Carlos Suárez i Zurita

Alcalde de Garriguella

Poble amb encant

“No pots arreglar tots els problemes. Però has d’inspirar confiança”

Carlos Suárez té clar que la seva dedicació exclusiva és que la gent pugui anar a parlar amb ell per abordar qualsevol tema, i no haver-se d’esperar 15 dies per quan l’alcalde tingui un dia lliure.
0
276

De tots els municipis que han passat fins ara per Alcaldes.eu, Garriguella és el més petit. Situat a l’Alt Empordà, té una superfície de 21 quilòmetres quadrats, per on s’hi reparteixen el miler d’habitants censats. Amb una economia agrària (cereals, oliveres, vinyes) però també dedicada a vins i licors, té diversos punts d’interès com una Masia del Segle XVI (N’Hortús), un Molí de Vent del segle XVIII, i una Església del segle XVIII que conserva restes d’un antic temple prerromànic del segle XI que havia pertangut a Sant Pere de Rodes.

“Un és alcalde no només pels actes oficials sinó a totes hores, a l’Alcaldia, en les reunions, o que et truqui un veí a mitjanit perquè té problemes. En pobles petits, ja se sap”

“L’objectiu que jo estigui aquí en dedicació exclusiva és que la gent pugui venir a parlar amb mi per abordar qualsevol tema o per si tenen algun problema, i no haver-se d’esperar 15 dies”

“En un poble sempre hi ha moltes coses a fer, però primer s’han de tapar els forats més prioritaris i llavors, ocupar-se dels que poden esperar una mica. De grans obres i en poc temps, no se’n poden fer gaires”

Ser alcalde era quelcom que tenia en ment?
Doncs, sincerament, no massa. No m’ho havia plantejat i quan es va donar el cas que l’anterior Alcalde, en López de Pablo va renunciar, va ser una mica com una sorpresa, tot i que hi havia aquesta possibilitat. Amb el canvi, hi ha hagut certa expectació, i el fet de ser alcalde en un poble petit ha fet que tot hagin estat comentaris sobre com anirà tot plegat, però vaja, de moment tot està rutllant bé.

Deu anar atabalat.
Doncs sí, ara, quan m’hi he posat, ha estat un no parar. Un és alcalde no només pels actes oficials sinó a totes hores, a l’Alcaldia, en les reunions, o que et truqui un veí a mitjanit perquè té problemes. En pobles petits, ja se sap.

I per això sempre el deuen anar a buscar.
Sí, la figura a la que es recorre en un poble petit és sempre l’alcalde. Hi ha altres persones que poden atendre al ciutadà, però el més corrent és que et parin pel carrer i que et sentis dir allò de “perdoni que el molesti, però…”

Haurà significat un gran canvi en el seu dia a dia.
Doncs sí, perquè negar-ho. Ara em dedico exclusivament a l’Ajuntament. Abans m’aixecava de bon matí i anava a treballar a l’empresa de maquinària, però ara les coses han canviat, i m’hi estic a l’ajuntament tot el dia. Es pot dir que he fet un parèntesi a la meva vida i aquests darrers mesos de moment han estat realment extraordinaris.

I també intensos.

Si, si les coses es fan de grat, no importa la dedicació ni les hores que hi puguis invertir. I el temps que dedico a l’Ajuntament, se’m passa volant. Tot i que m’ha costat acostumar-m’hi, les coses com siguin: al principi ho vaig agafar amb una mica de por i nervis, i això que havia estat regidor ja durant quatre anys. Però aquí, com suposo que a molts altres llocs, el tracte amb la gent el té l’alcalde, no els regidors. I a més, he hagut d’aprendre coses noves que han de fer els alcaldes, com parlar en públic. Començo a dominar-ho, però encara em poso nerviós (rialles).

Tampoc no ha de tenir massa actes. Garriguella és un poble petit.

Estem tocant els 1.000 habitants, que per nosaltres no és poc, amb 950 habitants censats. Pensi que nosaltres portem molts anys endarrerits envers d’altres ajuntaments veïns com Vilajuïga o Pla de Palau, que han crescut més en estructura, i estan més conservats. Hem de treballar de valent per treure recursos d’on sigui i la feina de buscar subvencions és la que ens porta molt de temps.

I l’ajuda estatal que ha vingut als ajuntaments, cóm els ha anat?
Ha estat molt ben rebuda, com pot comprendre. Els diners que ens han arribat de Madrid els hem destinat a un antic Consistori que ara convertim en un centre cultural per fer petites convencions, exposicions o actes culturals. Després també destinarem diners per asfaltar carrers, i els que ens quedin, per fer una placeta davant de la sala polivalent. Coses que feia tems que s’havien de fer i s’han hagut de moure. Aquests darrers mesos he hagut d’anar un munt de vegades a Girona i a Barcelona per anar a plorar, no sé si m’entén (rialles).

Els afecta la crisi d’alguna manera?
Tenim 4 empreses de construcció petites i totes treballen aquí al poble. Però estem parlant de coses petites, d’aquelles que fan una cambra de bany, o una teulada. I aquestes empreses per sort, sempre tenen feina. També hi ha una fàbrica de licors, una cooperativa, però vaja, aquí l’economia està fonamentada en l’agricultura, en les vinyes i oliveres, bàsicament. Tenim la sort, doncs, que a Garriguella l’atur es nota poc. I en temps com els que corren, ja va bé.

Així que hi ha feina.
Aquí, qui vol treballar, pot treballar. La majoria de la inmigració que tenim treballa al camp perquè és el que tenim. Potser quan et trobes als parroquians del bar de Garriguella et comenten de gent que ho està passant malament, però el cert és que al poble, hi ha molt pocs casos.

Al ser un poble petit, pocs serveis necessitaran.
Tenim una escola de primària i una guarderia, i també un dispensari. Però el millor és que estem a 10 minuts de Figueres, així que estem ben situats per aprofitar els de la vora, i això dóna una gran tranquil·litat. Saps que ben a prop de casa, tens una gran ciutat on hi ha de tot.

I per una persona que ve de fora, ¿què pensa que pot oferir Garriguella?
Una oferta cultural, gastronòmica i turística prou interessant. Tenim una esglesieta ben maca del segle XVIII, fem una Fira de la Garnotxa del Bunyol, amb elements ben típics de l’Empordà; i tenim cases d’allotjament rural, un càmping, un hotel…

Caram…
Sí, i properament n’obrirem un altre. O sigui que ens podrem dedicar ben bé al turisme que pugui venir a Garriguella.

Durant la setmana, però, deu haver poc moviment, i més a l’hivern.
Sí, és als caps de setmana i a l’estiu quan la cosa s’anima molt. Fins i tot abans, quan ja arriba el bon temps, es veu a molta gent que ve a passejar per aquí, o excursionistes amb motxilles que vénen a fer recorreguts o senderisme.

Deu tenir importància el fet d’estar en un lloc com l’Alt Empordà, oi?

Si, home, és clar. En clima, en qualitat de vida, en moltes altres coses. Aquest és un territori que es pot trobar mar i muntanya a molt pocs quilòmetres de distància, i no fa falta anar massa lluny per trobar paisatges ben diferents. Són petits privilegis que els que vivim aquí els valorem molt.

Hi ha qui encara té la segona residència per aquí?
No, jo diria que ja no n’hi ha tanta. Antigament sí, però el que passa amb les pobles d’estiueig és que amb els anys, s’hi acaba vivint tot l’any. Pensi que en només quatre anys, hem augmentat els habitants en 400 persones, i per un poble de 1.000 habitants és un creixement més que considerable.

I a què ho atribueix?

No ho veu? A la qualitat de vida. Aquest és un poble molt tranquil, molt ben situat. I com li deia, el fet de tenir una bona comunicació, amb una ciutat com Figueres a tocar, fa que tot plegat vagi cobrant importància.

Què tal amb els altres alcaldes de la zona?
Bé, les relacions són cordials, però no treballem conjuntament a no ser que hi hagi algun projecte que vingui coordinat a través del Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Tenim la mancomunitat d’aigua que compartim Garriguella, Vilajuïga i Pla de Palau, i periòdicament ens reunim, però com li deia, projectes comuns, ben pocs.

Quins projectes tenen per aquesta legislatura?

Primer s’han de tapar els forats més prioritaris i llavors, ocupar-se dels que poden esperar una mica, però ha de tenir en compte que grans obres i només en dos anys, aquí no en podem fer gaires, per les limitacions que tenim com a municipi petit. Miri, quan vaig entrar d’alcalde, just al primer cap de setmana, va haver 3 urbanitzacions que es van quedar sense llum. Ja va ser mala sort, així que el primer tema que vam haver de treballar va ser encarregar el treball a uns lampistes per tal que això no tornés a succeir.

I quan tinguem els forats tapats?
Ens agradaria canviar l’entrada principal del poble, fer el carrer gran més per a vianants i no tant per a cotxes. Ara serà difícil perquè els projectes del POUS ja estan aprovats i adjudicats, i no hi haurà possibilitat de fer grans maniobres però la idea és intentar-ho, fer un canvi als carrers i places de Garriguella.

I què més pensa fer?
De cara a més endavant, hi ha una sèrie de plans interns que volem fer per a dos col·lectius ben importants: la joventut i la gent gran. Aquí a Garriguella, tenim més població gran que no pas jove, però això no vol dir que no haguem de treballar per a tots, buscant les millors oportunitats per promocionar-se.

I a banda de tot això, què li demana la gent?
La gent el que vol és que li tapin els forats que es troben pel carrer. La resta de coses ja vindran, però l’important és que els serveis bàsics funcionin. I és clar, l’alcalde d’un poble petit com aquest és el responsable que tot surti bé.

Què representa per a vostè se alcalde?
M’ho he agafat en el sentit de fer un servei per al ciutadà. L’objectiu que jo estigui aquí en dedicació exclusiva és que la gent pugui venir a parlar amb mi per abordar qualsevol tema o per si tenen algun problema, i no haver-se d’esperar 15 dies per quan l’alcalde tingui un dia lliure.

No tot ho podrà arreglar.

No, és clar que no. Però hi has de ser. Has de ser capaç de donar confiança, i de fer el possible per mirar d’arreglar tot allò que estigui de la teva mà.

Què li agradaria per a un futur?

M’agradaria que la gent confiés en mi per poder tornar-me a presentar en les properes eleccions. La veritat és que una sola legislatura és curta i més si hi arribes a la meitat. M’he vist immers en un projecte com aquest en el que encara estic aprenent l’ofici, però estic convençut que estaré més ben preparat de cara a la propera legislatura.

No és la seva primera experiència política: Carlos Suárez i Zurita ja havia ocupat una tinença d’alcaldia durant la passada legislatura, però no ha estat fins aquesta en què ha ocupat el càrrec de primera autoritat municipal. I no des del principi, sinó des de fa pocs mesos, després que el cap de llista del seu grup i ja exalcalde, José Antonio López de Pablo, renunciés a ser-ho. Però tampoc Suárez s’hi ha dedicat massa: ha estat anys treballant com encarregat en una empresa de serveis i a d’altres tasques que res tenen a veure en política.

Garriguella

Segons la pàgina web municipal, Garriguella té una extensió de gairebé 21 km2, que ocupen una part de la serra de l’Albera i una part de la de Rodes. Els pobles veïns són Vilajuïga, Pedret i Marçà, Peralada, Mollet, Rabós, Vilamaniscle i Llançà. Aparentment, el poble compta amb una part baixa i una part alta. La primera, més antiga, encara guarda les restes d’unes torres antiquíssimes, d’un molí de vent i de l’antiga capella dedicada a Sant Sebastià. Els seus carrers estan conformats per construccions dels segles XVI i XVII, amb cellers baixos (de fet, l’agricultura de la vinya ha estat la tradicional). La part nova és el nucli més poblat. També sorgit en una sagrera a l’entorn de l’església romànica de Santa Eulàlia, tot i que molt renovat a partir dels segles XVIII i XIX. L’economia del poble ha estat tradicionalment agrària, amb camps de secà, oliveres i, especialment, vinya. La D.O. Empordà és la que defineix els sabors i olors d’aquesta producció tan ben elaborada en els cellers existents.

Recomanats per alcaldes.eu:

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.