La Comissió de Pressupostos presenta el projecte de posició negociadora del Parlament sobre el proper pressupost de la UE
Demana que el pressupost posterior al 2027 sigui de l’1,27% de la RNB de la UE i que exclogui els costos de reemborsament del deute
La defensa i la competitivitat com a noves prioritats, però cal salvaguardar el finançament de la cohesió i l’agricultura
La flexibilitat sense transparència minaria la confiança pública en la UE
Dimecres, els eurodiputats van aprovar la seva posició negociadora sobre el pressupost de la UE 2028-2034, inclòs un desglossament dels imports que volen assignar a cada programa de finançament de la UE.
El pressupost de la UE 2028-2034 (el marc financer plurianual – MFP) s’hauria de fixar en l’1,27% de la RNB de la UE, amb el servei del deute per al fons de recuperació NextGenerationEU (0,11% de la RNB) fora dels límits pressupostaris, segons l’informe provisional adoptat per la Comissió de Pressupostos amb 26 vots, 9 en contra i 5 abstencions. Això representa un augment del 10% en comparació amb la proposta de la Comissió del juliol de 2025, i els eurodiputats proposen assignar aquest augment de finançament de manera uniforme entre les tres rúbriques del pressupost que financen les prioritats de la UE, i garantir que el pressupost estigui protegit de les crisis inflacionistes.
Els eurodiputats diuen que aquesta és la quantitat mínima de diners que la UE necessita per complir els seus compromisos, respondre a les expectatives dels ciutadans i abordar els principals reptes, com ara la guerra a gran escala a Europa, els reptes econòmics i socials, la bretxa de competitivitat i l’empitjorament de les crisis climàtica i de biodiversitat. Destaquen que el proper pressupost a llarg termini de la UE ha de seguir sent un pressupost d’inversió que doni suport a les polítiques, els ciutadans, les regions, les empreses i les pimes de la UE, alhora que garanteix el valor afegit de la UE en comparació amb la despesa nacional.
Tot i que l’informe no altera l’estructura del MFP proposat per la Comissió, els eurodiputats s’oposen fermament a la renacionalització del pressupost de la UE, rebutjant una UE “a la carta” i advertint que l’enfocament de la Comissió d'”un pla per estat membre” podria soscavar les polítiques de la UE, reduir la transparència i crear competència entre els beneficiaris.
Finançament diferent i més per a programes clau
Els eurodiputats volen polítiques fortes i adequadament finançades, amb assignacions diferents per a polítiques en el marc dels plans d’associació nacionals i regionals, inclosa la política agrícola comuna i la política pesquera, incloses les destinades a les regions ultraperifèriques, la política de cohesió, el fons social europeu i els afers interiors. Els eurodiputats també destaquen que les autoritats regionals i locals haurien de participar plenament en la planificació i l’execució dels programes.
Els eurodiputats acullen amb satisfacció la proposta de la Comissió de duplicar el finançament per enfortir la competitivitat, la capacitat de defensa, la innovació, les transicions digital i verda, les infraestructures, la salut, l’educació i la cultura de la UE. Demanen un major suport a programes clau com el Fons Europeu de Competitivitat (FEC), Horitzó Europa, el Mecanisme Connectar Europa, Erasmus+, AgoraEU i el mecanisme de protecció civil, juntament amb un finançament dedicat a les accions EU4Health, així com a les accions relacionades amb LIFE en el marc del FEC.
Tot i que donen suport a l’augment dels recursos per a l’acció exterior, els eurodiputats diuen que la quantitat proposada encara és insuficient i demanen un finançament més gran per a l’ampliació, el desenvolupament, el suport a Ucraïna, la cooperació multilateral i l’ajuda humanitària.
Transparència i responsabilitat amenaçades
Els eurodiputats adverteixen que no es traslladen les opcions polítiques clau als programes de treball de la Comissió sense la participació del Parlament, i subratllen que la simplificació no ha de soscavar la transparència, la responsabilitat ni el control democràtic. També plantegen preocupacions sobre el finançament generalitzat no vinculat als costos, que podria dificultar una auditoria adequada. Tot i reconèixer la necessitat de flexibilitat, adverteixen que la flexibilitat sense transparència podria soscavar la confiança pública en la UE. L’informe també emfatitza que el respecte pels valors de la UE i l’estat de dret és un requisit previ per accedir als fons de la UE, evitant alhora penalitzar els destinataris finals després d’incompliments de l’estat de dret per part dels seus governs.
Part dels ingressos
Els eurodiputats reafirmen el ferm compromís del Parlament d’introduir els anomenats “recursos propis” per reemborsar el deute de NextGenerationEU i finançar el pressupost de la UE. Donen suport a l'”enfocament de cistella” proposat per la Comissió per a les noves fonts d’ingressos i subratllen que s’han d’adoptar juntament amb el proper MFP i generar uns 60.000 milions d’euros anuals. Els eurodiputats insten els estats membres a arribar ràpidament a un acord sobre aquestes noves fonts d’ingressos i subratllen que si algunes propostes es retiren de la llista, s’haurien d’introduir alternatives. Aquestes possibles alternatives inclouen un impost sobre els serveis digitals, un impost sobre el joc en línia, una extensió del Mecanisme d’Ajustament Fronterer del Carboni (CBAM) o un impost sobre les plusvàlues de criptoactius.
Complements proposats (en preus actuals, llista no exhaustiva):
Mida global del MFP: +197.300 milions
Política Agrícola Comuna (PAC): +139.310 milions
Fons estructurals i de cohesió: +78.870 milions
Fons Social Europeu (FSE): +124.190 milions
Polítiques d’asil i migració, gestió de fronteres i seguretat: +3.820 milions
Fons Europeu de Competitivitat (FEC): +30.050 milions
Horitzó Europa: +25.000 milions
Mecanisme Connectar Europa (CEF): +9.860 milions
Mecanisme de Protecció Civil de la UE i preparació sanitària (UCPM+): +1.740 milions
Erasmus+: +6.560 milions
AgoraEU: +2.140 milions
Programa Europa Global: +24.060 milions
Per a xifres detallades, consulteu l’annex de l’informe provisional.
Cites
“Proposem un pressupost europeu que sigui suficient i previsible per als beneficiaris, abordant les deficiències de la proposta inicial de la Comissió. Amb un augment moderat del 10%, garantim recursos adequats per a noves prioritats com la defensa i la competitivitat, alhora que preservem plenament polítiques clau com l’agricultura i la cohesió. Demanem un finançament reforçat i dedicat als agricultors i les regions, rebutjant fermament qualsevol intent de fusionar o diluir aquestes prioritats bàsiques. Alhora, el deute de NextGenerationEU s’ha de retornar per sobre dels límits pressupostaris, no a costa dels agricultors, les pimes, els investigadors o els estudiants Erasmus”
Siegfried Mureşan (PPE, RO), coponent
«La política agrícola comuna, els fons de cohesió, el Fons Social Europeu: no són relíquies del passat. Són l’eix vertebrador de la solidaritat europea. Els nous reptes no poden esborrar les responsabilitats. Volem un pressupost que funcioni per a les regions, els beneficiaris i per a les persones. Horitzó Europa, Erasmus+, protecció civil: aquests programes no només serveixen a les necessitats actuals; configuren el futur d’Europa. Però l’ambició sense recursos és buida. Necessitem nous recursos propis genuïns per finançar les responsabilitats reforçades d’Europa»
Carla Tavares (S&D, PT), coponent
Propers passos
Un cop confirmat pel ple (votació prevista per al 29 d’abril), el Parlament estarà preparat per iniciar les negociacions amb el Consell sobre el reglament que estableix l’estructura i les principals xifres del pressupost 2028-2034. Les converses podran començar un cop el Consell acordi una posició comuna. Com que el reglament del MFP requereix el consentiment del Parlament per ser aprovat, s’espera que els estats membres tinguin en compte les sol·licituds dels eurodiputats.
Antecedents
El Parlament va establir les seves prioritats per al pressupost de la UE posterior al 2027 el maig del 2025. La Comissió Europea va presentar la seva proposta per al proper pressupost de la UE a llarg termini el juliol del 2025, que els principals eurodiputats van qualificar com una congelació d’inversions en termes reals, alhora que cobreix el reemborsament dels préstecs de NextGenerationEU. El pressupost a llarg termini de la UE és gairebé íntegrament una inversió en empreses, agricultors, regions i societat civil europees, i només al voltant del 6% cobreix les despeses d’administració.
