La refrigeració urbana descarbonitzada és el punt de trobada de les nostres dues campanyes, Cities Refresh i Cities Heat Detox, que mostren com les ciutats poden afrontar la calor extrema amb solucions de refrigeració netes i sostenibles.
Mentre les ciutats europees treballen de valent per descarbonitzar, també s’enfronten a onades de calor sense precedents impulsades per l’augment de les temperatures. El repte de la calor extrema ja no és una amenaça llunyana, sinó una realitat actual, cosa que fa que les solucions de refrigeració sostenibles i netes siguin una prioritat urgent.
Entre el 2010 i el 2019, el consum final d’energia per a la refrigeració en edificis residencials a tota l’eurozona es va triplicar, i les previsions suggereixen que, el 2050, la refrigeració per si sola podria representar fins a un 9% del consum total d’energia. Els governs locals ara s’enfronten a una pregunta crítica: com refredar edificis i espais públics sense comprometre els objectius climàtics, de manera que puguin protegir les comunitats i mantenir les seves ciutats saludables, habitables i dinàmiques en un món més càlid.
Quines opcions hi ha disponibles per a la refrigeració sostenible?
Si bé l’aire condicionat s’ha convertit en la resposta més comuna, no és una solució a llarg termini. Els sistemes d’aire condicionat convencionals consumeixen molta energia, alliberen calor addicional als carrers circumdants i augmenten les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Paradoxalment, fan que les ciutats siguin encara més calentes i les lliga a la dependència dels combustibles fòssils. A mesura que més llars i empreses instal·len unitats individuals, el risc de mala adaptació creix, intensificant les illes de calor urbanes, sobrecarregant les xarxes elèctriques i soscavant els objectius de descarbonització.
Aquí és on entra en joc la refrigeració urbana. Una instal·lació central produeix aigua refrigerada i la distribueix a través d’una xarxa subterrània a diversos edificis. La refrigeració urbana ofereix clars beneficis per a les ciutats que volen salvaguardar la salut pública i reduir les emissions. Proporciona refrigeració eficient per a tots els tipus d’edificis, utilitza menys energia que l’aire condicionat individual i pot ser alimentada per fonts locals de baixes emissions de carboni, com ara aigua de mar o de riu, energia geotèrmica o calor residual.
La Directiva d’eficiència energètica (DEE) ara exigeix que les ciutats amb més de 45.000 habitants desenvolupin plans locals de calefacció i refrigeració. Amb l’augment de les temperatures, l’element de refrigeració d’aquests plans ja no es pot passar per alt. Aquests plans ofereixen una bona oportunitat perquè les ciutats explorin solucions de refrigeració urbana a les seves ciutats, a mesura que desenvolupen, amplien o renoven les xarxes de calefacció urbana.
Aquest impuls legislatiu es reflecteix en les tendències del mercat. Segons les perspectives del mercat de calefacció i refrigeració de districte 2025 d’Euroheat & Power, la infraestructura de refrigeració de districte a Europa va expandir-se més d’un 3% el 2023, amb un creixement important previst a ciutats de tot el continent. El potencial de la tecnologia és especialment fort al sud d’Europa, inclosos països com Espanya, on la refrigeració de districte continua sent relativament nova però cada cop més rellevant.
On la desintoxicació tèrmica de les ciutats es troba amb la renovació de les ciutats
Durant l’últim any, a través de les campanyes Cities Heat Detox i Cities Refresh, el Pacte dels Alcaldes ha destacat com les ciutats estan prenent mesures tant per descarbonitzar els sistemes de calefacció i refrigeració com per ser més resistents a la calor. La refrigeració de districte sostenible es troba exactament a la intersecció d’aquests dos objectius, oferint un camí convincent per equipar les ciutats per a un clima més càlid.
La planificació local per a la refrigeració de districte s’ha convertit en una peça essencial del trencaclosques. En allunyar-se de les tecnologies de refrigeració contaminants, les ciutats poden adoptar solucions col·lectives, netes i basades en el lloc que redueixin les emissions i reimaginin la infraestructura de la ciutat per a les properes dècades.
A continuació, explorem com diverses ciutats europees, de nord a sud, estan adoptant la refrigeració de districte de maneres innovadores.
Marsella: Aprofitant el mar per desintoxicar la calor
Al sud d’Europa, on les onades de calor són cada cop més llargues i intenses, Marsella és pionera en un nou tipus de resiliència a la vora del mar. A través de les seves xarxes de refrigeració urbana de Massileo i Thassalia, la ciutat aprofita l’aigua de mar per proporcionar energia tèrmica tant per a refrigeració com per a calefacció. En conjunt, aquests sistemes abasten 4,4 km i ja han reduït les emissions de CO₂ en un 80%. Les xarxes s’estan ampliant activament, reforçant el compromís de Marsella amb les infraestructures climàticament neutres.
Més informació sobre la desintoxicació a la vora del mar de Marsella.
París: Refrigeració amb el Sena
La xarxa Fraîcheur de Paris és un dels sistemes de refrigeració urbana més grans d’Europa, que utilitza aigua freda del Sena i pous geotèrmics per proporcionar una refrigeració eficient i baixa en carboni. Està connectada a molts dels edificis més emblemàtics de la ciutat, com ara el Louvre, així com a les principals zones comercials. Amb sis plantes de generació interconnectades i emmagatzematge d’energia integrat, el sistema ha aconseguit guanys de rendiment notables: ofereix una eficiència energètica de més del 100%, redueix el consum d’electricitat en un 35%, disminueix les emissions de refrigerants en un 90%, disminueix l’ús de productes químics en un 80% i disminueix les emissions de CO₂ en un 50%.
Més informació sobre la xarxa Fraîcheur de Paris.
Tallinn: Refrigerar una ciutat del nord que s’escalfa
Abans preocupada principalment per la calefacció, la capital d’Estònia, Tallinn, ara s’enfronta a estius més calorosos. En resposta anticipada, la ciutat va començar a construir una xarxa de refrigeració de districte neutra en carboni el 2019, afegint aproximadament un quilòmetre per any al centre de la ciutat. En integrar la refrigeració dins de la seva estratègia més àmplia per a la neutralitat climàtica, Tallinn està planificant amb antelació per garantir que el confort i la sostenibilitat vagin de la mà.
Més informació sobre El camí de Tallinn cap a la neutralitat climàtica.
Tartu: el centre d’innovació en refrigeració dels països bàltics
Abans de Tallinn, Tartu va introduir la primera xarxa de refrigeració urbana dels països bàltics el 2016, alimentada per la refrigeració gratuïta del riu Emajõgi i l’electricitat solar. La planta inclou bombes de calor que recuperen i reutilitzen l’excés de calor dels edificis, disminuint la necessitat d’electricitat en un 70% i reduint les emissions de CO₂ en 6.000 tones a l’any. La solució ofereix una alternativa més neta, silenciosa i eficient en termes d’espai per als propietaris i estableix un punt de referència per a les ciutats mitjanes.
Més informació sobre Tartu, la primera solució de districte dels països bàltics.
Göteborg i Hèlsinki: calefacció i refrigeració urbana combinades
A Göteborg, on el 80% de les llars depenen de la calefacció urbana, la refrigeració urbana s’està expandint des del centre de la ciutat amb plans per duplicar la seva mida durant la propera dècada. Mentrestant, Hèlsinki demostra el poder de la integració. El seu sistema combinat de calefacció i refrigeració urbana captura l’excés d’energia escalfada per energia solar i la reinjecta a la xarxa, amb més del 80% de l’energia de refrigeració urbana produïda a partir d’energia de fonts que d’altra manera no s’utilitzarien. Aquest model circular redueix els residus i optimitza l’ús d’energia durant tot l’any.
Més informació sobre el camí de Göteborg cap a la calefacció i refrigeració de districte sense fòssils.
Més informació sobre el sistema combinat de calefacció i refrigeració de districte de Hèlsinki.
Munic i Viena: Refrigeració ambiciosa amb calefacció ambiciosa
A l’Europa central, ciutats com Viena i Munic també estan desenvolupant sistemes innovadors que combinen refrigeració i calefacció per a una eficiència durant tot l’any. A Viena, un nou centre de refrigeració de districte al campus MedUni utilitza refrigeradors alimentats per electricitat i calefacció de districte per produir aigua freda per a la refrigeració. El sistema captura l’excés de calor interior i, mitjançant bombes de calor, el reutilitza per a la calefacció d’hivern, creant un bucle energètic estacionalment eficient.
Més informació sobre la planta de refrigeració de districte de Viena a MedUniCampus.
Munic ha estat desenvolupant la seva pròpia xarxa de refrigeració de districte des del 2014, operada per la companyia elèctrica municipal Stadtwerke München (SWM). A partir del riu Isar i dels rierols subterranis, el sistema combina la refrigeració directa mitjançant intercanviadors de calor i bombes de calor. Integrat amb la infraestructura de calefacció de la ciutat, redueix el consum d’energia entre un 50 i un 70% en comparació amb els sistemes de refrigeració descentralitzats, cosa que destaca l’eficiència de la planificació tèrmica conjunta.
Llegiu més informació sobre la refrigeració urbana de Munic a partir d’aigües subterrànies.
Barcelona: Refrigeració urbana al sud d’Europa
Barcelona opera un dels sistemes de distribució d’energia tèrmica més grans del sud d’Europa a través de DistriClima, que inclou tres plantes de producció, una de les quals es refreda amb aigua de mar. La xarxa subministra calefacció i refrigeració a centenars d’edificis de tota la ciutat, com ara hospitals, institucions públiques i zones comercials. En centralitzar el subministrament d’energia tèrmica i utilitzar fonts d’energia renovables i recuperades, el sistema de refrigeració urbana de Barcelona no només millora l’eficiència energètica, sinó que també ajuda a reduir les emissions i a pal·liar l’efecte illa de calor urbana.
Submergeix-te a la xarxa DistriClima de Barcelona.
