Vista de Sant Pau de Segúries (Ripollès). Foto: alcaldes.eu/Mireia Gimeno

La UE dona més eines als municipis per actuar davant la pressió sobre l’habitatge

0
8

La Comissió Europea proposa un marc comú que permetrà als ens locals intervenir en zones tensionades amb més seguretat jurídica, però exigeix justificar les mesures amb dades, necessitat i proporcionalitat

Les restriccions sobre lloguers de curta durada, segones residències o habitatges buits hauran d’estar vinculades a problemes demostrables del mercat local

Brussel·les (Bèlgica)

La Comissió Europea ha presentat una proposta de Llei d’Habitatge Assequible que vol donar més eines i, sobretot, més seguretat jurídica als estats, regions i municipis que necessitin actuar davant situacions de forta pressió sobre l’habitatge.

La iniciativa pot tenir una incidència especial en ciutats, àrees metropolitanes, illes i municipis turístics, on en determinats casos la demanda supera àmpliament l’oferta disponible. Brussel·les planteja per primera vegada un marc europeu comú per determinar quan una zona es troba sota una pressió especial i en quines condicions les administracions poden adoptar mesures per preservar habitatge destinat a residència habitual.

La Comissió calcula que el 51% dels ciutadans europeus que viuen en ciutats consideren l’habitatge un problema immediat i urgent al lloc on resideixen. La manca d’habitatge assequible, segons l’executiu comunitari, també afecta la mobilitat laboral i educativa i acaba repercutint sobre la competitivitat de les ciutats i les regions.

Més capacitat local, però les decisions s’hauran de justificar

Un dels elements més significatius de la proposta és que la Unió Europea no determinarà quines mesures concretes han d’aplicar els ajuntaments.

La política d’habitatge continuarà depenent de les autoritats nacionals, regionals i locals, d’acord amb el principi de subsidiarietat. El que Brussel·les vol establir és un marc jurídic comú perquè les decisions locals siguin compatibles amb el mercat únic europeu.

Això significa que un municipi podrà decidir si intervé o no i quines mesures considera més adequades a la seva realitat, però haurà d’acreditar que existeix una situació de tensió i que les mesures adoptades són específiques, necessàries i proporcionades.

La UE no decidirà quines mesures han d’aplicar els municipis: seran les administracions competents les que hauran de justificar-les d’acord amb la realitat local.

Els lloguers de curta durada, sota criteris més concrets

La proposta europea dedica una atenció especial als lloguers de curta durada.

Brussel·les parteix de la consideració que, en determinades ciutats i destinacions turístiques amb una forta pressió residencial, alguns usos de l’habitatge diferents de la residència principal poden afectar la disponibilitat d’habitatge de llarga durada.

Però la proposta introdueix també unes condicions importants abans que les administracions puguin establir limitacions.

Les autoritats hauran de demostrar que el lloguer de curta durada ha provocat un efecte advers significatiu sobre l’assequibilitat o la disponibilitat de l’habitatge durant almenys tres anys i que altres mesures menys restrictives no permetrien aconseguir el mateix resultat.

A més, les administracions hauran d’utilitzar, quan estiguin disponibles, les dades obtingudes a través del Reglament europeu sobre lloguers de curta durada, aplicable des del maig de 2026, que reforça els mecanismes de registre, transparència i intercanvi d’informació entre plataformes i administracions.

Aquest punt pot ser especialment rellevant per als municipis catalans: les decisions hauran d’estar sustentades en dades locals i no simplement en consideracions generals sobre el turisme o l’habitatge.

Per limitar determinats usos de l’habitatge caldrà acreditar que contribueixen realment a agreujar la pressió residencial del municipi.

Segones residències i habitatges desocupats

El marc europeu també preveu actuacions relacionades amb les segones residències i els habitatges que romanen desocupats durant períodes prolongats.

En aquest àmbit, la Comissió vol garantir al mateix temps la capacitat d’actuació de les administracions i la seguretat jurídica dels propietaris.

La proposta estableix que les condicions vinculades a l’adquisició d’un habitatge no es podran aplicar retroactivament, que hauran d’existir períodes transitoris adequats i que, en el cas dels habitatges buits, s’hauran de tenir en compte els períodes de desocupació que estiguin justificats.

No només restringir: també augmentar l’oferta

Un altre dels missatges que Brussel·les vol traslladar als governs locals és que la crisi de l’habitatge no es pot abordar únicament mitjançant restriccions.

Per aquest motiu, la proposta legislativa va acompanyada d’una Recomanació destinada a ajudar les administracions a incrementar l’oferta d’habitatge.

Entre les mesures plantejades hi ha agilitzar la planificació urbanística i les llicències, facilitar la construcció, renovació i reconversió d’edificis, aprofitar millor el sòl i els immobles existents i incrementar l’oferta d’habitatge assequible, social i per a estudiants.

La Comissió proposa que aquests esforços es puguin articular mitjançant plans d’acceleració de l’habitatge, especialment en aquelles zones on s’hagi acreditat una major tensió residencial.

Brussel·les insisteix que limitar determinats usos no serà suficient: les administracions hauran de treballar també per incrementar l’oferta d’habitatge.

Una qüestió especialment municipal

La nova proposta reforça una idea que els ajuntaments fa anys que reivindiquen: els problemes d’habitatge no tenen les mateixes causes ni la mateixa intensitat a tots els territoris.

Una ciutat metropolitana, un municipi turístic del litoral, una capital de comarca o un petit poble d’interior poden tenir problemàtiques residencials completament diferents.

La metodologia comuna que prepara la UE pretén precisament permetre identificar aquestes zones de pressió a partir de dades i facilitar que les administracions adaptin les seves polítiques a les circumstàncies concretes de cada territori. El Centre Comú de Recerca (JRC) de la Comissió Europea ha participat en el desenvolupament d’aquesta metodologia basada en evidències.

Encara no és una llei en vigor

Cal tenir present que la Llei d’Habitatge Assequible és, de moment, una proposta de la Comissió Europea.

El text haurà de ser negociat i aprovat pel Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea mitjançant el procediment legislatiu ordinari. Per tant, el contingut definitiu encara pot experimentar modificacions durant la tramitació.

La iniciativa forma part del Pla Europeu d’Habitatge Assequible, amb què la Unió Europea vol mobilitzar inversió pública i privada, facilitar la construcció i rehabilitació d’habitatges i donar més eines als governs que es troben davant mercats residencials especialment tensionats.

Per als ajuntaments, la proposta dibuixa un canvi important: més marge per actuar sobre el mercat local de l’habitatge, però també més exigència a l’hora de demostrar amb dades per què s’actua i per què la mesura escollida és la més adequada.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.