Dimecres, 29 d’abril de 2026, la Sra. Filo Cañete, alcaldessa de St. Adrià del Besòs, va participar en la darrera sessió del cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat” de 2026, promogut per alcaldes.eu i la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra. L’acte va comptar amb la presència de:
- Il·lma. Sra. Filo Cañete, alcaldessa de Sant Adrià del Besòs
- Dr. Miquel Salvador, professor de la Facultat de Ciències Polítiques de la UPF
- Prof. Albert Barenys, professor de la Facultat de Ciències Polítiques de la UPF
- Dr. Abel Escribà, degà de la Facultat de Ciències Polítiques de la UPF
RESUM DE L’ACTE
El Dr. Escribà ha donat la benvinguda als assistents, així com a la convidada. Seguidament, el Dr. Salvador ha fet una breu semblança de l’alcaldessa de Sant Adrià del Besòs i ha iniciat el debat. Com s’ha fet en les anteriors sessions del cicle, es tracten tres àmbits temàtics amb la persona convidada: la visió sobre el municipi, la perspectiva de la persona i, finalment, el treball dins de l’Administració pública local.
Pel que fa al primer àmbit, la Sra. Cañete ha caracteritzat Sant Adrià com una ciutat metropolitana, de 39.900 habitants i una projecció de creixement important. Diu que aquest creixement ha de ser sostenible, en tant que ha de poder admetre tant l’habitatge necessari com els serveis educatius, assistencials, culturals i de lleure precisos per a la població.
També situa Sant Adrià en el context de la part nord del Barcelonès, limitant amb Santa Coloma, Badalona i Barcelona, i on hi ha una conurbació “en què una vorera del carrer pertany a un municipi i l’altra a un altre”; en el cas dels barris d’El Besòs i La Mina, són compartits amb Barcelona.
Explica que, històricament, Sant Adrià ha aprofitat els moments de transformació de la ciutat de Barcelona. Per exemple, durant el període dels Jocs Olímpics, va recuperar l’espai litoral i va construir equipaments que van ser seu olímpica de natació i waterpolo. Més endavant, el Fòrum de les Cultures també va significar una ocasió de millora del marge litoral de la ciutat i de part del barri de La Mina. En ambdós casos, la transformació va ser urbanística i social.
L’alcaldessa destaca que la tradició socialista de governs municipals de Sant Adrià han facilitat aquesta visió social i d’acord institucional. Considera que “és necessari” que existeixin relacions sòlides amb les ciutats veïnes, sigui quin sigui el color polític, perquè si passen coses positives ho han de ser per a tots els veïns.
Recorda Cañete la importància de rememorar i posar en valor la construcció de la ciutat a través de la migració des de diversos punts de l’Estat (Andalusia) i d’altres països, més recentment. Parla de diversos actius monumentals i patrimonials que s’han anat reformant i establint com a centres d’interpretació d’aquesta identitat i relat. A la vegada, algun d’aquests espais pot ser pol d’innovació.
La ciutat forma part del Consorci del Besòs, que gestiona el pas del riu, així com la confluència d’interessos de municipis i barris que van des de Montcada fins a Barcelona i Badalona. Igualment, un altre element icònic del paisatge adrianenc són les Tres Xemeneies, que històricament van ser part d’una planta de generació d’energia elèctrica, però que s’estan recuperant actualment com a BCIL, amb la consideració d’espais protegits per l’Administració. Aquest procés va ser el resultat d’una consulta ciutadana, que va decantar-se per mantenir aquest símbol de la indústria de la ciutat. I, seguidament, l’Ajuntament va endegar un Pla Director amb l’ajut de les diverses administracions competents (Consorci del Besòs, Àrea Metropolitana, Generalitat i Ajuntaments de Sant Adrià, Barcelona i Badalona). S’hi ubicarà un hub audiovisual, digital i del videojoc, que reunirà innovació, acceleradores, espais de formació i un gran parc metropolità obert a la ciutadania.
També esmenta que hi ha un polígon industrial (Montsolís) que és limítrof amb el terme de Barcelona. I en relació amb el riu Besòs, explica tots els esforços de recuperació de biodiversitat que s’han produït en els darrers anys, fins a convertir-lo en un espai de referència “increïble”. El projecte de “renaturalització” depèn, en bona mesura, de fons europeus.
En relació al segon àmbit, el de l’aspecte personal de la convidada, la Sra. Cañete explica que des de petita va sentir la necessitat d’ajudar les persones, de socialitzar i treballar en equip. Això va ajudar-la a triar els estudis de psicologia, que va completar. També és una amant de l’esport, en tant que espai cohesionador i socialitzador de la vida. Va practicar la natació i segueix, avui en dia, vinculada al Club Natació Sant Adrià com a nedadora. Mentre treballava com a psicòloga es va especialitzar en l’àmbit de la inserció laboral en els primers moments del Servei Català d’Ocupació (actualment, SOC). Aquí, diu, és on va iniciar la seva inquietud més social i grupal. Més endavant, va recuperar el contacte amb Sito Canga, l’alcalde de la ciutat, que havia sigut antic professor seu. En un cert moment, Canga la va convèncer de formar part d’una llista electoral i així és com va sortir escollida regidora el 2007.
Des d’aleshores, la seva trajectòria ha estat ampla en la gestió municipal. És secretària de l’executiva de l’agrupació del PSC de Sant Adrià, i membre de l’executiva nacional. A més, ha passat per l’àmbit dels recursos humans de l’organització (cosa que li ha permès generar-se un coneixement sòlid de tots els departaments i projectes de l’Ajuntament). Ha estat regidora de Districtes, de Promoció Econòmica, de Serveis Socials i d’Igualtat i ha hagut de gestionar moments de crisi i de bonança.
En el mandat de 2019 va ser primera tinenta d’alcaldia i el 2021 l’alcalde Joan Callau li va proposar rellevar-lo en el càrrec. El 2023 es va presentar per primera vegada com a cap de llista i va guanyar les eleccions, recuperant una majoria absoluta que feia anys que el PSC no tenia a la ciutat. Considera un orgull i un honor ser la màxima representant de la ciutat que s’estima.
D’altra banda, en el tercer àmbit, el professor Albert Barenys introdueix alguns temes que s’han plantejat durant les classes prèvies, amb els alumnes. Per exemple, l’estructura professional i política de l’Ajuntament. Cañete diu que tenen una estructura amb pocs càrrecs polítics (dos d’eventuals i un assessor d’alcaldia) i molts més càrrecs tècnics (funcionaris de carrera). En total són uns 350 treballadors públics i han incorporat un cap d’organització, que ajuda a posar les bases d’una gerència en el futur.
D’altra banda, diu que el Barcelonès és la única comarca de Catalunya que no té un consell comarcal per una decisió del Parlament d’evitar solapaments. Finalment, només el Barcelonès va dissoldre el seu Consell: la resta de comarques els mantenen. Cañete troba a faltar aquesta figura perquè ajudaria a mancomunar i fer més eficaces algunes mesures polítiques en l’àmbit educatiu, sanitari o de gestió de la salut animal. Això ha implicat un sobreesforç pel municipi, a l’hora d’assumir certes competències. Diu que encara ho han pogut aclarir amb l’AMB si aquestes competències són seves o no.
Pel que fa a l’organigrama, diu que “és una potestat de l’alcaldessa” i que s’ha decidit repartir la feina en diferents àrees: Serveis Generals (contractació, economia i afers interns); Territori (espai públic, urbanisme, medi ambient); Ciutadania (cultura, esports, polítiques d’igualtat, educació, infantesa, joventut, gent gran…), Social (serveis socials, promoció econòmica i ocupació); i Seguretat.
I a pregunta del prof. Barenys, l’alcaldessa explica que a l’Ajuntament tenen interventor, tresorera i secretari. Recorda que a la demarcació de Barcelona hi ha més de 100 municipis amb menys de 1.000 habitants, i que no poden disposar d’aquests professionals.
A continuació, els alumnes plantegen diverses preguntes a l’alcaldessa.
- L’Amanda pregunta sobre la seguretat de la ciutat, i concretament sobre episodis de violacions, tiroteigs i altres. També sobre la gestió de la Policia Local i les mesures que pren l’Ajuntament per renovar-la. L’alcaldessa explica que la seguretat ciutadana depèn dels Mossos i que la Policia Municipal hi col·labora estretament. Diu que les dades més recents expliquen que els robatoris han augmentat, ja que hi ha una influència important de l’entorn, i que moltes vegades els delinqüents no saben de fronteres, de manera que s’imputen episodis violents a Sant Adrià que han començat en altres ciutats properes. Lamenta els successos, però diu que Sant Adrià té una motxilla que “pesa molt” i és el barri de La Mina, on la gent creu que “hi passa de tot”. El barri, però, intenta contrarestar aquesta imatge a partir de projectes transformadors, equipaments i serveis. Malgrat tot, mentre s’hi vengui droga, hi ha també compra, ostentació i utilització d’armes. Diu que, de vegades, hi ha malfactors que fan servir les armes des del terrat del seu edifici, simplement per fer saber als altres malfactors que estan controlant una zona determinada. Majoritàriament, diu, la població de La Mina són persones que volen viure dignament. I també explica les dificultats administratives i judicials que tenen les forces i cossos de seguretat per establir sistemes de vigilància addicionals, tals com càmeres, drons o entrades i registres.
- La Irene pregunta sobre els recents reallotjaments de persones al barri de La Mina, i quins són els plans municipals per gestionar l’espai. L’alcaldessa diu que l’enderroc del bloc “Venus” és una de les grans fites que tenen i que serà l’inici del procés de transformació del barri. Diu que hi ha d’haver més habitatge públic, escola bressol, institut, un centre de tecnificació esportiva, centre de dia i residència per a gent gran, etc. i un gran parc en el mateix immoble del bloc “Venus”.
- La Gina pregunta sobre el pla de reforma del polígon Montsolís. L’alcaldessa explica que justament aquesta setmana s’ha presentat l’Agenda Urbana dels Polígons de la localitat, amb un muntant de 35 milions d’euros d’inversió municipal i supramunicipal, a més d’europeus. El projecte busca transformar urbanísticament i conceptual el polígon per convertir-lo en quelcom més que un espai d’activitat econòmica, en introduir innovació, educació puntera i, fins i tot, habitatge. Es tractarà d’un nou “22@-Besòs”.
- Un alumne pregunta sobre si hi ha pla per a les persones vulnerables que viuen en campaments a La Mina i que no volen marxar del barri. L’alcaldessa diu que justament aquesta part és la final d’un projecte ampli de transformació del barri. Esmenta l’existència d’un “Consorci Mina”, integrat per la Generalitat, la Diputació, l’Ajuntament de Barcelona i el de Sant Adrià, que ha establert un full de ruta per al projecte, dotat amb 113 milions d’euros. També diu que la transformació del barri no depèn només del canvi immobiliari sinó, sobretot, social. I la feina comunitària és “vital” en aquest sentit.
- Una alumna pregunta sobre el motiu de l’interès de la desestigmació de La Mina: és realment per ajudar les persones que hi viuen ara, o és una estratègia de maquillatge immobiliari? L’alcaldessa diu que només és una qüestió de persones. Explica que aquests veïns porten molts anys amb un estigma al damunt i que es mereixen canviar de vida. A “La Mina li manca que es deixi de vendre droga, i l’atracció de persones que la consumeixen”. Són veïns que volen viure tranquil·lament i que no ho aconsegueixen, i als que es vol ajudar de manera legítima.
- En Josep, que és adrianenc, pregunta sobre un hub d’Inditex del que s’ha estat parlant. L’alcaldessa diu que, en efecte, hi ha una operació entre privats, en la que ha participat l’Ajuntament i d’altres entitats supramunicipals. Consisteix en transformar uns espais propers a l’hipermercat Alcampo en una construcció per establir-hi les seus corporatives de quatre marques del grup Inditex.
Abans d’acabar, l’alcaldessa recomana als alumnes que escullin la carrera professional a l’Administració, dient-los que és un “gran moment”, ple de convocatòries d’oposicions en l’àmbit públic. Destaca les virtuts d’aquesta professió i del servei públic en general.
Arribats a aquest punt, i amb l’agraïment dels professors presents, es felicita l’alcaldessa en ocasió del seu aniversari i es dona per conclòs el diàleg, així com el cicle de 2026.
