Plataforma per la Llengua i Òmnium teixeixen aliances amb ajuntaments i ens municipalistes per reimpulsar l’ús social de la llengua
El funcionament intern de l’administració, l’impuls del català en el comerç, les contractacions i àmbits clau, alguns dels reptes
Com a administració més propera al ciutadà, els ajuntaments tenen un paper fonamental en la tasca de normalització i de recuperació del prestigi del català en un moment en què el seu ús social està per sota d’un terç de la població (32,6%), segons detectava la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població de Catalunya. En són molt conscients les entitats socials que treballen per la llengua. Per això, tot i que la feina braç a braç ve d’abans, d’ençà de les eleccions municipals del 2023, des d’aquestes organitzacions s’ha intensificat el focus sobre els consistoris, els ens supralocals i les associacions municipalistes per rellançar la política lingüística en l’àmbit local. L’objectiu d’enfortir la llengua és comú i les mesures, diverses. Una de les pioneres és ImpliCAT, una línia d’acció de Plataforma per la Llengua. La iniciativa engegada aquest curs polític beu directament de la campanya Vota per la llengua que l’entitat va fer en la prèvia dels comicis locals del 28-M –es repetiria en els catalans i els europeus–, que volia situar la llengua al centre de la convocatòria electoral. Als partits els proposava 25 accions per incorporar en els programes les que consideressin –crear una regidoria, garantir que tota comunicació interna es fa en català o prioritzar-lo en l’externa, entre d’altres– i als ciutadans, que votessin amb consciència lingüística.
Del contacte i col·laboració iniciat aleshores en sorgeix ImpliCAT com un projecte d’estesa de mà al món local. “Som una entitat de la societat civil exclusivament dedicada a la defensa i el foment de la llengua catalana i la voluntat és atendre aquests ajuntaments que se’ns adrecen”, explica el coordinador de la comissió d’administracions públiques de Plataforma per la Llengua, Josep Maria Recasens. Des de l’entitat es veu els consistoris com “un camp de treball prioritari” perquè, com detalla Recasens, “són l’administració més propera al ciutadà, que coneix el seu entorn social com ningú, sap com és sociològicament la composició del municipi i quins problemes de tot ordre genera, també en l’àmbit lingüístic”. Des d’ImpliCAT s’ofereixen diversos serveis, com ara assessorament en polítiques lingüístiques municipals, tallers i formació en assertivitat i un servei de diagnosis sociolingüístiques, entre d’altres.
A més de la tasca cas a cas, l’ONG en defensa de la llengua impulsa, des de fa dos anys, la Trobada de Municipis Actius pel Català, concebuda en la primera edició, el juliol del 2024, com “un espai de trobada dels ajuntaments que ja desenvolupen polítiques lingüístiques i d’altres que comencen o volen fer-ho”, descriu Recasens. En la primera edició, hi van participar municipis com ara Girona, Terrassa, Tiana i Vic, entre d’altres, que des d’aquest mandat tenen una regidoria pròpia de política lingüística, i Reus, que ja la tenia amb anterioritat. Alguns van repetir en l’edició d’aquest juny, més enfocada en els plans locals de llengua i en les clàusules lingüístiques en la contractació pública. I en el paper dels ens supralocals com a actors destacats per donar suport als ajuntaments.
La voluntat és fer xarxa i expandir ImpliCAT a les illes Balears, aquest any, i, el curs 2025-26, al País Valencià. L’important, consideren des de l’entitat, és començar. “Si l’Ajuntament es posa les ulleres de llengua, que faci allò que pot fer o que consideri prioritari”, destaca la tècnica de la comissió d’administracions públiques de Plataforma per la Llengua, Clara Tur. “No cal haver-ho fet a l’inici de la legislatura, és igual si t’hi poses a mig mandat o al final. Tot el que hagis fet serà millor que no haver fet res”, hi afegeix Tur, que ressalta: “es poden fer coses sense tenir molts recurs mobilitzats“ i “es pot treballar des de l’oposició”.
