"Malgrat la crisi, l’Administració ha de mantenir les seves inversions"

Ja fa temps que l’Administració Pública s’esforça en allunyar-se de la anquilosada imatge d’abans, de les mugrientas finestretes i del "torni vostè demà" per encarar unes relacions més cordials amb el ciutadà-que al cap ia la fi, és qui la manté – a través de la potenciació de les noves tecnologías.Pilar conesa les coneix a fons i molt aviat alguns dels seus usos seran una realitat.

Pilar conesa és enginyera informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya i PDD per l’IESE. Sempre vinculada amb el món universitari, la seva trajectòria professional ha estat llarga al voltant del sector TIC, iniciant la seva trajectòria des de la part tècnica de analista. La seva primera posició en gestió fou de directora d’informàtica del Grup Taurus, va ser la directora d’informàtica dels Jocs Paralímpics del comitè organitzador dels Jocs Olímpicos’92 i membre del comitè del centre del procés de dades. Ha compaginat el seu treball tant en el camp privat com en el públic, i des de fa cinc anys, treballa a l’Ajuntament de Barcelona com a Gerent adjunta d’e-Administració i Sistemes d’Informació.

Fa pocs anys era impensable que hi hagués ciutats amb àrees estrictament tecnològiques.
Doncs miri el que ha passat amb el 22@, una de les operacions en les quals poca gent creia en ella i que va passar de ser un terreny que havia de ser residencial a un altre que ha estat empresarial. I avui és una realitat, en la qual s’ha implantat un concepte molt important: desenvolupar infraestructures de comunicacions neutres per poder utilitzar per diferents teleoperadors.

I això, en molt pocs anys.
Sí, l’evolució ha estat molt forta. Avui Internet arriba a 1.500 milions de persones i encara que té més anys, l’essencial ha tingut lloc en aquests darrers set. La implantació de la televisió i el telèfon va ser més llarga, però per exemple, amb el fenomen Facebook s’ha trigat només un any en arribar a 200 milions de persones. Els temps, doncs, s’han reduït, i les capacitats de procés, emmagatzematge d’informació i comunicació s’han multiplicat per 10. I espereu, perquè això només ha fet que començar.

Digui’ns alguna cosa…
Ara estem en un projecte que serà molt rellevant per a la ciutat: un projecte per estendre la xarxa fibra-òptica municipal que arribarà als carrers a través d’una xarxa wifi. Serà una xarxa sense fils que ens permetrà connectar tots aquells serveis que operen al carrer, i que necessiten connexió de dades. Si ens fixem, hi ha molts d’aquests: semàfors, càmeres de trànsit, pilones d’accés als carrers, parquímetres, escales mecàniques.

I què podrem aconseguir, amb això?
Doncs que des de gairebé totes les vies importants de la ciutat es podran connectar qualsevol d’aquests serveis. O per exemple, la Guàrdia Urbana que utilitza PDA’s per poder passar una incidència, podrà accedir a una base de dades per si detecta alguna persona sospitosa. Ara tot això es fa a través de la connexió d’un operador de telecomunicacions, però amb el temps, es podrà realitzar a través d’aquesta xarxa, permetent un ample de banda que, ara per ara, no es pot garantir la seva seguretat. Això permetrà tenir uns serveis més àgils i més eficients per a la ciutat.

I quant de temps es necessitarà per al desplegament?
Vam fer un pilot l’any passat i el desplegament està previst entre aquest any i el proper. A finals del 2010, arribarem al 25% de les carrers i al 80% de serveis municipals. I no serà l’única avantatge. Els equipaments d’antena es reduiran considerablement, en quan a pes i mida.

A finals de 2010, doncs, Barcelona serà una de les metròpolis més tecnificades?
Sí, i també capdavantera internacionalment. A nivell europeu, serem la ciutat amb una xarxa wifi més estesa, i m’atreviria a dir de les tres primeres a nivell mundial, després de Seül i alguna capital nord-americana.

Hauran visitat aquests llocs i hauran après molt.
Sí, per exemple Seül és una ciutat amb la que mantenim molts contactes. És pràcticament una ciutat nova, així que és molt més fàcil desplegar infraestructures, així com amb el tema dels operadors és molt més flexible que aquí.

L’evolució tecnològica també comportarà una revisió dels paisatges urbans. Potser, ara a causa de la TDT desapareixeran les antenes, per exemple.
Sí, per descomptat. Ja hi ha normatives en quant al que serà instal lació d’antenes i el punt de vista d’impacte en la imatge i de minimització. Ara, estem treballant conjuntament amb els operadors per veure les dificultats que hi haurà en el desplegament antenes a Barcelona, i com es combina per facilitar la xarxa mòbil.

Amb tanta tecnologia, serà tot un repte per als hackers.
La tecnologia ha evolucionat i també permet desplegar unes xarxes amb un nivell altíssim de seguretat i fiabilitat. Hem fet proves pilot en dues zones de la ciutat, a 22@ ia la zona de l’avinguda Maria Cristina, i els resultats són satisfactoris. Però és lògic aquest zel. Estem desplegant un ús intensiu de les tecnologies en l’estructura de l’Ajuntament i les mesures seran molt exigents.

I això es veurà en altres aspectes.
Per descomptat. L’Ajuntament està impulsant un pla transformació del model de gestió, que es diu Torrent 2.0, i que apostarà per la tecnologia, la comunicació i la col laboració tant dins de l’Ajuntament com de cara al ciutadà. La tecnologia serà un element clau, doncs, per poder fer un salt qualitatiu, i prestar un millor servei al ciutadà. Des del punt de vista de proximitat, transparència, agilitat i qualitat.

Doncs no oblidin reduir termes d’espera i paperassa.
Sí, ho tenim en compte. Anem cap a una "finestra" més petita, perquè l’acció interna sigui més eficient i eficaç, i perquè el ciutadà pugui obtenir resposta del que ens demana en el menor temps possible.

Les noves tecnologies també agilitzaran el treball mecànic.
Sí, l’Ajuntament està incrementant els serveis municipals, i en reduir passos, es tracta que els treballadors puguin realitzar tasques de més valor afegit, perquè es responsabilitzin d’altres serveis. La tecnologia, doncs, ajudarà a reduir el paper, i els expedients seran electrònics. També volem que el ciutadà pugui interactuar amb l’administració, de manera que puguem desenvolupar el concepte de ubiqüitat: el ciutadà podrà contactar amb ella des de qualsevol lloc i en qualsevol moment: les 24 hores, sigui per Internet, telèfon, o de manera presencial.

Els mòbils han desenvolupat un paper essencial en això.
Sí, avui ja tenim serveis per a mòbils. Vam posar el servei del Bicing per I-Phone on, es podia trobar el lloc més proper per aparcar. I això és només un exemple. Es pot demanar un certificat de padró via SMS, o amb un missatge per saber on has d’anar a votar.

I no es pararà aquí, això…
No, clar que no. Hi ha un altre projecte, al qual anomenarem wifi ciutadà, que permetrà que a la ciutat hi hagi 500 punts perquè el ciutadà es pugui connectar a través del portàtil.

I amb el tema de la crisi, cóm ho porten?
Hi ha dos vessants a tenir en compte. Una, que malgrat els retalls, l’Ajuntament, té un programa d’inversió molt important en aquest mandat i ha fet una aposta per continuar mantenint, perquè això significa projectes, generació de negoci i treball per a les empreses.

I l’altra?
Un altre dels compromisos és mantenir el temps de pagament amb les empreses. Amb la despesa corrent sí que hi ha estrènyer el cinturó, i és lògic que hi hagi hagut canvis de prioritats. Però el que no s’ha deixat ha estat la inversió en tecnologia, perquè és de futur, i és la manera d’aportar valor per donar un millor servei al ciutadà.