Herrera i Nuet destaquen que per primera vegada un partit d’àmbit estatal se significarà indiscutiblement a favor del dret a decidir
El coordinador nacional d’ICV, Joan Herrera, i el coordinador general d’EUiA, Joan Josep Nuet, aquest dilluns després de la reunió del òrgan coordinador de les dues formacions.
ICV, EUiA i IU signaran aquest dimecres a Madrid un document conjunt en defensa del dret a decidir dels pobles de l’Estat i de la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. Els líders d’ICV, Joan Herrera, i d’EUiA, Joan Josep Nuet, han destacat que, per primera vegada, un partit d’àmbit estatal signarà a favor del dret a decidir de Catalunya. "És un fet històric", ha afirmat Nuet. Herrera, que es desplaçarà a Madrid juntament amb el coordinador general d’EUiA, ha subratllat la importància que l’autodeterminació no es reivindiqui només des de Catalunya. "Està molt bé que ho reclamem des d’aquí, però és hora que ho comencem a reclamar des de Madrid", ha indicat.
El document també farà palès el suport d’IU al federalisme, tot i que ICV continua desmarcant-se de qualsevol de les respostes a un hipotètica consulta. Els ecosocialistes mantenen la seva posició d’esperar a conèixer la pregunta per posicionar-se sobre la resposta, ja sigui sobre la independència de Catalunya o la constitució d’un estat federal. De fet, els ecosocialistes obriran una consulta interna quan es conegui la pregunta definitiva de la consulta-que reclamen que sigui clara- per definir quina serà l’opció que defensaran.
Per part d’EUiA, Nuet no ha amagat mai la seva predilecció per una opció federalista a la consulta del dret a decidir. En tot cas, i malgrat que aquesta sigui l’opció que es reflecteixi en el document que signarà dimecres IU, Nuet ha deixat clar que el més rellevant del document és que Izquierda Unida es comprometi de manera "inequívoca" a favor del dret a decidir. "Hi ha hagut aproximacions històriques en la llarga història d’Izquierda Unida, però per primera vegada es parla de la lliure voluntat dels pobles de decidir el seu encaix en un estat", ha remarcat.
