Hi ha municipis on gairebé tothom es coneix.
On les decisions no són abstractes, sinó personals.
On cada acció té nom i cognoms.
Governar un municipi petit no és gestionar menys.
És, sovint, gestionar més amb menys.
Menys recursos.
Menys estructura.
Però més proximitat. Més responsabilitat. Més exposició.
Aquí, l’alcalde o alcaldessa no és una figura llunyana.
És algú que et trobes al carrer, al forn o a la plaça.
Algú que escolta directament —i a qui se li demana directament.
I això canvia tot.
Perquè cada decisió pesa més.
Perquè cada error es veu més.
Però també perquè cada encert transforma de veritat la vida de la gent.
En aquests municipis es governa sense filtres.
Sense grans estructures. Sense distància.
I potser per això, també, amb més autenticitat.
Cal reivindicar aquest municipalisme proper, valent i compromès.
El que no surt als grans titulars, però sosté el país.
Perquè, al capdavall,
no hi ha municipis petits.
Hi ha grans decisions que es prenen a prop de la gent.
