Si la busquem al diccionari, la paraula “cultura” ens condueix cap el conreu de la terra o també cap a1 conreu dels coneixements i les habilitats dels humans. En tots dos casos, es tracta d’obtenir fruits a partir de la dotació natural de recursos, ja sigi en forma de territori ja sigui en l’aspecte demogràfic.

No cal forçar gaire la imaginació per descobrir que els municipis, els seus ajuntaments i els seus alcaldes segueixen aquesta linia de reflexió.

La imatge de més de 800 alcaldes aixecant les seves vares de comandament el passat 4 d’octubre al Pati del Palau de la Generalitat va ser sense dubte un acte de cultura. El poder municipal posat al servei del futur del pais, resultat de molts anys de conreu de la terra i de les habilitats dels ciutadans.

Uns ciutadans i unes terres que, en el cas de Catalunya, tenen l’enorme atractiu de la diversitat. El geògraf francès Pierre Deffontaines, que va viure molts anys a Barcelona a mitjans del segle passat, deia que el nostre país és com un museu de la geografia; és dificil trobar paisatges tan diferents en un espai de tan pocs quilòmetres.

Visitar les nostres viles, pobles i ciutats fa pensar que també podriem ser un museu vivent de la sociologia per les varietats de pensament i de comportaments que hi trobem.

La gràcia és que ens uneix un sentiment: el desig de construir un futur on la nostra cultura s’expressarà sense cap trava.

Muriel Casals