Dijous, 8 de maig de 2025, la Il·lma. Sra. Rosa Huguet, alcaldessa de Canyelles i Vicepresidenta de la FMC, va participar en el cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat”, promogut per alcaldes.eu i la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra. L’acte va comptar amb la presència de:
- Il·lma. Sra. Rosa Huguet, alcaldessa de Canyelles
- Dr. Miquel Salvador, professor de l’assignatura d’Introducció a l’Administració Pública
- Prof. Albert Barenys, professor de l’assignatura d’Introducció a l’Administració Pública
- Dr. Abel Escribà, degà de la Facultat de Ciències Polítiques
RESUM DE L’ACTE
El Dr. Abel Escribà dona la benvinguda als presents. Saluda i presenta la convidada i dona la paraula al Dr. Miquel Salvador, que posa en marxa una ronda de preguntes centrades en el bagatge biogràfic, polític i professional de la Sra. Huguet.
L’alcaldessa de Canyelles es defineix a si mateixa com a una mestra de dansa, empresària des de fa 44 anys, que sempre s’ha guanyat la vida amb la música, l’esport i la cultura. També ha estat una persona amb una sensibilitat social molt marcada i una militància clara en causes socials com les d’UNICEF i altres.
A finals dels anys 90 del segle XX va rebre la invitació del grup municipal de Convergència i Unió a formar part de la llista electoral a Canyelles, i va acceptar pensant que era un bon moment per estar present en les decisions de la vila en la que vivia. També és mare de família i, per aquest motiu, mentre les seves filles van ser petites va ser reticent a encapçalar qualsevol llista electoral. No obstant això, el 1997 va ser escollida regidora en l’oposició. El 2003 i 2007 també va ser regidora, però va formar part del govern municipal. I el 2011 va acceptar ser cap de llista. Des d’aleshores, ha guanyat tres mandats seguits per majories absolutes cada vegada més abundants.
Creu que la política municipal és un aprenentatge permanent i que “no es tracta de fer promeses, sinó de dedicar-se a les persones i canviar les coses i buscar solucions als problemes”. Es segueix considerant una amant de l’art, una mestra i una persona implicada amb la cultura en la població.
El Dr. Salvador li pregunta sobre la localitat i els reptes de Canyelles, al Maresme. Rosa Huguet explica que sempre ha de tenir el cap pensant en el futur, i que no pot viure de la immediatesa, perquè “dins de l’Administració tot triga moltíssim”. Fins fa poc, Canyelles no arribava als 5.000 habitants i això ha estat determinant en la disponibilitat de certs serveis (per exemple, de medicina i pediatria). Actualment, s’ha superat la xifra. També és una població distribuïda entre dos parcs naturals i onze urbanitzacions. La qüestió urbanística ha estat, diu, “el gran repte de la població” i ha implicat un gran aprenentatge, perquè ha hagut de resoldre molts problemes d’aigua, llum, clavegueram, etcètera, que no es van tenir en compte quan els veïns s’hi van establir. Ara, diu, “hem guanyat molt en mobilitat, serveis, etcètera, però hem hagut de lluitar molt perquè els autobusos passaven, i no es paraven a Canyelles durant molts anys”.
Un dels primers reptes en què va treballar l’alcaldessa va ser la de la reivindicació d’una llar d’infants, en contra del criteri del Govern municipal d’aleshores, però amb el beneplàcit de Brussel·les. Huguet recorda que havia format part de comissions obertes del Parlament Europeu i que allà va trobar-hi el recolzament que buscava. Creu que la llar d’infants consolida les famílies i les arrela al poble per molts anys. Igualment, pel mateix motiu de l’arrelament, durant el seu segon mandat va treballar per aconseguir un institut per al poble. Actualment, aquesta instal·lació és una realitat i ofereix formació professional agrària i forestal.
Mentre explica tots aquests progressos i assoliments del poble, Huguet recomana als alumnes presents que mai no es desanimin i que pensin que “res és impossible” i que “no hi ha dia en què no s’hagi de lluitar”. Igualment diu que, quan s’aconsegueixen les fites, val la pena ser agraïda i reconèixer la feina de tots els que hi hagin participat: tècnics, companys de govern, i qualsevol altre.
D’altra banda, explica que Canyelles és un poble en què no abunden les empreses, i en que n’hi ha una de pirotècnica molt important, que ja no genera tanta riquesa pel poble com havia estat anys enrere. També en destaca la Fira de Santa Llúcia, que va ser una iniciativa de la pròpia alcaldessa a finals dels anys 90, quan encara no militava en política, i que va començar com a una activitat gairebé amateur. Actualment, la Fira de Nadal és el “gran eix turístic” de la població. Es tracta d’un esdeveniment capaç d’atraure 102.000 visitants i 350 parades en un únic cap de setmana i això l’ha convertit en la segona més important del país en la seva categoria. A més, ha estat llavor de projectes posteriors, com ara l’Escola d’Arts i Oficis de Canyelles.
A banda de la Fira de Nadal, van néixer i créixer altres fires temàtiques (la de maig, la del llibre, etcètera) que han anat generant més visitants i reconeixement per a la població, a la vegada d’una gran identitat local. “Tot ha de ser un motiu per fer que la gent del poble es trobi i socialitzi, a més de fer activitat econòmica”.
En un tercer bloc de preguntes, el Professor Albert Barenys es centra en l’aspecte de gestió i administració de l’Ajuntament. Primerament, comença recordant als alumnes la quantitat de regidors que té la localitat, pel fet de tenir més de 5.000 habitants: 13. Igualment, expliquen que al poble tenen prorrogat el pressupost de 2024, no per falta d’acord de majories, sinó perquè hi ha hagut un dèficit econòmic causat per les despeses de les urbanitzacions.
D’altra banda, es parla sobre com es compleixen els serveis obligatoris. L’alcaldessa diu que Canyelles no s’ha conformat mai amb l’acompliment d’aquests serveis, i que sempre n’han buscat més: atenció domiciliària, atenció i activitats a gent gran, un club “Gran”. En aquest sentit, Rosa Huguet destaca el paper de la Diputació de Barcelona i el defineix com a “un lloc en què s’escolta el municipalisme” quan cal assumir despeses en seguretat, neteja o altres partides. “Sort de la Diputació que ens ofereix recursos i assessorament”, diu. Explica que han creat fa poc un parc esportiu en què els joves poden fer activitat esportiva amb camp de futbol, pavelló i altres instal·lacions que han estat finançades per la Diputació. Aquest projecte s’anirà ampliant en fases posteriors.
L’alcaldessa aprofita també per dir que espera que la Generalitat compleixi els compromisos adquirits a l’hora de construir pisos assequibles per a joves.
A pregunta del professor Barenys, l’alcaldessa explica que va ser presidenta de la Mancomunitat de Municipis del Penedès-Garraf, que representa un “ajut entre tots plegats per fer que un servei públic sigui assumible per part de tots”. En aquesta mancomunitat es gestiona el servei de recollida de residus, explica. I això fa que tots els pobles puguin compartir un model determinat de gestió dels residus.
També destaca que la gent que treballa en l’Administració és clau, perquè els alcaldes i alcaldesses poden canviar, però qui fa que les coses funcionin més bé són els professionals.
El professor Barenys pregunta també sobre l’evolució de la Llei de Vegueries al llarg dels darrers anys, que es troba prorrogada des de 2010, però que el 2017 va integrar la nova vegueria del Penedès. L’alcaldessa diu que aquesta ha estat una “lluita” semblant a la de la Mancomunitat. Creu que tot allò que pugui sumar és millor, i que “sols anem de pressa, però acompanyats arribem més lluny”. Considera que les vegueries signifiquen “anar en el camí de la mancomunació de serveis” i ajuda a reivindicar majors inversions per Garraf i Penedès. “Són pobles que no reben mai tanta inversió com altres que són més turístics i més connectats a l’àrea metropolitana, però que també mereixen la igualtat d’oportunitats per als seus ciutadans”.
Novament, el Dr. Salvador, s’interessa per la relació de l’Ajuntament amb les diverses administracions supramunicipals: Consell Comarcal, Mancomunitat, Diputació, Generalitat i Estat. Huguet diu que el Consell Comarcal és el que rep pagaments i subvencions de la Generalitat relatives a educació, transport escolar i menjador escolar, a fi que els canalitzi cap als municipis. També té alguns recursos en els àmbits de la diversitat i de la natura. Els professionals del Consell presten serveis al municipi en un marc competencial molt clar i són pagats per l’Ajuntament.
Pel que fa a la Diputació, Huguet insisteix en què és el lloc “on s’escolten els municipis”, perquè allà “tots han estat o són alcaldes i alcaldesses, i entenen les necessitats de cada poble”. La Diputació ofereix una atenció personal “que cal agrair”, i uns diputats i diputades que trepitgen el territori i el coneixen.
Pel que fa a la Generalitat, són els proveïdors dels “macro-projectes” d’inversió (PUOSCs, Plans Urbanístics, etc.) que, pel fet que són tan grans, de vegades no són prou àgils ni prou abundants. Huguet considera que aquesta és una font de recursos de la “que anem obtenint, però no prou”. Considera que la Generalitat hauria d’entendre millor la importància dels mestres, que “sempre són escassos i poc disponibles”. Finalment, pel que fa referència a l’Estat, explica que la relació s’articula a través dels representants polítics al Congreso de los Diputados.
Huguet diu que “sempre treballa per Canyelles” i s’alinea amb entitats com la Federació de Municipis (de la que és vicepresidenta) que lluiten pels respectius municipis i que admira perquè donen eines i recursos als municipis. Explica que admira a alcaldes i alcaldesses que ha conegut de tot l’Estat.
També el Dr. Salvador pregunta sobre l’aparell administratiu de l’Ajuntament de Canyelles i la relació amb el secretari-interventor local. D’aquests darrers, Huguet diu que “és la millor feina del món” i que, sense ironia, aconsella els estudiants de plantejar-se fer-la. Reconeix que es tracta d’una tasca molt important, que serveix per “posar límits” als alcaldes i alcaldesses quan convé i per verificar que les coses es fan de manera escrupolosa.
D’altra banda, diu que tenen uns 90 treballadors municipals, incloent les 12 de la brigada, els de la llar d’infants, les places dels administratius, secretaria de jutjat i els sis treballadors d’una oficina de desenvolupament urbanístic municipal, incloent l’arquitecte municipal. Creu que són un equip transversal, però “insuficient” per la quantitat de feines que han d’assumir.
En el torn següent es dona la paraula als estudiants assistents, a fi que formulin preguntes i debatin amb la Sra. Huguet.
Un estudiant es pregunta quins avantatges i limitacions té el fet de ser alcaldessa d’un poble petit. Considera que la Sra. Huguet ha explicat algunes limitacions i li pregunta sobre els avantatges, més precisament.
L’alcaldessa de Canyelles diu que la gestió és de proximitat total, i que és la que ella vol tenir. Diu que constantment passeja pel carrer per visualitzar el progrés dels projectes o contactar amb la gent. Diu que tothom disposa del seu telèfon i que el té disponible tota la setmana. La seva és una dedicació plena, diu, i malgrat les dificultats econòmiques que tenen, el seu poble és “un llenç en blanc” en el que pot organitzar el projecte futur que els ciutadans li van transmetent en termes de necessitats i serveis. Aquí esmenta espais de trobada que ha anat creant en els darrers mandats, perquè la ciutadania li havia fet veure que hi havia necessitat, des d’un coworking, fins a l’Espai Romanguer que és punt de trobada del jovent. “En una població petita han de passar-hi coses, per què la gent hi vulgui viure”, diu.
Un altre estudiant, de Vilanova, pregunta sobre la relació entre els ajuntaments i alcaldesses de Canyelles, Vilanova, Vilafranca i pobles propers. La Sra. Huguet diu que tots els alcaldes formen part de la Mancomunitat i el Consell Comarcal i es troben sovint en molts projectes, de manera que la relació ha de ser cordial i fluida. No obstant això, troba a faltar una mica més de coordinació. Explica que de vegades en un poble es celebra un esdeveniment (per exemple, una cursa solidària) i el mateix dia, en un altre poble proper, s’està celebrant un esdeveniment semblant. Creu que hi ha un “camí molt llarg a recórrer” en aquest sentit, tot i que insisteix en la cordialitat entre persones, malgrat els colors polítics.
Un altre estudiant pregunta sobre la faceta professional de la Sra. Huguet i li pregunta què és millor: que una alcalde/essa tingui un altre ofici, o que sigui una persona professional de la política. La Sra. Huguet explica que va arribar a la política amb menys coneixements dels que tenen els estudiants presents a la sala. Diu que sempre ha tingut inquietud per aprendre i per transformar les coses des del voluntariat. I que sempre s’ha format en diversos camps i que ha participat en molts programes i projectes per simple inconformisme. Considera que “un no sap mai quan arriba a la política”, i que entén que hi hagi una mala publicitat vinculada a persones que tenen un comportament poc ètic. Però, a la vegada, considera que la política és un camp immens de l’activitat humana, i que agrupa moltes coses, no només l’interès social. En aquest sentit, diu, “hi ha milers de persones implicades en política” per simples ganes de canviar les coses.
Un alumne li pregunta a l’alcaldessa quin incentiu la manté en la feina d’alcaldia d’un poble de 5.000 habitants quan podria aspirar a altres càrrecs, potser, de més relleu institucional o notorietat. La Sra. Huguet explica que ja ha viscut una etapa com a col·laboradora de les Comissions Europees a Brussel·les i que s’havia plantejat dedicar-hi més temps. Diu que també li han ofert diverses vegades un càrrec per estar “molt al capdavant” de projectes com aquests. Però diu que ara sap el que vol, i això és acabar projectes per a la seva localitat. Explica que ha acceptat ser vicepresidenta d’Impulsem Penedès, que dona suport a Junts, però de manera independent. El seu propòsit és el de “treballar, animar i ajudar als alcaldes a fer coses”, i que ha anat a Madrid a les reunions de la Federación de Municipios, però que mai vol deixar de treballar pel seu municipi, perquè és el que “li agrada”, el que “estima” i el que “somnia fer”.
Arribats a aquest punt, es dona el col·loqui per finalitzat i, també, el cicle “Alcaldes i Universitat” corresponent al curs 2024-2025.
