etapa del president Pasqual Maragall, que apostaven per abordar conjuntament les necessitats urbanístiques i socials dels barris.
En la presentació dels projectes, celebrada a Lloret de Mar, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reivindicat aquesta visió de la transformació urbana amb una referència a l’impacte que les actuacions locals poden tenir sobre el conjunt de la societat: «Quan arreglem un barri, comencem a arreglar el món».
La consellera de Territori, Sílvia Paneque, també ha participat en la presentació, en què el Govern ha destacat la qualitat de les propostes municipals. Gencat+1
El Pla de Barris preveu mobilitzar 1.600 milions d’euros fins al 2029 per impulsar 120 projectes de transformació urbana i social arreu de Catalunya.
Fonts:
- Generalitat de Catalunya. Resolució provisional de la segona convocatòria, 12 de novembre de 2026
- Generalitat de Catalunya. Pla de Barris i Viles 2025-2029
- Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Projecte de transformació de Sant Joan i el Molí de Vent
- 3CatInfo. Municipis beneficiaris i distribució dels recursos
