Marian Muro: “Des de fa uns anys, la ciutadania de Barcelona ha acceptat un discurs irreal en relació al turisme”

0
3654

Amb gran experiència en la gestió del turisme des de la vessant privada i pública, Marian Muro és una de les grans veus del país en aquest sector tan important. Un “petroli”, com el denomina, que aporta el 12% del PIB de Catalunya. Avui l’entrevistem com a experta en gestió.

Vostè ha dirigit Turisme de Barcelona i coneix bé tant el sector com la ciutat. Creu que Barcelona ha d’orientar-se cap a un nou model turístic? En quina ciutat s’hauria d’inspirar ara?

Primerament, diria que conec molt bé totes les transformacions de model turístic de les principals ciutats del món. I crec que hi ha una cosa important a tenir en compte: cap model d’una ciutat es pot extrapolar a una altra ciutat. En el cas de Barcelona, la situació que tenim avui és el resultat d’una sèrie de factors, entre els quals hi ha la geografia, la història, el posicionament de marca, els Jocs Olímpics… Però també per una determinada estructura de ciutat.

El principal problema a Barcelona és que la majoria dels recursos turístics els tenim situats dins d’un petit perímetre geogràfic. I això li genera pressió a la ciutat.

Cap model turístic d’una ciutat es pot extrapolar a una altra ciutat

I conflictes, segons veiem de tant en quant.

Entre residents i turistes, certament. Però, fins i tot així no podem prescindir d’un “petroli” que ens aporta fins el 12% del PIB. El que cal és gestionar el problema millor, perquè fins ara no s’ha gestionat.

No podem prescindir d’un “petroli” que ens aporta fins el 12% del PIB

I què vol dir “gestionar”?

Doncs no vol dir només “parlar-ne”, o “anunciar” que es crearà tal o qual actiu turístic i que es posarà en valor, perquè això no implica pas que la gent el visiti, realment.

El que Barcelona hauria de fer és una planificació, i no només estratègica (perquè ja tenim prou clar on estem i on volem anar). El que caldria és planificar amb tots els agents que tenen a veure amb l’activitat. En una taula dedicada al turisme no es pot prescindir de les persones que saben de mobilitat o de medi ambient, perquè són dues perspectives importantíssimes per al turisme. No cal dir que també caldria comptar amb les persones que saben de treball.

En aquests moments, amb l’atur que tenim, hauríem d’estar pensant en com fer convenis amb l’Estat per proporcionar formació adequada a les persones aturades i que poguessin dedicar-se al turisme, amb qualitat.

A Barcelona li cal un replantejament. I això comportarà sacrificis i víctimes. En aquesta situació es mostra la valentia de la persona que estigui al capdavant de la ciutat. Cal treballar per la ciutat amb visió a mig i llarg termini, malgrat que calgui posar limitacions o fer sacrificis.

A Barcelona li cal un replantejament. I això comportarà sacrificis i víctimes

Una de les qüestions sensibles a la ciutat ha estat la dels apartaments turístics. De quina manera es podria equilibrar la qualitat de vida de la ciutadania local amb els desigs dels visitants? És qüestió de llicències atorgades?

A Barcelona hi ha una cosa que és ben demostrable: des de fa uns anys, la ciutadania ha acceptat un discurs que no és real en relació al turisme. Entre alguns lobbys empresarials i el mateix Govern municipal (que no ha fet els deures que s’havia compromès a fer), s’ha decidit culpar els habitatges d’ús turístic del problema de la manca de la vivenda.

Entre alguns lobbys empresarials i el Govern municipal s’ha decidit culpar els habitatges d’ús turístic del problema de la manca de la vivenda

Expliqui’ns-ho…

Des de 2014 fins avui s’han legalitzat 9.400 llicències. I per l’INE sabem que n’hi ha 7.200 en actiu. Els habitatges d’ús turístic només representen l’1,2% de tots els habitatges que hi ha a Barcelona. És una xifra tan petita que és impossible que sigui la culpable de la mancança (per cert, real) dels habitatges a la ciutat.

Les vivendes d’ús turístic generen llocs de treball i sous mitjos superiors als que es paguen en la resta de subsectors turístics. A més, en el darrer Baròmetre de l’Ajuntament es deia que els problemes amb apartaments i habitatges turístics ja no existien. I en l’informe mensual que publica l’Ajuntament s’explica que el 2022, les queixes provocades pel turisme que s’havien donat en vivendes d’ús turístic representaven el 0,02% de totes les pernoctacions. Crec que val la pena posar les coses en un context. I que, abans d’actuar o de dir res, el que cal és reunir la informació necessària i fer les diagnosis correctes.

Les vivendes d’ús turístic generen llocs de treball i sous mitjos superiors als que es paguen en la resta de subsectors turístics

Hi ha municipis al país, distints a Barcelona, que també retallen el nombre de llicències turístiques per a habitatges. Diuen que això expulsa als locals.

Novament, és una forma de desentendre’s del problema de fons, que és el de la manca d’habitatges. Es culpa als habitatges turístics sense tenir en compte que no són negocis de grans tenidors, sinó de petits empresaris que, en terme mig, en tenen tres funcionant.

A més, fora de Barcelona, a la resta del país, un habitatge d’us turístic gairebé sempre és també una segona residència que es lloga per quinze dies a l’estiu o a l’hivern, quan no hi van els propietaris, i els serveix per generar uns diners extra. Aquest tipus d’allotjaments mai aniran a formar part d’una bossa de vivendes per a la gent. Cal fer les coses amb el cap. Revocar les llicències turístiques dels habitatges en determinats municipis és erroni, perquè la mesura no augmentarà la disponibilitat de vivenda.

Revocar les llicències turístiques dels habitatges en determinats municipis és erroni, perquè la mesura no augmentarà la disponibilitat de vivenda

Parlant de fora de Barcelona, hi ha una Catalunya de gran valor turístic fora de la capital, no creu?

Crec que Barcelona hauria d’obrir-se més a la resta de Catalunya perquè es pugui beneficiar de l’èxit i atractiu de la ciutat. Una de les iniciatives que finalment no vam poder desenvolupar era crear i incorporar a totes les plataformes de promoció de Barcelona un apartat de “si ja has estat a Barcelona, ​​no et perdis…..”, i incorporar oferta de la resta de Catalunya perquè els visitants que repeteixen la visita a Barcelona, ​​que són un 46%, estiguin informats de les diferents opcions i atractius que ofereix el territori. Per tant, la ciutat és una porta meravellosa per vendre un país extraordinari com és Catalunya. I, fins ara, l’hem fet servir poc.

Està molt bé dir que Barcelona ha de tenir gestos amb la resta de Catalunya, perquè és així. Però crec que el gest ha de ser encara més gran. I no es tracta d’oferir opcions turístiques per descongestionar Barcelona de visitants, sinó per posar en valor tot el que té el país, que és increïble. Però per fer-ho, ens calen infraestructures de transport.

Crec que Barcelona hauria de ser per a Catalunya encara més del que ha estat fins ara

També aquí tenim un problema?

De vegades voldríem recomanar els actius i patrimonis de tal o qual municipi, però no s’hi pot arribar bé. El que caldria és millorar aquesta situació. Lamentablement, hi ha municipis que es gasten molts diners en fer promoció en opuscles i fires turístiques, però els visitants no tenen fàcil arribar-hi. Crec que caldria dedicar aquests diners a millorar infraestructures.

Lamentablement, hi ha municipis que es gasten molts diners en fer promoció en opuscles i fires turístiques, però els visitants no tenen fàcil arribar-hi

Abans parlava de la necessitat de comptar amb els experts clau a l’hora de parlar de turisme. A Barcelona hi ha una taula que ho promou…

Sí, és la Taula de Turisme i Ciutat, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona. Però busca més aviat la conciliació del turisme amb els representants de la ciutadania, com ara les associacions de veïns i veïnes.

En canvi, crec que un dels temes que està perdent la ciutat és la interlocució d’alt nivell entre el sector públic i el privat. A Turisme Barcelona hi són representats la Cambra de Comerç i l’Ajuntament, però només es reuneixen dos cops l’any i el que fan és aprovar el que hagi fet el Comitè Executiu.

Un dels temes que està perdent Barcelona és la interlocució d’alt nivell entre el sector públic i el privat

Quina assignatura pendent té el turisme a Barcelona, doncs?

Barcelona, i el sector turístic en general, tenen una gran assignatura pendent en l’oferta de les destinacions.

Però aquí ja tenim molts bons hotels.

Precisament, el que volia dir-li. Sempre hem associat el turisme amb l’allotjament. I, dins d’això, sempre hem confós turisme amb sector hoteler, pensant que tota la resta de coses son oferta complementària. Això és una mentida: ara els hotels i l’allotjament són l’oferta complementària.

Ara els hotels i l’allotjament són l’oferta complementària

I quina és l’oferta principal?

La gastronomia, la cultura, els festivals… Tot això és el que atrau la gent. Pensi en el President Obama: fa poques setmanes, va venir al concert de Bruce Springsteen a Barcelona. Sabem que va visitar Montserrat i la Sagrada Família, que va gaudir de bona gastronomia local, que va anar al festival… No recordem, però en quin hotel es va estar. I és perquè no va venir a Barcelona per l’hotel, tot i ser meravellós, sinó per la oferta.

En el turisme urbà, el més important és l’oferta. I crec que l’Administració ha de tenir una sensibilitat que fins ara no ha tingut, tenint en compte els actors que ara són els pilars i les fonts d’atracció de la ciutat.


Perfil de Marian Muro

Entre 2011 i 2016, Marian Muro va ser directora general de Turisme de la Generalitat. Es recorda el seu mandat perquè va impulsar una col·laboració entre el sector públic i privat que ara, uns anys després, troba a faltar. Va ser la responsable de la regularització de gairebé 300.000 vivendes d’ús turístic al país, de crear nous productes per a desestacionalitzar l’activitat i de buscar nous mercats de procedència. Entre 2020 i 2022 va dirigir Turisme Barcelona, l’agència de desenvolupament turístic municipal. Prèviament, havia estat directora general del Grup Julià i gerent de l’Associació Catalana d’Agències de Viatges. Actualment és una de les impulsores i membres del consell d’administració de l’start-up City Me.


Links d’interès

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.