El president de la Generalitat assegura que la petició la Congrés pel traspàs de la competència per la consulta "significa que la voluntat de pacte i entesa hi és"
El president de la Generalitat i els quatre presidents de les Diputacions catalanes a la commemoració del centenari de la Mancomunitat de Catalunya.
Durant l’homenatge institucional que les quatre diputacions catalanes i la Generalitat han retut a l’inici, avui fa 100 anys, de l’activitat de govern de la Mancomunitat de Catalunya, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha destacat avui la “voluntat d’entesa i de pacte” amb què els tres representants del Parlament de Catalunya defensaran dimarts al Congrés la sol·licitud del traspàs de la competència per organitzar un referèndum. El cap de l’Executiu ha assenyalat que “previsiblement ens diran que no”, però ha assegurat que “si ens diuen que no, diran que no a una llei, però no podran aturar la voluntat del poble de Catalunya”.
En aquesta línia, Artur Mas ha garantit que la voluntat del poble s’expressarà sempre de manera “civilitzada, positiva, constructiva, dialogant i amb esperit de pacte i d’entesa, però mobilitzant-se”, perquè el que està passant a Catalunya “no és la dèria d’uns pocs sinó la voluntat de molts”. El president ha explicat que el que estan fent la majoria de les institucions catalanes és “escoltar aquesta veu, molt majoritària i transversal, i canalitzar-la per fer-la avançar”
El cap de l’Executiu ha fet referència a la votació de dimarts vinent al Congrés durant l’acte central commemoratiu del centenari de la Mancomunitat de Catalunya (1914-2014), que s’ha fet al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. La cerimònia ha coincidit amb la mateixa data en què ara fa cent anys es va establir la Mancomunitat i Enric Prat de la Riba fou escollit el seu primer president.
El president Mas ha destacat en diferents moments del seu discurs el paper de Prat de la Riba com a constructor del país i ha remarcat que els impulsors de la Mancomunitat eren “pocs i en poc temps van fer molt”. Artur Mas ha fet seves les paraules del primer president de la Mancomunitat quan deia que “no hi ha perill més gran que la immobilitat”. En aquest sentit, el cap del Govern ha afirmat que “quan els reptes i els corrents són grans, quedar-se quiet és morir, és quedar-se en res i Catalunya ha decidir que no es quedarà en res o amb poc”. “Ara no són pocs els que volen fer molt, sinó que som molts que volem fer molt”, ha reblat.
En aquests 100 anys des de la creació de la Mancomunitat, “el fil roig de l’actitud de les institucions catalanes i del poble de Catalunya ha estat presidit per la voluntat de pacte i d’entesa”, ha insistit Artur Mas, que ha posat com a exemples els diferents estatuts que s’han promogut i aprovat durant aquest temps.
El president ha contraposat aquesta voluntat d’entesa i de pacte de les institucions i la societat catalana amb l’actitud de les institucions de l’Estat, especialment en els darrers 30 anys, en què “ens hem trobat sistemàticament una paret que limitava les aspiracions d’autogovern de Catalunya”.
Esperit constructor i modernitzador
En un altre moment de la seva intervenció, el cap de l’Executiu ha destacat “l’esperit constructor i modernitzador” que van tenir els impulsors de la Mancomunitat i ha dit que aquell esperit “va acabar també ajudant a canviar les coses en el conjunt de l’Estat espanyol”.
En aquest sentit, Artur Mas ha recordat la dita de Prat de la Riba que “tots volem per a Catalunya un cos d’Estat” i s’ha preguntat tot el que s’hauria pogut fer tant fa 100 anys com en l’actualitat si les institucions catalanes haguéssim disposat d’instruments d’Estat. Entre els “grans instruments de país”, que es van impulsar amb la Mancomunitat i s’han anat desenvolupant en les darreres dècades, el president de la Generalitat ha citat la immersió lingüística, el sistema de salut, els equipaments culturals, els mitjans de comunicació públics, la policia o el sistema de recerca. Artur Mas ha afegit que ara s’està treballant per desenvolupar la Hisenda pròpia, “una estructura d’Estat urgent i necessària”, ha dit.
En aquest procés de construcció de país, el president ha afirmat que “el que s’està fent avui a Catalunya és una simbiosi entre Prat de la Riba i el president Macià, que vol dir construir el país amb els instruments que tenim i definir l’ideal”. Artur Mas ha explicat que construir el país significa “ocupar-se del progrés i el benestar de la gent, ocupar-se de les persones” i definir l’ideal “vol dir la llibertat”. “El que està fent la societat de Catalunya d’avui, més enllà de les seves institucions, és definir un ideal”, ha conclòs.
Entre els prop de 300 assistents a l’acte hi havia una nombrosa representació del món municipal de Catalunya. El president Mas ha volgut destacar també en el seu parlament el paper dels ajuntaments en la construcció de Catalunya i ha assenyalat que la commemoració del centenari de la Mancomunitat és “un homenatge al món local”.
Durant la cerimònia, que ha conduït l’actriu Clara Segura, hi ha hagut actuacions musicals de l’Orfeó Gracienc, que enguany celebra també el seu centenari; i de la soprano Buia Reixach, acompanyada del Quartet Brossa. A més, els actors Montse Vellvehí i Carles Martínez han llegit diverses cites referents a la tasca desenvolupada per la Mancomunitat.
"Sempre mirant cap al futur, i confiant en la força del nostre poble"
Aquesta ha estat la idea motriu del discurs del president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, tant per referir-se a l’obra de govern de la Mancomunitat -de la qual es reclama hereu- com als reptes de futur, que inclouen la "reivindicació necessària del govern local en temps d’involució del principi democràtic i d’autonomia, propiciada per les darreres reformes legislatives de l’Estat espanyol".
Esteve ha basat la seva defensa de l’obra de la Mancomunitat en el "desenvolupament d’un projecte nacional, de caràcter integrador i avançat", ja que "l’horitzó que perseguien -i que encara avui podem fer nostre- va passar per millorar les condicions de vida de la societat". El president Esteve ha recordat als assistents i, molt en especial, al president de la Generalitat que "sabrem posar-nos a disposició de les institucions del país per tot allò que convingui".
El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, ha reivindicat el paper actiu del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre en el desenvolupament de la Mancomunitat de Catalunya, organisme que enguany celebra els cent anys de la seva constitució. L’acte central per commemorar aquesta efemèride s’ha celebrat aquest diumenge al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, sota la presidència d’Artur Mas i amb la participació dels màxims representants polítics del Govern català i de les quatre diputacions catalanes. Creada a partir de la federació voluntària d’aquestes diputacions i vigent de 1914 a 1925, la Mancomunitat va liderar nombroses iniciatives per a la millora cultural, social i econòmica de Catalunya, una tasca que va permetre assentar les bases de la Catalunya contemporània.
Durant el seu parlament institucional, Josep Poblet s’ha referit a la sintonia que els representants de les administracions tarragonines d’aquella època van tenir amb la Mancomunitat, així com a la seva contribució a la creació d’aquesta institució i a "la reconstrucció del país des del sud de Catalunya". En aquest sentit, ha afegit que "calia confluir en l’acció, fer convergir en un sol canal totes les energies disperses pel territori, tant les econòmiques, com les socials, culturals, religioses i de la llengua. La construcció d’un país no s’improvisa". El president de la Diputació ha destacat l’obra duta a terme per la Mancomunitat a les comarques de Tarragona, com ara les biblioteques populars de Valls i del Vendrell, l’escola pública de la Masó, l’Orfeó d’Ulldecona, o el sanejament del delta de l’Ebre, entre altres fites de caire cultural, assistencial, sanitari o d’infraestructures. "Es tractava de posar les bases d’un país que, a més a més de nou, fos sòlid", ha remarcat Poblet, el qual ha fet un paral·lelisme entre la situació que aleshores es vivia al país amb la situació actual: "Si part del territori del Camp i de l’Ebre va transformar-se i articular-se a través de les infraestructures i del pensament, ara la construcció nacional continua essent vital per al desenvolupament global de Catalunya i per situar-nos en el marc europeu que ens pertoca".
El president de la Diputació ha indicat, així mateix, que "avui, com fa cent anys, el país necessita mobilitzar tota la seva capacitat de construir-se de nou a si mateix. I disposem del principal actiu per aquesta construcció: les persones que vivim, treballem i estimem aquest país".
El president de la Diputació de Girona, Joan Giraut, també ha reivindicat el paper de les diputacions en el procés de decisió de cap on ha d’avançar Catalunya. Es mostra convençut que va ser “l’esforç mancomunat de les quatre diputacions catalanes el que va garantir que Catalunya ara es pugui mirar al mirall i s’hi pugui reconèixer”. Al seu parer, “continua sent necessari el treball sobre el territori de les diputacions, ja sigui amb aquesta denominació o bé amb una altra”. És per això que Joan Giraut ha reivindicat “la importància d’unes institucions que van ser un element clau en aquell primer pas per recuperar l’autogovern i que poden tornar a tenir un paper decisiu en aquells passos que vulguem fer cap a un futur on fem realitat les nostres màximes aspiracions”.
Recordant que les comarques gironines van aportar 20 diputats als 96 que componien la Mancomunitat, “tots ells encarregats de vetllar perquè la nova institució treballés per la reconstrucció física, moral i intel·lectual d’un país castigat per anys de volguda incomprensió”, Giraut ha tingut un record especial per un polític que va tenir un paper fonamental en la Mancomunitat. Es tracta del gironí Agustí Riera i Pau, president de la Diputació de Girona entre 1911 i 1924 i que va ocupar el càrrec de vicepresident de la Mancomunitat entre 1914 i 1923, any en què la dictadura de Primo de Rivera va intervenir la institució, primer, i va abolir-la, després. Giraut ha desglossat la figura d’un personatge que va pagar molt car el seu compromís polític (l’estiu de 1936 va ser executat al marge d’una carretera, al municipi de Les Planes) i que “va deixar una forta empremta en la societat gironina i en la política catalana”.
La participació de la Diputació de Girona en l’acte central de commemoració del centenari de la Mancomunitat s’emmarca dins un programa d’actes que properament endegarà la institució amb l’objectiu, entre d’altres, de donar a conèixer el paper decisiu d’aquesta Cambra per a la recuperació de de les comarques gironines.
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, a més de destacar el paper de les diputacions en la creació de la Mancomunitat, ha apel·lat a la unitat d’acció d’aquell moment i a la participació de la ciutadania perquè Catalunya “sigui capaç d’avançar” i “salvar el demà”.
Reñé ha iniciat la seva intervenció recordant les paraules de Josep Maria de Sagarra elogiant Prat de la Riba i els progressos de la Mancomunitat sempre des d’una profunda admiració i un sentiment d’agraïment i respecte, tant per a la figura com per la seva obra.
En aquest sentit, el president de la Diputació de Lleida ha reconegut la feina dels “altres homes de la Mancomunitat”, els presidents de la Diputació de Lleida: Josep Maria Espanya, que fou conseller de governació de la Generalitat; Joan Rovira i Agelet; Romà Sol, que ocupà la presidència accidental de la Mancomunitat després de la mort de Prat de la Riba i els diputats Alfred Perenya, el metge i poeta Josep Estadella, Modest Reñé o Ramon Riu.
Les diputacions, hereves i inspirades per la Mancomunitat
A l’acte institucional, també ha pres part el coordinador del Centenari de la Mancomunitat, Xavier Forcadell, que ha lloat la capacitat de Prat de la Riba "per aglutinar complicitats" i "amb un tampó i un segell, però amb molt de talent, saber bastir una obra de govern per al país, conscient de la força local". Forcadell ha recalcat la "mirada moderna" i "l’atenció a les persones" de la institució homenatjada, i ha desitjat que "l’esperit del 1714 i del 1914 ens doni força aquest 2014 per fer el gran salt que tots lliurement decidim".
L’acte ha comptat amb la participació, a més del president Artur Mas, dels presidents de les diputacions de Barcelona, Salvador Esteve; de Girona, Joan Giraut, i de Lleida, Joan Reñé, així com el coordinador del actes del Centenari de la Mancomunitat de Catalunya, Xavier Forcadell. Pel que fa a la Diputació de Tarragona, a banda de Josep Poblet, hi han assistit el vicepresident primer de la institució, Albert Vallvé, i diversos diputats i diputades. Altres representants de la demarcació han estat el vicepresident del Congres dels Diputats, Jordi Jané, els senadors, Josep Maldonado i Jordi Sendra. També hi ha estat presents la practica totalitat dels consellers del Govern de la Generalitat i els expresidents del Govern, Josep Montilla i Jordi Pujol; el delegat territorial del Govern a Tarragona, Quim Nin, i el diputat al Parlament de Catalunya Jordi Roca.
Durant l’acte commemoratiu dels cent anys de la constitució de la Mancomunitat, l’Orfeó Gracienc ha interpretat Muntanyes del Canigó i El Cant dels Segadors. D’altra banda, un actor i una actriu han llegit cites i referències de personatges vinculats a la Mancomunitat de Catalunya (Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, Eugeni d’Ors…), una lectura que ha anat acompanyada d’imatges sobre l’obra de la Mancomunitat. Així mateix, una soprano i el Quartet Brossa, han interpretat el tema Cançó Incerta, d’Eduard Toldrà.
