Els fets clau de l’any: decisions, polítiques i impacte real al territori
Habitatge: de la norma a l’actuació (DL 2/2025, moratòries, ple municipal com a camp de batalla).
Aigua: sortir de la sequera no és “un titular”, és un canvi de vida municipal i d’inversions a xarxes.
Residus: la taxa obliga a repensar models i a introduir incentius i traçabilitat.
Ruralitat: l’Estatut de municipis rurals posa el focus en equilibri territorial amb rang de llei.
Drets: el Fòrum de Síndics fa visible la “segona capa” del municipalisme: garanties, mediació i confiança institucional.
Rols institucionals:
ACM: traducció normativa i agenda municipal (habitatge, ruralitat, finançament).
FMC: posicionaments i incidència perquè les mesures siguin aplicables i eficaces.
alcaldes.eu: altaveu, entrevistes i espais de debat (UPF, esmorzars, diàlegs, Quaderns executius municipals).
Gener–febrer | Habitatge al centre: noves regles i resposta municipal
El 2025 comença amb l’habitatge com a gran carpeta local. La Generalitat aprova el Decret llei 2/2025 (25 de febrer) amb mesures urgents en habitatge i urbanisme, i l’ACM el tradueix al llenguatge municipal amb una nota tècnica per orientar ajuntaments (què canvia i com afecta la gestió local). ACM
En paral·lel, molts consistoris intensifiquen la línia de contenció dels habitatges d’ús turístic: des de moratòries a decisions de ple per limitar l’expansió. Exemples concrets:
- Badalona amplia una moratòria de llicències de pisos turístics mentre prepara una nova normativa. El Diari de Badalona
- L’Hospitalet de Llobregat aprova al ple vetar nous habitatges i apartaments turístics a partir del marc transitori fins al 2028, alineant-se amb el règim establert per la Generalitat. L’Hdigital
- Barcelona manté l’ofensiva contra pisos turístics il·legals i la reconversió cap a ús residencial, amb dades i expedients que marquen política municipal d’habitatge. Cadena SER
La FMC, des del seu rol institucional, defensa la coherència i viabilitat pràctica del Decret llei 2/2025 com a peça necessària dins l’emergència d’habitatge, reclamant que les mesures siguin aplicables sobre el terreny municipal. fmc.cat
Els ajuntaments alerten que la regulació no pot ignorar l’impacte social i econòmic del lloguer turístic legal. En molts pobles i ciutats mitjanes, aquesta activitat:
- És un complement essencial de renda o de pensió per a famílies i persones grans.
- Contribueix a dinamitzar el comerç local i a mantenir serveis oberts tot l’any.
- Ajuda a sostenir l’activitat econòmica en municipis amb risc de despoblament o estacionalitat.
Per això, molts consistoris demanen:
- Regulacions graduals i proporcionades.
- Seguretat jurídica per a qui compleix la norma.
- Polítiques que equilibrin dret a l’habitatge i economia local, sense solucions uniformes.
Durant aquests primers mesos de l’any, alcaldes.eu recull aquest debat des del territori, posant de manifest que el repte municipal no és eliminar una activitat, sinó ordenar-la amb criteris socials, econòmics i de convivència.
Març | Sequera: quan el mapa municipal canvia de fase
La sequera (i sobretot la seva sortida) és una de les grans notícies locals del 2025: la gestió de l’aigua ha estat “municipi a municipi”, amb canvis de fase i impacte directe sobre reg, neteja, fonts i consum.
- El Govern redueix limitacions en diverses àrees. Govern.cat
- Mitjans expliquen el pas a prealerta/normalitat i l’alleujament de restriccions a molts municipis, amb mapes i seguiment. betevé
I hi ha un altre angle molt municipal: les pèrdues a la xarxa. Una investigació situa municipis amb fuites molt altes (més del 50%), posant el focus en inversió, manteniment i models de gestió. Cadena SER
Abril–maig | Municipalisme explicat “des de dins”: la UPF obre la porta als alcaldes
Una de les peces singulars de l’any és el cicle “Alcaldes i Universitat”: sessions a la UPF en què alcaldes i alcaldesses expliquen gestió real (pressupostos, conflictes, decisions difícils) i connecten institucions i noves generacions.
Fruit del conveni de col·laboració entre alcaldes.eu i la Universitat Pompeu Fabra, i s’emmarca dins la Facultat de Ciències Polítiques i Socials.
El cicle arrenca amb sessions com la de Gael Rodríguez (Portbou) i es consolida amb diverses veus del territori. alcaldeseu com Manuel Reyes (Castelldefels i diputat al Parlament de Catalunya), Montserrat Garrido, alcaldessa de Sant Pol de Mar fins el 2025 , Rosa Huguet (Canyelles i vicepresidenta de la FMC), Meritxell Budó (La Garriga i Presidenta de l’ACM)…
A nivell de relat país, aquestes sessions tenen un efecte clar: posen el govern local al centre i fan visible que les grans crisis (habitatge, aigua, cohesió) aterren primer als ajuntaments.
Maig | Convenció Nacional d’Alcaldes i Alcaldesses: el repte demogràfic al centre
Els dies 23 i 24 de maig de 2025, alcaldes.eu va organitzar a Barcelona la Convenció Nacional d’Alcaldes i Alcaldesses de Catalunya, sota el lema “La Catalunya municipal davant del repte demogràfic”. La trobada va reunir alcaldes i alcaldesses d’arreu del país per analitzar l’envelliment, el despoblament, el creixement desigual i l’impacte demogràfic sobre els serveis municipals.
Durant la convenció es va posar en relleu que la demografia condiciona directament l’habitatge, els serveis públics, la cohesió social i l’equilibri territorial, i es va reclamar un pacte territorial que permeti als ajuntaments disposar d’eines i recursos adaptats a cada realitat. alcaldeseu
Juliol | Vulnerabilitat i cohesió: el debat social baixa al nivell local
A mitjans d’any, alcaldes.eu impulsa un focus especialment municipal: l’esmorzar-col·loqui a Granollers sobre “Compromisos per limitar la vulnerabilitat social: els nous reptes”, posant sobre la taula polítiques locals, coordinació i respostes de proximitat. alcaldeseu
La sessió central va comptar amb Emilio Cordero, alcalde de Canovelles i president del Consell Comarcal del Vallès Oriental, Meritxell Budó, alcaldessa de la Garriga i presidenta de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Sergi Fernández, regidor d’Habitatge de l’Ajuntament de Granollers, Sònia Fuertes, comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, i Jordi Mas, director general d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
També hi van intervenir Josep Quesada (Cardedeu), Isidre Pineda (Caldes de Montbui), Daniel Gutiérrez (Masquefa), Joan Galiano (Bigues i Riells), Jan Santaló (l’Ametlla del Vallès), Raül Valentín (Sant Antoni de Vilamajor) i Roser Colomé (Vilanova del Vallès), a més de representants del tercer sector social.
Dos punts clau del debat:
- L’habitatge com a factor determinant de vulnerabilitat i cohesió social als municipis.
- La necessitat de més coordinació i finançament, amb els ajuntaments com a primera porta d’entrada de l’atenció social.
L’acte va posar de manifest que la resposta a la vulnerabilitat social es construeix, sobretot, des dels ajuntaments, amb polítiques de proximitat i cooperació institucional.
Juliol–agost | Món rural: reconeixement legal i agenda d’equilibri territorial
El 2025 deixa una fita normativa de gran pes municipal: la Llei 8/2025 (30 de juliol), Estatut de municipis rurals, publicada al DOGC, que reconeix singularitats i apunta a repoblament, arrelament i desenvolupament sostenible. L’ACM en fa una nota informativa per orientar els ens locals. ACM
És d’aquelles notícies que, sense titular estrident, marquen agenda: com es financen serveis, com es presta atenció social, com es garanteix mobilitat i accés a recursos al territori.
L’Estatut dels municipis rurals: què és i per què és clau el 2025
L’Estatut dels municipis rurals (Llei 8/2025, de 30 de juliol) estableix per primer cop a Catalunya un marc jurídic específic per als municipis rurals, reconeixent formalment que no competeixen en igualtat de condicions amb ciutats mitjanes o grans.
Què preveu la llei
- Reconeixement legal de la singularitat rural (població dispersa, envelliment, estacionalitat).
- Possibilitat d’aplicar criteris diferenciats de finançament.
- Mecanismes perquè els municipis rurals participin en l’elaboració de polítiques públiques que els afecten.
- Impuls de la coordinació amb consells comarcals i diputacions.
L’Associació Catalana de Municipis (ACM) ha valorat l’Estatut com una eina clau per avançar cap a l’equilibri territorial, destacant que permet passar del discurs a la política aplicada.
Per què és rellevant
Perquè l’Estatut assumeix una idea central del municipalisme:
tractar igual territoris desiguals genera desigualtat real.
Amb aquesta llei, el 2025 deixa enrere una visió assistencial del món rural i aposta per un model de coresponsabilitat institucional, on els pobles petits són reconeguts com a actors clau del país.
Fonts
DOGC – Llei 8/2025, Estatut dels municipis rurals
Associació Catalana de Municipis (ACM) – Nota informativa sobre l’Estatut
Govern de la Generalitat de Catalunya – Nota de premsa d’aprovació
alcaldes.eu – Entrevistes i articles sobre municipalisme rural (2025)
Setembre | Residus: la taxa obligatòria i el salt cap al “pagar per generar”
Un dels canvis municipals més tangibles per a la ciutadania el 2025 és la taxa de residus obligatòria (amb l’objectiu que sigui específica i no deficitària), i l’impuls a models de pagament per generació. Agència de Residus de Catalunya
Altres mitjans ho expliquen amb mapes i comparatives municipals (recollida selectiva, costos, etc.). 3cat
A partir d’aquest any, els ajuntaments han de garantir que la taxa:
- Cobreixi el cost real del servei de recollida i tractament.
- Sigui específica i diferenciada, i no es financi amb impostos generals.
- Incentivi comportaments més sostenibles.
Aquest marc normatiu, impulsat amb el suport tècnic de la Agència de Residus de Catalunya, ha obligat molts municipis a reformular ordenances fiscals, sistemes de recollida i estratègies de comunicació amb la ciutadania.
Què han fet els ajuntaments
- Durant el setembre, molts consistoris:Aproven noves ordenances de la taxa de residus.
- Implanten o amplien sistemes de contenidors intel·ligents, targetes o identificació d’usuari.
- Inicien proves pilot de pagament per generació, especialment en municipis mitjans i petits.
Aquest canvi suposa un gir cultural: qui separa bé i genera menys residus, paga menys.
Un repte amb pedagogia
Els ajuntaments coincideixen que el principal desafiament no és tècnic, sinó social i comunicatiu. El canvi de model ha generat debat i reticències, però també ha obert una oportunitat per:
- Explicar millor què costa realment gestionar els residus.
- Visualitzar l’impacte ambiental i econòmic de no separar correctament.
- Fer corresponsable la ciutadania del servei.
El paper del municipalisme
Des de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) s’ha reclamat:
- Temps d’adaptació suficient.
- Recursos per a pedagogia i tecnologia.
- Flexibilitat per adaptar el model a la realitat de cada municipi.
Les entitats municipalistes coincideixen que el model és necessari, però que cal evitar que es percebi només com un increment fiscal.
Una oportunitat de canvi
Malgrat la complexitat, el 2025 deixa una lectura positiva: els residus passen de ser un problema tècnic a ser una política pública de proximitat, amb decisions preses des del ple municipal i impacte directe en els hàbits quotidians.
“pagar per generar” converteix els residus en una eina de responsabilitat compartida entre ajuntament i ciutadania.
El setembre confirma que els ajuntaments no només executen una obligació legal, sinó que lideren un canvi de model ambiental que marcarà la política municipal dels pròxims anys.
Octubre | Drets i institucions de proximitat: el Fòrum de Síndics pren escena pública
Moment institucional clau de tardor: el 10 d’octubre de 2025 es presenta l’Informe 2024 del Fòrum de Síndics i Síndiques Defensors i Defensores Locals al Col·legi de Periodistes. alcaldeseu
La idea força que deixa el 2025 és potent: la democràcia local no és només serveis, també és garantia de drets, mediació i resolució de conflictes.
En dades, alcaldes.eu recull que les sindicatures i defensories locals van fer gairebé 19.000 actuacions (referides a l’any 2024 però presentades i contextualitzades el 2025), reforçant el valor del dispositiu municipal de defensa ciutadana. alcaldeseu
Novembre | Montserrat: el municipalisme es reivindica com a pilar del país
El 28 de novembre de 2025, prop de 500 alcaldes i alcaldesses d’arreu de Catalunya es van reunir a Montserrat en un acte organitzat per l’Associació Catalana de Municipis (ACM), en el marc del mil·lenari del monestir. Sota el lema “Pilars de fortalesa”, els municipis van fer una ofrena simbòlica col·lectiva que representa els 947 ajuntaments del país.
L’acte va incloure la lectura d’un manifest municipalista, l’encesa d’una llàntia votiva amb la participació dels Minyons de Terrassa, i un missatge clar: el municipalisme és la primera línia de servei públic i un pilar essencial de la societat catalana.
Montserrat esdevé escenari d’un gest de país que situa els ajuntaments al centre de la cohesió i la governança.
Final d’any | Turisme, fiscalitat i pressió urbana: decisions que baixen al ple
En clau municipal, una de les notícies amb impacte directe és l’acord per duplicar la taxa turística i permetre per primera vegada que altres municipis, més enllà de Barcelona, puguin aplicar recàrrecs (amb part dels ingressos orientats a habitatge). Cadena SER
El tancament del 2025 confirma que la gestió del turisme entra de ple a l’agenda municipal, tot i que l’augment general de la taxa turística a Catalunya queda ajornat fins al 2026.
Durant l’any, el Govern i els grups que donen suport a l’executiu acorden un increment de la taxa i l’extensió del recàrrec municipal a més ciutats, però la mesura no arriba a aplicar-se el 2025 a causa del retard en la tramitació parlamentària i per garantir seguretat jurídica. L’entrada en vigor s’ajorna, com a mínim, a l’abril de 2026.
