Els ajuntaments aporten 97 solars per ampliar el parc d’habitatge assequible en el marc del Pla 50.000. El Govern preveu iniciar abans de final d’any les licitacions per seleccionar els promotors, en una nova mostra de cooperació entre la Generalitat i el món local.
BARCELONA • Barcelonès
La Generalitat de Catalunya i 58 ajuntaments han formalitzat un nou pas per ampliar l’oferta d’habitatge públic al territori. El president del Govern, Salvador Illa, va presidir divendres, 6 de novembre, al Palau de la Generalitat, la signatura de 91 convenis que permetran impulsar la construcció de 1.529 habitatges protegits en 97 solars aportats pels municipis a la reserva pública de sòl.
Els acords s’emmarquen en el Pla 50.000 habitatges, una de les principals iniciatives del Govern per afrontar les dificultats d’accés a l’habitatge. La col·laboració amb els ajuntaments és una peça fonamental d’aquesta estratègia, ja que permet identificar sòl disponible i posar en marxa els procediments per desenvolupar noves promocions.
La Generalitat preveu iniciar abans que acabi el 2026 les licitacions per seleccionar els promotors que hauran d’executar els projectes. La signatura dels convenis no implica, per tant, l’inici immediat de les obres, sinó l’activació d’una fase decisiva per transformar els terrenys disponibles en habitatges protegits.
Els 58 municipis aporten 97 solars que han de permetre construir 1.529 habitatges protegits arreu de Catalunya.
Els ajuntaments, protagonistes de la política d’habitatge
La iniciativa evidencia el paper que tenen els governs locals en la resposta a la crisi residencial. Els consistoris no només coneixen les necessitats d’habitatge dels seus veïns, sinó que disposen d’instruments urbanístics i, en determinats casos, de patrimoni públic que poden contribuir a incrementar l’oferta d’habitatge assequible.
Els convenis s’han plantejat per adaptar-se a les característiques i necessitats de cada municipi. Els ajuntaments poden gestionar directament l’adjudicació dels seus solars o encomanar a la Generalitat la convocatòria dels concursos per seleccionar els promotors. Aquesta flexibilitat busca facilitar el desenvolupament dels projectes i agilitzar-ne la tramitació.
Entre els municipis participants hi ha capitals comarcals i ciutats de dimensions mitjanes, com Granollers, Mataró, Vic, Reus, Igualada i la Seu d’Urgell, però també poblacions més petites com Prats de Lluçanès, Molló, Ger, Cabacés o la Nou de Gaià.
Aquesta diversitat territorial és un dels elements rellevants de l’acord, que pretén estendre les polítiques públiques d’habitatge més enllà de les grans àrees urbanes.
Granollers preveu 223 habitatges assequibles
Un dels exemples destacats és Granollers, que posarà a disposició de la Generalitat quatre solars municipals amb capacitat per construir un total de 223 habitatges assequibles.
L’alcaldessa, Alba Barnusell, va intervenir durant l’acte en representació dels municipis participants i va defensar la necessitat de garantir que la ciutadania pugui desenvolupar el seu projecte de vida al municipi on té les arrels.
En el cas de Granollers, un dels convenis preveu la construcció de nou habitatges protegits en un solar municipal del carrer de Rosselló. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya s’encarregarà de gestionar el concurs per seleccionar el promotor i vetllar pel compliment de les condicions establertes.
També Prats de Lluçanès ha formalitzat la seva participació en el programa. L’Ajuntament ha posat a disposició un solar municipal situat al carrer de Montserrat, al costat del centre d’atenció primària, per impulsar una promoció d’habitatge de lloguer assequible.
La participació de municipis grans, mitjans i petits reforça la dimensió territorial del Pla 50.000 habitatges.
Una crida a la implicació del sector privat
Durant l’acte, Salvador Illa va insistir en la necessitat de sumar esforços entre administracions públiques, empreses constructores i entitats financeres per donar resposta a la demanda d’habitatge.
El president va defensar que cal disposar de sòl, capacitat constructiva i recursos econòmics, i va apel·lar especialment a la implicació del sector financer per facilitar el desenvolupament de les promocions.
Illa també va animar els alcaldes i alcaldesses a estudiar les possibilitats d’incrementar la densitat residencial dels municipis, sempre respectant la seva autonomia urbanística i les decisions dels governs locals.
El Govern considera que aquestes actuacions, juntament amb altres mesures de regulació i promoció d’habitatge, han de contribuir a ampliar progressivament el parc residencial assequible.
Del compromís institucional a la construcció efectiva
La nova signatura de convenis permet avançar en el desplegament de la reserva pública de solars i tancar la fase de convenis corresponent a la convocatòria de 2025 dels terrenys que complien els requisits i dels quals els ajuntaments havien encomanat la gestió a la Generalitat.
El repte, a partir d’ara, serà convertir els acords administratius en promocions efectives, amb calendaris de construcció i mecanismes d’adjudicació que responguin a les necessitats residencials de cada territori.
Per als ajuntaments, la iniciativa representa una oportunitat per ampliar el parc d’habitatge protegit, però també posa de manifest la importància de mantenir una cooperació continuada entre administracions.
El Govern preveu iniciar les licitacions abans de finalitzar el 2026.
En un context en què l’accés a l’habitatge s’ha convertit en una de les principals preocupacions ciutadanes, la disponibilitat de sòl públic i la capacitat de transformar-lo en noves llars seran determinants per donar resposta a les necessitats de molts municipis catalans.
