El mercat únic ha contribuït a la integració europea i ha ofert noves oportunitats als europeus.
Els eurodiputats defensen que cal actualitzar-ho per respondre als reptes actuals. El ple de gener analitzarà com el mercat únic ha transformat Europa des de la seva posada en marxa el 1993 i quins són els passos que cal seguir per esprémer el seu potencial.
El mercat únic apropa els europeus
El mercat únic, una de les pedres angulars de la integració de la UE, permet que béns, serveis, persones i capitals circulin lliurement pel territori comunitari com ho farien dins un país. Actualment, el mercat únic està compost pels vint-i-set Estats membres, així com Islàndia, Liechtenstein i Noruega, i Suïssa té accés parcial.
L’harmonització i el reconeixement mutu de les normes permeten a les empreses vendre els productes a un mercat de més de 450 milions.
L’eliminació d’obstacles ha donat lloc a un augment significatiu del comerç dins de la UE: mentre que les exportacions de béns a altres països de la UE van pujar a 671.000 milions d’euros el 1993, el 2021 van superar els 3,4 bilions d’euros.
El mercat únic ha contribuït a convertir la UE en un dels blocs comercials més grans del món, a l’alçada d’altres potències comercials mundials com els EUA i la Xina.
Els ciutadans de la UE es beneficien de normes estrictes de seguretat dels productes i poden estudiar, viure, treballar i jubilar-se a qualsevol país de la UE.
El futur del mercat únic
Trenta anys després de la posada en marxa, el mercat únic continua desenvolupant-se en diferents àmbits. La UE treballa per eliminar els obstacles a la lliure circulació que encara persisteixen i adaptar el mercat als nous avenços, com ara la transformació digital i la transició a una economia menys intensiva en carboni i més sostenible.
El Parlament Europeu va aprovar el 2022 la Llei de Mercats Digitals i la Llei de Serveis Digitals, que imposen un conjunt comú de requisits a les plataformes digitals de tota la UE, per tal de crear un entorn en línia més segur, just i transparent.
Els eurodiputats treballen per establir un “dret a reparar” per resoldre les dificultats a què s’enfronten els consumidors per arreglar els seus productes i disminuir els residus.
El Parlament també vol que el mercat únic sigui més resistent a crisis com la pandèmia de Covid-19, que corren el risc de causar interrupcions temporals a la lliure circulació de mercaderies o persones.
En una declaració amb motiu del trentè aniversari del mercat únic, la presidenta de la comissió parlamentària de Mercat Interior, Anna Cavazzini (Els Verds/ALE, Alemanya), va instar a continuar desenvolupant les normes en què es basa el mercat únic.
“El mercat únic ha de convertir-se en una eina per posar en pràctica els nostres objectius i valors polítics, des de la lluita contra la crisi climàtica fins a la defensa de la nostra democràcia en línia. Unes normes socials, mediambientals i de consum exigents és el que fa que el nostre mercat sigui tan atractiu a escala mundial. Les empreses es beneficiaran d’unes normes europees que es convertiran en un criteri mundial”, va declarar Cavazzini.
