Mantinguem l’esperança: els municipis i la recuperació anímica de la ciutadania

0
1196

INFORME – Esmorzars alcaldes.eu

El passat 16 de febrer de 2022, a la seu del Consell Comarcal del Baix Llobregat, es va celebrar l’esmorzar titulat “Mantinguem l’esperança: els municipis i la recuperació anímica de la ciutadania”, que va comptar amb la presència de la Il·lma. Sra. Eva Martínez, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i alcaldessa de Vallirana, la Il·lma. Sra. Lídia Muñoz, alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, la Sra. Esperança Esteve, directora de la Fundació Ajuda i Esperança, i el Sr. Héctor Santcovsky, Director de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB.

L’acte va estar moderat pel periodista Sr. Eduard Berraondo, va ser organitzat per alcaldes.eu amb el patrocini de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i d’Urbaser. A continuació, fem un resum dels temes debatuts.

Eduard Berraondo dona la benvinguda a tots els assistents i agraeix la presència dels participants a la sessió d’aquest matí. Seguidament ofereix una presentació del propòsit d’Alcaldes.eu i dels seus diversos projectes. Finalment, emmarca el tema de la recuperació anímica de la ciutadania i introdueix el primer tema de discussió.

Eva Martínez saluda els presents i els dona la benvinguda com a amfitriona del Consell Comarcal. Explica que la pandèmia ens ha impactat a tots en alguna mesura, encara que sigui emocional. Això ha causat efectes en la gestió de les administracions i en les persones que en formen part. Cal agrair la fortalesa i resiliencia de les persones que han estat al front dels serveis essencials, en tots els departaments i àrees, treballant i dissenyant programes per afrontar la situació.

“Cal agrair la fortalesa i resiliencia de les persones que han estat al front dels serveis essencials, en tots els departaments i àrees”

Eva Martínez

Esmenta els dos col·lectius que creu que han rebut més impacte: d’una banda, els infants i adolescents, que han patit la situació en un moment molt important de les seves vides, en el que estan construint la seva personalitat. Martínez diu que ningú, ni a l’escola, ni a la família, ni en el lleure, estava preparat per atendre la situació i això ha tingut un impacte sobre la seva salut mental. L’altre col·lectiu és el de les persones grans, que han patit conseqüències sanitàries, però també en quant a la soledat que han hagut de viure en molts cassos, i tota la problemàtica emocional que això els ha generat.

Explica que la salut mental ha estat en el centre de les polítiques socials de la comarca. Entén que cal fer visibles i respondre aquestes problemàtiques. Destaca que al Consell de Salut del Baix Llobregat busquen establir sinergies entre els serveis i creu que caldria abordar d’una vegada la salut mental comunitària.

De la seva banda, Lídia Muñoz també agraeix la invitació i saluda els presents. En la línia de l’anterior intervenció, coincideix en dir que “ja no som els mateixos que fa dos anys i que cal abordar la qüestió de manera conjunta”. El fet que en el dia d’avui ens puguem trobar de manera presencial, diu, és una bona notícia i creu que no només els infants i la gent gran estan col·lectius afectats. La administració també ha canviat, com ho ha fet la ciutadania. Creu que l’administració ha apres a gestionar problemes de noves maneres i que aquest aprenentatge ha de solidificar i romandre. El paper de l’administració local en la gestió de la pandèmia ha estat molt important, recorda, i diu que ha estat “abanderada” de la relació amb la ciutadania durant tot aquest temps. Ara toca continuar fent-ho, afegeix.

“Ja no som els mateixos que fa dos anys i que cal abordar la qüestió de manera conjunta” 

Lídia Muñoz

Quant a l’estat emocional de la societat i la ciutadania, considera que hi ha dades que reforcen la necessitat d’un abordatge des de l’àmbit de la salut. Una d’aquestes dades és que abans de la pandèmia, a l’Hospital de Sant Joan de Déu, es tractaven dues temptatives de suïcidi infantil a la setmana. Actualment, la xifra ha augmentat a vuit. I és una dada “molt preocupant”. També ha passat quelcom semblant en matèria de trastorns alimentaris de nenes i nens. També diu que aquesta crisi ha estat diferent de les anteriors i que ha calgut blindar la societat a traves de eines com han estat els ERTOS i així dedicar-se al que “realment era important, que és evitar que ningú es quedi enrere”.

Héctor Santcovsky també saluda els presents i agraeix la invitació. Fa algunes precisions a la qüestió, com ara que aquest fenomen ha estat “inèdit” en la història de la humanitat i que no hi havia cap “bateria de solucions preparades”.

“La pandèmia ha estat un fenomen inèdit en la història de la humanitat i no hi havia cap bateria de solucions preparades”

Héctor Santcovsky

Igualment explica que la situació ha fet aflorar tota una sèrie de problemàtiques pre-existents que havien quedat “soterrades” fins ara: els problemes de salut mental ja existien, però ara emergeixen de manera violenta i posen tensió en molts dels mitjans disponibles per part de l’Estat, que només ha pogut respondre a partir de recursos econòmics, però no en quant a mitjans d’ajut a les persones, en l’aspecte emocional i mental. Només aquelles persones que tenien recursos econòmics suficients podien permetre’s l’ajut professional necessari, però moltes altres en queden fora.

La qual cosa, diu Santcovsky, porta al problema del model d’intervenció, a més del de la manca de recursos. Cal definir si es vol un model d’intervenció farmacològica (com fins ara) o d’atenció comunitària, com caldria. “Potser caldria canviar l’ordre de prioritats de la despesa pública”, diu.

Finalment assenyala la importància de comptar amb la participació del tercer sector en aquesta nova estratègia, sigui quina sigui. Diu que, a més, estan començant a aparèixer “noves polítiques” que poden crear “mites equivocats” respecte a la resolució dels problemes: el trumpisme, els extremismes, etcètera, poden fer que moltes persones canalitzin els seus malestar a través de vies nocives.

Esperança Esteve també saluda els presents i agraeix la invitació. Diu que la seva entitat és una instància de la societat civil que dona atenció telefònica a persones que necessiten ajut. Actualment estan repensant el model d’intervenció i incorporant nous projectes. Explica que la pandèmia ha comportat situacions noves i d’aïllament. Creu que cal parlar més de “malestar social” i coincideix en què en molts casos, els problemes ja existien d’abans, però ara s’han tornat més aguts.

Explica que, de 57.000 trucades rebudes l’any passat en el seu servei, els dos col·lectius més nombrosos han estat les persones que viuen soles i els infants i joves. En el primer cas, un 55% són dones que reporten problemes de maltractament i manca de recursos. Quant als més joves, el 26,5% de les trucades que demanaven ajut en la prevenció de suïcidis eren de persones que tenien de 18 a 24 anys. Curiosament, en la primera fase de la pandèmia les trucades pel servei d’evitació de suïcidi es van reduir i van tornar a créixer després del primer confinament. Anuncia la posta en marxa d’un projecte amb l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i la Diputació anomenat “Ajut a joves en xat” que oferirà a aquestes persones un nou canal de comunicació.

“El 26,5% de les trucades que demanaven ajut en la prevenció de suïcidis eren de persones que tenien de 18 a 24 anys”

Esperança Esteve

El moderador obre un segon torn d’intervencions obrint també la participació al públic. Demana que els ponents expliquin mesures concretes.

Lidia Muñoz admet haver quedat molt “tocada” per la intervenció de la Sra. Esteve. Diu que cal “conèixer molt bé els escenaris en que ens movem per poder aplicar accions eficaces”. Recorda que cal abordar el problema des d’una visió conjunta de les administracions i, també, a nivell global, perquè aquests problemes no afecten un sol municipi en concret. Comenta que “tots estem esperant a veure com intervé la Generalitat, perquè té les competències per fer-ho”.

Igualment explica algunes accions del seu municipi. Una d’elles és una enquesta que es va realitzar entre la ciutadania per conèixer quina afectació sòcio-laboral havia tingut la pandèmia, i en quines condicions domiciliàries vivien les persones. Amb això es poden fer un millor “mapa” de la situació. Ha comentat que “tenim les eines, tenim les dades, ara ens toca avançar-nos com a administració”.

“Tenim les eines, tenim les dades, ara ens toca avançar-nos com a administració”

Lídia Muñoz

En aquest moment, la síndica de greuges de Sant Feliu, la Sra. Júlia Latorre, ha demanat el torn de paraula i ha explicat un problema concret del seu municipi i de com unes persones que no han rebut tractament mèdic han començat a generar problemes en els seus respectius veïnats. 

La taula recull el comentari i, concretament, Lidia Muñoz explica que els “dèficits d’intervenció del Departament de Salut provoquen situacions extremes com aquesta”. De la seva banda, Eva Martínez explica que el cas exposat és “complex” i que la solució tampoc pot ser fàcil. En tot cas passa per la transversalitat i coordinació entre administracions, incloent en això els ajuntaments, la Fiscalia, Justícia, Sanitat. Destaca que un dels serveis recents del Consell Comarcal ha estat el d’Atenció a les Persones en Situació de Vulnerabilitat, que ha estat presentat recentment al Parlament de Catalunya i reconegut. És un servei que atén casos de maltractament o desatenció a persones grans i coordina diverses administracions.

“El Servei d’Atenció a les Persones en Situació de Vulnerabilitat del Consell Comarcal atén casos de maltractament o desatenció a persones grans i coordina diverses administracions. Ha estat reconegut i presentat al Parlament”

Eva Martínez

De la seva banda, Héctor Santcovsky explica que l’AMB ha posat 20 milions d’euros a disposició de programes que els municipis poden adreçar a polítiques socials de manera discrecional. Explica que Sant Feliu i Viladecans han dedicat recursos d’aquest pressupost a polítiques d’atenció psicològica a infants i adults. Recorda també que les administracions tenen un triple paper: poden posar recursos, fer de lobby i pressionar o poden donar visibilitat a qualsevol problema. “Les tres coses són importantíssimes”.

“Les administracions tenen un triple paper a fer: poden posar recursos, fer de lobby i pressionar o, també, poden donar visibilitat a qualsevol problema. Les tres coses són importantíssimes”

Héctor Santcovsky

Esperança Esteve esmenta que a Espanya s’estan produint certes experiències des d’un nou paradigma d’atenció ciutadana, que ja no són tan prestacionals sinó més circulars i relacionals. Diu que “la ciutat que cuida és la que té cura de tots els membres que integren la comunitat” i en ella, “cada persona té una responsabilitat”. En tot cas, en aquests models més relacionals, el lideratge el podria mantenir l’ajuntament, però cal educar la ciutadania per tal que assumeixi rols i responsabilitats com a persones que escolten els altres i que s’escolten entre elles.

“La ciutat que cuida és la que té cura de tots els membres que integren la comunitat. En ella, cada persona té una responsabilitat”

Esperança Esteve

Entre el públic, el Sr. Enric Morist, coordinador de la Creu Roja Catalunya saluda els presents i comparteix dues idees. Una de positiva: agraeix la feina dels ajuntaments, perquè “han treballat molt i de manera invisible”. Explica que en aquests dos anys, moltes organitzacions socials han incorporat persones voluntàries (fins a 8.000 voluntaris, en molts casos), i creu que és un “capital humà que no s’ha de perdre”. L’altre comentari és que cal acompanyar les persones necessitades per tal que puguin exercir els seus drets.

També entre el públic, el Sr. Julian Carrasco, president de la Federació d’Associacions de Veïns del Baix Llobregat explica l’experiència de la seva entitat a l’hora d’establir punts d’atenció a la ciutadania que necessitava ajut a l’hora de gestionar les cites prèvies de manera digital, com ha estat necessari durant la pandèmia. Creu que els ajuntaments haurien de prendre nota d’això.

Esperança Esteve recorda que, en bona mesura, la situació actual també depèn de les retallades que hi ha hagut en els darrers anys en matèria de salut, baixant preus i expulsant professionals.

Entre el públic, la Sra. Maria Llaurador, regidora de l’ajuntament de Begues, agraeix el suport psicològic que el Consell Comarcal està donant als tècnics de Serveis Socials i explica l’experiència del projecte “Acompanyament en la Necessitat” que ha impulsat el seu municipi.

Entre el públic, el Sr. Ramos, Conseller d’Acció Social del Consell Comarcal del Baix Llobregat, resumeix diverses polítiques d’intervenció social dels darrers anys i reclama un nou model d’atenció sociosanitària.

També entre el públic, el Sr. Ramon Carbonell, director de Caritas de St. Feliu i Vicepresident de Càritas Catalunya, reconeix i agraeix la “capacitat de resposta política” que hi ha hagut en tot aquest temps i explica que han trobat molta “complicitat” en els ajuntaments. Explica que recentment han presentat el informe FOESA que ha demostrat que hi ha un nombre creixent de persones en procés d’integració social que, per culpa d’una mala salut psicològica, han perdut possibilitats.  

La Sra. Eva Abellan, síndica de greuges de Sabadell també reclama la necessitat de crear xarxes solidàries de persones i recorda que cal evitar la bretxa digital per combatre la revulnerabilització de certs col·lectius.

També entre el públic, l’Il·lm. Sr. Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell recorda que la situació ha estat inèdita i que ha calgut lluitar contra la incertesa i la por. Recorda que els alcaldes i les alcaldesses han fet front al problema d’una manera exemplar i que per aquest motiu els ajuntaments són les institucions més ben valorades per part de la ciutadania. Explica també diverses iniciatives del seu municipi.

Torn final d’intervencions

Com a conclusions al debat, els convidats ofereixen els següents comentaris:

Esperança Esteve confirma que durant la pandèmia “ha sortit el millor de nosaltres”. Recorda que calen “sistemes d’emergència que donin resposta immediata a situacions emergents”. Cal adquirir rapidesa i redefinir el sistema per fer-ho possible. 

Héctor Santcovsky reconeix el treball de mestres, metges i altres professionals que han tingut un gran paper tot aquest temps. Recorda que tots els agents depenen de sistemes centrals que “han estat desapareguts o no han estat prou proactius”, referint-se a la Generalitat i a l’Estat. “Potser perquè estaven desbordats”, diu.  

Lidia Muñoz agraeix el debat enriquidor del dia d’avui i diu que cal tornar a posar la gent en el centre. Reclama un marc legal més favorable per acompanyar aquestes voluntats de millora, ja que “si no, tot són paraules buides”. 

Eva Martínez tambéagraeix el debat i la riquesa d eles aportacions. Diu que s’ha copsat la realitat de la comarca, però també la de tot el país. Assenyala el consens d’aquesta reunió en tant que cal un model relacional d’assistència i més treball en xarxa. Igualment, reclama el “dret a equivocar-se” de les administracions públiques i s’afegeix a demanar un millor marc legal.

Arribats a aquest punt, el moderador dona el debat per tancat i agraeix a tothom la seva participació.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.