La portaveu de la Representació de la Comissió Europea a Catalunya: “És important per seguir enfortint les relacions amb Brussel·les i establir relacions sòlides amb les autoritats nacionals i locals”
La Representació de la Comissió Europea a Catalunya i les Illes Balears celebra aquest diumenge 18 d’abril trenta anys de representació a Catalunya. Durant aquests trenta anys l’oficina ha servit per fer de pont amb Brussel·les i apropar les polítiques de la Comissió als ciutadans de les Illes Balears i Catalunya. La portaveu de la Representació, Carlota Martí, explica que és molt important que hi hagi aquesta oficina a Barcelona perquè ha permès, diu, poder explicar a Brussel·les “els desitjos i el sentir” dels ciutadans de Catalunya i les Illes Balears.
Durant aquests trenta anys d’història l’oficina ha tingut quatre directors; Miquel Argimon Ferrando (1991-1998), Josep Coll i Carbó (1998-2005), Manuel Camós (2005-2012 i Ferran Tarradellas (2013-2020). La celebració s’emmarca dies després de l’anunci de nomenament del nou representant de la Comissió a les oficines de Barcelona, Manuel Szapiro, després d’uns mesos sense representant des que el seu predecessor, Ferran Tarradellas, va acabar el seu mandat a l’estiu. És la primera vegada que la Comissió no nomena un català per ocupar aquest càrrec, el francès, però, parla perfectament català i coneix Barcelona perquè ha viscut i treballat a la Representació anteriorment, assegura Martí. Tot i haver estat nomenat, la data en què Szapiro prendrà possessió del seu càrrec es determinarà més endavant.
Les Representacions
La Comissió Europea és present a tots els Estats membres de la Unió Europea a través d’una xarxa d’oficines, les Representacions. L’objectiu és traslladar totes les informacions i iniciatives de la Unió Europea als ciutadans i als mitjans de comunicació, apropar les polítiques de la UE als ciutadans i informar sobre l’activitat de la Comissió. França, Alemanya, Polònia, Itàlia i Espanya compten amb oficines regionals a més de les que es troben a les capitals d’aquests estats.
La necessitat de comunicar en català
L’11 de desembre de 1990, el Parlament Europeu va aprovar, una resolució que apostava per reforçar la comunicació en català de les institucions europees cap als ciutadans. El text és conegut com la resolució Reding; perquè la llavors eurodiputada Viviane Reding en va ser la ponent.
L’oficina de Barcelona comunica en català des del seu naixement i actualment és la Representació regional de la Comissió Europea amb un número més alt de seguidors a les xarxes. Acumula un total de més de 29.000 seguidors en totes les xarxes on és present (Twitter, Facebook, Instagram i Youtube). “Hem aconseguit pensar l’interès dels ciutadans en temes europeus”- explica Martí.
La Comissió Europea ha fet una gran aposta per la comunicació digital, aquest és un dels canvis fonamentals des que es va inaugurar la Representació. Segons diu Martí, aquest tipus de comunicació ha permès establir una connexió més directe amb el ciutadà.
Balanç dels trenta anys
En declaracions a l’ACN, Martí ha fet balanç dels trenta anys d’història i ha subratllat la importància de la Representació a Barcelona per poder establir connexió forta i directa amb Brussel·les. A més, Martí també ha destacat que la tasca de la Representació ha permès poder explicar de primera mà les polítiques europees als ciutadans de Catalunya i les Illes Balears i d’aquesta manera estar més arrelats al territori, “hem intentat sortir de Barcelona per anar a tot arreu”- afegeix Martí.
Seguint aquesta línia, una de les iniciatives més exitoses de la Representació en els seus darrers anys d’activitat han estat els diàlegs ciutadans, promoguts per l’antic director Ferran Tarradellas, que va visitar més de 60 municipis de Catalunya i les Illes Balears per parlar i debatre sobre temes de la UE.
Actes de celebració
La Representació preveia celebrar els trenta anys d’història amb un acte a Passeig de Gràcia, on té la seu des de 2002, però per culpa de les circumstàncies de la pandèmia, no es va veure òptim celebrar-ho de la forma prevista. Així i tot, més endavant es preveu un acte de celebració amb joves nascuts al mateix any que l’oficina i emmarcar-ho en un dels actes sobre la conferència del futur d’Europa. Aquesta conferència que es llençarà a escala europea el 9 de maig, dia d’Europa, i servirà per promoure el debat i la reflexió sobre cap a on ha d’anar Europa després de la pandèmia.
