Alcaldes.eu visita avui una comarca de recent creació, per a entrevistar-se amb un alcalde que tot just acaba el primer any del primer mandat. Tota una conjunció d’estrenes. El poble de Castellterçol, al Moianès, ofereix un entorn prou a la vora i prou llunyà de Barcelona com per a fer-lo apetitós per a molts estiuejants. De turisme, història i progrés volem parlar amb Isaac Burgos, l’alcalde que, juntament amb uns amics, va presentar-se per a canviar les cares de l’ajuntament.
"Vam deixar de pertànyer al Vallès Oriental i vam passar a ser el Moianès. Les polítiques comarcals anteriors eren molt industrials i metal·lúrgiques. Però a Castellterçol, a l’altiplà, això no hi té gaire a veure. Aquí estem treballant més en la indústria agroalimentària"
"Castellterçol te l’avantatge de la proximitat a la capital i això fa que molts estiuejants vinguin de Barcelona"
"Personalment, no crec que calguin estudis superiors per a ser alcalde, ni tampoc colors polítics en els pobles petits"
"Quan hi havia la bombolla immobiliària aquí es van construir moltes infraestructures. Aleshores es creia que teníem els diners, però vam generar un gran endeutament"
"Hem creat un consell educatiu municipal que integra diverses entitats que interactuen i fan activitats tots a la una"
"No és una crítica als governs passats, però sempre es presentaven les mateixes cares i no vèiem un canvi de línia. Abans la política es feia molt a nivell visual, de construcció i urbanisme. Faltava un àrea de servei a les persones"
"Jo penso que cal deixar passar temps i veurem com les generacions que vinguin seran molt més democràtiques que les que teníem abans"
Comencem per una pregunta clàssica del nostre qüestionari. Creu que els alcaldes necessiten estudis superiors per a ser-ho?
Tot depèn del municipi. No té res a veure presentar-se com a alcalde d’una gran ciutat que com a alcalde en municipis com el nostre. En aquest cas, jo no crec que calgui. Més aviat cal una voluntat de gestionar bé el poble. I per als municipis petits, personalment, tampoc crec que calgui tenir colors polítics.
Quins són els seus valors i maneres de fer política?
Difícil de respondre. De fet, la política és difícil. Sempre dic que no estic fent política, sinó gestionant uns recursos i uns serveis. Bàsicament el que cal és escoltar la gent. El que cal fer és traslladar les idees de la gent a l’ajuntament i gestionar-les.
A nivell personal, quina experiència recorda que l’hagi impactat més?
A mi m’agrada molt viatjar. Ara ja no puc fer-ho tant. Però els viatges que vaig fer a Àsia i a l’Amèrica del Sud em van generar unes grans experiències i aprenentatges.
Vostè coneix bé el seu poble. Què el fa diferent dels altres pobles?
Doncs miri, l’entorn. Estem a 35 km de Barcelona, que és prou a prop i, a la vegada, prou lluny físicament parlant. Per tant, ens trobem amb un entorn molt distint al de Barcelona o al de Sant Quirze. La nostra comarca és molt rica en recursos naturals… Definitivament, l’entorn fa la diferència.
Hem sentit a parlar d’un museu dedicat a Prat de la Riba, d’un pou de gel i del mateix castell. Què ens en pot dir?
Doncs que són els elements bàsics del poble. Enric Prat de la Riba és la persona de Castellterçol més coneguda. Al museu hi podreu conèixer en detall la seva història: un president de la Diputació que va crear la Mancomunitat i que ha donat molta fama a la vila. Quant al castell, també veureu que està molt vinculat al poble, i que és d’allà on venim. Finalment, la poua, és un lloc molt propi d’aquí. Durant molts anys s’hi feia el gel i hi havia un negoci important de persones que transportaven gel en carro fins a Barcelona.
Per aquests atractius i molts d’altres hi ha tants estiuejants.
Sí. Per aquests i per l’entorn que hem comentat abans. Castellterçol te l’avantatge de la proximitat a la capital i això fa que molts estiuejants vinguin de Barcelona. Aquí hi ha infinites possibilitats de fer excursions i d’anar de poble en poble. I molts atractius turístics a la comarca. Tenim un eco-museu i hi ha una sèrie de rutes que fan possible visitar tots els punts d’interès.
Parlem de finances. Quin és l’estat de situació del seu ajuntament?
Venim d’una gran crisi i Castellterçol està molt endeutat. Ara, gràcies a una gran feina que s’ha fet al llarg dels anys, estem en una situació molt bona: per sota del 20% d0endeutament. En un poble com aquest, això no és gairebé res. Les finances són bones.
Ara bé, per a aconseguir-ho hem hagut de fer molts esforços. I encara hem de fer molta feina (estem en període d’amortització del deute), però acabarem en una situació boníssima. Espero que de cara a finals de 2017 tinguem un endeutament zero i que estem en una situació òptima.
Quina feina fa el consistori per a promoure l’activitat econòmica local? Quines línies són les prioritàries?
Abans us parlava del turisme i això és molt important, però també parlem d’una indústria que tenim aquí. Ara fa un any vam canviar de comarca. Vam deixar de pertànyer al Vallès Oriental i vam passar a ser el Moianès. Les polítiques comarcals anteriors eren molt industrials i metal·lúrgiques. Però a Castellterçol, a l’altiplà, això no hi té gaire a veure. Aquí estem treballant més en la indústria agroalimentària. Gràcies al canvi de comarca podrem crear sinèrgies polítiques i econòmiques. Ara podem dedicar molts més recursos a potenciar l’àrea alimentària i el turisme.
I, a nivell general, quins són els reptes del seu govern municipal en aquesta legislatura?
Tenim tres eixos principals. Un és l’àrea del territori. I és que durant molts anys s’ha invertit molt en la construcció i ara toca el manteniment. Quan hi havia la bombolla immobiliària aquí es van construir moltes infraestructures… un pavelló molt gran, un espai escènic, un centre teatral amb infraestructures punteres… Aleshores es creia que teníem els diners i es van invertir en construir, però vam generar un gran endeutament. I ara, per culpa de la crisi, no s’ha pogut fer un manteniment. Les instal·lacions són noves, però es troben amb certa deixadesa i la nostra prioritat és posar-les al dia i fer que la despesa anual sigui només la de manteniment.
El segon eix?
És el de l’energia. Hem d’estalviar i estem treballant en canviar l’enllumenat públic a LED. També estem tractant el tema de la biomassa, buscant infraestructures que en puguin subministrar.
I el tercer?
Són les persones. És un dels motius pels qeu vam propiciar aquest canvi polític al poble. Volíem donar més protagonisme a les persones i donar les eines que durant molts anys no s’havien donat. Per exemple, els serveis socials, dels que la gent s’havia quedat una mica òrfena. El primer any de mandat vam haver de canviar els barems d’ajuts socials, que estaven fixats en els nivells de 2009-2010 i que eren molt alts. Ara els hem canviat per arribar a més famílies. També estem donant un servei de punt jove i d’espai de lectura, perquè aquí no hi ha biblioteca. Abans, el punt jove només s’obria depenent de les subvencions que ens arribaven. Ara tenim una partida directa en els pressupostos per a mantenir-lo obert tot l’any. Creiem molt en l’educació.
Està molt bé.
És el que diem “Poble Educador”. Hem creat un consell educatiu municipal que integra diverses entitats que interactuen i fan activitats tots a la una.
Castell en Positiu, la seva formació política, deu tenir una filosofia molt propera a tot això que ens explica.
Vam crear Castell en Positiu per oferir un canvi a la gent del poble. No és una crítica als governs passats, però sempre es presentaven les mateixes cares i no vèiem un canvi de línia. Abans la política es feia molt a nivell visual, de construcció i urbanisme. Faltava un àrea de servei a les persones. Ara tenim una aglomeració de persones de totes les ideologies polítiques amb ganes de tirar endavant el poble.
Abans de preguntar-li pel país, volia saber la seva opinió sobre els mandats dels alcaldes. 4 anys li semblen prou, o són pocs?
És difícil de respondre. Crec que 4 anys està bé. Però jo limitaria l’estada d’un alcalde al capdavant del municipi. Per la poca experiència que tinc, puc dir que és molt dur. Més de 8 anys ha de desgastar molt. Així que jo ho limitaria com a molt a 2 legislatures. Això no vol dir que un mateix partit no pugui governar durant molts anys seguits, però al menys que canviïn les cares. Perquè et pots acabar desgastant o acomodant, i això no és gens bo per a cap ajuntament.
I ara sí: quina valoració fa de la situació actual del país, en relació amb Espanya.
No és normal que entre Espanya i Catalunya s’hagi arribat a un punt polític tan tens. Crec que hauria de ser molt més senzill el que la gent pugui opinar. Tenim molt clar que no s´ha d’extrapolar el nivell municipal amb l’estatal, però som els primers que sabem que cal escoltar la gent i que el que digui la gent és el que s’ha de fer. Així que no acabo d’entendre com s’ha arribat a un extrem com aquest.
Potser hi ha por a escoltar la gent. El més simple és deixar que la gent opini i executar el que la gent vulgui. Jo entenc la posició del govern espanyol, que vol mantenir allò que creu que és seu. Però no deixen que la gent digui la seva.
Quin encaix creu que hauria de tenir Catalunya dins i fora d’Espanya?
Això ho ha de dir la gent. L’encaix que ha de tenir Catalunya dins d’Espanya és el que la gent no pot dir ara mateix. Si la gent opina que Catalunya ha d’estar fora d’Espanya, hem d’anar cap aquesta via. Tenim un Estat democràtic.
Una de les paraules de moda és la regeneració democràtica. De quina manera creu que es pot aconseguir?
Jo vaig néixer el 1974, el darrer any de la dictadura. I moltes de les cares que estem veient avui dia encara provenen d’aquell temps. Jo penso que cal deixar passar temps i veurem com les generacions que vinguin seran molt més democràtiques que les que teníem abans.
Comparem-ho amb els països europeus del voltant: ja es veu que la seva democràcia és més antiga. Allà parles amb la gent i no té res a veure amb el que tenim aquí. No és que anem cap a una regeneració democràtica, sinó que estem arribant a la plena democràcia.
Quin missatge transmetria als seus conciutadans si l’estiguessin escoltant ara mateix?
Doncs que parlin, que em diguin i que m’expliquin que és el que volen. Nosaltres expliquem el que fem, però sobretot volem escoltar el que la gent vol fer. O sia, que són ells els que han de guiar-nos. Què volen potenciar? Què hem de fer a Castellterçol?… Ens ho han de dir ells. En un poble amb 2.400 habitants, les entitats i les associacions són molt pràctiques per a tirar endavant projectes des de la ciutadania. Amb elles estem creant comissions, moviments entre entitats, etcètera. Nosaltres estem disposats a escoltar.
