Joan Perelada

Alcalde de la Vall de Boí

“Tot i que és una utopia, sempre he dit que els alcaldes haurien de ser tots independents”


“L’alcalde no pot ser manat per un partit polític, jo no ho he estat mai ni ho estaré mai mentre duri d’alcalde, perquè crec que la funció és de l’ajuntament cap a la gent del poble, no cap als partits”

0
186

Amb una població de 1.095 habitants repartits en 219.53 km2, la Vall de Boí és un conjunt de valls i serralades que han estat agrupades per uns fets comuns, a la comarca de l’Alta Ribagorça. El municipi està format per 8 entitats de població i el Pla de l’Ermita, i l’any 2000, el conjunt d’esglésies romàniques va ser declarat patrimoni mundial. El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Balneari de Caldes de Boí, l’Estació d’Esquí de Boí-Taüll Resort, el conjunt romànic, l’entorn natural, la gran varietat de vegetació, a més a més de les tradicions, la gastronomia i l’artesania, fan de la Vall de Boí un paratge molt atractiu per venir a visitar.
“Aquesta rivalitat entre pobles ben entesa està molt bé, però mal entesa ens porta a una situació on cadascú sembla que ha de treballar de forma individual i així no anem enlloc”
 
“Si s’apliqués la llei estatal, entraríem en una situació molt complexa. D’entrada, amb la supressió de municipis de menys de 5.000 habitants, al Pirineu no hi quedaria cap, això és un desconeixement absolut de la nostra realitat de muntanya”
 
“Em sap greu quan d’alguna manera es menysprea la labor i els esforços de molts anys de molta gent i es tira a la brossa, dient ‘tots els alcaldes són iguals’, doncs no, la majoria dels ajuntaments han fet una labor neta, clara i sense entrar en cap tipus de corruptela d’aquestes que van sortint”
 
“Els polítics venen cada 4 anys, quan hi han eleccions és quan se’n recorden més de la gent i quan es passegen més pel territori”
 
“És evident que aquest país independent pot funcionar bé, però tinc dubtes de si el país està suficientment preparat per aguantar tot aquest període de patiment fins la declaració de independència, perquè en aquest recorregut cal paciència, constància, saber patir i saber aguantar tot el que vindrà”
Des del 1995 que és alcalde de l’Ajuntament, vint anys al capdavant de l’alcaldia. Quina és la seva valoració fins a dia d’avui? Quin progrés hi ha hagut i quins són els  punts positius.
S’han fet coses bé i no tan bé. Hi ha hagut un gran canvi de com estaven els pobles abans, on en aquells moments no hi havia res, i ara tenim una tipologia d’enllumenat a cada poble, hem millorat els carrers, els pobles, la carretera, les esglésies… A més a més la Vall té una dificultat afegida, que són els vuits pobles agregats més el Pla de l’Ermita, perquè si fas una actuació a un poble l’has de fer a l’altre. La nostra idea era que cada poble individualment tingués un motor que faci funcionar la Vall de forma conjunta.
I com ho vàreu feu?
Dons miri, Taüll té un potencial espectacular des del punt de vista cultural perquè té Sant Climent, el Pantocràtor, i és un punt d’atracció molt important. En el cas de Boí, va al voltant del Parc Nacional d’Aigüestortes, Erill en aquell moment no tenia un potencial fort, i Barruera tampoc, perquè no contàvem amb aquest passeig que tenim ara. Però nosaltres vam ser el primer ajuntament que va firmar a Catalunya un Pla d’Excel·lència turística, és a dir, municipis turístics que necessitaven una inversió en infraestructura per modernitzar el municipi. I aquest pla va servir per tirar endavant el poble i redirigir el Centre d’Interpretació Romànic. 
 
Amb què més heu evolucionat?
Doncs miri, va haver uns pocs anys que no hi va haver escola a la Vall perquè no hi havia canalla, a partir de l’any 90 va aparèixer l’estació d’esquí, i fins a dia d’avui. Ara tenim a Barruera, la capital de la Vall, escola amb 53 nens i una guarderia amb 18. Per tant, hem passat d’una població de 500 habitants a una població de 1.000 i pocs a dia d’avui. I després com a temes pendents està el poble més bonic i millor conservat, el de Durro, on volem que la Casa Soler, dels anys 60, 70 i 80, sigui un motoret pel poble. 
 
Apart de voler enfocar la Vall, quines inquietuds ha tingut per exercir la política municipal?
Jo he estat president del Consell Comarcal i d’una Associació anomenada Ribagorça Romànica, però la meva única idea era tirar endavant el projecte de la Vall de Boí, perquè sóc un enamorat de la Vall, és preciosa i enganxa a tothom tot l’any. Per això la nostra voluntat és la de modernitzar-la, fer que creixi una mica, ordenar els pobles, arreglar els carrers i enllumenats amb l’objectiu que els 1.300 habitants del municipi visquin bé i còmodament, sense problemes i amb feina. 
 
Quines són les seves línies de treball?
El Parc Nacional d’Aigüestortes, el conjunt Romànic, el Balneari de Caldes de Boí, l’estació d’esquí… I ara estem en un procés d’organització de tot el sector turístic. Per exemple, vam aconseguir que el Romànic es declarés Patrimoni Mundial, fet que va ajudar a que a partir de l’any 2000 es pogués millorar l’estat de les esglésies, que patien un cert abandonament, apareixessin programes d’inversió, com amb l’església Coll, i la declaració ens permetrà tenir el Romànic consolidat pels pròxims 200 anys. Però hem fet un pas més endavant, i és l’evolució de com ensenyem el Romànic a la gent. Vam començar a treballar perquè la gent que vingui a la Vall pugui gaudir d’aquesta visita a partir del Centre d’Interpretació amb la restauració de totes les esglésies, i amb el Màping, una projecció de pintures sobre l’absis de Sant Climent a l’església recent pintada. 
 
I aquesta última actuació que heu tingut amb el Màping, funciona?
Està tenint un èxit espectacular i està molt ben encarat. Ho hem fet amb la Fundació la Caixa, qui ha aportat els diners per poder tirar això endavant. Està funcionant i funcionarà molt bé els pròxims anys, però no deixarem de treballar per arribar a com més gent millor. D’altra banda, el sector turístic també aprofita que siguem Patrimoni Mundial. I ara estem satisfets perquè els empresaris han fet un pas endavant important, on a partir de l’any que ve es podrà comprar a través d’Internet, d’Agències de Viatges… una o dues setmanes, o un cap de setmana a la Vall de Boí, incloent el Romànic, el Parc Nacional, esports de muntanya, etc, i una web dinàmica i moderna on posa al dia aquest sector, molt ben enfocat també. Després hem fet una altra aposta.

Quina?
Els esports d’alta muntanya, com maratons, els 100km al voltant del Parc Nacional, l’any que ve farem també la de 40km, una de 20km, una per la canalla, una caminada popular… per demostrar que el municipi és ideal per aquestes pràctiques i per donar a conèixer la zona i les muntanyes impressionants que tenim. I perquè la gent pugui venir aquí a entrenar, hi posarem en marxa cinc circuits de trail i cinc de BTT, que ho promocionarem ara. És important saber que estem organitzant aquests tipus de carreres, però també ho és que la gent sàpiga que pot venir a la Vall de Boí i estar al Balneari, a qualsevol hotel, turisme rural o casa de pagès, anar a l’estació de Boí Taüll, i gaudir de la vila. Tot i que, amb el gran recurs que és el Parc Nacional, ens hem d’esforçar per treure-li més rendiment, perquè és únic. 

Únic i no del prou conegut
Exacte, hem d’explicar més aquest recurs. D’altra banda, després de la baixada dels balnearis, ara torna a estar reorientat i funciona cada vegada millor. I l’estació d’esquí, és un recurs necessari que cal millorar i fer una bona oferta. Tenir 500.000 hectàrees d’estació amb una neu de qualitat, ha estat fonamental perquè sense elles, la Vall no hauria tingut ni de lluny l’evolució que ha tingut, ni tant de moviment de gent. 
Amb aquestes vies per fomentar el turisme, donat que el municipi està format per vuit unitats de població, com col·laboreu entre els pobles? Mancomuneu serveis?
Sí, és evident que cada poble té les seves infraestructures però funcionem conjuntament. Des del punt de vista turístic, hi ha el Patronat de Turisme de la Vall de Boí, on hi són pràcticament el 100% dels empresaris de la Vall. Apart, jo sempre he estat partidari que hi ha d’haver una certa rivalitat saludable entre els pobles, no hi ha dos pobles veïns que no la tinguin, com a qualsevol lloc del món, tot i que el fet de tenir tota la canalla de la Vall estudiant junts, sempre ajuda a canviar una mica aquesta rivalitat. La idea és clara, hem de tirar tots plegats endavant la Vall, és igual que siguis d’un poble o d’un altre. No funcionarà un poble si no funciona l’altre, així funcionarà tota la Vall. 
Heu d’anar a la una.
Efectivament, i és una qüestió inclús molt més de Pirineu. La nostra competència serien els Alps, si som capaços d’entendre que hem de treballar junts, per què no ho fem amb la Vall d’Aran, el Pallars, l’Alt Empordà o l’Alt Urgell? Un objectiu que sempre he tingut clar és el de treballar junts molt més el Pirineu, treballar a nivell comarcal i de comarques del Pirineu ens ajudaria molt perquè tot i que tenim característiques diferents, tenim la mateixa problemàtica. Per tant, aquesta rivalitat ben entesa està molt bé, però mal entesa ens porta a una situació on cadascú sembla que ha de treballar de forma individual i així no anem enlloc.
 
I amb aquest treball conjunt, de quina manera us afectaria la Llei per la Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local?
Si s’apliqués la llei estatal, entraríem en una situació molt complexa. D’entrada, amb la supressió de municipis de menys de 5.000 habitants, al Pirineu no hi quedaria cap, això és un desconeixement absolut de la nostra realitat de muntanya. Quan parlem de la Llei catalana baixen dels 5.000 als 1.000, que seria més lògic, però els ajuntaments estan funcionant bé en general. El problema del país no són els ajuntaments, pot haver algun ajuntament que no hagi fet bé la feina o que estigui en una mala situació econòmica, però quan parlem del dèficit general del país, els més humils, els que més bé estem i els que més bé ho hem fet som els ajuntaments, ara bé, és fàcil criticar a l’ajuntament o als alcaldes… facilíssim. I la labor que han fet la majoria d’ajuntaments i d’alcaldes durant molts anys ha estat absolutament brutal.
 
De quina labor parla en concret?
Només cal veure com estaven molts municipis de muntanya fa uns 20 anys, a com estan a dia d’avui. I per a això, els equips de gent i l’alcalde han fet una labor important per tal de tirar endavant el país. Em sap greu quan d’alguna manera es menysprea la labor i els esforços de molts anys de molta gent i es tira a la brossa, dient ‘tots els alcaldes són iguals’, doncs no, la majoria dels ajuntaments han fet una labor neta, clara i sense entrar en cap tipus de corruptela d’aquestes que van sortint.
 
Tornant a l’àmbit municipal, quin és l’estat de l’economia?
Nosaltres paguem religiosament cada mes el gasto corrent de l’Ajuntament. Cada 30 de ho paguem tot, no tenim ni una factura pendent ni cap pòlissa oberta en aquest moment, estem treballant amb diners que té l’ajuntament. Amb el primer Pla de proveïdors, l’Ajuntament té uns 300.000 euros que anirà pagant en els pròxims anys. És a dir, una economia sanejada, sense cap problema durant aquests anys ni a dia d’avui.
 
I com ajudeu a aquells que no poden seguir amb l’actual crisi?
Mira, no hi ha parats a la Vall de Boí, o hi ha de puntuals, però no hi ha un atur ni tan sols preocupant. Tampoc hi ha famílies amb necessitats ni amb dificultats que no puguin afrontar, ni gent que s’hagi hagut de marxar per no pagar hipoteca, però és evident que l’ajuntament estaria absolutament capacitat econòmicament per si hi hagués una família que tingués qualsevol tipus de dificultat, immediatament poder actuar. A més a més, fem un seguiment sempre a través de Serveis socials que té el Consell Comarcal.
 
El partit governant a la Vall de Boí és IPVB-PM, com es treballa des de l’ajuntament per la independència?
Tot i que és una utopia, sempre he dit, que els alcaldes haurien de ser tots independents. Tenim la funció de treballar per la gent del país, i la política de partits ha fet més mal que bé. Aquí hi ha hagut moments que semblava que si no eres d’uns no eres català, o deien: ‘aquests són dels altres, cuidado’. No hi ha ningú a la Vall de Boí que pugui dir que hagi tingut un tracte més o menys bo per ser d’un partit o altre, seria el colmo de l’absurd. La funció de l’alcalde és treballar per la gent i el municipi, i treballar també per aquells que no els hi agrades. Es tracta de posar les idees clares damunt la taula i establir relacions amb tots els elements d’atracció turística que hem parlat abans, aquesta és la funció de l’alcalde, més que una funció política. De fet, la majoria dels partits se’n recorden dels ajuntaments quan venen les eleccions, diferenciant el que són partits del que són govern.
 
A què es refereix?
Els polítics venen cada 4 anys, quan hi han eleccions és quan se’n recorden més de la gent i quan es passegen més pel territori. L’alcalde ha de treballar des d’una certa independència, no pot ser un alcalde manat per un partit polític, jo no ho he estat mai ni ho estaré mai mentre duri d’alcalde, perquè crec que la funció és de l’ajuntament cap a la gent del poble, no cap als partits.
Com es defineix vostè?
Mira, a mi m’agradaria que d’aquí uns 20 anys, la gent em recordés com un bon alcalde, que passat el temps comentessin que ho vaig fer bé, amb això em conformo, perquè voldria dir com a mínim que l’esforç que s’ha fet ha estat molt gran. Un esforç de molts quilòmetres, de moltes reunions, de moltes sortides, de parlar i fer convenis amb empreses privades com amb Endesa, Repsol o la Caixa, de molts viatges a Madrid, a Barcelona, a Lleida… Aquí no ens han regalat el Pla d’excel·lència, ni el Patrimoni mundial, ni els carres de muntanya… ni res, darrera d’això hi ha una labor molt gran de l’ajuntament, de gent que s’ha preocupat d’anar a buscar i portar-ho cap aquí al país. 
 
En cas de presentar-se a les eleccions i guanyar, quines serien les seves prioritats?
Cal continuar reforçant la relació entre el sector privat i l’ajuntament, i entre els mateixos sectors privats, que es mirin a la cara perquè són els que manen el país. El sector privat és qui ha de desenvolupar el país, no l’ajuntament. Altre prioritat són els ramaders, a qui hem d’ajudar a que continuïn fent aquesta labor tant necessària, i després cal treballar el tema agroalimentari, que hem patit durant molts anys i s’està fent bastant producte de molta qualitat, obtenint un resultat important. Finalment, apart del Romànic i el Màping, hem de continuar treballant amb la formació de tots els sectors i el treball conjunt del sector turístic. L’objectiu no és que la gent tiri endavant, sinó que la gent de la Vall de Boí visqui bé o molt bé amb la feina que fan. 
 
I què li diria al President Mas després de la consulta?
Tirar endavant pel camí de la independència és costós. És evident que aquest país independent pot funcionar bé, però tinc dubtes de si el país està suficientment preparat per aguantar tot aquest període de patiment fins la declaració de independència, perquè en aquest recorregut cal paciència, constància, saber patir i saber aguantar tot el que vindrà. Cal marxar d’un lloc on pràcticament no ens volen, que no ens respecten o no ens tracten bé? Sí, per tant, caldria separar-nos d’aquesta gent. Però em preocupa tot el que està passant, aquesta divisió de partits i que es vulguin fer coses poc pensades. Crec que Catalunya independent podria ser un gran país a nivell d’Europa i del món però no ens facilitaran la vida, per arribar en aquest punt passaran bastants anys.
 
Nascut el 24 de febrer de 1959 a la Vall de Boí, Joan Perelada va entrar al govern l’any 95 amb un grup de gent jove independentista, amb la voluntat d’encarar la Vall arrel dels complexes moments dels anys 90, 91 i 92, que amb el creixement urbanístic que hi va haver, entenien que l’ajuntament necessitava un canvi normatiu i d’orientació. Pretenien mantenir una Vall el màxim conservada possible, ordenar i arreglar els pobles i la situació. Tot i que van entrar amb la idea d’estar màxim dues legislatures, porta ja vint anys com alcalde de la Vall de Boí, des de 1995, amb el partit municipal IVB-PM. 
 
QÜESTIONARI IMPERTINENT
  • Un llibre de capçalera: Estic llegint el llibre del Sala Martín, un gran economista on explica des de diferents punts de vista com seria una Catalunya independent, i per tant, viable. 
  • Una pel·lícula especial: M’ha encantat sempre “El Nombre de la Rosa”, l’he vist moltes vegades.
  • Una cançó: Qualsevol cançó d’en Serrat i de Llach. 
  • Un plat de cuina: L’escudella”, que a la Vall de Boí seria “la Vianda”.
  • Una beguda: L’aigua amb gas, el Vichy.
  • Un país: La Vall de Boí.
  • Un viatge: Egipte sens cap dubte.
  • Un esport: No sóc especialment esportista però en tot cas sóc un fanàtic del futbol.
  • El què més valora d’una persona: La mirada, és la que marca la sinceritat o no d’una persona. M’encanten les mirades netes.

Vall de Boí



Amb una població de gairebé 1.000 habitants repartits en 219.53 km2, la Vall de Boí és un conjunt de valls i serralades que han estat agrupades per uns fets comuns, a la comarca de l’Alta Ribagorça. El municipi està format per 8 entitats de població i el Pla de l’Ermita, i l’any 2000, el conjunt d’esglésies romàniques va ser declarat patrimoni mundial. El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Balneari de Caldes de Boí, l'Estació d'Esquí de Boí-Taüll Resort, el conjunt romànic, l’entorn natural, la gran varietat de vegetació, a més a més de les tradicions, la gastronomia i l’artesania, fan de la Vall de Boí un paratge molt atractiu per venir a visitar.



FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.