La Granadella va acollir una nova edició d’“Envellir amb sentit”, una de les propostes de CONVERSES d’Alcaldes.eu adreçada especialment a la gent gran. Integrada en la 21a Jornada de Juntes d’Associacions de la Gent Gran de les Garrigues, la trobada permet posar el focus en l’associacionisme, la participació, els serveis de proximitat i els vincles comunitaris com a actius essencials dels municipis.
La Granadella (Les Garrigues)
L’envelliment de la població és un dels grans reptes que afronten els governs locals. Però parlar d’envelliment no significa parlar únicament de residències, dependència o assistència domiciliària. Ttambé és parlar de participació, comunitat, transmissió de coneixement, voluntariat, solitud, cultura i qualitat de vida.
Amb aquesta voluntat d’ampliar la mirada, la sessió d’“Envellir amb sentit” es va incorporar al programa de la 21a Jornada de Juntes d’Associacions de la Gent Gran de les Garrigues, celebrada a la Granadella i impulsada en l’àmbit del Consell Comarcal de les Garrigues.
La trobada va reunir associacions de gent gran de la comarca, representants municipals i comarcals i entitats locals.
La jornada se celebra cada dos anys i s’intercala amb el Certamen Literari i Artístic Intergeneracional de les Garrigues. Una de les seves característiques més interessants és que cada edició té lloc en un municipi diferent amb l’objectiu d’establir lligams dins de la comarca i afavorir la comunicació entre la seva gent. Aquesta itinerància conté tota una filosofia de política local.
Portar l’activitat al territori permet descobrir pobles, equipaments, entitats i experiències que moltes vegades són desconegudes fins i tot entre municipis veïns. I converteix cada poble, per unes hores, en punt de trobada de tota una comarca.
Un repte que no és només assistencial
L’envelliment obliga a reconsiderar el paper de les polítiques adreçades a la gent gran.
L’envelliment engloba l’atenció assistencial, la participació, la comunitat, la memòria, les relacions i la qualitat de vida.
Durant molt de temps, una bona part d’aquestes polítiques s’han associat sobretot a les necessitats que apareixen quan augmenta la dependència. Aquesta dimensió continua sent imprescindible, però la longevitat planteja una qüestió molt més àmplia.
La qüestió és com atenem les persones a mesura que envelleixen i quin paper volem que continuïn tenint en la vida col·lectiva dels nostres municipis. És precisament aquesta la mirada que inspira “Envellir amb sentit”, una de les propostes de CONVERSES d’Alcaldes.eu adreçada especialment a la gent gran: entendre l’envelliment com una realitat vital, social i comunitària, i no únicament assistencial
De receptors de serveis a protagonistes
Durant la jornada es va llegir el manifest del Dia Internacional de les Persones Grans sota un lema especialment significatiu: “Ens jubilem de la feina, no de la vida”.
A continuació, en el marc d’“Envellir amb sentit”, el psicòleg i conferenciant Francisco Gea va oferir la xerrada Avui tinc 70 anys i ahir en tenia 18.
La seva intervenció va posar el focus en què significa realment envellir, en el desconeixement social que encara existeix sobre aquesta etapa de la vida i en les situacions d’exclusió o marginació que poden produir-se per raó d’edat.
Les persones grans reben serveis, transmeten coneixement i continuen sent agents actius de la vida dels municipis.
Aquest canvi de mirada és important. Una persona gran pot necessitar determinats serveis, però també pot ser voluntària, membre d’una entitat, transmissora de memòria, cuidadora, creadora, dinamitzadora cultural o participant activa en processos comunitaris.
I, sobretot, continua sent ciutadana. Reconèixer aquesta realitat significa passar d’un model que observa principalment les necessitats de les persones grans a un altre que també posa en valor les seves capacitats, experiència i aportació a la comunitat.
Els equipaments també crean comunitat
La jornada va permetre conèixer el Centre de Serveis Integrals de la Gent Gran de les Garrigues, ubicat a la Granadella i de titularitat del Consell Comarcal.
L’equipament disposa de 25 places per a persones de més de 65 anys que volen o necessiten serveis destinats a millorar la seva qualitat de vida i sentir-se acompanyades durant el dia. La visita va permetre, a més, l’intercanvi directe entre els participants i els usuaris del centre.
Aquest tipus de recursos plantegen una qüestió especialment rellevant per als municipis petits.
La cooperació municipal i comarcal permet articular xarxes de proximitat i facilitar l’accés als serveis des dels diferents pobles.
No tots els pobles poden disposar de tots els serveis. Però això no hauria de significar renunciar-hi. La cooperació entre ajuntaments i administracions comarcals permet construir xarxes de proximitat capaces de donar servei a diversos municipis. En territoris dispersos, compartir recursos pot ser una de les millors maneres d’assegurar serveis de qualitat i, alhora, facilitar que les persones puguin continuar vivint vinculades al seu entorn.
Patrimoni, memòria i identitat
Una altra part de la jornada va ser la visita a l’església de Nostra Senyora de Gràcia —coneguda per les seves dimensions com la Catedral de les Garrigues— i a una col·lecció d’objectes recuperats, restaurats i catalogats pel Grup de Recerca local.
A primera vista podria semblar una activitat allunyada del debat sobre l’envelliment. En realitat, apunta directament a una altra de les funcions fonamentals de les persones grans als municipis: la transmissió de la memòria.
Els objectes, les fotografies, els oficis, els noms de les cases, els costums, les festes o les transformacions dels carrers constitueixen un patrimoni que difícilment es conserva només als arxius.
Especialment als petits municipis, una part important de la història local continua dipositada en la memòria dels seus habitants.
Posar en contacte aquesta memòria amb escoles, entitats culturals, arxius i projectes municipals permet preservar-la i, al mateix temps, generar vincles entre generacions.
La política municipal de les relacions
Hi ha una tendència comprensible a mesurar l’acció pública en equipaments construïts, inversions executades o serveis prestats. Però existeix una altra dimensió, molt més difícil de quantificar: la qualitat de les relacions d’una comunitat.
Quanta gent participa en les entitats? Quantes persones se senten soles? Quines possibilitats té un veí de relacionar-se amb altres generacions? Existeixen espais on les associacions es puguin trobar? Els municipis d’una mateixa comarca comparteixen experiències? Les persones grans intervenen en les decisions que les afecten?
Són preguntes que també formen part de l’agenda municipal.
Un municipi cohesionat disposa d’una xarxa informal que complementa els serveis públics: veïns que detecten situacions de vulnerabilitat, entitats que mobilitzen persones, voluntaris que acompanyen i ciutadans que se senten vinculats al lloc on viuen.
Un municipi cohesionat disposa d’un capital social que difícilment es pot substituir només amb recursos econòmics.
És un capital social que difícilment es pot substituir només amb recursos econòmics.
Aquest és també un dels objectius de CONVERSES d’Alcaldes.eu: partir d’experiències locals concretes per obrir reflexions que puguin ser útils per al conjunt del municipalisme.
Fer comarca des dels pobles
La Jornada de Juntes d’Associacions de la Gent Gran deixa encara una altra lliçó.
El fet que la trobada canviï de municipi en cada edició transforma cada poble en amfitrió de la resta de la comarca. Aquell dia, els participants no només assisteixen a una conferència. Coneixen els equipaments del municipi, entren a la seva església, descobreixen el seu patrimoni, conversen amb els seus veïns i acaben compartint taula.
A la Granadella, la jornada es va tancar precisament amb un dinar de germanor al Centre Cívic després de les diferents visites.
Al voltant de la taula hi havia alcaldes, regidors, responsables comarcals, representants d’entitats i participants de la jornada.
També es construeix territori així.
En un moment en què els municipis afronten reptes com l’envelliment, el despoblament, l’habitatge, la mobilitat, la digitalització o el manteniment dels serveis, les estructures comunitàries són un actiu de primer ordre. Les administracions poden aportar recursos i serveis. Però perquè un poble continuï sent poble necessita alguna cosa més difícil de pressupostar: persones disposades a trobar-se, participar, transmetre, ajudar i assumir responsabilitats.
Aquesta és la musculatura social que iniciatives com la de les Garrigues contribueixen a mantenir en forma.
I és també la raó de ser d’“Envellir amb sentit”: fer que una proposta nascuda dins de CONVERSES d’Alcaldes.eu, i celebrada cada vegada en un entorn concret, pugui generar reflexions útils per al conjunt dels municipis.
