Després de l’escalada que CiU va fer fa quatre anys, passant de cinc a deu regidors, quedant-se només a un escó d’una majoria absoluta que mai cap formació ha aconseguit en democràcia, l’escenari electoral tortosí sembla allunyat de grans sorpreses. L’actual mandat passarà a la història per l’estabilitat que CiU i ERC han donat a l’equip de govern, així com per ser el primer que elabora un Pla d’Actuació Municipal (PAM). Aquest, també ha estat el mandat de la polèmica venda del 49% de l’empresa d’aigües, d’un nou enrenou sobre la retirada del monument franquista, i de l’acabament de les obres del Pla Integral del Nucli Antic (PINCAT) de la Llei de barris.
Amb l’estabilitat aconseguida pel govern municipal (CiU i ERC), liderat pel convergent Ferran Bel; l’alt grau d’execució dels compromisos adquirits, i les dificultats que ha tingut el PSC per reubicar-se en el seu nou paper d’oposició després d’haver perdut l’alcaldia fa quatre anys, es dóna per fet que Ferran Bel tornarà a assolir l’alcaldia amb facilitat.
El cert és que a l’hora de passar comptes, el govern de Bel s’ha mostrat satisfet d’haver aconseguit executar el PAM, amb 447 actuacions, en un 86%, així com del pla de xoc que va dur a terme durant els primers mesos del mandat, adreçat sobretot al manteniment de la via pública. Pel que fa al PAM, ha estat un document, que a l’Ajuntament de Tortosa no s’havia fet mai, que inclou, entre altres, la urbanització dels Portals d’entrada a la ciutat (per ubicar indústria aparador), la creació de la figura del defensor del ciutadà, el nou centre cívic a l’antic mercat de Ferreries, la Casa de la Música, o el centre d’interpretació de la Setmana Santa a l’antiga església de Sant Antoni.
També durant aquest mandat s’ha impulsat la construcció de tres aparcaments de pagament (el Carrilet, Mossèn Sol, i el de la plaça Joaquim Bau), així com aparcaments dissuasoris per intentar acabar amb un dels greus problemes de mobilitat que té el centre de la ciutat.
Una altre dels compromisos que s’incloïen al PAM i que s’han tirat endavant era l’elaboració de l’ordenança de civisme o la implantació del policia de barri. El que ha quedat, finalment, al calaix, ha estat la construcció de dues llars d’infants públiques. A més, l’alcalde ha de veure com un dels principals cavalls de batalla de la precampanya passada, l’execució de la nova piscina i reforma de les instal·lacions esportives, s’ha demorat més temps del previst. Tot i que el compromís de Bel era iniciar les obres molt abans, aquestes han començat a un mes de les eleccions.
Però més enllà del PAM, les grans polèmiques del mandat han estat centrades en la venda del 49% de l’empresa municipal d’aigües, on sobretot ICV en va fer una dura campanya; en l’adjudicació del dret de superfície per construir un nou Palau d’Aigües, vinculat a un aparcament soterrat i la reforma de la plaça Joaquim Bau al barri de Ferreries; i en el nou intent, via campanya ciutadana, per retirar el monument franquista de la batalla de l’Ebre que hi ha al mig del riu. Els deu regidors de CiU i l’únic regidor del PP van fer impossible que la proposta prosperés, malgrat l’allau de crítiques exteriors que l’alcalde va rebre per la decisió de mantenir el monument.
Desqualificacions i tics autoritaris
El principal grup de l’oposició, el PSC, amb l’exalcalde Joan Sabaté al capdavant, creu que el mandat municipal de l’alcalde Bel s’ha caracteritzat per la "inexistència" de projecte de ciutat. A més, critiquen els límits d’endeutament "inacceptables" als quals ha portat a l’Ajuntament. Segons dades facilitades pel govern municipal, l’endeutament actual és de 42,6 MEUR, amb una ràtio superior al 138%.
En uns anys de conjuntura de crisi econòmica, el PSC creu que el govern municipal s’ha "inhibit" en matèria de promoció econòmica, i ha denunciat que no hagi complert amb les promeses de construcció de les noves piscines i dels aparcaments al centre comercial.
Amb tot, les principals crítiques dels socialistes a l’equip de govern s’han centrat a denunciar el "sectarisme" i els "tics autoritaris" de l’alcalde Bel. De fet, el grup del PSC ha arribat a marxar de sessions plenàries en tres ocasions pel malestar ocasionat per desqualificacions o actituds del convergent.
També va abandonar el plenari, en un nou moment de tensió amb l’alcalde, el portaveu i candidat d’ICV, Jaume Forcadell. Amb tot, Forcadell sí que ha aprofitat aquesta legislatura per anar més enllà i castigar el model de ciutat que ha anat dibuixant el govern municipal. L’ecosocialista ha carregat durament contra la venda del 49% de l’EMSP, una empresa pública que obtenia beneficis; contra la construcció del Palau d’Aigües que ha qualificat "d’operació immobiliària d’alt risc" i una hipoteca de futur "molt costosa"; o contra la concessió de la zona blava per 25 anys per viabilitzar la construcció de l’aparcament soterrat a la plaça Mossèn Sol.
Més fàcil li ha posat a Bel des de l’inici del mandat, el representant del PP. Els pressupostos municipals i altres projectes impulsats des del govern han comptat amb el suport dels populars que, en la recta final del mandat, han canviat de representant per la retirada política de l’històric Antonio Faura.
Set candidatures
Històricament l’Ajuntament de Tortosa ha comptat amb molts grups municipals que han impossibilitat, fins ara, obtenir grans majories al consistori. Fa quatre anys, el PSC va rebre un fort vot de càstig que tot i que el va permetre aguantar en nombre de regidors (set), va provocar que CiU doblés el nombre de representants i es quedés només a un de la majoria absoluta. Des de la democràcia, CiU havia tingut l’alcaldia de la capital del Baix Ebre (gràcies a diferents pactes) sense interrupció fins que el 1999 un pacte entre el PSC-ICV d’esquerres, ERC, i el PP va desbancar els convergents.
Aquest espectacular augment de CiU també va afavorir que les candidatures independents perdessin força i no arribessin a obtenir el suport mínim per tenir representació al consistori. Així, durant aquest mandat, només hi ha hagut representació dels partits polítics majoritaris.
En aquests nous comicis, repeteixen tres candidats. L’actual alcalde, Ferran Bel, amb el rèdit del balanç de govern al darrera, repeteix com a candidat de CiU amb pràcticament la totalitat del seu equip. El PSC ha confiat de nou amb Joan Sabaté (alcalde del 1999 fins el 2003) per intentar recuperar l’alcaldia. Si els resultats no són els esperats, Sabaté podria afrontar així una de les seves últimes oportunitats de liderar el projecte socialista a Tortosa.
ICV, que ja va canviar de líder fa quatre anys, torna a confiar amb Jaume Forcadell, qui podria consolidar-se i incrementar el nombre de regidors a l’Ajuntament. De fet, els ecosocialistes canvien també el nom del partit per Iniciativa-Entesa per Tortosa, i Forcadell conformarà la seva candidatura amb un 50% d’independents.
Per la seva part, qui sí canvia de candidat és ERC i l’exdirector dels serveis territorials d’Innovació, Universitats i Empresa a l’Ebre i metge de família, Josep Felip Monclús, substituirà Ricard Forés, que abandona l’activitat política. Tot i que és ERC ha estat al govern durant aquests quatre anys, caldrà veure si el nou candidat aprofitarà la feina feta per treure’n rèdit o se’n desmarcarà.
Un altre dels partits que ha optat per un canvi de candidat ha estat el PP, molt tocat a la ciutat on sempre havien aconseguit molt bons resultats fins l’aprovació del Pla Hidrològic Nacional (PHN). En les passades eleccions el PP va quedar-se només amb un regidor, una caiguda que Xavier Dalmau, delegat d’Hisenda a la ciutat, intentarà aturar.
El mandat passat va ser un dels pocs on cap de les propostes independents o minoritàries va rebre els vots necessaris per aconseguir representació. El pròxim 22-M sortirem de dubtes sobre la possibilitat que Plataforma X Catalunya (PXC), amb Jordi Casanova de cap de llista, pugui aconseguir representació, o la candidatura independent Ebrencs Independents (Ebin) amb Rafael López, al capdavant.
Remuntar la crisi
Amb una crisi econòmica que ha deixat tocades les arques municipals, el govern municipal (CiU-ERC) ha hagut de fer front també als devastadors efectes sobre l’ocupació en un precari teixit industrial. La caiguda de l’activitat immobiliària i de la construcció s’ha sumat al fet que les indústries que ocupen un major nombre de treballadors (vinculades al sector de l’automòbil i del cablejat, principalment) hagin presentat en els darrers quatre anys nombrosos expedients de regulació.
El balanç del govern, en aquest sentit, s’ha centrat en equipar de tots els serveis al polígon Catalunya Sud per fer-lo atractiu a l’arribada d’inversions; i en la construcció d’un viver d’empreses per als emprenedors. Amb tot, en aquest àmbit, i gràcies a la urbanització dels Portals d’entrada a Tortosa per ubicar-hi indústria aparador, en les darreres setmanes la cadena de supermercats Mercadona ha anunciat la construcció d’una nova superfície, i està previst que la cadena de marca esportiva Decathlon també s’hi instal·li properament.
Precisament un dels eixos del pròxim mandat serà la capacitat que tingui el govern municipal sortint de contribuir a la creació d’ocupació per reduir la taxa d’atur a la ciutat. En els darrers quatre anys, la ciutat ha passat de tenir 1.071 aturats a 2.700. El candidat socialista ja ha anunciat que la recuperació econòmica serà la seva màxima prioritat si assoleix l’alcaldia, una premissa que també s’ha fixat el candidat d’ICV com a primer objectiu; mentre que ERC aposta per fer una "ciutat saludable".
Els reptes pendents
Entre els temes endèmics a la ciutat i pendents de resoldre hi ha el de la urbanització dels terrenys en desús de Renfe, una operació que s’ha anat retardant en els anys i que, si bé, ja s’ha iniciat el desmantellament de les vies, sembla que l’actual context econòmic tampoc aventura una ràpida execució.
Un altre dels temes pendents, un cop acabat el Pincat, serà la recuperació social del nucli antic per evitar els "ghetos" i les marginacions d’alguns col·lectius. En aquest sentit, durant aquest mandat, també s’han implementat nous requisits en el padró municipal (no exempt de polèmiques) per aturar l’allau d’empadronaments d’immigrants que ni tan sols residien a la ciutat, així com evitar els anomenats "pisos pastera". De fet, en aquest mandat, l’Ajuntament ha tapiat més de 200 pisos buits.
Entre altres projectes, Bel tampoc ha pogut tirar endavant aquest mandat l’enderroc de les cases de davant la Catedral, que permetrà obrir la façana del temple al riu i crear-hi una nova plaça. Els recursos judicial que han anat interposant alguns veïns segueix demorant l’actuació.
Un altre dels reptes que l’alcalde vol afrontar si torna a liderar el govern municipal és una aposta ferma pel turisme. Tal com va assegurar en la conferència de balanç de mandat, aquest s’ha de convertir en una "obsessió compartida".
Durant les primeres setmanes de precampanya, PSC, ICV i ERC ja han anat dibuixant algunes de les seves propostes. Així, mentre els socialistes plantegen una recuperació integral del centre comercial de la ciutat, els ecosocialistes volen que el conjunt històric de Tortosa sigui declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO. Des d’ERC, s’ha proposat que els terrenys de l’antiga comissaria dels Mossos d’Esquadra s’utilitzen per construir la primera llar d’infants pública, així com millorar la mobilitat de la ciutat amb un pont de vianants, aprofitant la pilastra del monument franquista. Aquesta proposta també havia estat plantejada, dies abans, per l’alcalde i candidat de CiU durant la conferència de balanç de mandat.
Altres temes que el nou govern municipal haurà d’afrontar seran les queixes veïnals per la ubicació d’una mesquita (sense suficient aforament) al cor del nucli antic, i que Bel no s’ha atrevit a afrontar; el pas de la variant de l’Eix de l’Ebre pel Canalet; el manteniment o retirada del monument franquista al mig del riu; o la reivindicació del tercer pont amb la posada en marxa del Campus Universitari de la URV a l’Ebre.
