El Consorci del Besòs, el Departament de Territori i Sostenibilitat, i els ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i Badalona van impulsar un procés de debat entre setembre i novembre del 2018 sobre aquest Pla director urbanístic
Imatge de les Tres Xemeneies. Foto: Premsacat.
El subdirector general d’Acció Territorial i de l’Hàbitat Urbà, Josep Armengol, la gerent del Consorci del Besòs, Carme Ribas, l’alcalde de Sant Adrià de Besòs, Joan Callau, i l’alcalde de Badalona, Álex Pastor, han presentat avui el resultat del procés participatiu sobre el Pla director urbanístic (PDU) de les Tres Xemeneies, així com la manera en què el projecte recollirà les aportacions de la ciutadania.
Els PDU són figures de planejament urbanístic de rang superior que es focalitzen en sectors d’activitat o en peces de sòl amb un clar interès públic i que afecten diversos municipis. Tenen el nivell de concreció necessari com per a classificar sòl i detallar-ne l’ordenació. En aquest cas, es proposa ordenar un ampli sector al voltant de l’antiga central tèrmica, entre els municipis de Badalona i Sant Adrià de Besòs.
Tot i que el Departament de TES és l’encarregat de redactar els plans directors urbanístics, sempre es du a terme amb la col·laboració i implicació dels municipis i entitats administratives afectades, en aquest cas, el Consorci del Besòs i els dos ajuntaments. Per tal que l’ordenació d’aquesta important peça de sòl respongui a les necessitats i aspiracions de la ciutadania, les administracions implicades van obrir un ampli procés de participació, amb jornades temàtiques celebrades entre setembre i novembre del 2018, en les què van participar prop de 200 persones.
El debat es va centrar en quatre eixos temàtics rellevants del PDU. Així, es van recollir aportacions sobre el futur de les tres xemeneies i de la sala de turbines de la central tèrmica; la connectivitat del sector amb la ciutat existent, el model de mobilitat i el seu cost; el tractament de l’espai públic connectat a les infraestructures verdes metropolitanes i la seva relació amb el parc fluvial del Besòs, i el model d’ordenació del front edificat, amb aspectes com les alçades dels edificis, l’ocupació, l’edificabilitat i els usos.
Compromís de les administracions
El resum íntegre de totes les aportacions rebudes es pot descarregar del web del procés participatiu. La sessió d’avui ha servit perquè els representants de les diverses administracions expliquessin com el PDU incorporarà les aportacions ciutadanes en la seva redacció:
1. Tres xemeneies i nau de turbines
Les administracions coincideixen en la importància de promoure un destí adequat per al conjunt dels edificis de l’antiga central tèrmica i en què d’això en depèn la concreció de la resta de l’àmbit que abasta el PDU. Per això, es comprometen a treballar per definir l’estatègia de futur, que tindrà en compte les preferències ciutadanes per una diversitat d’usos, especialment els relacionats amb la recerca i els culturals i educatius. Aquesta estratègia haurà de servir per atreure possibles inversors.
El resultat d’aquest treball, que també valorarà les propostes rebudes al Consorci del Besòs, servirà per proposar les qualificacions urbanístiques que hauran de tenir els edificis i la titularitat del sòl.
2. Nou parc marítim
El PDU vetllarà per crear un espai renaturalitzat d’importància metropolitana, amb la flora i fauna autòctones més adients, que sigui compatible amb el lleure ciutadà. Pel que fa als equipaments, les administracions es comprometen a mantenir l’edifici del poliesportiu, tot i que, en el futur, es pugui plantejar la reubicació de les instal·lacions a l’aire lliure. Respecte el camp de futbol, s’estudiarà si es manté o si es pot trobar una millor ubicació, sempre amb l’acord dels seus usuaris.
A més, no es descarta convocar un concurs per a la definició i concreció del disseny del parc i es proposa impulsar processos participatius per determinar-ne l’urbanització.
3. Connectivitat i accessibilitat
L’ordenació que proposi el PDU serà compatible amb un futur desplaçament o soterrament de les vies fèrries de la línia R1 però haurà de garantir una bona connectivitat transversal a l’avinguda d’Eduard Maristany, amb passos soterranis i elevats, mentre no es faci efectiu aquest canvi.
Les administracions es comprometen a estudiar com millorar l’encaix de l’avinguda d’Eduard Maristany i, per tant, el PDU donarà directrius en aquest sentit. L’estudi tindrà en compte la solució de connectivitat amb Badalona a través del port.
4. Model d’ordenació de l’edificació
El nou front edificat actuarà com a element estructurador de ciutat, relligant els barris existents. Les administracions estudiaran diverses vies per rebaixar l’edificabilitat neta plantejada al document inicial del PDU i garantiran que l’activitat econòmica inclogui espais per a tallers i petit comerç.
El disseny específic dels edificis s’abordarà amb la redacció de plans de millora urbana, i s’admet la possibilitat de convocar concursos d’arquitectura amb aquesta finalitat.
Tramitació del PDU
Un cop finalitzat el procés participatiu, es redactarà un document que la Comissió territorial d’urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona, que depèn del Departament de TES, aprovarà inicialment. A continuació, se sotmetrà a informació pública, perquè tots els ciutadans interessats hi puguin formular al·legacions, i a consulta dels ajuntaments afectats.
Posteriorment, s’analitzaran les al·legacions i, si s’escau, s’incorporaran al document, que la mateixa comissió aprovarà provisionalment i que elevarà a la Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya. Amb l’informe favorable d’aquesta darrera comissió, el conseller de Territori i Sostenibilitat signarà l’aprovació definitiva, que es publicarà al DOGC.
Un gran àmbit metropolità
L’àmbit d’aquest Pla, tot i que s’anirà concretant al llarg de la seva redacció, proposa, per una banda, delimitar i ordenar un sector de nova ordenació d’unes 32 hectàrees situades al litoral metropolità de Barcelona, a la franja que queda entre la via del ferrocarril i el mar, i des de la desembocadura del riu Besòs a Sant Adrià fins al final de l’espai de les Tres Xemeneies, al límit amb el barri de la Mora de Badalona. I, d’altra banda, transformar mitjançant directrius urbanístiques un àmbit més gran, d’aproximadament 92 hectàrees, on es troben actualment magatzems i àrees industrials.
L’àrea de les Tres Xemeneies, on fins fa poc s’ubicaven indústries i empreses de producció energètica, ocupa una posició estratègica i molt ben comunicada dins de l’àrea metropolitana que li confereix un gran potencial per a localitzar-hi noves activitats. Amb el tancament de les antigues indústries, s’obre la possibilitat de repensar i transformar aquesta àrea en el marc dels processos de millora del front litoral metropolità.
