La Comissió Europea proposa substituir les tres directives actuals per un únic reglament i reduir de cinc a tres els procediments de contractació
La qualitat, la innovació, els criteris socials i ambientals i la seguretat guanyarien pes davant d’un model centrat principalment en el preu
Brussel·les (Bèlgica)
La manera com els ajuntaments contracten obres, serveis i subministraments pot canviar substancialment durant els pròxims anys. La Comissió Europea ha presentat una proposta de Reglament sobre contractes públics i concessions que pretén simplificar i modernitzar les normes de contractació pública de tota la Unió Europea.
La reforma substituiria les tres directives europees del 2014 sobre contractació i concessions per un únic reglament directament aplicable. Entre els canvis proposats hi ha la reducció dels cinc procediments actuals a tres, més possibilitats de negociació i un procediment específic per contractar solucions innovadores que encara no existeixen al mercat.
Per ara, però, no és una norma en vigor. El Parlament Europeu i el Consell de la UE hauran de negociar el text abans que pugui ser definitivament aprovat.
Menys burocràcia i més contractació digital
Una de les peces centrals de la reforma és la creació d’un mercat europeu integrat de contractació digital, en què les plataformes dels estats membres puguin comunicar-se entre elles.
La proposta permetria automatitzar comprovacions i aplicar també aquí el principi de proporcionar la informació una sola vegada. Una empresa que vulgui presentar-se a un concurs públic d’un altre país europeu podria fer-ho a través d’una plataforma connectada sense haver de reproduir reiteradament la mateixa documentació administrativa.
La Comissió calcula que el conjunt de la reforma podria reduir la càrrega administrativa en uns 649 milions d’euros anuals, dels quals aproximadament 80 milions correspondrien als compradors públics i 570 milions a les empreses.
El preu deixaria de ser l’única gran referència
Un dels aspectes de major interès per als ajuntaments és el canvi proposat en els criteris d’adjudicació.
El model general passaria a ser el de millor relació qualitat-preu. La proposta estableix que els criteris de qualitat haurien de representar com a mínim el 30% de la puntuació, percentatge que pujaria al 50% en contractes amb una elevada intensitat de mà d’obra, amb un mecanisme que permetria apartar-se’n si l’administració ho justifica.
D’aquesta manera, aspectes com la qualitat, la sostenibilitat ambiental, els criteris socials, la innovació, la seguretat o la resiliència podrien adquirir encara més importància en els plecs municipals.
Això pot ser especialment rellevant en contractes locals de serveis urbans, neteja, recollida de residus, transport, energia, equipaments o manteniment de l’espai públic, on el cost és important però també ho són la durabilitat del servei i els seus efectes sobre la ciutat.
Preferència europea i seguretat del subministrament
La reforma introdueix igualment un marc europeu de preferències en la contractació pública, respectant els compromisos internacionals de la UE.
També permetria tenir més en compte factors relacionats amb la ciberseguretat, la protecció d’infraestructures crítiques, les dependències de tercers països i la seguretat de les cadenes de subministrament.
És una dimensió que fins fa uns anys semblava llunyana de la contractació municipal, però que avui pot aparèixer en àmbits com el programari, els sistemes de videovigilància, les comunicacions, el transport o les infraestructures energètiques.
Què haurien de mirar ara els ajuntaments?
Encara és aviat per modificar procediments perquè el text pot canviar durant la negociació entre el Parlament i els governs europeus.
Sí que marca, però, una orientació que els responsables municipals de contractació hauran de seguir de prop: procediments més digitalitzats, una major consideració de la qualitat i més capacitat per utilitzar la compra pública com a instrument d’innovació, sostenibilitat i resiliència.
La contractació pública representa prop del 15% del PIB de la Unió Europea, segons la Comissió. La dimensió del mercat explica per què Brussel·les vol que la compra de les administracions deixi de considerar-se únicament un procediment administratiu i tingui també una dimensió estratègica.
Per als ajuntaments, que contracten cada dia serveis directament vinculats amb la qualitat de vida dels veïns, la reforma europea pot acabar tenint efectes molt concrets sobre com es redacten els plecs, com es valoren les ofertes i quin marge tenen els governs locals per buscar la millor solució per al municipi.
Fonts consultades
cccc
Comissió Europea:
Comunicat de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona
Proposta oficial de Reglament COM(2026) 590
