Els set alcaldes de la zona coincideixen a assenyalar que la separació en dues vegueries i la manca de serveis propers són les principals raons per crear la nova comarca, que podria frenar el despoblament
La proposta de crear la comarca de l’Alta Segarra ha tornat a situar-se al centre del debat polític dels municipis del nord de l’Anoia després d’anys d’avenços irregulars, aturades institucionals i canvis de context polític. El projecte, impulsat des de fa dècades i reforçat amb la constitució de la mancomunitat fa 30 anys, afronta ara un nou moment clau amb el compromís explícit dels set alcaldes, que coincideixen a assenyalar que no volen deixar passar una altra oportunitat.
“El que no podem fer és adormir-nos”, adverteix l’alcaldessa dels Prats de Rei, Carla Casas, que defensa que el procés respon a “la voluntat del poble” i que ara hi ha “un full de ruta que estem seguint tots els passos”. En la mateixa línia, l’alcalde de Sant Pere Sallavinera, Maties Bosch, considera que “ara és el moment definitiu” i avisa que “si no es fa ara, amb el canvi de legislatura, es pot tornar a refredar”.
Dues vegueries
Els alcaldes coincideixen a assenyalar que la principal raó de fons és el desencaix territorial que pateixen els municipis que ara formen part de l’Anoia. “Som una comarca partida en dues vegueries, i això afecta el dia a dia”, resumeix l’alcalde de Pujalt, Pere Massana. “Depenem de la Catalunya Central per a uns serveis i del Penedès per a uns altres, i això crea una confusió constant sobre on cal anar a fer els tràmits”, afegeix. Una idea que comparteix l’alcaldessa de Calaf, Montse Mases, quan parla directament de “desgavell” i de “garbuix institucional” en la planificació dels serveis.
Aquest desencaix també té a veure amb el territori i la productivitat. Bosch ho exemplifica amb el paisatge: “D’Igualada cap avall és vinya; aquí dalt hi ha cereal. Som pobles de muntanya i ens sentim molt desplaçats”. Massana hi afegeix que “la realitat agrícola i social del nord de l’Anoia no té res a veure amb la del Penedès”, i recorda que històricament “aquests municipis ja formaven part de la Segarra”. L’alcalde de Calonge de Segarra, Xavier Nadal, destaca que al llarg de la història moltes empreses privades i institucions han portat Alta Segarra en el seu nom, “hi ha un sentiment de pertinença”.
Identitat pròpia
La defensa d’una identitat pròpia apareix de manera transversal en el discurs dels alcaldes, tot i que amb pesos diferents. Casas parla obertament de “sentiment identitari” i remarca que “l’Alta Segarra té un històric molt important”. Massana per la seva banda apunta que “el paisatge de camps de cereal i la cultura del secà ens aporten una identitat que no queda recollida dins l’Anoia”. En canvi, a Castellfollit de Riubregós, l’alcaldessa Lourdes Oliveras relativitza aquest factor i alerta que el fet de crear la comarca de l’Alta Segarra “ha de ser un sentiment de comarca i un desig compartit”, i no només una decisió institucional.
Més enllà del sentiment identitari dels veïns dels pobles de l’Alta Segarra, el consens és més ampli quan es parla de serveis concrets. “Una gestió més propera sempre és millor servei”, defensa l’alcaldessa de Sant Martí Sesgueioles, Marina Graells, que enumera mancances actuals en transport, educació, salut i seguretat. “No tenim dret a fer parada de l’Eix Bus, no tenim comissaria de Mossos, i hi ha serveis sanitaris que no es presten”, lamenta. Mases coincideix que “l’Eix Bus només para a capitals de comarca” i que una nova estructura comarcal permetria “fer més proves al CAP de Calaf i evitar desplaçaments innecessaris”, pensant sobretot en les persones grans que viuen al poble.
