“L’Ajuntament no és ‘Amazon’: no pot satisfer peticions immediatament”

Com va entrar vostè a formar part de la política municipal?

A mi la política no m’havia interessat mai. Però el fet de vincular-me a un partit local va ser el resultat de voler-me dedicar de manera voluntària al servei al poble. No tenia cap intenció política, però per una mena de parany dels companys de partit vaig acabar sent regidora.

Mai m’hauria imaginat atenent-vos en aquest despatx com a alcaldessa del municipi. El motiu pel que em vaig posar a fer política municipal va ser per sumar i defensar un model de poble que tots els companys i veïns de Vilanova volíem en aquells moments i encara volem.

No tenia cap intenció política, però per una mena de parany dels companys de partit vaig acabar sent regidora

Aquests dos darrers mandats han sigut complicats per la pandèmia, la crisi o el Procés. Com els ha viscut?

Jo havia començat com a regidora en unes legislatures més aviat tranquil·les. El 2015 vam tenir el Procés. El nostre és un partit local, que no té un posicionament marcat en quant a la qüestió nacional, però ens vam voler significar i la primera va ser una legislatura molt convulsa. Pensàvem que ja no podria ser més complicada.

Aleshores va arribar la pandèmia. I el grau de dificultats va anar creixent. I ara que ja pensàvem que ho teníem superat, ens arriba la guerra, l’esclat de preus i la inflació… Diria que han estat dues legislatures força complexes, sí.

Ara que ja pensàvem que teníem superada la pandèmia, ens arriba la guerra, l’esclat de preus i la inflació

I a nivell personal, què n’ha après d’aquest temps a l’alcaldia?

Durant la primera legislatura, jo diria que vaig entendre el que era fer d’alcaldessa. Fins que hi arriba, una només s’ho podia imaginar. No era conscient de la magnitud de les tasques a fer, de les coses que cal supervisar o de les decisions a prendre.

En la segona legislatura el coneixement de l’administració local ja és ampli i és aleshores que et reinventes. En el nostre cas, ens vam haver de saltar moltes normatives i molt del que havíem après en l’anterior legislatura.

Jo provenia del món sanitari i tenia alguns coneixements de gestió mèdica. Em van ajudar molt durant la pandèmia, però la visió que es té de la salut des de la política sempre m’ha sorprès molt. Són dos àmbits completament diferents.

La visió que es té de la salut des de la política sempre m’ha sorprès molt. Són àmbits completament diferents

Ens ha portat unes fotografies personals. Ens les vol comentar?

Us n’he portat una de quan era petita, amb el meu pare. Ell va morir molt jove i no he pogut passar amb ell cap part de la meva etapa adulta: ni quan vaig ser mare, ni quan m’he dedicat a la política. Quan veig aquesta foto, em recordo de la relació que tenia amb ell i dels moments que l’he trobat a faltar per compartir-hi la meva trajectòria.

Una altra fotografia que he escollit és aquesta, amb les meves germanes. És de les poques que tenim de totes tres juntes. La família és molt important per a mi, un pilar. Elles han estat sempre, i encara estan, al meu costat.

Ha escollit alguna fotografia del seu temps com a alcaldessa?

En tinc una de quan l’anterior alcalde, aleshores sortint, em passava la vara de comanament municipal. Ell era del mateix grup polític que jo. La tinc com a memòria d’un moment molt entranyable.

També he tornat a veure fa poc la fotografia del dia del recompte electoral. Tot el grup municipal estava davant d’un ordinador introduint les dades i s’hi percep una barreja d’il·lusió, de por, de neguit… La màxima expressió de la política és quan estàs pendent del resultats de les eleccions.

La màxima expressió de la política és quan estàs pendent del resultats de les eleccions

Quina mena de municipi és Vilanova del Vallès i en quina situació es troba actualment?

Vilanova del Vallès és un municipi de 5.500 habitants. Al voltant dels anys 2006-2007, durant l’esclat urbanístic, vam doblar la població. Érem un municipi molt petit, originalment. Veníem de la segregació de La Roca del Vallès i de Montornès el 1984 i ens trobàvem mancats de tots els serveis.

D’ençà de l’entrada en el govern municipal de la meva formació política, el 2003, hem anat dotant Vilanova de tots els equipaments necessaris. Fins i tot n’hem aportat més dels que ens pertocaria oferir.

Quins són aquests equipaments?

Tenim dues escoles infantils, una escola bressol, un institut, un SAIAR (Servei d’Atenció Integral en l’Àmbit Rural) per a persones grans, una biblioteca i un CAP molt ben dotat, que pot donar servei fins a 8.000 habitants; el sostre que pensem que pot tenir Vilanova. Això ha fet més còmoda i planera la vida dels vilanovins i vilanovines.

El CAP pot donar servei fins a 8.000 habitants; el sostre que pensem que pot tenir Vilanova

Precisament us volíem preguntar sobre uns i altres: com és el caràcter de les persones locals i com és el teixit associatiu?

Tot i que no m’agrada gaire explicar-ho així, en tots els pobles petits hi ha les persones “de sempre” i les persones “nouvingudes”. En el nostre cas, les segones han superat les primeres en nombre.

Vilanova és, d’altra banda, un municipi amb moltes entitats. En tenim de culturals, esportives, socials, etcètera. És un municipi molt actiu tot i que, durant la pandèmia, algunes d’aquestes entitats van patir. Algunes de les culturals, per exemple, estan passant per un procés de renovació, perquè els està costant d’arrencar després de la COVID… Molts voluntaris ja no han tornat a l’activitat i és una pena. Però crec que es tornaran a posar en marxa.

Els joves locals tenen oportunitat de quedar-se a viure al municipi?

Tenim problemes d’habitatge. I, per tant, no tots els joves poden independitzar-se a Vilanova. No obstant, em fa molta il·lusió compartir que la setmana passada vam aprovar una modificació urbanística que contempla la possibilitat de construir 24 pisos de protecció oficial. El tràmit administratiu serà lent, però preveiem que els pisos estaran veient la llum el 2024.

Igualment, aprofitant que es construirà una promoció d’habitatges a l’entrada del municipi, hem arribat a un conveni amb el promotor per tal que cinc d’aquests habitatges passin a ser de titularitat municipal. Així doncs, en poc de temps passem a tenir una trentena de pisos de protecció oficial al municipi.

Tenim problemes d’habitatge: no tots els joves poden independitzar-se a Vilanova

Digui’ns coses bones i dolentes de Vilanova del Vallès…

De bones jo us diria la gent. I de dolentes, us diria el mateix: la gent. Les persones som la cara i la creu. Però diria que d’ençà de la pandèmia, la societat s’ha tornat més exigent i menys tolerant. De vegades dic que l’Ajuntament no és l’“Amazon”: no tenim la possibilitat de fer i lliurar coses immediatament, quan algun ciutadà te les demana. Com a alcaldessa, una de les meves frustracions és la de no haver aconseguit que l’Administració sigui més àgil.

Ara bé, per centrar el tema, us diré que aquí gairebé tothom es coneix i es reconeix. I ens sabem els noms de les persones a les que ens trobem caminant per les urbanitzacions. Una cosa bona són les persones i una altra és la proximitat entre elles. De dolentes, no en tenim.

D’ençà de la pandèmia, la societat s’ha tornat més exigent i menys tolerant

Quins indrets emblemàtics té el municipi?

Nosaltres estem envoltats d’un entorn completament natural. Tenim dos petits polígons industrials però, en aquest sentit, som una mena de bombolla dins de la comarca: a penes tenim indústria.

També tenim la Xarxa Natura, que es troba a tota la plana del riu Mogent, i el Parc de la Serralada, que és la culminació de totes les muntanyes que ens envolten. Tenim molt d’entorn verd i natural i el compromís de no malmetre’l.

I en quant a patrimoni arquitectònic?

Destacaria l’ermita de Santa Quitèria, que sabem que és del segle X. Des d’allà es pot observar tot el terme municipal i gairebé tota la comarca. La gent hi ve des del Maresme o el Vallès, a fer els aplecs des de fa anys. Han vingut sempre caminant o en bicicleta. És una construcció que explica l’essència de Vilanova.

A més, a l’entrada del municipi hi tenim una campana. Ens recorda una anècdota històrica. La puc explicar?

Endavant!

Vilanova va aconseguir la independència fa 34 anys. Va ser impulsada per una sèrie de veïns que van seguir una estratègia política. Podríem dir que estaven conxorxats amb els municipis dels que es pretenia la segregació (La Roca i Montornès). Quan la Generalitat va concedir la independència, la població va fer torns, durant 24 hores, per repicar les campanes de Santa Quitèria, fent que tota la comarca conegués la notícia.

L’any 2019, en homenatge a aquelles persones, es va fer una rèplica de la campana de Santa Quitèria, que és la que tenim exposada a l’entrada del terme. Si us hi fixeu bé, sota la campana hi ha uns braços amb uns cognoms. Són els de les famílies que van repicar.

Quan la Generalitat va concedir-nos la independència, la població va fer torns, durant 24 hores, per repicar les campanes de Santa Quitèria

Quina és la situació econòmica de l’Ajuntament en aquests moments?

L’Ajuntament té un nivell d’endeutament del 60%. En els darrers vint anys ens hem hagut de dotar de tots aquests serveis que no teníem. Malgrat això, continuem invertint en infraestructures i equipaments i seguim sent un municipi completament solvent, que pot fer front a qualsevol mena d’inversió sense augmentar els impostos als ciutadans. A més, no som un municipi excessivament car: estem en el número 22 de la comarca en quant a valor de l’IBI.

L’Ajuntament té un nivell d’endeutament del 60%. En els darrers vint anys ens hem hagut de dotar de tots els serveis que no teníem

Quina ha estat la prioritat del seu govern durant aquests anys?

Un dels grans objectius era atendre les persones, tota vegada que els equipaments necessaris ja els havíem aconseguit. La passada legislatura, per exemple, vam crear un rebost solidari amb una colla de voluntaris que el fan funcionar i que reparteixen aliments mensualment a les persones amb més necessitats.

També vam crear un espai “Trencaclosques” i un CIS, que és un servei municipal d’ajuda als nens escolaritzats fora dels horaris escolars. Aquest és un equipament pensat per als més petits, davant de la vulnerabilitat no només econòmica, sinó també social i de pautes.

Finalment, també em sento molt contenta del SAIAR que us deia abans. És un centre obert a les persones grans, especialment les que tenen més limitacions. Allà s’hi senten acollides, acompanyades i cuidades al llarg de tot el dia. De vegades dic que és com una escola per a la gent gran, on s’hi fan tallers i els familiars queden alleugerits per no haver-los de cuidar tot el dia. Hi ha personal qualificat que els supervisa o els dona servei i és una forma d’allargar l’autonomia d’aquestes persones.

Vam crear un rebost solidari amb una colla de voluntaris que reparteixen aliments mensualment a les persones amb més necessitats

Quina és l’estructura de l’Ajuntament?

Des del punt de vista de plantilla, som unes 60 persones, entre laborals i funcionaris. A banda, tenim algunes persones que venen com a assessores externes durant unes hores puntuals. Comptem també amb una brigada i amb un cos de policia amb 13 agents que s’ocupen de vetllar per les 12 urbanitzacions.

Des del punt de vista polític, al govern municipal hi ha set regidors: sis d’Unitat per Vilanova i un regidor d’Esquerra. En l’oposició hi ha sis regidors més.

Alguna acció destacable en quant a promoció econòmica?

Gestionem una borsa de treball. El nostre nivell d’atur és d’un 8,48% i està per sota de la mitjana de la comarca. A més, anem baixant. Tenim poques empreses en el nostre àmbit, però la relació amb elles és molt cordial i continuada quan busquen personal.

El nostre nivell d’atur és d’un 8,48% i està per sota de la mitjana de la comarca

Han demanat fons Next Generation?

N’hem demanat. Actualment estem posant unes plaques solars al sostre d’una de les escoles municipals, perquè volem proveir d’energia els equipaments. I acabem de demanar una altra subvenció per canviar totes les lluminàries. Són imports petits, perquè son uns fons complicats d’aconseguir i estan plens de condicionants que requereixen molt de temps si els vols satisfer.

Sabria dir el millor moment que ha viscut al capdavant de l’ajuntament? I el pitjor?

Com a alcaldessa, jo diria que el pitjor va ser l’inici de la pandèmia. No sabíem on érem i les notícies que rebíem eren totalment contradictòries. Patíem allaus d’informació cada dia i no sabíem on posar l’atenció. Ara em sembla com si fes mil anys de tot això, però la sensació va ser molt intensa, de jornades maratonianes, tant aquí a l’Ajuntament com a les reunions telemàtiques de les tardes i les nits. Va ser un desgavell enorme per a mi. En moments com aquells te n’adones de la soledat dels municipis que han de donar servei a la ciutadania.

Per contra, puc dir que també vam aconseguir formar una bossa de 80 voluntaris que es van posar a col·laborar amb la gent gran del municipi. Allò va ser com el ying i el yang. Totes aquestes persones van coordinar-se de manera molt ràpida i aviat teníem dos torns de treball organitzats. Cada voluntari tutelava tres o quatre persones grans, a les quals trucaven diàriament i els hi anaven a comprar o els portaven els medicaments. Aquella reacció de la gent va representar un dels moments més satisfactoris. A l’igual que els voluntaris del rebost.

Es tornarà a presentar?

Com sempre he fet, jo posaré el meu càrrec a disposició de l’assemblea del partit i aquest serà el que decidirà si m’escull o no. Nosaltres som un partit local i no tenim ni pressa ni immediatesa per fer aquesta votació. En les properes setmanes es decidirà.

Jo posaré el meu càrrec a disposició de l’assemblea del partit i aquest serà el que decidirà si m’escull o no

Creu que es té prou en compte els alcaldes i les alcaldesses des dels governs centrals?

A títol personal, puc dir-vos que no. Nosaltres som un partit local, sense representació a nivell de país. Per tant, no se’ns té en compte en absolut. Altra cosa serien els partits amb sigles més consolidades i que es troben en altres alcaldies.

Ens podria explicar com és el seu dia a dia?

Vinc al despatx de bon matí. No soc la primera en arribar, però intento ser de les primeres. A mig matí, si l’agenda m’ho permet, surto a donar una volta i, si no m’és possible, ho faig a la tarda.  

El fet de donar un passeig en permet veure el poble i parlar amb la gent. És una de les coses que més em satisfà. Tot i així, de vegades quan vaig a comprar el pa em diuen: “ja sé que no toca, però…” i em fan consultes o peticions. És el que convé: passejar i parlar amb la gent.