Avui tenim l’oportunitat d’entrevistar la primera dona alcaldessa d’Òdena. Durant molts anys s’ha dedicat al periodisme i és gran coneixedora de la realitat local de la comarca.
Com és el seu estil de fer d’alcaldessa? Alguna influència per la seva vocació com a comunicadora?
Jo penso que la proximitat és el concepte clau. Intento treballar-la sempre amb els veïns. I això ha estat molt difícil en el darrer any i mig. El confinament i la pandèmia han imposat la distància social. Però a mi m’agrada poder explicar de primera mà qualsevol projecte i atendre de seguida els problemes. No sempre es pot acontentar tothom, però explicar per què es prenen les decisions que es prenen, i proporcionar la informació, és necessari. Ja diuen que la informació és poder, però la vessant de periodista em fa voler donar-la als veïns. A partir d’aquí, que cadascú prengui la postura que cregui, respectant-les sempre totes.
Ja diuen que la informació és poder, però la vessant de periodista em fa voler donar-la als veïns.
Vostè és la primera alcaldessa que ha tingut el municipi. Ha suposat això algun canvi en la forma de governar?
Estic contenta de dir que soc la primera alcaldessa i que tenim un equip majoritàriament femení. Al govern hi tenim tres regidores i som les que més vinculades ens trobem al dia a dia de l’ajuntament. I crec que es nota en la manera de fer, especialment en la de buscar consensos. En part hi estem obligades, perquè ens trobem en minoria al govern i cal pactar amb l’oposició.
Però la manera de fer femenina busca parlar molt més dels temes, consensuar-los i treballar-los, arribar a acords i cedir més d’una banda i de l’altra. Els darrers 10 anys he viscut en un entorn polític molt masculí, amb estructures jeràrquiques molt verticals, marcades per una posició de poder que indicava la línia a seguir a tots els demés. Aquí hem intentat treballar de forma horitzontal, garantint que tothom pugui participar i dir-hi la seva. Parlo del nivell polític, però també de l’organització tècnica i administrativa. Volem que tothom se senti part de l’organització per igual.
La manera de fer femenina busca parlar molt més dels temes, consensuar-los i treballar-los, arribar a acords i cedir més d’una banda i de l’altra.
Va ser regidora abans d’alcaldessa. Troba diferència entre ambdues responsabilitats?
Doncs sí. Quan ets regidora veus algunes de les responsabilitats de ser alcalde, però fins que no hi ets no t’hi trobes i no arribes a comprendre el que representa la figura de l’alcaldessa. Te’n pots fer una idea, però quan hi arribes notes certa sensació de solitud, malgrat comptar amb un equip de col·laboradors.
Finalment, tu assumeixes que estàs sola en el càrrec. Quan ets regidora, saps que n’hi d’altres com tu. Però ara no. Afortunadament al territori hi ha molts altres alcaldes i alcaldesses que també han viscut les seves experiències. L’important és compartir els problemes i els temes amb els companys alcaldes del territori, perquè acabes veient que sempre n’hi ha un o altre que li ha passat el mateix i que et podrà aconsellar.
Fins i tot quan ens arriba una pandèmia imprevista?
Francament, estem en un mandat molt estrany. Hem après que tot pot canviar d’un dia per l’altre. Aquí abans l’administració estava molt burocratitzada i havies de seguir uns passos molt pautats… Primer un, després l’altre, i res no podia aturar-se, perquè si no seguies el procediment, res no avançava. Ara ens ha arribat una pandèmia que ens ho ha aturat tot i que ens ha fet qüestionar-nos tots els sistemes.
Com a administració hem de reflexionar. Està clar que la part negativa de la pandèmia, administrativament parlant, és que ha allunyat l’administració del ciutadà. Som més ràpids perquè els tràmits són digitals, però la proximitat i l’atenció personal han quedat lluny. La part positiva és que hem après que no controlem res. Estem habitualment en una postura en que cada alcalde o regidor vol controlar la seva àrea, i una situació com aquesta fa que t’adonis que no és possible. Cal que tu t’adaptis a la situació i actuar en funció del que demani el moment. I crec que tots els companys alcaldes ho han sabut fer.
La part negativa de la pandèmia, administrativament parlant, és que ha allunyat l’administració del ciutadà.
Ens ha triat unes fotografies personals. Ens les pot explicar?
Sí. La primera és de la infantesa. Dec tenir uns set o vuit anys i és a l’escola municipal Castell d’Òdena, que és a la que vaig anar de petita. Crec que cal valorar l’escola pública i el sistema educatiu públic, que són molt importants i que també han patit molt les conseqüències de la pandèmia. La importància del paper dels mestres s’ha vist molt clarament aquests mesos. Cal que el país aposti per l’educació pública, no només a parir dels 3 anys, sinó també dels 0 als 3…
Addicionalment, estem molt contents perquè la nostra escola s’ha convertit en institut-escola fa poc. I, per tant, amplia la seva educació també als nens i nenes d’ESO. Estem en el desenvolupament del projecte i ens cal un impàs de temps per acabar d’assentar-ho. L’ajuntament sempre ha col·laborat amb l’escola. I finalment acaba sent un servei que podrem donar fins als 16 anys.
Molt bé. La segona fotografia?
És de quan tenia uns 14 o 15 anys. Hi surto participant en la festa de Caramelles, amb l’Associació de Caramelles d’Òdena, una de les entitats de municipi. És una festa que es fa en molts llocs als voltants de la Pasqua. Tenim moltes altres entitats, però aquesta foto posa de manifest un dels motius pels que avui em trobo en aquesta cadira, i és perquè he col·laborat amb moltes de les associacions del municipi. He estat a la junta, he muntat projectes, i tot ho he fet des d’una vessant altruista. Tot el moviment associatiu que tenim a Catalunya i al municipi és molt important, perquè són veïns i veïnes que dediquen el seu temps a fer-ho tot possible, i el temps és el més preuat. Són l’ànima del municipi.
Tot el moviment associatiu que tenim a Catalunya i al municipi és molt important, perquè són veïns i veïnes que dediquen el seu temps a fer-ho tot possible.
I una tercera fotografia, ja a l’ajuntament.
És del dia de la constitució del mandat 2011-2015. Va ser al juny de 2011 i jo vaig ser nomenada regidora. Qui m’imposava la medalla va ser una companya que ens ha deixat fa pocs mesos. Per a mi és un record molt important. Jo tenia aleshores 21 anys i aquest primer mandat a l’ajuntament va ser una experiència molt enriquidora.
Parlant ja del municipi, en quina situació es troba Òdena a nivell social i econòmic? Com els ha afectat la pandèmia?
Ens trobem en un moment de recuperació. Encara ens estem habituant a la nova realitat i en un temps d’impàs. No crec que encara hàgim retornat a la situació prèvia, però tampoc crec que hi arribem mai. La vida ha canviat tant que ens acabem adaptant a una nova manera de ser i de viure el municipi.
Ara tenim projectes i el municipi se’n podrà beneficiar, però ens hem de replantejar moltes accions. Una de les coses que ens preocupa és entendre, realment, el que volen els veïns, que han patit molt. Això ens dirà quines són les millors polítiques que podem aplicar. No obstant, sí que detectem que hi ha moltes ganes de reprendre tota l’activitat social i econòmica. I això és bo per a la ciutadania i les associacions que, com us deia, són l’ànima del municipi. L’activitat ha estat aturada un any i mig i hem de donar-li vida altre cop.
La vida ha canviat tant que ens acabem adaptant a una nova manera de ser i de viure el municipi.
A banda del teixit associatiu, què caracteritza els habitants del municipi?
Tenim una situació complexa, perquè hi ha tres nuclis de població importants i cadascun té una identitat molt arrelada. D’una banda, a Òdena hi tenim 1.700 habitants. De l’altra, tenim l’Espelt, amb uns 200. Tots dos són els més antics. I el tercer és el Pla d’Òdena, conformat per diversos barris i té uns 1.300 habitants més. Són nuclis separats per una certa distància (4 km) entre ells i cada veí se sent identificat amb un d’ells.
No obstant, tenir tres realitats és quelcom positiu. Hem tingut un creixement força exponencial en els darrers anys i ens han arribat nous veïns que es volen vincular a la vida social del municipi. Val la pena poder tenir totes les persones sentint-se orgulloses de formar part del patrimoni i el territori d’Òdena, siguin del nucli que siguin. Així que penso que tenim uns veïns orgullosos del seu municipi.
L’existència de tres nuclis fa més complicada, també, la gestió de l’ajuntament?
Sí. Abans, quan treballava com a regidora, em proposava fer coses per unir-los i fer que tothom se sentís part d’una mateixa entitat. Ara ens hem adonat que això, segurament, no és pot fer o bé és molt difícil. Com us dic, hi ha una distància geogràfica important que no podem evitar. A banda, tothom està content i se sent feliç de pertànyer al seu nucli. Així doncs, hem decidit fer que tothom estigui així i no forçar la situació.
El problema, no obstant, és que acabes fent les gestions per triplicat. Especialment a Òdena i el Pla d’Òdena, que són els municipis més grans. Però la línia de treball segueix sent la de desenvolupar projectes en cadascun dels tres.
Abans, quan treballava com a regidora, em proposava fer coses per unir-los i fer que tothom se sentís part d’una mateixa entitat. Ara ens hem adonat que això, segurament, no és pot fer o bé és molt difícil.
Perquè diria que aquestes persones nouvingudes han escollit Òdena? Què té de bo el municipi o qualsevol dels tres nuclis?
Jo crec que som un municipi bonic i agradable, que ofereix tranquil·litat i que es troba a menys de 2 km d’Igualada, on hi ha tots els serveis. També nosaltres tenim serveis bàsics: educació dels 0 als 16 anys, consultori mèdic, farmàcia, botigues d’aliments… Pensem que qui ve aquí busca la vida de poble, però de poble de certa grandària, per gaudir d’un mínim de serveis. A més és un poble amable i amb molt de terme municipal, vegetació i boscos, camins per poder gaudir… Ara, durant la pandèmia, s’han valoritzat aquests grans espais. I també tenim un parc d’habitatge bastant adequat, amb cases unifamiliars i pisos de certa grandària que permeten una vida còmoda.
Quins elements de patrimoni històric o arquitectònic recomanaria visitar?
En tenim molt i crec que ha de recuperar el valor, el que passa és que seria també una inversió molt gran de fer i cal assumir-la de mica en mica. Aquí mateix tenim el castell que va donar origen al poble, on encara hi ha la Torre de l’Homenatge i el Poble Vell. Es pot visitar actualment i estem fent una gran inversió en el manteniment, tant de la torre com de les muralles adjacents.
A banda, aquí hi havia hagut explotació de guix, que és un material molt típic en la nostra història i hi volem donar una interpretació. També hi ha, com us deia, molts senders per recórrer, que et fan passar per camps de blat i de vinyes, on es poden veure barraques de pedra seca i algunes fonts. A més, a la vora de l’Espelt hi tenim un jaciment romà que es pot visitar i que dona força sentit a la nostra història.
En quina situació econòmica es troba l’ajuntament?
Sempre hem estat en una situació correcta. I cal reconèixer aquí la feina de tots els alcaldes precedents. El nivell d’endeutament és baix i tenim cert marge d’inversió en petites polítiques i en el dia a dia del ciutadà. Però cal anar en compte, perquè els preus dels materials s’estan encarint moltíssim i això també afecta l’ajuntament. I plantejar pujades d’impostos ara també sembla complicat. Ens trobem en un punt en què ens caldrà fer contenció de les despeses, ser prudents i veure què passa en els propers anys.
Mentrestant, hem fet un gran esforç per ajudar els autònoms i empresaris que s’han vist tan afectats en el darrer any i mig. Però, en general, podem dir que estem tranquils.
Sempre hem estat en una situació correcta. I cal reconèixer aquí la feina de tots els alcaldes precedents.
Han hagut d’ajustar el seu programa electoral? Els quedaran gaires projectes al tinter?
En el darrer any i mig ha calgut fer un replantejament. En cert sentit vam optar per aturar algunes de les inversions previstes al programa electoral, especialment en obres de manteniment i millora, per centrar-nos en donar un major suport a les empreses i als autònoms que estaven patint. També vam ajudar molt al col·lectiu de la gent gran. Ja teníem previst posar en marxa el centre de dia, que era un projecte que venia del govern anterior, però la nova situació ens va obligar a reformular-lo per poder ajudar les persones grans. Moltes d’elles viuen a casa soles i els havíem de portar la compra a casa o donar-los acompanyament psicològic. A més, també hem ajudat l’adolescència.
Tots aquests projectes s’han hagut de fer durant el passat any i mig. Ara, amb la fi de l’estat d’alarma i la situació sanitària més normalitzada, hem recuperat alguns projectes que teníem a l’inici de la legislatura. El fet és que abans estaven programats per acabar-los en quatre anys i ara ens han quedat dos anys i escaig per fer-los. Cal treballar una mica a correcuita, però creiem que tot podrà sortir.
Potser li caldrà tornar-se a presentar per acabar-los…
Ja ho veurem. De moment esperem acabar el mandat el 2023… Tot això que hem viscut et fa plantejar la situació [riu].
Quines línies de promoció econòmica estan liderant, actualment?
Una d’important, també heretada del govern anterior i que estem treballant amb el Departament de Territori, és la planificació d’un nou sòl industrial al municipi. Això passa per la participació del consorci de l’aeròdrom d’Igualada-Òdena i és una aposta important per portar nous projectes industrials i econòmics. Volem crear llocs de treball de qualitat vinculats a l’activitat aeroportuària i que, tot i que funciona, cal endreçar.
També hem vist que tot aquest petit empresari i autònom, i els negocis que tenim al municipi, necessiten suport. Així que hem fet algunes petites accions. Per exemple, els lots de Nadal que abans es lliuraven als treballadors de l’ajuntament, enguany es canvien per vals de regal que es poden bescanviar a les botigues i els comerços locals. Igualment estem invertint i fent créixer el mercat municipal setmanal. Creiem que és important la proximitat que representa i l’ajut a tot aquest petit empresariat.
Els lots de Nadal que abans es lliuraven als treballadors de l’ajuntament, enguany es canvien per vals de regal que es poden bescanviar a les botigues i els comerços locals.
Pensen demanar els fons Next Generation?
Hi estem treballant. Voldríem presentar-nos a algun programa dedicat a l’energia sostenible, i convertir els nostres equipaments en més sostenibles. Al municipi tenim una caldera de biomassa de la que ja es beneficia l’escola. Pensem que també se’n poden aprofitar altres equipaments i, potser, a través d’aquests ajuts podem assumir les instal·lacions.
L’altra línia que tenim és la millora de la connectivitat del municipi entre els tres nuclis de població. Volem fer-ho a través de carrils bici i de connexions a peu. Ja no és només el transport privat amb cotxe, que ja el tenim resolt, sinó un transport molt més sostenible.
A nivell personal, quin diria que ha estat el millor moment des que està a l’alcaldia?
Quan encara no portava ni mig any a l’alcaldia se’ns va oferir l’oportunitat de convertir l’escola en institut-escola. Va ser un canvi molt important per al municipi i va ser un bon moment. Quan vam arribar al govern ja prevèiem treballar amb el jovent, perquè detectàvem que, en acabar l’escola, marxaven a l’institut a Igualada i perdien bastant el contacte amb nosaltres. I nosaltres amb ells, i no els retrobàvem fins bastant temps després. Això ens va fer replantejar tota la política educativa i de joventut.
En el sentit contrari, la pandèmia va ser una situació complicada. Però, a la vegada, hi va haver moments en què vam viure un suport molt important per part de la ciutadania. I això és d’agrair. Nosaltres, evidentment, no esperem la gratitud dels ciutadans, perquè la nostra responsabilitat és oferir-los serveis, però en viure una situació tan difícil, van ser ells mateixos que ens agraïen la gestió… Va ser quelcom molt important i va marcar el mandat fins ara.
Quan es troba amb altres alcaldes i alcaldesses de la zona, en què coincideixen? Quines reivindicacions tenen en comú?
Una en la que ens trobem molts és que, en ser l’administració més propera al ciutadà, som també la primera porta a la que es dirigeix quan té qualsevol problema, sigui quin sigui. Els ajuntaments ens hem convertit en el primer talla-focs de tots els problemes que pateix el públic. I sovint reivindiquem un suport més gran de les administracions supramunicipals.
Un fet curiós és que els ajuntaments, legalment, tenim de fet molt poques obligacions: el manteniment dels cementiris, de l’enllumenat públic i les escombraries, i para de comptar. Però, finalment, s’acaben encarregant de moltes més coses. I amb molt de gust, evidentment, però oferim llar d’infants, suport a l’escola, transport urbà de qualitat, formació dels ciutadans, tallers, activitats, gestió de pavellons, biblioteques… Ho fem amb ganes, però tenim recursos escassos o limitats i caldria més recolzament de les administracions superiors, ja fos a nivell logístic, administratiu o econòmic. I crec que no en són conscients.
Creu que no es coneix prou el punt de vista dels ajuntaments?
Així és. Som una administració propera i venim d’una època en què les administracions supramunicipals s’han vist malmeses econòmicament. Han deixat de donar serveis i el públic els ha vingut a buscar als municipis, on hem assumit molts dels serveis que abans donava l’administració superior.
Però crec que no podem continuar amb aquesta despesa econòmica si no tenim un suport important. Fa uns dies, vaig llegir que el Tribunal Constitucional dictava que els impostos de plusvàlua no eren pertinents… Finalment seria una disminució dels ingressos de l’ajuntament, però caldrà que seguim donant el mateix servei…
Demanaria vostè que la Generalitat tingués més en compte els municipis en la planificació del país?
Si se’ns tingués més en compte, demanaríem molt més. Sí que és cert, però, que en els darrers anys hi ha hagut un canvi de les polítiques, sobretot de la Generalitat, amb una mirada més àmplia cap al món municipal. Potser encara no és suficient i caldria molt més. Algunes polítiques relatives a les energies renovables han tingut el món municipal al marge i el decret s’ha hagut de refer per tal que els ajuntaments hi puguin dir molt més sobre com ordenar el territori a l’hora d’instal·lar energia solar i eòlica, per exemple.
Quina és la seva agenda del dia, per acabar?
Fins ara ha estat un dia de feina de despatx. A la tarda tindré una mica més de moviment. Avui hi ha una formació telemàtica sobre finances locals i, precisament, sobre l’impost de la plusvàlua. A continuació tindré una reunió amb una entitat esportiva del municipi i, més tard, amb un grup de veïns que tenen unes qüestions a comentar.
