El passat 30 d’octubre, a l’Hotel Rey Juan Carlos I de Barcelona, va tenir lloc el I Esmorzar Alcaldes.eu per parlar sobre “La Crisi en els Ajuntaments; quines mesures s’han de prendre?”.
Assitents: Lluís M. Pérez i Segura, Vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya i President d’Economia, Pressupostos i Finançament Local de la FMC; Josep Perpinyà i Palau, Alcalde de Sant Just Desvern; Jordi Ràmia i Gisbert, Alcalde de Montgat, Joaquim Navarro i Latorre, Regidor d’Hisenda de Montgat; Lluís Tejedor i Ballesteros, Alcalde del Prat de Llobregat; Pilar Díaz i Romero, Alcaldessa d’Esplugues de Llobregat; Francesc Deulofeu i Fontanillas, Alcalde de Sant Celoni; José Habas i Antolín, Regidor d’Hisenda de Cunit; Josep Ibarz i Gilart, Alcalde d’Almacelles; Albert Serra i Martín, Professor associat del Departament de Política d’Empresa d’ESADE; Jordi Duran i Val-Llosera, Director Serveis Urbans d’Urbaser, SA Catalunya i Balears; Joan Pinyol, Director Comercial DNN d’Agbar.
Moderador: Rafael de Ribot, Periodista
Si vol accedir a l’informe complet només s’ha de subscriure a Alcaldes.eu
“Els Ajuntaments han de revisar la seva cartera de serveis, explicar-ho molt bé al ciutadà i fer molt bé la seva feina”
“Es mantenen els models antics i, a sobre, a l’hora de la negociació col·lectiva, els ajuntaments reben els resultats positius i negatius de les negociacions dels altres dos nivells de l’administració”
“Els municipis petits, de 100.000 habitants per exemple, tenen un pressupost de 3 milions d’euros. Que per fer qualsevol millora al municipi, s’han d’endeutar i/o vendre patrimoni”
“El canvi de cicle obliga a fer prioritats, a garantir els serveis públics essencials i explicar als ciutadans que quan un servei s’ha d’eliminar doncs s’ha d’eliminar”
Crisi estructural tant des del punt de vista financer com de mitjans
El Sr. Pérez comença la seva intervenció afirmant que la situació de crisi en la que es troben els Ajuntaments no és nova, que des de fa molts anys és així tot i que ara és crítica per la situació de crisi general que viu el país. Afegeix que es tracta d’una crisi estructural tant des del punt de vista financer com de mitjans. A més a més, també és una crisi conjuntural doncs les fonts de finançament de les Administracions Locals s’han anat estroncant. Si a tot això, continua el Sr. Pérez, li afegim una situació de crisi generalitzada de la nostra societat, el resultat és que ens trobem davant d’una situació molt preocupant que els ajuntaments han de trobar sortida
La fi d’un cicle i obertura de nous camins
Tot seguit pren la paraula el professor Serra del Departament de Política d’Empresa d’ESADE confirmant els punts que ha assenyalat anteriorment el Sr. Pérez i afegeix que ell és de l’opinió de que la crisi és la constatació de que s’ha acabat un cicle i que el que toca es replantejar-se les coses i obrir altres camins. Creu que és hora d’escollir entre el que és bo i el que és dolent, reconvertir i obrir els fronts que reclama ara el nou entorn.
En quant a l’estratègia productiva dels estaments públics, el professor Serra és de l’opinió que, ens aquests moments, els Ajuntaments han de revisar la seva cartera de serveis, explicar-ho molt bé al ciutadà i fer molt bé la seva feina. També cal analitzar l’estructura organitzativa i alleugerir el sistema; tantes estructures vol dir molts directius i en ocasions, no suficientment bons.
Reforma de l’administració pública
Seguidament, pren la paraula el Sr. Tejedor plantejant la dificultat que representa el fet de que cada quatre anys s’han de presentar a un procés electoral. Creu que durant aquests anys, no hi ha hagut cap administració pública capaç de tirar endavant una rigorosa reforma de l’administració pública. Que es mantenen els models antics i, a sobre, a l’hora de la negociació col·lectiva, els ajuntaments reben els resultats positius i negatius de les negociacions dels altres dos nivells de l’administració (govern central i autonòmic).
Garantir competències bàsiques per a tothom
És de l’opinió de que en els darrers set anys, amb el govern tripartit, s’ha produït un salt qualitatiu molt important des del punt de vista polític; s’ha aconseguit incorporar els ajuntaments en el govern i la gestió de les polítiques públiques universals; la pensió social, l’educació i la salut. La implicació dels ajuntaments en el govern d’aquestes tres polítiques, creu que és imprescindible per garantir l’eficàcia. Això que des del seu punt de vista és positiu, ha provocat no obtant que molts ajuntaments estiguin treballant sense tenir el corresponent finançament. Cal fer front en aquest tema. Pensant en el futur, el Sr. Tejedor és del parer que els ajuntaments han d’arribar a un pacte que identifiqui quines són les polítiques que, des del sentit comú, és millor gestionar des de la proximitat. Fer-ho de forma diversificada.
Garantitzar més serveis
A continuació pren la paraula el Sr. Josep Ibarz fent referència a la problemàtica que viuen els ajuntaments petits i de l’interior. Es queixa, el Sr. Ibarz, de que els municipis petits, de 100.000 habitants per exemple, tenen un pressupost de 3 milions d’euros. Que per fer qualsevol millora al municipi, s’han d’endeutar i/o vendre patrimoni. Es troben abandonats i veuen amb tristesa com, a més, la gent acaba marxant a ciutats més grans on tenen garantits més serveis.
El finançament local és insuficient
Pren la paraula la Sra. Pilar Díaz analitzant la situació en la que es troben els ajuntaments. Que hi ha un marc legal i competencial concret que s’ha de reformar per actualitzar-lo al temps actual i que el finançament local és del tot insuficient. Que no obstant això, s’ha de reconèixer que en els darrers mesos els ajuntaments han rebut un fons estatal d’inversió local que hauria d’haver servit per fer inversions que col·laboressin a millorar la situació dels ajuntaments.
Els alcaldes han de ser capaços de saber explicar a la ciutadania la situació actual
El Sr. Josep Perpinyà intervé en la conversa remarcant la importància del moment i del que per ell representa el repte de fer d’alcalde durant aquests mesos. Les properes eleccions són el 2011 i davant nostre tenim uns ciutadans que tenen un benestar molt elevat. Davant d’aquesta situació, els alcaldes han de ser capaços de saber explicar a la ciutadania la situació que vivim i el futur que ens espera. Que s’haurà d’estar pendent de la reacció de la ciutadania quan li expliquin que hi ha tot un seguit de coses que no es podran seguir oferint.
Els ingressos a partir de la construcció s’han acabat
Tot seguit pren la paraula el Sr. Jordi Ràmia qui està d’acord amb tots els temes que s’han anat tocant. Afegeix que molts ajuntaments, durant aquests anys de bonança, han obtingut ingressos a partir de la construcció però que això s’ha acabat. Que amb la situació actual de crisi generalitzada, hi haurà un abans i un després i que els ajuntaments han de ser responsables i saber explicar molt bé a la ciutadania la situació. Segurament a més d’un li costarà algun disgust electoral.
Més responsabilitat de cara al ciutadà
El Sr. Pérez torna a agafar la paraula per aclarir alguns conceptes que s’han anat dient durant l’esmorzar-col·loqui. Explica el Sr. Pérez que la despesa pública va associada a una cartera de serveis. Això no vol dir que tinguem més o menys diners ociosos, sinó més responsabilitat de cara al ciutadà perquè de fet així ho mana el criteri de subsidiariet. Opina que hi ha serveis que ofereix l’Estat i/o la Generalitat que no tenen raó de ser. Creu que és imprescindible que s’ha de reconèixer que s’han comès errors.
El canvi de cicle obliga a fer prioritats
El Sr. Pérez conclou dient que els ajuntaments mai tornaran a ser com fins ara. Que s’ha de tenir clar el diagnòstic i després cada ajuntament ha de decidir què és el millor per la seva ciutat. El paternalisme no s’ha d’eliminar però s’ha de moderar pel bé del país. Creu que el canvi de cicle obliga a fer prioritats, a garantir els serveis públics essencials i explicar als ciutadans que quan un servei s’ha d’eliminar doncs s’ha d’eliminar.
El professor Serra acaba fent esment a la importància de l’eficiència de l’administració pública en la governabilitat i en la gestió de serveis. Durant aquests anys, els ajuntaments han estat empreses de serveis i ara toca ser governs. Creu el professor Serra que ens aquests propers anys serà important la inversió en capacitat de governar els ajuntaments. Un altre tema important és el mapa municipal català. Es parla de 600 ajuntaments de menys de 2.000 habitants En un país de 7,5 milions de persones.
Si vol accedir a l’informe complet només s’ha de subscriure a Alcaldes.eu
