El Govern finalitza aquest dijous a Lleida un cicle de conferències arreu de Catalunya per presentar la norma que ja es troba en tràmit parlamentari
La llei preveu exempcions, flexibilització d’obligacions i incentius per garantir la cobertura de llocs de difícil provisió al mon local
La secretària d’Administració i Funció Pública de la Generalitat de Catalunya, Alícia Corral, acaba aquest dijous 16 d’abril a Lleida un cicle de conferències arreu del territori per presentar el projecte de llei de l’ocupació pública catalana que ha aplegat 894 representants municipals, agents socials i treballadors de les diferents administracions. La norma, que ja es troba en tràmit parlamentari després de ser aprovada pel Govern aquest mes de gener, compta amb un ampli consens, incorporant sensibilitats de les administracions locals catalanes, les universitats públiques i la representació sindical.
Sobre l’acollida d’aquestes trobades, la secretària d’Administració i Funció Pública ha destacat que “la participació de centenars de representants locals confirma que estem davant d’una necessitat real del territori”. A més, Corral ha afegit que “aquesta norma neix precisament per facilitar la gestió de personal, simplificant obligacions, oferint més flexibilitat i proporcionant eines i suport perquè, especialment els municipis petits i les zones rurals, puguin afrontar amb garanties els seus reptes de recursos humans.” Finalment, la secretària ha constatat que “el fort compromís i les aportacions que hem rebut a cada sessió reforcen la idea que estem avançant cap a un model d’ocupació pública més eficient, més just i més adaptat a la diversitat del país.”
Entre les principals mesures adreçades a copsar la realitat de municipis petits, les administracions locals amb menys capacitat econòmica i de gestió rebran assessorament i assistència tècnica reforçada per part de la Generalitat, les diputacions, els consells comarcals i altres ens supramunicipals, amb l’objectiu d’acompanyar-les en la implantació dels instruments de planificació i gestió que estableix la llei.
Així mateix, la llei estableix que els municipis de menys de 5.000 habitants queden exempts d’aprovar una relació de llocs de treball, sempre que disposin d’un instrument de gestió que en garanteixi el contingut mínim. Igualment, tampoc han de complir amb altres obligacions com els plans estratègics de recursos humans o el registre d’òrgans de representació. Per als municipis de menys de 20.000 habitants, també estan previstes aquestes exempcions quan acreditin limitacions de plantilla o pressupost.
Addicionalment, amb voluntat de reforçar l’ocupació pública en entorns amb majors dificultats de captació de professionals, la llei preveu incentius professionals i econòmics per a la cobertura de llocs de treball de difícil provisió a les zones rurals, incloent-hi la possibilitat d’un complement específic de ruralitat i la facilitació del teletreball.
Una altra acció clau prevista a la llei és la creació del Consell de l’Ocupació Pública Catalana, un òrgan comú en relació amb les qüestions que poden afectar les diverses administracions públiques catalanes. Integrat per representants de tots els nivells administratius, ha d’esdevenir un element clau en la governança de l’ocupació pública catalana, sent garant de la coordinació i cooperació de les polítiques de gestió de personal.
Aquesta norma té un abast de prop de 400.000 treballadors i serà d’aplicació tant al personal de la Generalitat com al dels 947 ajuntaments i les 7 universitats públiques del país.
El cicle de jornades endegat pel Govern ha acostat la nova llei a diversos actors interessats d’arreu de Catalunya també a Tremp, Girona, Barcelona, Vilafranca del Penedès, Tarragona, Tortosa i Manresa.
Les 12 línies d’actuació principals de la llei
- Establir un marc legal de l’ocupació pública comú a totes les administracions públiques catalanes aplicable a tots els treballadors públics i crear l’Estatut Bàsic de l’empleat públic.
- Definir un nou sistema de selecció i provisió en l’ocupació pública catalana per professionalitzar i agilitzar els processos de selecció i captar nous perfils professionals, donant un paper clau a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.
- Millorar els instruments de col·laboració entre administracions públiques catalanes, creant el Consell de l’Ocupació Pública Catalana, per incloure tots els treballadors públics, i un òrgan d’experts de suport. També preveu establir dues meses per negociar les condicions dels treballadors públics de les administracions, d’una banda, i del personal de les universitats públiques i les matèries que imparteixen, de l’altra.
- Promulgar una regulació conjunta per valorar la trajectòria i actuació dels treballadors de les administracions públiques S’estructurarà en quatre trams de desenvolupament (inicial, consolidat, expert i referent) i donarà dret a la percepció d’un complement retributiu de carrera professional i al reconeixement professional inherent.
- Crear un model de mobilitat interadministrativa per facilitar la mobilitat del personal entre administracions públiques catalanes, basat en el concepte d’empleat públic català i un sistema d’acreditació que atorgarà l’EAPC. Serà de caràcter voluntari, mitjançant la subscripció d’un conveni, per als ens locals i les universitats públiques catalanes, d’acord amb el principi d’autonomia local i universitària.
- Determinar un model d’avaluació de l’acompliment de l’actuació professional i/o assoliment de resultats amb caràcter anual per contribuir a la millora de la qualitat dels serveis públics.
- Definir àrees d’especialitat per agrupar els llocs de treball en funció dels coneixements, competències, perfils professionals i funcions necessàries per al seu desenvolupament.
- Ordenar els llocs de treball per a una millor planificació amb mesures com: el foment de llocs de treball interadministratius; la creació de comissions de servei per a programes temporals; l’atribució de funcions o adscripció a projectes de manera temporal; el trasllat de personal per necessitats urgents o la reassignació de funcions.
- Introduir com a element clau la planificació estratègica dels recursos humans, dotant-la de plans estratègics i operatius, i fent de l’oferta d’ocupació pública un instrument de planificació de personal. També s’elaboraran plans de relleu generacional amb mesures com la reducció de jornada bonificada per garantir-ne l’acompliment.
- Definir un nou model d’accés a l’ocupació pública de les persones amb discapacitat, facilitant dos sistemes d’accés: l’ordinari (per a tota classe de discapacitats) i l’específic (exclusiu per a persones amb discapacitat intel·lectual). Els dos sistemes conviuran i seran compatibles i les proves del sistema específic s’orientaran a una plena i efectiva inclusió sociolaboral en les administracions públiques catalanes.
- Introduir la perspectiva de gènere i mesures per a la igualtat efectiva, impulsant plans d’igualtat per a totes les administracions públiques catalanes i l’aprovació de protocols d’assetjament psicològic i d’assetjament sexual i per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere.
- Establir mesures d’integritat pública i transparència com: la determinació dels principis ètics i regles de conducta dels treballadors públics; el reconeixement a denunciar irregularitats i el dret a ser protegits en cas que ho facin, i la creació d’una plataforma única per publicar totes les ofertes de feina disponibles a les administracions públiques de Catalunya.
Font: Govern
