Els ajuntaments són, sovint, la primera porta a la qual truca la ciutadania, i és allà on es dipositen moltes de les expectatives.
Quan hi ha un problema, és on es mira, quan cal una solució és on es demana. Però mentre les expectatives tendeixen a ser infinites, els recursos són, inevitablement, limitats.
Aquesta és una de les grans tensions del govern local: fer més amb menys, respondre a tot amb capacitat restringida i prioritzar de manera constant.
I, a més, sota la mirada directa dels veïns, que viuen de prop cada decisió.
Això obliga a una gestió molt acurada i a una gran capacitat de comunicació i de pedagogia: explicar què es pot fer, però també què no.
Governar no és només executar, sinó decidir on posar els esforços, i fer-ho amb criteri, transparència i responsabilitat.
