A la majoria d’europeus preocupa la seguretat i, en concret, els conflictes (72 %), el terrorisme (67 %), els desastres naturals agreujats pel canvi climàtic (66 %), els ciberatacs (66 %) i la migració descontrolada (65 %)
El 89% dels enquestats afirma que els països de la UE haurien d’estar més units per afrontar aquestes amenaces globals
El 86% voldria que la UE tingués més pes i el 73% que la UE destinés més recursos a fer front a les amenaces internacionals
En un context de creixents tensions geopolítiques, els ciutadans estan cada cop més preocupats pel seu futur i volen que la UE actuï amb unitat i ambició.
Els resultats de la darrera enquesta de l’Eurobaròmetre del Parlament Europeu, publicats dimecres, mostren que la situació mundial genera preocupació entre la ciutadania de la Unió. L’agitació geopolítica té un gran impacte a la percepció dels europeus: la majoria (52 %) es mostra pessimista sobre el futur del món, el 39 % sobre el futur de la UE i el 41 % sobre el futur del seu país. El panorama personal sembla més prometedor: més de les tres quartes parts de la població europea (76 %) es mostra optimista sobre el propi futur i el de la seva família.
Els reptes a què s’enfronten són molts, tal com confirmen els resultats de l’enquesta. La preocupació per la seguretat i la protecció està molt present en tots els temes analitzats, amb les inquietuds següents al capdavant de la llista: conflictes a prop de la UE (72 %), terrorisme (67 %), ciberatacs de tercers països (66 %), catàstrofes naturals agreujades pel canvi climàtic (66 %) i fluxos migratoris. Alhora, els riscos relacionats amb la comunicació, com ara la desinformació (69 %), el discurs d’odi tant en línia com a la vida real (68 %), els continguts falsos generats per intel·ligència artificial (68 %), la protecció insuficient de les dades (68 %) i les amenaces a la llibertat d’expressió (67 %), també són motius de preocupació.
Crida a una Europa unida
Davant de tants desafiaments, els ciutadans europeus desitgen que la Unió Europea faci un pas endavant. El 66% vol que la UE contribueixi a garantir la seva seguretat, cosa que posa en relleu el paper protector de la UE en la situació política actual. La població també considera que la unitat és fonamental: el 89% de les persones enquestades diu que els Estats membres de la UE haurien d’estar més units i el 73% està d’acord que la Unió Europea necessita més mitjans per fer front als desafiaments globals actuals. Opinen que, per reforçar la seva posició al món, la UE s’hauria de centrar en la defensa i la seguretat (40 %), la competitivitat, l’economia i la indústria (32 %) i la independència energètica (29 %).
«Les tensions geopolítiques afecten la sensació de seguretat quotidiana dels europeus. La ciutadania espera que la Unió Europea protegeixi, estigui preparada i actuï com una de sola. Això és exactament el que ha d’oferir una Europa més forta i assertiva. Europa és el nostre escut més sòlid»
presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola
El cost de la vida, prioritat clau
La pujada dels preus continua repercutint en el nivell de vida de la població. A nivell nacional, la inflació, l’augment dels preus i el cost de la vida (41%) tornen a ser les prioritats principals que els europeus volen que abordi el Parlament Europeu. L’economia i la creació d’ocupació els segueixen de prop (35 %), cinc punts percentuals més que el maig del 2025. Tot i que la majoria dels enquestats espera que el seu nivell de vida es mantingui estable durant els propers cinc anys, una proporció considerable (28 %) preveu un descens, especialment als països on la incertesa econòmica es deixa sentir amb més intensitat. La convicció que el seu nivell de vida baixarà està més estesa entre els francesos (45 %), els belgues i els eslovacs (40 % en tots dos casos). A nivell europeu, els ciutadans esperen que la UE se centri a reforçar la seva posició al món, amb èmfasi en la defensa i la seguretat (40%, 3 punts més que en l’última enquesta).
Mentrestant, la ciutadania reafirma la importància dels valors fonamentals i fundacionals. La pau es perfila com el valor que més desitgen que defensi el Parlament Europeu (52 %), reflex del clima geopolític actual. La democràcia (35%), la llibertat d’expressió (23%), els drets humans (22%) i l’Estat de dret (21%) també són expectatives fonamentals.
Creixent suport a l’adhesió a la UE
Les actituds cap a la UE i les seves institucions continuen sent positives, malgrat els lleus descensos des del maig del 2025. Una majoria relativa manté una imatge favorable de la UE (49 %, -3 punts percentuals), i només el 17 % la té negativa. El 38% (-3 punts percentuals) té una imatge positiva del Parlament Europeu, davant només del 20% que la té negativa. Una àmplia i creixent majoria de ciutadans considera que la pertinença del seu país a la UE és una cosa positiva (62 %), dos punts més que la darrera vegada que es va plantejar aquesta pregunta, el febrer/març del 2024.
Des d’un punt de vista sociodemogràfic, els joves continuen estant entre els partidaris més fervents de la UE i tenen grans expectatives pel que fa al seu paper. La gent jove, d’entre 15 i 30 anys, tendeix a opinar més favorablement de la UE i el Parlament que els ciutadans de més edat: el 58% té una imatge positiva de la UE (enfront del 49-43% entre els grups de més edat) i el 68% desitja un paper més important per al Parlament Europeu (enfront del 58). La joventut europea també és una ferma defensora de: més unitat entre els Estats membres en el context actual (90%), més mitjans per a la Unió Europea (78%) i que la UE tingui més pes internacional (87%).
Els resultats complets es poden consultar al lloc web de l’Eurobaròmetre.
Context
L’enquesta de l’Eurobaròmetre de tardor de 2025, realitzada per l’agència de recerca Verian per encàrrec del Parlament Europeu, es va dur a terme del 6 al 30 de novembre de 2025 als 27 Estats membres de la UE. El sondeig es va efectuar de forma presencial, encara que en alguns països (Xipre, Dinamarca, Finlàndia, Malta, Països Baixos i Suècia) també es van fer entrevistes en vídeo assistides per ordinador (CAVI). En total es van fer 26 453 entrevistes. Els resultats de la UE es van ponderar en funció de la població de cada país.
