Girona (ACN).- Alcaldes gironins de diferents colors polítics han demanat a la Generalitat que subvencioni menys projectes a través del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) però que ho faci al 100%. Actualment, els ajuntaments han de pagar una part de l’obra però els alcaldes asseguren que no hi ha recursos i això obliga a renunciar a algunes obres. També han demanat que els recursos no només serveixin per fer obra nova sinó també per pagar-ne el manteniment. En la primera trobada organitzada per alcaldes.eu a Girona, els alcaldes han apuntat que cal mancomunar serveis, apostar per grans pactes municipals, gestionar de la mà del sector privat alguns d’aquests i delimitar les competències dels ajuntaments per sortir de la crisi.
Alcaldes.eu és una revista online que ofereix informació sobre gestió municipal. Aquest matí ha organitzat una trobada a Girona, a la seu del diari ‘El Punt-Avui’, sota la pregunta: "Què passarà amb els municipis després del 20-N?". En l’esmorzar-col·loqui hi han participat els alcaldes de Girona, Salt, Olot, Llagostera, Caldes de Malavella, l’Escala, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Ripoll, Cassà de la Selva, Puigcerdà i Banyoles. L’alcalde de Salt, Jaume Torramadé, també hi ha anat com a president de la Diputació.
L’objectiu del col·loqui era detectar els problemes que afronten els ajuntaments i també apuntar-ne solucions. Una de les demandes dels alcaldes ha estat adreçada a la Generalitat per tal que modifiqui el PUOSC i que es subvencionin menys obres però al 100%. Els diners del PUOSC són per pagar obres que han d’afrontar els consistoris però es comencen a donar casos d’ajuntaments que han de renunciar a aquests diners perquè no poden aportar el tant per cent que els pertoca per pagar l’obra. El tema l’ha posat sobre la taula l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, que ha demanat que es subvencionin menys obres però en la seva totalitat.
En aquest sentit, el president de la Diputació de Girona, Jaume Torramadé, també ha demanat que els diners d’aquest pla no només serveixin per pagar obra nova -com pavellons, sanejament o obres de pavimentació de carrers- sinó que també es puguin destinar els diners al manteniment d’obres existents. Tots els alcaldes han coincidit que amb la crisi s’han de canviar criteris i que s’ha de reduir l’obra nova. Torramadé també ha anunciat que la Diputació mantindrà l’any vinent les aportacions del Fons de Subvenció -una línia directa de diners als ajuntaments-, com el pressupost del Patronat de Turisme i el Xaloc.
Competències més clares
Un altre dels problemes que s’ha posat sobre la taula fa referències a les competències dels ajuntaments. L’alcalde de l’Escala, Estanis Puig, ha demanat que es defineixin més clarament les competències que han d’assumir els ajuntaments i que, en aquest cas, les administracions superiors els garanteixin el finançament per dur-les a terme.
A més, l’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, ha denunciat que en època de bonança econòmica, els consistoris s’han encarregat d’alguns serveis que no són de la seva competència com el transport interurbà o la construcció d’escoles bressol. Ara bé, aquesta despesa "supletòria" -en termes de Noguer- s’ha convertit en el 20% del pressupost actual del seu ajuntament i, per això, assegura que si cada administració es fes càrrec només de les seves competències ara no tindrien tants problemes per quadrar el pressupost.
En aquestes setmanes, els ajuntaments estan treballant contrarellotge per elaborar els pressupostos del 2012 que, previsiblement, seran tots a la baixa. El decret del govern estatal que prohibia demanar crèdits als ajuntaments que tinguessin un nivell d’endeutament superior al 75% encara complica més la situació, segons han reconegut els alcaldes que també es mostren neguitosos per no saber quines mesures impulsarà el nou govern del PP.
En aquest sentit, l’alcalde de Cassà de la Selva, Enric Bagué, -ajuntament que ha de fer un pla de sanejament-, ha estat clar i ha dit que "per primer cop molts ajuntaments farem un pressupost real". Bagué ha dit que fins ara primer s’elaborava el pressupost pensant en la despesa i, molt especialment en les inversions, i que després s’intentava anivellar o bé apujant taxes o bé comptant que es vendria patrimoni municipal. Segons aquest alcalde, aquesta situació ja és "insostenible" i obliga els ajuntaments a fer pressupostos "familiars".
L’aposta per mancomunar serveis també ha estat un dels temes que ha provocat l’acord entre els batlles.
Allò privat ja no és dolent
La paraula ‘eficiència’ ha estat una de les més repetides durant el col·loqui. Els alcaldes -tant socialistes com convergents- han coincidit en assegurar que s’ha superat l’època en què "allò privat era dolent". Molts alcaldes no es plantejaven fa vuit anys adjudicar contractes de serveis a empreses privades i es creaven ens públics que se n’encarreguessin. Ara, hi ha un clam per reclamar que els concursos s’adjudiquin a les propostes més eficients. "Cal una cooperació públic-privada, sempre amb controls, ni un euro més ni un euro menys"; ha manifestat l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira. "La lògica imposa que s’adjudica el concurs al més eficient, això ja no és motiu de confrontació política", ha reconegut l’alcalde socialista de Palafrugell, Juli Fernàndez.
En aquest sentit, l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, ha demanat que es tingui en compte a l’hora d’adjudicar algun servei el cost del manteniment i que es premiï projectes que garanteixen una despesa menor un cop l’obra està feta.
Canvis en l’administració
Altres propostes que s’han posat sobre la taula han estat les d’impulsar una nova llei electoral municipal. Ha estat l’alcalde de l’Escala, Estanis Puig, qui ha llençat la proposta i la resta de batlles l’han vist amb bons ulls. Puig ha demanat que la llei prioritzi la formació de governs "sòlids i forts" que permetin que les decisions es prenguin amb rapidesa. "Una fórmula com la francesa, amb eleccions d’alcaldes en dues voltes, podria ser un referent", ha manifestat.
L’alcalde de Salt, Jaume Torramadé, també ha proposat reformar la llei de la funció pública per evitar que un secretari municipal o un interventor que aconsegueixi plaça en un ajuntament s’hi estigui tota la seva carrera. "No dic que se’ls toqui la categoria però sí que tinguin un contracte per a un temps determinat en l’ajuntament i, si algú ho demana, se’ls pugui traslladar", ha explicat.
L’alcalde de Palafrugell, Juli Fernàndez, també ha fet referència a un "canvi de governança" per potenciar els pactes municipals i l’acord entre l’equip de govern i l’oposició. "Hem de deixar d’estar en campanya electoral permanent", ha dit. També s’hi ha referit l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, que ha dit que cal un "canvi cultural" en la manera de governar i ha apostat per passar "de la cultura del sí a la cultura del no" perquè no hi ha recursos per a fer-ho tot.
