Dimarts, 28 d’abril de 2026, el Sr. Xavier Paz, alcalde de Molins de Rei, va participar en el cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat”, promogut per alcaldes.eu i la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra. L’acte va comptar amb la presència de:
- Il·lm. Sr. Xavier Paz, alcalde de Molins de Rei
- Dr. Miquel Salvador, professor de la Facultat de Ciències Polítiques de la UPF
- Sr. Albert Barenys, professor de la Facultat de Ciències Polítiques de la UPF
- Prof. Roger Soler, professor de la Facultat de Ciències Polítiques de la UPF
RESUM DE L’ACTE
El Prof. Soler ha donat la benvinguda als assistents, així com al ponent, i ha fet una breu semblança del Sr. Paz. Seguidament, ha donat la paraula al Dr. Salvador que, al seu torn, ha agraït la presència del convidat.
També ha recordat els tres blocs temàtics de l’entrevista que tindrà lloc a continuació: el municipi, el perfil personal de l’alcalde i la gestió de l’Administració municipal i de les polítiques públiques.
En quant al primer bloc, el Sr. Paz ha explicat que Molins de Rei és un municipi de 27.000 habitants, que és “conegut pels inicis o finals de les cues de l’autopista”, però que “és molt més que això”. Té una renda per càpita una mica superior a la mitjana del Baix Llobregat i una taxa d’atur del 6,3%, que és sensiblement menor al de la mitjana metropolitana (7,9%) i catalana (8,1%). Paz ha recordat que ja va ser alcalde de la localitat de 2011 a 2013, i que la taxa d’atur aleshores era enorme (13%), i influenciada per la gran crisi econòmica i financera d’aquell moment.
Explica que hi ha una “diferència abismal” entre l’administració local i la resta d’administracions. Diu que l’alcalde d’una població de 27.000 habitants és un “vilatà més”, que no va a treballar en cotxe oficial, sinó a peu, i que tothom l’atura pel carrer. El gener de 2013, diu, una de les primeres coses que li demanaven pel carrer era que l’alcalde donés treball a la gent. Ara ja no passa. És més, costa retenir el talent de l’Administració i, de vegades, el comentari s’ha convertit en “cal fer més atractiu Molins de Rei per fer que la gent s’hi vulgui quedar a treballar”.
Paz també diu que una de les coses que més costa a l’Administració és convèncer els professionals públics que cal avaluar el resultat i l’impacte de les decisions preses, per si cal o no mantenir-les en el temps. El 2013, diu, van donar ajuts econòmics a empreses que contractaven persones en atur. En aquell moment hi havia moltes empreses que demanaven aquestes subvencions, i els diners s’esgotaven. En canvi ara, diu, no té sentit mantenir aquesta línia d’ajuts quan ja no hi ha tant d’atur. El que sí que té sentit és transformar la línia d’ajuts i facilitar-los a aquelles empreses que aposten per la FP-Dual, que posen en contacte els centres de formació local amb les empreses locals, i que acaben promovent l’ocupació dels habitants. L’Ajuntament també ha contractat set d’aquests joves per formar-los, remunerar-los i promoure que treballin a llocs públics.
També ha dit que el municipi està finalitzant el seu desenvolupament urbanístic, i que es troba encaixat entre dos polígons industrials i dos parcs (el Natural de Collserola i el Fluvial i Agrari del Llobregat). Creu que l’Àrea Metropolitana de Barcelona és magnífica, en tant que ha sabut equilibrar els paratges naturals amb la potència econòmica, gràcies als consensos polítics. I explica que no hi ha cap zona d’Europa amb una proximitat tan gran entre un parc agrari i una gran metròpoli.
Igualment, defineix Molins de Rei com un poble molt actiu culturalment, que rep població de Vallirana, Corbera i d’altres pobles, sobre els quals exerceix una certa “capitalitat”. El 92% dels veïns de Molins se senten “contents” o “molt contents” de viure a la localitat. El municipi, d’altra banda, ha crescut de 20.000 a 27.000 habitants en dues dècades i ha incorporat les persones a “l’orgull molinenc”, ja sigui per la qualitat de vida o per les associacions esportives i culturals disponibles.
Pel que fa al segon bloc, el del perfil personal, el ponent explica que va néixer el 1971 i que va ser un gran practicant d’esports, concretament d’atletisme. De jove va saber que volia dedicar-se a la fisioteràpia esportiva, feina a la que es va dedicar molts anys. El 1991 es va sentir també molt interpel·lat pel conflicte dels Balcans i va decidir formar-se en Cooperació i Desenvolupament internacional. Això el va portar, el 2002, a fer-se militant del Partit Socialista de Catalunya i, un any després, a accedir a les llistes de les eleccions municipals de 2003. Va entrar a l’Ajuntament com a regidor aquell mateix any. Des d’aleshores, es va sentir apassionat a treballar pel municipi en totes les posicions imaginables: a l’oposició, com a portaveu municipal, com a cap de llista i cap de l’oposició (2007) i, finalment, a l’alcaldia (2011-2013), amb un pacte amb Convergència. Durant el procés (2017), van sortir del govern municipal durant 18 mesos. L’actual és el seu segon període de mandat, que va iniciar-se el 2019. El 2023 van aconseguir 9 regidors i governen en minoria. Considera que l’estabilitat en el govern municipal és un element desitjable.
Pel que fa al tercer bloc, el professor Albert Barenys s’interessa pel creixement poblacional de la ciutat i, en paral·lel, pel número de regidors disponibles a l’Ajuntament (ha passat de 17, el 2003, a 21, actualment). El ponent diu que “portem cinc anys en què el departament més important que han tingut els ajuntaments ha estat el de Recursos Humans”. Explica que aquest departament ha hagut de fer front, en poc temps, al procés d’estabilització de les plantilles i al procés de jubilació de molts professionals que es van incorporar als anys 80 (inicis del desenvolupament municipalista a Catalunya). Diu el Sr. Paz que ha calgut una “feina gegantina” per a atendre ambdós processos i per incorporar talent. El problema que això planteja és el de la transmissió de coneixement: venen nous tècnics i professionals que no han tingut ocasió de rebre el coneixement de les persones que s’han jubilat i no hi ha cap repositori on es pugui anar a buscar. A més, la digitalització de l’Administració també ha representat un gran canvi adaptatiu per a molts dels professionals i electes.
Paz diu que l’Ajuntament ha professionalitzat l’estructura directiva. Fins al 2011 va tenir fins a 7 assessors de designació directa i, durant un temps, un gerent, que s’ocupaven de gestionar les cinc àrees de servei (Persones, Economia i Serveis Centrals, Desenvolupament Econòmic, Alcaldia i Mobilitat). Actualment, aquesta estructura ja només té un assessor de lliure designació i cinc directors de serveis professionalitzats, que són públics i estan seleccionats per l’Ajuntament.
Creu l’alcalde que no hi ha res millor que ser alcaldes i alcaldesses. Explica que no creu en la classe política, ni en la judicial, ni en la de les asseguradores, però que, davant el descrèdit polític, la ciutadania es manifesta favorable a l’Administració local. Entre d’altres coses, perquè és una de les poques dimensions administratives en les que hom té capacitat de projectar una idea i veure-la feta realitat. “Ser conseller és molt glamurós, però com ser alcalde, no hi ha res”, diu. Aprofita el moment per convidar els assistents a participar professionalment en el món local.
A comentari del professor Barenys, l’alcalde diu que la relació del seu municipi amb les administracions supramunicipals és molt favorable en el dia a dia. No obstant, explica que el país necessitaria “endreçar” els diversos nivells i capes de l’Administració, així com també el finançament municipal. Explica que el gran debat sobre el finançament s’ha resolt amb una gran transferència de recursos des de l’Estat a les comunitats autònomes, mentre que els ajuntaments s’han quedat igual des de fa 40 anys, tot i que el nivell competencial ha augmentat.
Considera que per a Molins de Rei, que té més de 20.000 habitants, el Consell Comarcal és l’entitat supramunicipal amb la que menys col·labora o de la que menys recursos rep, atès que ja s’ocupen ells mateixos de la competència dels Serveis Socials.
D’altra banda, pel que fa a l’AMB, diu que és una administració “importantíssima”. I que el seu dia a dia no s’entén sense ella. Tant la gestió de l’aigua, com la del transport públic, o el manteniment de les infraestructures viàries, o la de la gestió de residus, depèn gairebé tota de l’AMB. Explica que a Catalunya hi ha 911 municipis que “ho tenen més difícil” que els 36 que formen part de l’AMB, la única d’Espanya constituïda formalment per llei de Parlament l’agost del 2010.
En quant a la Diputació, diu que “és l’administració que més recursos econòmics transfereix als ajuntaments”, i que és el quart pressupost públic de Catalunya, després del de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB.
Finalment, de la Generalitat diu que un alcalde “ha de treballar i col·laborar amb tothom”, sigui del partit que sigui. Destaca que l’actual Govern està dedicant molts més recursos als ajuntaments que els que s’han dedicat en els darrers 15 anys. Concretament, hi ha hagut quatre decisions que s’han pres recentment: a) una línia de recolzament de projectes d’inversions municipals (PUOSC) que s’ha doblat; b) un pla d’inversió per a equipaments esportius (100 milions d’euros); c) un pla d’inversió per a equipaments educatius (100 milions d’euros) i d) un pla de barris que ajudarà a reduir les desigualtats i la percepció d’inseguretat en determinats barris desestructurats del país.
A continuació es dona la paraula als estudiants. Formulen les següents preguntes:
- En Gerard pregunta sobre les competències que hauria de tenir el món local i les que no hauria de tenir. L’alcalde diu que el que demanen és que “quan algú legisla sobre el que han de fer els ajuntaments, i imposa decisions, aquestes decisions han d’anar acompanyades d’un finançament”. I posa tres exemples: a) una recent llei sobre benestar animal obliga els ajuntaments a fer inversions i estructures per garantir-lo. La llei ha estat aprovada pel Parlament i és vinculant, però no comporta cap línia d’ajut. B) la Llei de Dependència diu que la Generalitat finança dues terceres parts del cost dels treballadors socials i que els ajuntaments es fan càrrec de l’altra part. En canvi, la població no deixa d’envellir i de requerir més serveis, i això implica més feina i cost, que no aporta la Generalitat. C) Fa un temps, la Generalitat va decidir de forma immediata la gratuïtat de les escoles bressol per als alumnes d’I-2. Això ha comportat nombroses implicacions als municipis, que han hagut de crear noves places públiques (ja que molts centres privats van tancar).
- La Bruna fa referència al problema de Rodalies i, concretament, la R1 que hauria d’arribar a Molins de Rei. Pregunta què es pot fer o reclamar des de l’àmbit municipal en un problema d’aquestes magnituds. L’alcalde explica que aquest problema té a veure amb un debat molt més ampli, que és el de les infraestructures. Diu que és impossible que tothom visqui a Barcelona o a qualsevol altra gran ciutat i que cal garantir que la ciutadania disposi d’una mobilitat ràpida i fàcil. Però “obligar” a algú a anar a viure a Piera i a treballar a Sant Just sense un transport públic viable és impossible. Entén que el debat de la mobilitat i les rodalies s’ha plantejat de forma esbiaixada en els darrers anys, en clau independentista, i que no hi ha hagut un equilibri adequat entre el desplegament del sistema de Rodalies i el sistema d’Alta Velocitat. Tot i que actualment creu que les inversions a Rodalies actualment són les més altes que hi ha des de fa molt de temps. Parla del soterrament de la via del tren a Sant Feliu de Llobregat, o el desdoblament de la línia de La Garriga, com a exemples d’aquestes inversions. També esmenta les diverses dificultats en la licitació de les obres de l’estació de Rodalies a Molins de Rei, per explicar per què les obres estan aturades actualment.
Arribats a aquest punt, el diàleg es dona per conclòs.
