Privilegiadament situat a la comarca de la Selva, a Girona, Blanes és el primer municipi de la Costa Brava i per això és conegut com “El portal”. Amb més de quaranta mil habitants escampats en poc més de 18km2, la ciutat té un orígen antic i els romans ja l’anomenaven “Blanda” o “Blandae”. Però el més rellevant de Blanes són les seves cales i platges, encara que tingui altres llocs molt interessants per visitar: els jardins botànics Marimurtra i Pinya de la Rosa, Sa Palomera, un islot unit a terra, diverses ermites i esglésies, el Castell de Sant Joan i una font gòtica. Avui parlem amb el seu Alcalde.
“Els que ocupem una Alcaldia hauríem d’estar mentalitzats, per damunt de tot, que estem aquí només de pas, que el nostre lloc no és permanent. I a vegades ens n’oblidem, d’això”.
“Hem de ser conscients que aquesta situació de crisi ho està capgirant tot, i que coses que donàvem per fetes fa uns anys ara estan canviant completament. Potser pel que fa a alguns serveis ens hauríem d’acostumar a tirar més de voluntariat, per exemple”
“L’època de queixar-nos per a tot s’ha d’acabar. No es pot estar per a tot i no es poden atendre totes les peticions que es produeixen en un municipi. Cal prioritzar i veure quins temes són importants i quins són secundaris”
Vostè va néixer a Pineda, ha fet classes a Tordera i és Alcalde de Blanes. Això de la política, es porta a la sang sigui quin sigui el lloc on estiguis?
Bé, en el meu cas simplement ha estat un camí i en aquest recorregut tot hi ha ha anat portant. Encara que des de fa relativament pocs anys que vaig entrar en política municipal, ja de ben jove havia participat al meu barri en diferents projectes. I quan vaig venir a Blanes, vaig seguir col·laborant.
I al 1999 li ofereixen formar part del partit del PSC
Sí, en aquell temps, el partit em va proposar de formar part d’un projecte municipal. La meva idea sempre ha estat ajudar a la societat, i la política és una manera de fer-ho. Així que, fins i tot quan la deixi, continuaré treballant amb aquesta idea.
Però el seu període com a Alcalde no ha estat plàcid. Hi ha hagut de tot
En política ja se sap. Penso que els que ocupem una Alcaldia hauríem d’estar mentalitzats, per damunt de tot, que estem aquí només de pas, que el nostre lloc no és permanent. I en política, cal fer pactes. En el seu moment, uns acords es van trencar i això va provocar que no tot anés com estava previst. Així que tant de bo que les mandats no fossin fruit de pactes polítics sinó del vot popular.
Vostè porta en política diguem activa des de fa 12 anys. Quin creu que haurien de ser els límits temporals per estar-hi posat?
Em remeto als tòpics però és el cert: quatre anys són molt pocs per dur a terme un programa polític. I vuit poden resultar a vegades excessius, iguals que dotze és clar. Penso que el millor serien els 6 anys que s’estableixen a França.
Ara, però, tenen altres prioritats. I més amb la crisi
Sí, és cert. Amb el tema de la construcció ho hem notat especialment. Aquí ja pot suposar que hi havia molta empenta en aquest sentit, i això s’ha notat en el nombre d’habitants: en només 12 anys, vam passar de 31.000 habitants a poc més de 40.000. I això va suposar un considerable augment de serveis que vam haver de tenir en compte, com el projecte de construcció d’un nou ambulatori, per exemple.
I des de fa quatre anys, tot se n’ha anat a passeig
Sí, ha calgut fer un replantejament de molts temes, sobretot pel que fa a despeses i a inversions. Però aquí per exemple, el que ens va bé i ens ajuda és tot el tema de les segones residències, ja que amb els anys, i com que el municipi convida a viure, la gent s’hi acaba empadronant.
Però vaja, no en deu haver prou
No, i és clar que no. Hem d’aprofitar els moments en què ve gent de fora per anivellar comptes, com a la Festa Major, per exemple, on hi ha molts establiments d’hosteleria i restauració que poden fer les paus amb els deutes pendents. I això tenint en compte que les finances municipals també estan com estan.
Ho diu per algun cas en concret?
Doncs miri, la dessaladora, per exemple. El 50% del consum de l’aigua de Blanes ve d’allí, i això suposa unes despeses importants. Però a l’hora d’incrementar ingressos, hem de tenir cn compte al ciutadà i que tampoc deu estar passant precisament un bon moment.
Alguna idea per mirar de solventar-ho?
No sé, però hem de ser conscients que aquesta situació ho està capgirant tot, i que coses que donàvem per fetes fa uns anys ara estan canviant completament. Potser pel que fa a alguns serveis ens hauríem d’acostumar a tirar més de voluntariat, per exemple. Que un grup de persones, per exemple, s’oferís a netejar el carrer periòdicament, i això suposaria una manera de rebaixar costos.
Hi hauria qui es queixaria
Miri, l’època de queixar-nos per a tot, que fa uns anys ens va arribar dels Estats Units, s’ha d’acabar. No es pot estar per a tot i no es poden atendre totes les peticions que es produeixen en un municipi. Cal prioritzar i veure quins temes són importants i quins són secundaris. I a partir d’aquí, obrar en conseqüència. Nosaltres mirem de tenir això molt clar.
I les institucions supramunicipals? Pensa que ajuden en tot això?
Home, no ho tinc massa clar, la veritat. Miri, només un exemple: una reforma tan seriosa com la de la Constitució que han dut a terme en pocs dies, i quan es tracta de temes no tan importants, s’hi estan tota l’eternitat. Aquí nosaltres hem d’anar fent la nostra i anar treballant.
