Ja fa uns anys que al municipi de Sant Antoni de Vilamajor es preocupen per la sostenibilitat. Contínuament busquen solucions en les que creuen per fer un ús més eficient dels recursos. Avui parlem amb Raül Valentin, el seu alcalde, per tal que ens expliqui el seu punt de vista sobre la feina de liderar municipis.
Avui comencem l’entrevista comentant les fotografies personals que ens ha portat…
La primera és de quan era petit. Nosaltres vivíem a La Guineueta, a Barcelona. El meu pare tenia uns cap que es va comprar una casa a Sant Antoni. Més endavant, aquella família va decidir comprar-se’n una en un altre indret i van oferir-los la casa als meus pares. Vam venir a viure aquí quan jo tenia cinc anys. Per a mi i per al meu germà allò va ser tot un canvi: podíem passar-nos el dia al carrer, jugant, a diferència del que passava a Barcelona.
Anys després, el cap es va separar de la seva dona i aquesta va voler recuperar la casa que ens havien deixat. Nosaltres vam haver de marxar, però no vam voler abandonar el poble i vam buscar-nos-hi una altra casa. Curiosament, quan em vaig fer gran, em vaig casar amb una filla del poble i vam acabar comprant-nos aquella primera casa.
Ben curiós! I les altres fotos?
Una és de l’adolescència. Sempre he dit que soc futbolista (dolent), perquè els ulls se me’n van quan veig una pilota. I sempre dic que hagut de treballar a la banca, perquè no era bon jugador… Però jo em sento futbolista. A la foto apareix un equip de juvenils de Vilamajor, que eren del poble o eren forasters. Allà tots havíem de córrer… I ha estat un aprenentatge per quan he sigut alcalde: som els que som i entre tots ho hem de fer tot, per no deixar a ningú enrere.
I la darrera foto és de l’alcaldia, en la meva reelecció de l’any 2023. Per a mi aquell dia va ser un clar missatge de “segueix fent-ho!”. Potser la primera vegada la gent em va votar perquè no volien el govern que tenien aleshores i buscaven la novetat. Però en la segona ocasió, la gent em va votar amb criteri i coneixement. I vam guanyar per més vots dels que havíem guanyat la primera vegada. Em vaig sentir molt reconegut.
Sempre he dit que soc futbolista (dolent), perquè els ulls se me’n van quan veig una pilota
Van obtenir majoria absoluta?
Vam obtenir una majoria simple les dues vegades. El 2019 els quatre partits vam quedar separats per una diferència curta, de 80 o 90 vots. En canvi, aquest cop ja vam treure una diferència més clara i vam obtenir 4 regidors.
Actualment governem en minoria, perquè vam intentar repetir el pacte amb els que havíem governat en el mandat anterior. Però aquest cop ja no va funcionar i el vam dissoldre al cap de mig any.
Com va arribar vostè a la decisió de presentar-se a alcalde?
Jo sempre m’havia sentit independentista. Fins i tot des de quan vivia a Barcelona. Als anys 80 era el “rar” de la família en aquest sentit. Però l’any 2000 uns amics van crear la secció local d’ERC a Sant Antoni. I em va venir de gust pagar la quota i col·laborar-hi.
El 2003 ja em van demanar ajut i vaig acceptar participar en la llista electoral d’aquell any amb el número 10, el mateix que portava com a jugador de futbol. Però em van convèncer per posar-me en el número tres i vam obtenir quatre regidors. En aquell temps érem molt joves i ens feia vertigen i respecte entrar a l’Ajuntament. De fet, només havia vist un ple i no m’havia agradat. Però ja era regidor.
Jo sempre m’havia sentit independentista. Fins i tot des de quan vivia a Barcelona. Als anys 80 era el “rar” de la família en aquest sentit
Van seguir més anys fent de regidor?
El 2007 ens vam plantejar dissoldre la formació, perquè ningú volia ser cap de llista en aquelles eleccions. Finalment, sobre la botzina, vaig acceptar posar-m’hi jo, perquè em feia més vergonya desfer el que havíem aconseguit en les anteriors eleccions que no pas plegar.
El 2010 vam abandonar Esquerra i ens vam presentar de manera independent. Primer, com a “Solidaritat per Independència”. I més endavant com a “CanVi”: Junts portava 24 anys seguits i ens va semblar que “Candidatura per Vilamajor” (CanVi) era una combinació millor per a un lema.
És alcalde des de 2019. Què li ha aportat personalment aquesta responsabilitat?
Moltes coses. De bones i de no tan bones. Ha estat una experiència inesperada. Ningú és conscient del que representa ser alcalde d’un poble com el nostre. Si ho sabéssim, no sé si algú voldria presentar-s’hi…
A qualsevol hora d’un diumenge et poden trucar a casa per dir-te que l’aire condicionat dels avis no funciona, sense saber que ja el vam arreglar el dia anterior. I per a quant ho esbrines, ja t’han destorbat… Aquí es treballa les 24 hores del dia, i no és cap frase feta. Vagis on vagis, i estiguis on estiguis, la gent et demana coses.
La part bona de l’Administració local és que tot és bastant més directe i visible que en la política del país. Si fas feina amb les famílies, de seguida veus els resultats. Tot i que la tramitació i la burocràcia són brutals i desincentiven.
Ningú és conscient del que representa ser alcalde d’un poble com el nostre. Si ho sabéssim, no sé si algú voldria presentar-s’hi…
Parli’ns de Sant Antoni de Vilamajor. Quina mena de municipi és?
Som un poble en el que no hi ha espais gaire extraordinaris. Però som un poble amb molta vida, de persones que segueixen saludant-se pel carrer, que té una part per als vianants molt gran que afavoreix el contacte i que proposa una vida molt agradable. A més, tenim un entorn brutal, sense cotxes ni sorolls, sense ser el Parc Natural (som “pre-Parc”).
La gent de dins no sempre ho valorem. Però la de fora està encantadíssima de trobar-s’ho. Moltes persones de fora acaben quedant-se aquí a viure.
Tenen algun espai emblemàtic?
La Plaça de la Vila és on fem les festes més importants: la festa major, la trobada dels gegants, l’arribada de la flama del Canigó, o els castellers quan han vingut. I la zona de vianants també ens connecta l’escola amb el centre, i pots anar-hi caminant sense trobar-te cap cotxe. Diuen que els municipis que estan pensats per als infants són bons per a tothom…
I els vilamajorins i vilamajorines, quin tarannà tenen?
Tenim molt de teixit associatiu, moltes ganes de participar i vida social. Cada cap de setmana hi ha activitats socials i també esportives (amb l’handbol i el futbol que tenen vida pròpia). Hi ha caminaires, geganters, diables, l’Ateneu, el cau, una associació de ball de swing, la penya barcelonista… Al cap de l’any es fan 100 actes socials diferents.
Al cap de l’any, celebrem 100 actes socials diferents
Quina és la principal preocupació del municipi actualment?
L’habitatge, sens dubte. Som un poble tranquil, malgrat que de tant en tant patim algun robatori. Ni tan sols tenim problemes amb l’ocupació.
Però ni els joves, ni les persones que se separen poden quedar-se a viure al poble. Hi ha llista d’espera i, fins i tot, es fan càstings per escollir els inquilins ideals.
Ni els joves, ni les persones que se separen poden quedar-se a viure al poble. Hi ha llista d’espera
Fan alguna cosa, en aquest sentit, des de l’Ajuntament?
Sí. Fa poc hem aconseguit 13 pisos de la SAREB i els hem convertit en habitatge social. I, d’altra banda, després d’haver-se construït molts edificis unifamiliars sembla que finalment començarem a fer un bloc de pisos l’any vinent. També amb la SAREB tenim l’acord de quedar-nos alguns blocs de pisos inacabats. Si solucionem algunes dificultats tècniques, podrem fer 12 pisos per a joves també.
Tenen bona situació econòmica a l’Ajuntament?
Sí. Ara fa uns mesos vaig poder comparar els municipis de més de 1.000 habitants del Vallès Oriental i vaig comparar el deute i el romanent que tenien. Som els segons millors en les dues categories: menys deute i més romanent en relació amb el pressupost.
Som el segon millor municipi de la comarca en dues categories: menys deute i més romanent en relació amb el pressupost
Tenen comerç i restauració?
En tenim força. L’any passat van obrir-ne cinc de nous. Dos són de roba, un kebab, una perruqueria, restauració…
Tota la promoció econòmica que fem l’orientem a afavorir el comerç. Fa uns anys vam ajudar a crear una Associació de Comerciants, però no va tenir continuïtat. També mirem d’ajudar amb organització de fires, campanyes, etcètera.
Quina ha estat la prioritat del seu govern tots aquests anys?
La sostenibilitat. Tot el que fem passa pel filtre de la sostenibilitat. Sé que és un terme molt recorrent, però ens ho creiem de debò. Un exemple: el cotxe de serveis de l’Ajuntament és compartit. Fora de l’horari de treball, qualsevol veí el pot llogar i fer-lo servir. No és elèctric, però sí que evita que hi hagi tantes persones que tinguin necessitat de cotxe. El que cal és treure cotxes de la via pública, perquè són la pitjor inversió que fas a la vida: molta gent només el fa servir durant un 5% de la vida útil.
També portem cinc anys treballant per crear una planta fotovoltaica que produeixi el 40% de l’energia que requereix el municipi, però sense afectar l’activitat agrària dels pagesos, que podran seguir plantant. Igualment, amb els diners del PUOSC volem aprofitar per ampliar alguns espais per a trobades i celebracions que estiguin coberts. Farem un pati de l’escola, en què la teulada seran plaques solars que ens nodriran als equipaments municipals.
Quan parla amb alcaldes i alcaldesses de la zona, en quines reivindicacions coincideixen?
En el que més coincidim és en la quantitat de coses que hem d’assumir i que no són competència pròpia. Les acabem fent i pagant, perquè no hi ha finançament. El cas de l’habitatge que us explicava abans n’és un exemple. I, a més, amb les advertències de responsabilitats legals per part dels tècnics… Però si aquestes coses no les fem nosaltres, no les fa ningú.
A les trobades d’alcaldes també veig que no ens mirem gaire el partit i els colors. Tots sabem que tenim problemàtiques i limitacions, però col·laborem molt més del que veus en altres nivells polítics. Al consell d’alcaldies tothom et respon i et dona consells, independentment del partit que representi.
Els alcaldes de les rodalies coincidim en la quantitat de coses que hem d’assumir i que no són competència pròpia
Creu que el Govern actual escolta els municipis?
Jo diria que la majoria dels seus integrants venen del món local i crec que això s’hauria de reflectir en la política que facin. Però també penso que la Generalitat acaba fent el que pot, i que segurament també pateix un mal finançament, de manera que difícilment ens poden ajudar. De l’Estat tinc els meus dubtes: la LRSAL està clar que estava feta per tal que ells es puguin endeutar més, en base al superàvit dels ajuntaments que nosaltres no ens podem gastar.
Com és el seu dia a dia?
És llarg. Jo només faig d’alcalde i admiro els companys i companyes que fan d’alcaldes i de consellers comarcals. Jo no tinc temps i no sé com s’ho poden fer. Potser se saben organitzar més bé. Però jo no em veig en cor de fer altres coses.
