Isabel Teixidor

Alcaldessa de Garriguella

Oportunes subvencions

© alcaldes.eu/Mireia Gimeno

“Ja sigui la Generalitat, l’Estat o Europa, l’administració ens exigeix cada cop més”

A Garriguella els “agradaria moltíssim” disposar d’un camp de plaques solars que donés llum al poble
0
3326

Visitem avui l’Alt Empordà. Al peu de la Serra de l’Albera hi trobem el poble de Garriguella. Des de 2015, la Isabel Teixidor Damm n’és l’alcaldessa. Volem preguntar-li per les seves motivacions i prioritats.

Vostè és filla de pare garriguellenc i de mare alemanya…

Així és. Jo vaig néixer a Alemanya però podríem dir que soc de “can Moca”, una casa de Garriguella. Vaig viure i criar-me a Alemanya fins als 30 anys. També passava gairebé tots els estius aquí al poble i recordo quan encara no teníem ni asfalt ni gairebé aigua corrent. Sempre vaig mantenir molt de contacte amb la meva família d’aquí. Als anys 90 vaig conèixer qui seria el meu marit, que era de “can Pansa”. I ja ens vam quedar a viure a Catalunya… De petita ni tan sols parlava castellà: només alemany i català.

Què la va motivar a presentar-se a l’alcaldia de Garriguella?

He fet de mare molts anys. Vull dir que el meu home, que és veterinari, ha dedicat molt de temps a la feina i jo m’he dedicat més aviat als fills: en Marc i la Laia. Això em va portar a implicar-me en l’AMPA molt intensament i a organitzar moltes activitats, entre elles el casal. Més endavant, el país va començar a moure’s i a voler ser independent. Em sento molt catalana i el meu cor és només català i alemany. Crec que el nostre país hauria de ser independent d’Espanya.

A Garriguella, Vilamaniscle i Rabós hi teníem presència de l’ANC i vaig agafar una mica el comanament local de l’organització. Vam seguir organitzant moltes coses: trobades, xerrades, etcètera. Jo crec que va ser això el que em va empènyer a presentar-me a l’alcaldia. També el fet que els que estaven a l’alcaldia abans que jo no s’hi dedicaven al 100% i no ho portaven tot tan bé com caldria. Calia fer moltes coses. El meu marit estava a l’oposició, precisament.

Em sento molt catalana i el meu cor és només català i alemany. Crec que el nostre país hauria de ser independent d’Espanya.

I aleshores?

Va sorgir un grup de persones que van proposar-nos que em presentés jo a l’alcaldia. I vaig accedir a fer-ho perquè podia. Els fills estaven ja a la universitat i tenia temps per fer-ho. Vam treballar molt durant la primera legislatura (l’actual és la segona) i vam fer un equip de treball molt maco. Hi havia molt a fer.

Què ha après, especialment en aquesta legislatura actual, de totes les coses que han passat al món?

N’he après molt. Quan una persona no prové del món polític i es dedica a fer d’alcaldessa aprèn moltes coses. Aquí, per exemple, faltaven molts diners a causa d’una molt mala gestió prèvia de l’ajuntament. Calia pagar moltes factures i hi havia molts deutes. Vam trigar dos anys a posar-nos al dia. A partir d’aquell moment vam començar a estalviar, però el poble seguia necessitant de tot. I allò que teníem (una sala polivalent, una escola, una llar d’infants…) també tenia moltes deficiències. Actualment no tenim cap problema ni amb la liquidesa ni amb el finançament.

Quan una persona no prové del món polític i es dedica a fer d’alcaldessa aprèn moltes coses.

Li queden projectes de la passada legislatura que encara estiguin per acabar?

Em l’anterior legislatura ens vam organitzar per veure què podíem fer. No tenim diners per fer grans projectes i hem de buscar subvencions contínuament. Tot això és una de les coses que cal aprendre, precisament. Abans teníem una secretària, però va marxar. Vam haver d’esperar a tenir un nou secretari i a partir d’aleshores hem tornat a funcionar bé. 

Ara tenim molts projectes que avancen. El cementiri, per exemple, es troba ja en la segona fase i ara és preciós. L’enllumenat públic, que és molt important i que ens permet estalviar molta energia i diners, també està gairebé arreglat del tot i amb leds; a l’escola hem arreglat diverses coses… I ara tenim per endavant projectes com la deixalleria, o les conduccions d’aigua de la part de baix del poble, o el projecte del carrer Gran… També afegirem cinc carrers més, tots ells amb aigua i enllumenat públic… En un any i mig tindrem la part antiga del poble molt més bé.

També estem acabant un edifici que actualment ens serveix de magatzem i per a fer-hi activitats socioculturals. Quan acabem podrem tenir-hi dependències també per a l’ajuntament. I en el futur pensem que els diners que arribin dels fons Next Generation ens han de poder donar moltes altres oportunitats.

En un poble com el vostre, la pandèmia ha causat gaire estralls?

Una de les coses en què més ha afectat ha estat en la vida associativa. Abans de la pandèmia havíem promogut moltes entitats com ara l’associació esportiva “Tocavents”, el futbol, l’AMPA, els pinta-palets, els caçadors, la gent que cuida dels gats… Però quan ens van forçar a quedar-nos a casa, aquestes activitats es van parar. I ara trobem que la gent s’ha desanimat una mica. En quan les restriccions han caigut, ja no han tornat a fer el que feien. Potser és perquè ara sembla més còmode quedar-se a casa. Caldrà reanimar-los.

Quan ens van forçar a quedar-nos a casa, les activitats comunitàries es van aturar. I ara trobem que la gent s’ha desanimat una mica.

I en quant a negocis?

Jo crec que la pandèmia ha fet mal a tothom. Tenim cellers i restaurants que no han pogut obrir i que han hagut de vendre per internet, tot i que no era el seu fort. També teníem dos hotels, però un està tancat i l’altre ha patit molt. No obstant això, crec que la gent no s’ho ha agafat d’una manera negativa: calia tancar i s’ha tancat. Però ara tenen moltes ganes de seguir fent negocis.

Com diria que son els garriguellencs i garriguellenques de caràcter?

Som un poble rural. Però cada vegada menys. Abans la gent tenia una vinya i algunes hectàrees de terreny. Però actualment és gairebé impossible portar una vinya (nosaltres ho fem a casa, però és un esforç molt gran). O tens una il·lusió especial o no ho fas. En això la cooperativa ens ajuda molt, perquè està professionalitzant el sector. I els quatre cellers que tenim, o bé reben molts reconeixements, o estan ampliant-se. Fan un gran vi de la D.O. de l’Empordà, que ens agrada moltíssim.

Els quatre cellers que tenim reben molts reconeixements i estan ampliant-se. Fan un gran vi de la D.O. de l’Empordà, que ens agrada moltíssim.

També tenim moltes persones dedicades al sector dels serveis, principalment a Figueres i de vegades a Girona. Amb la pandèmia, s’ha animat la venda de cases noves al poble. Estem molt contents perquè abans teníem uns espais on s’havien projectat cases des del 2008 i havien quedat aturats. Ara hi tenim cases construïdes. Aviat serà un espai ben complert i arreglat del poble.

Amb la pandèmia, s’ha animat la venda de cases noves al poble.

Ha augmentat el nombre d’habitants darrerament?

Doncs sí. I és molt agradable, perquè són famílies amb nens, en molts casos. A l’escola hi tenim uns cent vint nens i nenes, perquè també hi venen els de Vilamaniscle i els de Rabós, els dos pobles del costat. Això ens dona molta vida. Probablement seran famílies que ja es quedaran a viure aquí per sempre i se sentiran plenament garriguellencs i garriguellenques d’aquí a uns anys. Tenen la natura a prop i els seus fills creixeran molt sans. 

A l’escola hi tenim uns cent vint nens i nenes. Això ens dona molta vida.

Quins punts forts té el poble, que fa que la gent s’hi vulgui quedar a viure?

Com us deia, és un poble petit, però que ofereix totes les facilitats per traslladar-se a fora. El que no tenim gairebé és el transport públic. Però més enllà d’això, pots sortir a caminar cada dia al carrer, els nens poden jugar, poden fer esports i tenen moltes activitats obertes en les associacions. També tenim biblioteca de la Xarxa, molt ben atesa per una bibliotecària que organitza moltes coses i que es manté en contacte permanent amb l’escola. Òbviament, tenim la platja molt a la vora, i això és molt agradable. Sobretot a l’estiu.

Algun lloc emblemàtic? O punt d’interès visitable?

El més important és la nostra situació geogràfica. Estem dins de l’Albera. Tenim una muntanyeta al darrere. I dins del poble hi tenim algunes coses com ara l’església, que és molt bonica i de la que existeixen registres ja a l’any 1.000. També tenim dues o tres cases senyorials emblemàtiques. I un centre de tortugues, perquè la tortuga de l’Albera és gairebé endèmica d’aquí. Aquí estudien l’animal i el preserven fins a deixar-los anar al mar. Igualment, es pot passejar per moltes de les vinyes i olivars. L’Albera no seria res si de tant en tant no trobessis una olivera. Són camps molt ben cuidats i molt bonics de veure.

Quins són els projectes que tenen actualment al poble, en quant a promoció econòmica?

Com que som un poble petit, no tenim gaires línies concretes. Per a nosaltres el més important és fer que les infraestructures disponibles funcionin. No podem tenir les canonades rebentades, perquè si una empresa o un hotel volen donar servei, no pot ser que no tinguin aigua. Tota la infraestructura trigarà una mica en estar acabada, perquè són coses molt grans. En tot cas, fem el que podem.

Igualment, tenim una fira dedicada al brunyol i la garnatxa que celebrem durant la setmana santa. De vi de garnatxa en fem aquí i és dolç. Però els darrers anys no l’hem pogut celebrar per culpa de la pandèmia. Suposo que el proper any la podrem fer.

I una tercera cosa és promoure el poble a través dels mitjans de comunicació, o els llibres i revistes que editem. Com que tenim molt de turisme rural, això els serveix als operadors. També volem fer unes rutes a l’Albera i als voltants, que puguin ajudar els que fan turisme.

Per a nosaltres la promoció econòmica més important és fer que les infraestructures disponibles funcionin.

Quin ha estat el millor moment que ha viscut com a alcaldessa?

És una mica complicat. N’he tingut molts. En general estic molt contenta de tot el que hem fet a l’ajuntament fins ara i també del que hem fet en quant a administració electrònica. Ens ha representat un esforç molt gran. Fa un temps vam tenir aquí una persona que ens va ajudar i que va donar-nos una empenta molt gran. Ens va dir que ho havíem de fer i ens va ser molt útil.

Igualment, l’esforç que fem des de l’ajuntament per buscar subvencions també ens serveix per buscar personal que puguem pagar amb aquestes subvencions. Estem molt contents d’haver rebut ja la quarta persona. Tots ells són professionals i aporten el seu granet de sorra.

Quan es troba amb alcaldes i alcaldesses de la zona, quines serien les reivindicacions en què coincideixen?

Crec que l’administració és cada vegada més difícil de gestionar. Una cosa és que es faci tot electrònicament, cosa que ens és útil i ens estalvia feina. Però l’administració, ja sigui la Generalitat, l’Estat espanyol o Europa, cada cop ens exigeix més. Hem de donar moltes dades, estadístiques, omplir tal o qual cosa… I tot això ho fem amb el mateix personal que teníem abans. I no quadra.

D’altra banda tenim el tema de les subvencions. Volen que les dediquem a determinats projectes i ho trobo normal. Però són molt complicades de demanar. Nosaltres som petits i no tenim gaires tècnics que entenguin els mecanismes de com demanar-ne. Penseu que hi ha algunes ocasions en què, per demanar les subvencions, has de dedicar molt de temps a fer el projecte i no tens cap seguretat que t’arribi.  

Per demanar subvencions, sovint has de dedicar molt de temps a fer el projecte i no tens cap seguretat que t’arribi.  

Creu que el Govern els té prou en compte als alcaldes i les alcaldesses?

El Govern està molt lluny. Però a través dels Consells Comarcals i la Diputació, i de vegades els partits polítics, podem explicar les nostres necessitats. Ara crec que estem molt lligats a Europa. I tot depèn de les directrius que ens arriben d’allà i que cal traduir. Això ens passa, per exemple, amb el tema dels estalvis d’energia. Tenir Europa és una bona cosa i ens obre moltes portes a fer projectes a través dels diners que arriben des d’allà. Malgrat que de vegades també ho fa molt complicat perquè, com he dit abans, no has de llegir dues pàgines, sinó seixanta, per entendre en què consisteix el projecte que vols presentar.

Quins projectes tenen previst demanar, si els arriben els fons Next Generation?

És una qüestió molt nova i no està gaire clar. Però tenim unes quantes línies. Nosaltres aspirem a tot, però és impossible. Jo crec que ens cal una mica de calma i mirar-nos bé tot el que hi ha, perquè no sols tenim els Next Generation, sinó altres oportunitats que tenen a veure amb l’estalvi energètic, per exemple. 

Fa poc vam instal·lar unes plaques solars a l’escola i fa poques setmanes que les hem connectat. Ens estalviem molts diners i l’energia que generen la dediquem a l’escola i a alguns edificis municipals. Igualment estem intentant fer una comunitat energètica, que vol dir que nosaltres tenim plaques en algun dels nostres edificis i en compartim l’energia amb algun veí, a través d’un acord. Això és molt bo perquè evita que tots els veïns hagin de posar-se plaques al teulat 

Alguns pobles prefereixen fer camps solars. Altres no.

Ens agradaria moltíssim fer un camp de plaques solars vinculat a tots els edificis del poble. No ho tenim contemplat per ara, però per què no hi ha facilitats per part de les grans empreses energètiques. És una pena, perquè els pobles petits podríem tenir els nostres propis parcs solars i generar la nostra pròpia energia, sense desenganxar-nos del sistema elèctric. Esperem que en algun moment del futur sigui possible.

Nascuda i criada a Alemanya fins als trenta anys, la Isabel Teixidor i Damm és filla d’un garriguellenc. En aquell país hi va estudiar Turisme i Ciències Empresarials. També va treballar en una multinacional. De jove practicava l’atletisme i va ser campiona de Frankfurt de salt de longitud. També passava les vacances a Garriguella des de menuda. D’aquell temps en recorda un poble petit i sense asfaltar, però amb una gent molt propera i amable. Als anys 90 va conèixer el qui seria el seu marit, un jove de can Pansa, també de Garriguella. Van decidir quedar-se a viure al nostre país. Després d’uns anys d’activitat comunitària, la Isabel va decidir presentar-se a l’alcaldia. Es troba en la segona legislatura. 

QUESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre especial. “Pedra de tartera”, de Maria Barbal. Va tenir molt d’èxit a Alemanya i el vaig llegir en alemany. Em recordava una mica a la Garriguella que vaig conèixer de petita.
  • Una pel·lícula. “Apocalypto”, de Mel Gibson. 
  • Una cançó. “Boig per tu”. És important per a l’Empordà.
  • Un plat de cuina. Me n’agraden molt. La meva àvia feia un arròs de marisc molt bo.
  • Una beguda. El vi, i no només el nostre, qualsevol que es faci a Garriguella i a l’Empordà i a tot arreu. 
  • Un país. El meu: Catalunya. 
  • Un viatge que hagi fet o que li agradaria fer. He fet un viatge fantàstic a Colòmbia fa poc i també a Mèxic. 
  • Un esport. Abans l’atletisme. Ara sortir a cavall. Hi vaig amb la meva filla.
  • I el que més valora d’una persona. La sinceritat i que sigui fàcil de connectar-hi.

Garriguella

Segons la pàgina web municipal, Garriguella té una extensió de gairebé 21 km2, que ocupen una part de la serra de l’Albera i una part de la de Rodes. Els pobles veïns són Vilajuïga, Pedret i Marçà, Peralada, Mollet, Rabós, Vilamaniscle i Llançà. Aparentment, el poble compta amb una part baixa i una part alta. La primera, més antiga, encara guarda les restes d’unes torres antiquíssimes, d’un molí de vent i de l’antiga capella dedicada a Sant Sebastià. Els seus carrers estan conformats per construccions dels segles XVI i XVII, amb cellers baixos (de fet, l’agricultura de la vinya ha estat la tradicional). La part nova és el nucli més poblat. També sorgit en una sagrera a l’entorn de l’església romànica de Santa Eulàlia, tot i que molt renovat a partir dels segles XVIII i XIX. L’economia del poble ha estat tradicionalment agrària, amb camps de secà, oliveres i, especialment, vinya. La D.O. Empordà és la que defineix els sabors i olors d’aquesta producció tan ben elaborada en els cellers existents.

Recomanats per alcaldes.eu:

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.