Xavier Cuadras: “Les polítiques públiques no s’avaluen prou”

0
38

Les polítiques públiques determinen, en bona mesura, la qualitat de vida de les persones. I, a la vegada, cada cop és més important avaluar els resultats de les polítiques. El professor Xavier Cuadras dirigeix Ivàlua, un consorci públic especialitzat en mesurar-ne els resultats i, també, l’IDESCAT.

Vostè és professor titular d’Economia i, a la vegada, lidera organitzacions dedicades a estudiar i avaluar dades. ¿Ensenyar i analitzar són coses gaire diferents?

L’any 2019, la Generalitat em va encarregar posar-me al capdavant d’Ivàlua i de l’IDESCAT. Vaig acceptar perquè ambdues organitzacions treballen temes molt propers als del meu interès acadèmic. Aquesta és una etapa professional de la meva vida que té unes dates d’inici i de finalització molt clares. Tan aviat s’hagi completat el treball, tornaré a la universitat.

Comencem per Ivàlua, el consorci públic que avalua polítiques públiques. Amb quina missió va néixer?

Amb la de promoure una cultura de l’avaluació. A mesura que hem anat creixent i aconseguint resultats, també hem començat a avaluar nosaltres mateixos. Primer, de manera molt teòrica i exhaustiva. Actualment, estem en una segona etapa, en la que treballem de manera molt aplicada. La realitat pràctica demana avaluacions que portin missatges clars i aplicables.

I treballen per a administracions públiques diverses. Hi ha mètodes millors que altres per avaluar?

No hi ha avaluacions bones o dolentes. Es poden fer a diversos nivells de la informació i això fa que, per a cada política, existeixi un sistema d’avaluació més adequat que altre. Per exemple, no tindria gaire sentit que una política més aviat modesta, econòmicament parlant, demani una avaluació exagerada o gaire exhaustiva.

Avaluar és fer anàlisi. I el que fem nosaltres és crear coneixement a través de l’anàlisi de les polítiques públiques. Per exemple, avaluem com s’han dissenyat i com es porten a terme. Veiem que algunes tenen més detall i d’altres menys, però que totes tenen el seu espai.

L’avaluació és una pràctica present en totes les administracions?

Les polítiques públiques no són una pràctica habitual en moltes administracions. Això és degut al fet que encara no se la inclou com a pràctica dins de la definició del cicle complet de la política pública.

Crec que ens hem d’habituar a integrar l’avaluació en qualsevol política. Caldria identificar la necessitat, definir la política, portar-la a terme i, finalment, avaluar-la.

Què els cal a les administracions per poder avaluar correctament les seves polítiques?

Bàsicament, un pressupost, un personal i uns mecanismes assignats a cada política. Encara no és comú, especialment en aquelles administracions que no tenen prou mitjans.

L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya són excepcions a la norma. En ambdues ja s’han observat grans progressos. I entre els seus responsables hi ha un coneixement ampli de la necessitat d’avaluar. Però hem d’aconseguir que aquesta consciència estigui present en les altres administracions. Si més no, la consciència i els mitjans.

Es triga molt en fer públiques les avaluacions de les polítiques… No li sembla?

Tot depèn dels objectius de la política analitzada. Si el que s’avalua és si la política millora la convivència, no podem mostrar els resultats en pocs mesos. Potser ho aconseguirem en uns anys.

El que sí podem és avaluar si una política ha aconseguit reduir la pobresa en una certa localitat o realitat social. Però, potser, la política té uns altres objectius, com ara la millora de la inserció laboral en la zona, o la cohesió social, o la taxa d’escolarització en famílies afectades per pobresa extrema… Avaluar aquests altres elements no és una cosa que es pugui fer en tres mesos.

Podem saber si els recursos es lliuren i es reben o no, però els resultats triguen en manifestar-se. I com que això afegeix complexitat a l’anàlisi, calen més dades i instruments per saber-ho.

Ivàlua ofereix solucions estandarditzades?

No. Ho fem cas per cas. De vegades alguns criteris poden traspassar-se d’un cas a l’altre, però no tenim paquets de serveis que es puguin oferir a tothom per igual.

Nosaltres, per resumir-ho, fem tres coses: avaluar i publicar avaluacions per tal que serveixin de referència; posar materials a disposició de qui els necessiti per a avaluar; i, finalment, formació: preparem persones que treballen en els ajuntaments en la filosofia de l’avaluació.

El treball que fan vostès equival a fiscalitzar les Administracions?

Es va pensar que era així durant molt de temps, però no és el cas. L’única cosa que fem és estudiar si una política està ben pensada, ben dissenyada, si té l’impacte previst quan es porta a terme… Aquest coneixement permet millorar la qualitat de les polítiques públiques en general i, per tant, la vida de les persones.

Però no som assimilables a la Intervenció pública, per dir-ho així. El que fem és un control de qualitat, basat en l’anàlisi de les polítiques. I tenim feina a l’hora de convèncer les administracions de la necessitat de fer les coses més ben fetes amb l’ajut de l’avaluació.

És Europa qui determina els criteris d’avaluació de les polítiques públiques?

No existeix cap criteri europeu. L’avaluació és una pràctica que prové de l’acadèmia i que es reconeix com a beneficiosa, en tant que les millors polítiques solen ser les que més ben avaluades estan. Però ni tan sols hi ha obligació d’avaluar-les. Un ajuntament que no tingui un programa d’avaluació no està cometent cap il·legalitat.

Quantes persones treballen a Ivàlua?

Actualment, unes 20. No totes són analistes. Som una institució molt modesta, però amb èxits.

La intel·ligència artificial millorarà la feina de vostès?

Sens dubte. A més de presidir Ivàlua, també dirigeixo l’IDESCAT. La nostra manera de fer estadístiques és conservadora, en tant que es regeix per unes tècniques i manuals publicats per Eurostat i les Nacions Unides. El nostre compromís és el de produir unes estadístiques que siguin perfectament comparables amb les d’altres països i regions.

Però és obvi que cada vegada hi ha més fonts d’informació a partir del big data i de la intel·ligència artificial. I cada vegada hi ha més empreses que les volen fer servir per construir les seves pròpies estadístiques a semblança de les oficials.

Per a una mena de casos i pera als altres, el futur està en aprofitar la gran quantitat de dades de què disposem. I una manera de fer-ho, sens dubte, és a través de la intel·ligència artificial.


Perfil de Xavier Cuadras

El professor Cuadras es va doctorar en Economia a la Universitat de York, al Regne Unit. Prèviament, es va llicenciar en Ciències Econòmiques i Empresarials a la Universitat de Barcelona.

Com a acadèmic, des de 2001 és professor titular del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra, una posició des de la que ha dirigit l’Escola Superior de Comerç Internacional (EXCI-UPF), entre 2005 i 2019. Ha estat subdirector del Departament d’Economia i Empresa, cap d’estudis de la Facultat i membre de la Barcelona Graduate School of Economics. En quant a col·laboracions internacionals, ha estat Visiting Scholar a la Universitat de Pennsylvania els anys 1993 i 2004, i a la de Rochester, l’any 1995. És autor de nombrosos articles i investigacions sobre macroeconomia, mercat de treball i economia política. Premi de Recerca del Consell Econòmic i Social de l’Estat el 2006 i assessor de la Junta d’Andalusia i del Govern d’Espanya en agències d’’avaluació de la investigació universitària. El 2019 va ser nomenat director de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) i president del Consell d’Ivàlua (Institut d’Avaluació de Polítiques Públiques).

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.