Al final de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP28), celebrada a Dubai, els negociadors de la Unió Europea han aconseguit, en col·laboració amb socis de tot el món, mantenir viva la possibilitat de complir el compromís de l’Acord de París de limitar la pujada de les temperatures a 1,5 ºC per sobre dels nivells preindustrials. Fent especial èmfasi en el sector de l’energia en les converses, les parts van acordar accelerar la transició cap a l’abandonament dels combustibles fòssils aquesta dècada, prendre mesures per reduir les emissions en un 43% d’aquí a 2030 i situar el món en una via per assolir les zero emissions netes d’aquí a 2050, d’acord amb els millors coneixements científics disponibles.
La COP28 conclou el primer balanç mundial en virtut de l’Acord de París. Els objectius del compromís en matèria d’energies renovables i eficiència energètica, defensats per la Comissió, s’han recollit a les conclusions del balanç mundial. Totes les parts s’han compromès a triplicar la capacitat mundial d’energies renovables ia duplicar la taxa de millora de l’eficiència energètica del 2030. Això representa un estímul potent a la transició cap a l’abandonament dels combustibles fòssils. També hi ha acord per abordar les emissions de metà i altres emissions diferents del CO2 en aquesta dècada, i per eliminar gradualment com més aviat millor les ineficients subvencions als combustibles fòssils que no aborden la pobresa energètica ni la transició justa.
El balanç mundial reconeix que el planeta actualment no està en vies de reduir les emissions en el nivell necessari per limitar l’augment de la temperatura a 1,5 °C. Com a conseqüència d’això, les parts han acordat una via per reprendre aquesta trajectòria, concretament mitjançant un procés d’harmonització dels objectius i les mesures nacionals amb l’Acord de París. Les parts han de presentar les seves contribucions determinades a nivell nacional per al 2035 abans de la COP30, en un termini de dos anys, i s’han d’ajustar als millors coneixements científics disponibles ia les conclusions del balanç mundial.
El balanç mundial també fa referència als mitjans per dur a terme la necessària transició. Hem arribat a un acord sobre els darrers passos cap a l’establiment del nou objectiu col·lectiu quantificat en matèria de finançament de la lluita contra el canvi climàtic a la conferència del proper any. El marc de l’objectiu global d’adaptació representa un pas important, i va acompanyat de decisions pioneres en matèria de finançament de l‟adaptació, amb el reconeixement que aquest finançament haurà d‟ampliar-se considerablement per sobre de la duplicació exigida per al 2025. Les conclusions impulsen la reforma de l’arquitectura financera internacional, ajustant-la a la finalitat de fer front a l’emergència climàtica. En concret, la UE va contribuir significativament a acordar i engegar un nou fons en resposta a les pèrdues i els danys, i la UE i els seus Estats membres han aportat més de 400 milions d’euros, més de dos terços dels compromisos inicials de finançament.
Actes i anuncis fonamentals realitzats a la COP28
Les conclusions negociades de la COP28 se sumen als múltiples acords aconseguits les dues últimes setmanes, concretament a la Cimera Mundial d’Acció pel Clima, a la qual va assistir la presidenta Von der Leyen. El 2 de desembre, la presidenta va posar en marxa el Compromís Mundial sobre Energies Renovables i Eficiència Energètica juntament amb la presidència de la COP28, per triplicar la capacitat d’energies renovables i duplicar les mesures d’eficiència energètica d’aquí a 2030, asseient les bases d’unes conclusions negociades sobre aquest tema. La presidenta Von der Leyen ha anunciat que la UE invertirà 2.300 milions d’euros amb càrrec al pressupost de la UE en suport de la transició energètica al veïnatge europeu ia tot el món, durant els dos propers anys.
La presidenta també va anunciar una ajuda financera per valor de 175 milions d’euros de la UE i dels seus Estats membres per reduir les emissions de metà. A Dubai va assistir a l’acte de posada en marxa de la iniciativa d’acceleració de la transició des del carbó i la inauguració del Club del Clima. També va donar suport al pla de mobilització de recursos del Vietnam, el pas següent en l’aplicació de la seva Associació per a una Transició Energètica Justa.
El vicepresident executiu Maroš Šefčovič va anunciar el suport de la Comissió als principis i els objectius de la declaració de la Coalició de la COP28 d’associacions amb un alt grau d’ambició durant la primera Cimera Local d’Acció pel Clima. També va anunciar els dos primers projectes europeus que comptaran amb l?ajuda de l?associació UE-Catalyst i una contribució de l’Equip Europa per valor de 20 000 milions d?euros a la iniciativa Àfrica-UE sobre energia verda. En nom de la UE, va ratificar la Declaració de la COP28 sobre el clima i la salut i va signar un memoràndum d’entesa amb Hondures per establir una associació forestal estratègica per recuperar 1,3 milions d’hectàrees de boscos.
El comissari Sinkevičius va signar una declaració conjunta sobre una associació hídrica sostenible amb Egipte i el comissari Lenarčič va ratificar la Declaració de la COP28 sobre el clima, l’ajuda d’emergència, la recuperació i la pau en nom de la UE. Durant la COP28, la UE també va posar en marxa una iniciativa de l’Equip Europa sobre cadenes de valor sense desforestació. La Comissió també es va comprometre a aportar un milió d’euros a la recent Associació del Mediterrani Blau.
La Comissió va organitzar gairebé cent actes paral·lels al pavelló de la UE a Dubai i en línia sobre molt diversos temes, per exemple, la protecció de la biodiversitat i la restauració de la naturalesa, la seguretat energètica i la transició ecològica, el transport net, els mercats de carboni, les finances sostenibles, la seguretat alimentària i de l’aigua, i la investigació i la innovació. Entre ells va figurar un diàleg entre el comissari Hoekstra i representants de la joventut de tot el món, la celebració per la presidenta Von der Leyen d’un acte d’alt nivell sobre els mercats del carboni amb l’FMI, l’OMC i el Banc Mundial, i dues Jornades de l’Energia de la UE amb la comissària Simson.
Antecedents
A l’Acord de París del 2015, 194 països van acordar presentar les seves contribucions determinades a nivell nacional (CDN), que representen els seus objectius individuals de reducció d’emissions. En conjunt, aquestes CDN han de contribuir a aconseguir l’objectiu de mantenir el canvi de la temperatura mitjana mundial per sota dels 2 ºC i el més a prop possible d’1,5 ºC per a finals d’aquest segle. Els informes del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides (GIECC) continuen advertint que es preveu un increment mundial d’1,5 ºC ja en les dues properes dècades i que només la reducció més dràstica possible de les emissions de carboni des d’aquest moment podria contribuir a prevenir un desastre mediambiental. Aquest nivell de pujada de temperatura tindria efectes extremadament nocius que suposen un repte per a l’existència.
La Unió Europea és líder mundial en les accions pel clima en haver reduït ja les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 32,5% des del 1990, alhora que la seva economia creixia en més d’un 60%. Mitjançant el Pacte Verd Europeu, presentat el desembre de 2019, la UE va tornar a incrementar el nivell d’ambició climàtica comprometent-se a assolir la neutralitat climàtica d’aquí a 2050. Aquest objectiu va passar a ser jurídicament vinculant després de l’adopció i l’entrada en vigor de la Llei Europea del Clima el juliol del 2021. La Llei Europea del Clima també estableix un objectiu intermedi de reducció de les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle per al 2030 d’almenys un 55 % respecte als nivells del 1990. Aquest objectiu fixat per al 2030 es va comunicar a la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic el desembre de 2020 com a CDN de la UE d’acord amb l’Acord de París.
El 2021, la UE va presentar un paquet de propostes per adaptar les seves polítiques en matèria de clima, energia, ús del sòl, transport i fiscalitat per tal de reduir les emissions netes de gasos amb efecte d’hivernacle en un 55 % per al 2030. Ara que la majoria d’aquestes propostes ja s’han adoptat completament, la UE i els Estats membres han centrat la seva atenció en l’aplicació d’aquestes polítiques per avançar en la transició ecològica. El 16 d’octubre, la Unió Europea va presentar una actualització del CDN per demostrar que està en vies de superar la reducció del 55 % d’emissions de gasos d’efecte hivernacle d’aquí a 2030 respecte dels nivells de 1990. Segons les estimacions de la Comissió, la plena aplicació de la legislació «Objectiu 55» generarà una reducció del 57%. La propera ronda de CDN relatives a les reduccions d’emissions posteriors al 2030 s’ha de presentar com a molt tard el 2025.
El finançament de la lluita contra el canvi climàtic és essencial per contribuir a fer que les comunitats vulnerables es protegeixin contra els efectes del canvi climàtic i per donar suport al creixement econòmic sostenible. Els països desenvolupats s’han compromès a mobilitzar, entre el 2020 i el 2025, un finançament internacional de 100.000 milions USD anuals destinats a la lluita contra el canvi climàtic per ajudar els països més vulnerables i, en particular, els petits Estats insulars, en els esforços de mitigació i adaptació al canvi climàtic. La UE és el donant més gran amb una contribució en constant augment que equival, aproximadament, a un terç de l’import que s’ha fixat com a objectiu.
Més informació
Declaració de la presidenta Ursula von der Leyen sobre les conclusions de la COP28
Al·locució inaugural del comissari Hoekstra a la sessió plenària final de la COP28
La UE al programa d’actes paral·lels de la COP28
Fulletó sobre la contribució de l’equip Europa al finançament de la lluita contra el canvi climàtic
