Amb el record ben fresc d’unes eleccions municipals que acabem de passar, i per les quals els gairebé 950 municipis d’arreu de Catalunya han escollit els seus representants pels propers quatre anys, s’obre ara un període de gairebé tres setmanes, fins l’11 de juny, en què caldrà establir aliances, formar govern i nomenar regidors. A Alcaldes.eu us proposem en aquest període de temps entrevistar a aquells que en el seu moment van ostentar el poder i ja no hi són. La seva visió, ja desapassionada pel pas del temps, ens pot proporcionar punts de vista molt interessants sobre la política municipal.
“La gent que ve de fora, sobretot estrangera, s’entusiasma pel patrimoni que tenim. I és que no donem importància a tot allò que hem anat acumulant pels anys i els segles d’història. I aquest patrimoni artístic i històric té una gran importància i hem de saber-lo potenciar”
“No ens podem conformar amb el turisme bàsic de tres mesos a l’estiu. També existeix el turisme cultural, el gastronòmic: els millors restaurants considerats al món són a Catalunya. I tot això ho hauríem de saber aprofitar”.
“La política no deixa de ser una experiència. Per tant, no et quedes estancat i has de saber aprofitar l’experiència amb tota la gent que has conegut, ja que s’obren noves expectatives”.
Pràcticament sempre ha fet política, vostè. A què es dedicava, abans?
Tenia una indústria de souvenirs i records, i em dedicava al turisme, venent-los. Quan vaig entrar a Santa Pau, em vaig adonar que tenia grans oportunitats turístiques. Vaig aplicar l’experiència que tenia dins del món turístic, de vendes, al poble. I fins i tot, va arribar a ser un poble líder en turisme urbà.
Però de fet, és un municipi ben petit
No arriba als 2.000 habitants. Estem al Sud-est de la plana d’Olot, i en un territori que en la seva majoria forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Així doncs, hi ha punts d’interès, com el Volcà de Santa Margarida, el volcà Croscat i les grederes volcàniques, la Fageda d’en Jordà o el salt d’aigua de Can Batlle. A nivell arquitectònic, tenim la Plaça Major o Firal dels bous, amb una plaça porticada, i la Mare de Déu dels Arcs, un santuari situat a dos quilòmetres que es va construir a finals del segle IX.
I què va ser el que, amb un poble tan petit, el va dur a la política?
Jo hi estava interessat, però des de lluny. I no hi entenia gaire, de tot això. I a més, jo tenia la meva feina, amb una fàbrica on hi havia una vintena de treballadors. Però el meu cosí, Ramon Sala Canadell, m’anava insistint. Em vaig apuntar però no anava als actes, fins que un de la llista va dimitir i vaig haver d’entrar.
Amb tants anys treballant-hi, de quines coses en guarda més bon record?
Doncs bàsicament de tots els companys que m’han donat suport i també la llibertat per fer el que he fet. Però si li he de fer franc, hi ha un dia del que en tinc un gran record.
Ah si?
El dia que va venir el President de la Generalitat, Jordi Pujol, a inaugurar el nou Ajuntament. Vaig congregar a tots els exalcaldes que havien passat per aquí per poder fer una presentació i vam tenir un record per a tots, des dels que hi havia a la Guerra Civil, amb fotos incloses. Aquell va ser un gran dia. Però n’hi ha hagut també d’altres.
Recordi
A través del National Geographic vaig conèixer un director de TV, que volia fer un programa amb elements medievals, amb la ruta del Císter i tot això, i el vaig convèncer que vingués. I quan va aparèixer per aquí, es va entusiasmar, és clar pel patrimoni que tenim. I és que no donem importància a tot el que tenim artísticament i històricament, però per un americà resulta d’allò més sorprenent.
Sí aquesta idea surt bastant per aquí
Aquesta setmana, per exemple, ha sortit una entrevista a l’”Avui”, que ha descobert que la Costa Brava té racons meravellosos i que es pot anar a peu de poble en poble. Doncs veus? Ja ho tens. Els pobles hauríem de saber vendre el producte que tenim.
Malgrat la conservació dels seus elements històrics, el poble també haurà canviat
Sí, és clar. Fa uns anys, els carrers eren plens de fils i cables, eren asfaltats d’alquitrà i arribaves a la Plaça i ja s’acabava. Nosaltres, amb l’ajuda de la Generalitat, vam fer unes rutes medievals a l’entorn del poble. Vam fer ponts, en vàrem eixamplar d’altres… i tota l’obra sempre l’hem fet sempre soterrant allò que no s’hagi de veure. I hem fet miradors de les parts històriques. I tenint en compte també que la nostra zona volcànica és verge, no l’hem urbanitzat.
Això de conservar i millorar els centres històrics està molt bé
Miri, quan vaig estar a Mèxic, en un projecte financiat per la Comunitat Europea que es deia "Centros Històricos Habitables”, van escollir ciutats que ho havien demanat. I a banda de Sevilla, Girona, i Besalú, també hi érem nosaltres. I això sense oblidar que en el seu moment, ens vam presentar en un projecte de la Generalitat, en temps que el conseller de Turisme era el senyor Alegre, en què donaven quatre premis de 20 millons de pessetes pels pobles que presentèssim un projecte d’ordenació urbanística. I vam guanyar.
I crida l’atenció la netedat que hi ha al centre
És que jo sempre he dit que volia un Santa Pau molt net. Un dia en una ponència a Lloret em van preguntar quanta polícia municipal tenia, i els vaig dir que “al poble tenim brigada i jardiners que netejen, cuiden les flors i mentrestant vigilen, i el que vigila, no neteja”.
Amb tants anys dedicant-se a la política, la deu enyorar
Però hi ha vida després de la política, cregui’m. La política no deixa de ser una experiència. Per tant, no et quedes estancat i has de saber aprofitar l’experiència amb tota la gent que has conegut, ja que s’obren noves expectatives. Crec que qualsevol alcalde que acaba una etapa, ha de buscar una vinculació per enfocar-la segons l’experiència que ha acumulat.
I ara que tenim una crisi econòmica tan preocupant, quina valoració en fa?
Doncs sí. Ara que estic jubilat llegeixo els diaris d’economia i m’espanten les notícies, ho veig francament greu. Hi ha massa notícies i aquestes no deixen veure l’esperança, que també n’hi ha, perquè fa falta ser positiu i treballar. Mira, els únics mesos en què l’atur disminueix és l’època del turisme. I jo em pregunto què ha fet l’Estat per beneficiar aquest turisme que té tants llocs de treball.
Algun exemple?
Mira, Santa Susana mateix (on hi passo algunes temporades), per exemple: hi ha 14.000 places d’hotel i tenim una carretera que jo considero tercermundista. I això no pot ser. D’acord, és molt dolenta la perspectiva, perquè no hi ha ingressos per enlloc, però hem de saber buscar les parts positives. Perque turisme no és només a la platja; a l’hivern tenim pistes d’esquí, no?
Caldria tornar, doncs, part d’aquests ingressos
Si tinguéssim bones carreteres, per exemple, com la de Núria, les coses serien diferents. I és que no sabem aprofitar aquesta capacitat hotelera per vendre el turisme d’interior, o és que ens conformem amb el turisme bàsic de tres mesos? També existeix el turisme cultural, el gastronòmic: els millors restaurants considerats al món són a Catalunya. I tot això ho hauríem de saber aprofitar.
I què pensa que haurien de fer les administracions per reactivar el país?
Doncs posar-ho tot més fàcil, home. No molestar la iniciativa privada, simplificar els tràmits, reduir la despesa i funcionaris, abaixar els impostos, dir la veritat en moments com aquests i afrontar els problemes de cara. Les coses han de ser fàcils.
