Barcelona acollirà un dels superordinadors més potents de la nova xarxa europea de computació d’alt nivell

Vuit centres de supercomputació de tota la UE, entre els quals el Barcelona Supercomuting Centre (BSC), acolliran els primers superordinadors europeus. Aquesta xarxa de computació d’alt nivell donarà suport als investigadors, al sector industrial i a les empreses de la UE en el desenvolupament de noves aplicacions en una àmplia gamma d’àmbits, des del disseny dels medicaments i els nous materials a la lluita contra el canvi climàtic.

 

L’objectiu és fer d’Europa una regió mundial en matèria de supercomputació. Per aconseguir-ho, l’empresa comuna europea d’informàtica d’alt rendiment (EuroHPC) ha triat vuit centres de supercomputació situats a vuit estats membres diferents per allotjar-hi les noves màquines informàtiques d’alt rendiment. Els emplaçaments estaran situats a Sofia (Bulgària), Ostrava (República Txeca), Kajaani (Finlàndia), Bolonya (Itàlia), Bisen (Luxemburg), Minho (Portugal), Maribor (Eslovènia) i Barcelona (Espanya).

 

Està previst que el supercomputador del Barcelona Supercomputing Centre, el MareNostrum 5, rebi una inversió de l’entorn dels 100 milions d’euros. Serà una de les tres màquines de pre-exascala de la xarxa, que inclou també cinc ordinadors de petaescala.

 

L’anunci d’avui és un dels punts del full de ruta de la Comissió Europea i dels països que formen part de l’empresa comuna EuroHPC per aconseguir que la Unió Europea assoleixi una posició capdavantera en la cursa internacional de la supercomputació.

 

En total, dinou dels vint-i-vuit països que participen en l’empresa comuna formaran part dels consorcis que gestionen tots aquests centres. Juntament amb els fons de la UE, tot plegat representa un pressupost total de 840 milions d’euros. Les modalitats concretes del finançament dels nous superordinadors es reflectiran en acords que se signaran ben aviat.

 

«Aquestes instal·lacions proporcionaran als nostres investigadors accés a superordinadors de nivell mundial, un recurs estratègic per al futur de la indústria europea. Aquests superordinadors podran tractar dades dins de la UE en comptes de fer-ho fora de les fronteres europees. Tot plegat és un gran pas endavant perquè Europa atenyi el proper nivell de capacitat informàtica i ens ajudarà a avançar en la promoció de tecnologies orientades al futur, com ara la Internet de les coses, la intel·ligència artificial, la robòtica o l’anàlisi de dades», ha declarat avui el vicepresident europeu responsable del Mercat Únic Digital, Andrus Ansip.

 

«Aquesta iniciativa demostra que la inversió conjunta de la UE i dels seus estats membres en suport d’un objectiu comú pot contribuir a fer que Europa sigui líder en un sector d’alta tecnologia que beneficiï tots els ciutadans i totes les empreses europees. Ara estem estudiant el proper pressupost a llarg termini de la UE i el programa Europa Digital mitjançant el qual hem proposat de fer una important inversió en el desplegament d’aquestes infraestructures de supercomputació i tractament de dades de nivell mundial», ha declarat avui també el comissari europeu de Pressupost i Recursos Humans, Günther Oettinger.

 

«L’empresa comuna europea d’informàtica d’alt rendiment és un bon exemple de com els estats membres de la UE poden cooperar per impulsar la innovació i competir a nivell mundial en aquestes tecnologies tan estratègiques. Estic convençuda del fet que aquests nous superordinadors impulsaran la competitivitat d’Europa en l’àmbit digital. Hem demostrat la solidesa del nostre enfocament europeu, que aportarà beneficis concrets als nostres ciutadans i ajudarà les nostres pimes», hi ha afegit també la comissària europea responsable de l’Economia i Societat Digitals, Mariya Gabriel.

 

En el món actual les capacitats informàtiques d’alt rendiment són fonamentals per generar creixement i ocupació, però també per a l’autonomia estratègica i la innovació en qualsevol àmbit. La gamma d’usos de supercomputació és molt àmplia. Pot, per exemple, preveure l’evolució dels patrons meteorològics locals o regionals o predir les dimensions i la trajectòria de les tempestes o de les inundacions per poder activar sistemes d’alerta ràpida en cas de condicions meteorològiques extremes. També es podran fer servir els superordinadors en el disseny de nous medicaments, en la solució d’equacions físiques complexes que modelin els processos moleculars i les interaccions dels nous medicaments amb els teixits humans.

Les indústries de l’aviació i de l’automòbil també faran servir la supercomputació per fer simulacions complexes i assajar components concrets o automòbils sencers. D’altra banda, com que són vitals per a les simulacions a gran escala i per a l’anàlisi de dades, els superordinadors són un component molt important per al desenvolupament de la intel·ligència artificial i per impulsar els punts forts en ciberseguretat i blockchain (cadenes de blocs).

 

 

L’empresa comuna, juntament amb els llocs d’acollida triats, té previst d’adquirir vuit superordinadors: tres precursors de màquines d’exaescala capaços de fer més de 150 petaflops o 150 000 bilions de càlculs per segon, que estaran entre les deu màquines més ràpides del món, i cinc màquines més de petaescala capaces d’executar com a mínim 4petaflops o 4 000 bilions d’operacions per segon.

 

Està previst que els precursors de sistemes d’exaescala tinguin entre quatre i cinc vegades més potència de càlcul que els actuals principals sistemes de supercomputació de l’Associació per a la computació avançada a Europa (PRACE). Juntament amb els sistemes de petaescala, duplicaran els recursos de supercomputació disponibles a Europa, la qual cosa significa que hi tindran accés molts més usuaris.

 

Els propers mesos l’empresa comuna firmarà un seguit d’acords amb les entitats d’acollida seleccionades i amb els seus consorcis. Aquests acords reflectiran com es farà el procés de licitació per adquirir les màquines i els respectius compromisos pressupostaris de la Comissió i dels països participants. Segons les previsions, els superordinadors estaran operatius el segon semestre del 2020 per als usuaris europeus del món acadèmic, la indústria i el sector públic. Tots els nous superordinadors estaran connectats a la xarxa paneuropea d’alta velocitat GEANT de la mateixa manera que ho estan els superordinadors que ja existeixen i que formen part de la PRACE.

 

Els propers dies alts funcionaris de la Comissió es reuniran amb representants dels governs nacionals i dels centres de supercomputació per presentar aquesta important fita per a la supercomputació europea.

 

 

La creació el mes de novembre del 2018 de l’empresa comuna EuroHPC va ser proposada per la Comissió Europea i recolzada pel Consell amb l’objectiu de dotar la UE d’una infraestructura de supercomputació de nivell mundial abans no acabés l’any 2020.

 

El mes de febrer del 2019 l’empresa comuna va publicar les seves primeres convocatòries de manifestació d’interès per triar els entitats amfitriones dels primers superordinadors abans de final del 2020. Ara per ara, s’han publicat dues convocatòries: una per triar els centres on s’instal·laran els superordinadors de petaescala i una altra per triar els centres on s’instal·laran els superordinadors d’exaescala.

 

La supercomputació és una prioritat clau del programa Europa Digital de la UE proposat per la Comissió el mes de maig del 2018 en el marc del proper pressupost de la UE a llarg termini, que inclou una partida de 2 700 milions d’euros per finançar la supercomputació a Europa durant el període 2021-2027. Aquest pressupost permetrà a l’empresa comuna de finançar l’adquisició d’aquí al 2023 de superordinadors d’exaescala (capaços de fer 1018 càlculs per segon o mil petaflops), el desenvolupament d’aplicacions capdavanteres que funcionin amb aquests superordinadors i l’adquisició de les competències necessàries per fer-los servir.

 

Fitxa informativa: posada en comú de recursos per construir una infraestructura i un ecosistema de supercomputació de nivell mundial a Europa

 

 

Comunicat de premsa: el Consell dóna suport als plans de la Comissió per invertir 1 000 milions d’euros en superordinadors europeus de nivell mundial

 

 

 

 

 

 

 

Arran d’aquest procés de selecció, d’altres països europeus podran decidir en el termini d’un mes de reunir-se amb algun dels consorcis que participen en els entitats amfitriones seleccionats.