“Tothom es mira Vila-seca com una ciutat on es fan bé les coses”

Qui és en Pere Segura i què feia abans d’arribar a l’alcaldia?

Soc una persona bastant senzilla, que es guia per certs valors. M’agrada descriure les persones segons si són bones o dolentes i m’inspira la bonhomia: fer bé les coses sense perjudicar ningú. Tinc una visió afable i amable de la política i és el que voldria que la gent veiés en mi.

Com a vila-secà també soc pare de família, m’estimo la ciutat i vull millorar i transformar els espais on he nascut, crescut i arrelat. Abans d’estar en política treballava en una empresa privada, on era cap en un grup dedicat a les infraestructures. He estudiat Enginyeria de Camins, Canals i Ports.

Com va ser que es va presentar a les eleccions municipals?

Hi va haver una mica d’il·lògica en el que em va motivar: els sentiments. Jo vull ser alcalde de Vila-seca, però no voldria ser-ho de Cambrils, per exemple. No per res en contra d’ells, sino perquè a mi m’agradava la idea d’ajudar (i liderar) a la millora de la ciutat. Hi tinc una vinculació sentimental i emocional, perquè hi he establert el meu projecte vital. A més, va ser un repte important, perquè venia de la gestió privada i l’àmbit polític representa un canvi molt important.

La política és molt polifacètica i jo tenia una mena de cuquet al que li feia il·lusió assumir un nou repte. Si la salut em respecta, quan tingui seixanta i tants anys vull poder explicar les batalletes, però també dir que en cada moment de la vida vaig poder fer el que més m’omplia. No hi ha gaire de racional en això… Al sector privat, les meves condicions i hàbits eren molt millors que les que tinc avui en dia al sector públic. I, a més, la política s’ha desprestigiat tant que podria veure’m penalitzat si torno al sector privat.

La política és molt polifacètica i jo tenia una mena de cuquet al que li feia il·lusió assumir un nou repte

L’Administració pública funciona de manera diferent al sector privat.

…I té unes limitacions i incompatibilitats. I de vegades la dinàmica política és molt barroera: mal portada pot convertir el debat en el que en castellà denominen com a “un lodazal”. Però igualment em feia il·lusió afrontar aquest repte i aquests riscos. Si més no, m’alineo amb el que tinc ganes de fer.

A nivell personal què li han aportat aquests anys a l’alcaldia?

Des del punt individual, m’ha aportat moltíssim. L’Administració pública és tot un món, i m’ha apassionat la manera en què es gestiona la complexitat. Sempre dic que és molt més difícil gestionar l’àmbit públic que no en l’àmbit privat. En aquest darrer hi ha sempre uns objectius, un focus i certa simplicitat i agilitat a l’hora de prendre les decisions.

En l’àmbit polític, en canvi, tot això és més complicat. Cal gestionar diferents entorns per poder assolir uns objectius que són molt més difusos: l’entorn polític, el social, l’ administratiu, el polític… Imagini’s que volem fer una biblioteca: no la podem fer de qualsevol manera. I moltes vegades, la gent no vol les coses, ni tan sols les somia.

Expliqui’ns aquestes fotografies que ens ha triat.

Aquesta primera és d’una carrera d’atletisme. Córrer m’ha acompanyat tota la vida, des que tenia set anys. I encara ara ho faig. A la foto estic amb el Club d’Atletisme Vila-seca, un dels clubs més antics, amb el que tenim un deute històric.

També he triat la foto d’un viatge en l’Interrail de quan estava estudiant la carrera, amb els meus amics més íntims. Va ser una gran experiència, en què ens vam haver de bsucar la vida, però anàvem en la millor de les companyies.

I la tercera és del dia que van nomenar-me alcalde i em van lliurar la vara de comanament de l’alcaldia. Va ser molt bonic. A més, el meu besavi va ser alcalde durant la Guerra Civil i va ser represaliat. Va ser una mena de retrobament.

D’això han passat gairebé quatre anys. Aquesta ha estat una legislatura molt complicada.

M’ha tocat. Hem viscut inflació, guerra, crisi econòmica, una pandèmia… La gestió de les emergències va a una velocitat que espanta.

Com és el moment actual de Vila-seca?

Ara mateix tenim molt de futur. El nostre és un municipi amb una personalitat molt marcada, gràcies a lideratges polítics previs que no s’han conformat amb el que érem, sinó que han reivindicat un model i una transformació incomparable al Camp de Tarragona. Tothom es mira Vila-seca com una ciutat on es fan bé les coses, amb criteri, amb sentit comú, i això ha prestigiat el municipi.

Veníem de ser una ciutat sense cohesió, amb molts nuclis separats i infraestructures que ens travessaven i en aquests vint-i-cinc o trenta anys hem fet el canvi amb un urbanisme amable i moltes zones verdes. Totes aquestes ferides i cicatrius pràcticament són imperceptibles avui en dia. Hem cohesionat els diferents nuclis, com la Plana i la Pineda, amb un Raval de la Mar i amb equipaments de primer nivell. I també tenim voluntat de ser quelcom rellevant en l’àmbit de la cultura i de l’esport. Som una ciutat que té universitat, tot i no ser capital comarcal. Tenim un conservatori propi, l’únic municipal de la província, i és el més prestigiós. I tenim un Auditori, i un Celler, i un castell. Volem projectar-nos al futur amb ganes de ser una ciutat rellevant i pensada molt pel benestar i el gaudi dels seus veïns i veïnes.

Tothom es mira Vila-seca com una ciutat on es fan bé les coses, amb criteri, amb sentit comú

Com caracteritza vostè els seus veïns i veïnes? Quina mena de teixit social tenen?

No és fàcil de dir. Hi ha moltes Vila-seques dins de Vila-seca. Som una ciutat que ha evolucionat molt en població, en poc temps. Fa seixanta o setanta anys la localitat tenia 3.000 habitants i ara en som 23.000 i la majoria han vingut de fora. Ens hem enriquit molt, però, lògicament, hi ha diferents maneres d’entendre el poble.

Les persones que són originàries d’aquí s’estimen molt el nucli i preserven les tradicions i la identitat. Veuen la ciutat com un poble i els fa una mica de cosa dir que som una ciutat. Però ho som, perquè vaig pel carrer i em trobo moltes persones que no conec de res. A la Vila-seca en la que vaig néixer i em vaig criar, tothom es coneixia. Ara ja no és així.

Ara tenim diverses cultures i orígens i, per això, hi ha moltes Vila-seques. Però el denominador comú és que tothom ha creat el seu projecte de futur i família en una mateixa ciutat que els ha acollit i en la que participen. Aquí tothom ha de trobar-se còmode i rebre acollida.

Fa seixanta o setanta anys la localitat tenia 3.000 habitants i ara en som 23.000 i la majoria han vingut de fora

Quins llocs emblemàtics té la ciutat?

Heu de visitar el nucli de la Pineda per veure la platja, i gaudir dels seus spas i balnearis. N’hi ha un parell. També podeu veure l’àmbit de la Xarxa Natura i la Sèquia Major. Igualment tenim uns camps de golf de primer nivell que han estat integrats amb molta cura en el paisatge. Com també són interessants els espais culturals: l’auditori, el castell o el Celler. I, si ho voleu, podeu anar als parcs temàtics de Port Aventura i Costa Caribe.

Quines coses bones i dolentes té Vila-seca?

De dolentes em costa de dir-ne. Però estem millorant l’àmbit del transport públic. Ho estem fent per mitjà de la línia de tramvia i, sobretot, la d’Alta Velocitat, perquè volem connectar-nos amb l’Aeroport i amb les ciutats de Barcelona de manera àgil. Són projectes per als propers quatre, cinc o sis anys, que ens ajudaran a tenir la ciutat interconnectada.

Un altre repte que tenim és el del talent que genera la ciutat. Volem ser importadors de talent, no pas exportadors. Jo pertanyo a una de les poques generacions que ha pogut quedar-se a viure a Vila-seca. Molts fills de Vila-secans s’han format, estudiat carreres tècniques i marxat a viure a Barcelona o a l’estranger perquè no hi havia prou oportunitats al Camp de Tarragona. Per tant, un repte que hem d’assumir és el de poder generar oportunitats i llocs de treball variats i d’elevat valor afegit.

Un dels reptes que tenim és el del talent que genera la ciutat. Volem ser importadors de talent, no pas exportadors

I d’habitatge per als que es volen quedar, n’hi ha?

Aquest també és un altre repte, perquè és un peix que es mossega la cua. Quan una ciutat té èxit, moltes persones de fora hi volen anar a viure. I quan això passa, la demanda i els preus dels habitatges augmenten, si l’oferta no cobreix la demanda. Aquí tenim aquest problema també.

No obstant, no crec que l’Ajuntament hagi de ser promotor. La promoció l’han de fer agents privats. Nosaltres hem de garantir que hi hagi una oferta pública d’habitatge social, i ja tenim fet un plantejament en què reservem un 20% d’aquesta mena de vivendes. Però sempre preferiré una ciutat on de manera permanent calguin polítiques d’aquest tipus, perquè significarà que la gent vol venir a viure aquí.

Sempre preferiré una ciutat on de manera permanent calguin polítiques d’habitatge, perquè significarà que la gent vol venir a viure aquí

Quina és la situació econòmica actual de l’Ajuntament?

Doncs és molt solvent. Ens gestionem des de la prudència econòmica, des de fa uns 30 anys. Sempre hem tingut un període mig de pagament molt per sota del que marcava la llei i això segueix sent així. A més, tenim un deute zero i comptem amb importants romanents per fer front als projectes de futur que tots tenim al cap.

Quina és la estructura de l’Ajuntament, en quant a equip de govern i de professionals.

Tenim una estructura similar a la que hi havia en temps dels meus predecessors. Hem incorporat certes àrees que abans no gestionàvem directament, com la d’Acció Social, que abans estava en mans del Consell Comarcal. També hem volgut aproximar molt l’administració als veïns i veïnes, amb una Oficina d’Atenció Ciutadana que fa que els procediments siguin molt més àgils i l’atenció molt més minuciosa. Tot plegat estem en uns 250 empleats ara mateix.

En quant a l’equip de govern, som vuit regidors del meu partit i dos més del PSC. No governem en majoria, però gairebé tot s’ha anat aprovant de manera ampla al llarg del mandat.

Quina ha estat la prioritat del seu govern durant aquests anys?

Aquesta legislatura les prioritats han anat canviant en moments diversos. Com comentàvem abans, hem viscut dos anys de pandèmia i aleshores la prioritat era la de donar cobertura als veïns que no tenien ni EPIs per poder sortir al carrer. Ens hem anat adaptant a les circumstàncies del dia a dia.

En paral·lel, hem mirat de dur a terme un programa de govern que era complexi i ambiciós. I ens n’hem sortit. L’altre dia fèiem balanç i podem dir que pràcticament el 90% del programa s’ha acomplert o està en vies d’acomplir-se. I és un percentatge altíssim.

Podem dir que pràcticament el 90% del programa s’ha acomplert o està en vies d’acomplir-se. I és un percentatge altíssim

Quins serien els principals projectes d’aquests quatre anys?

Nosaltres no fem un programa de tres o quatre projectes. Parlem més aviat de programes de cinquanta punts. I tenen a veure amb temes com ara la mobilitat, l’esport, les infraestructures…

Per exemple, hem aconseguit un transport públic gratuït que vertebra La Plana, Vila-seca i la Pineda. Hem implantat una targeta ciutadana que fa que aquests transports siguin gratuïts i que tinguin descomptes i altres avantatges. També hem remodelat el pavelló de la Pineda, ampliant els vestuaris i refent els paviments. I fet obres a l’Avinguda Sant Jordi de Vila-seca o al carrer Joaquim Serra i d’altres de la Pineda.

Hem captat cinc milions dels Fons Next Generation i esperem captar-ne nou més del Ministeri i de Costes, amb els que regenerarem el Passeig. Hem dut a terme el projecte del Celler de Vila-seca i l’hem executat i implementat. Com igualment hem consolidat el projecte del Castell amb la fundació Vila Casas, amb un pla director redactat. I hi ha tot un conjunt més d’iniciatives com la remodelació de l’estadi municipal, l’Oficina d’Atenció Ciutadana que us deia, oficines socials, el departament d’acció social, totes les mesures de la Covid… Segurament m’estic deixant moltes coses.

I en quant a promoció econòmica del municipi, s’està fent alguna cosa?

Som una ciutat ubicada en un lloc estratègic, de manera que la Zona d’Activitats Logístiques ha de ser un revulsiu econòmic. I treballem de la mà del Port de Tarragona per aconseguir que ho sigui, i fer més implantació industrial i captar inversions.

A més de tot això, impulsem alguns temes en l’àmbit sanitari i en el del lleure, ajudant els projectes d’Aquopolis o el Hard Rock. També hi ha hagut algunes inversions industrials molt importants com les de Messer, amb 50 milions i d’altres que vindran aviat.

La Zona d’Activitats Logístiques ha de ser un revulsiu econòmic. I treballem de la mà del Port de Tarragona per aconseguir-ho

Vostès tenen una bona opinió del projecte Hard Rock Cafè.

Crec que és un projecte positiu. No obstant, té grans reptes a resoldre encara. Entre ells, eel de la planificació.

Digui’ns algun bon moment i un mal moment al llarg del seu mandat.

Un bon moment va ser el de la presentació del projecte Cal·lípolis, de l’acord de protocol amb el Port de Tarragona i Vila-seca per implantar el frontal marítim de la Pineda i el creixement del Port i totes les seves intervencions. Ha costat moltíssim, però és un gran acord, molt clar i que marca les línies de com s’han de fer les coses. El pitjor moment potser va ser l’explosió a la petroquímica IQOXE.

Quan es reuneix amb altres alcaldes i alcaldesses de la zona, quines són les reivindicacions en les que coincideixen?

Crec que compartim la visió general que ens cal generar estructures vertebradores de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona. Les nostres diagnosis coincideixen força en què vivim en una ciutat que no té nom, en el sentit que Tarragona, Vila-seca, La Canonja, Salou, Cambrils, Reus… fan una mena de triangle que representa una àrea metropolitana que no té nom i que no està prou ben articulada, tot i ser la segona àrea més important de Catalunya en habitants.

Des de Vila-seca fins a la Plaça Imperial Tarraco, a Tarragona, hi ha nou quilòmetres, la mateixa distància total de la Diagonal de Barcelona. Si recorres la Diagonal, és com si anessis de Tarragona a Vila-seca. O augmentem la massa crítica i deixem de veure’ns el melic cadascú o acabarem prenent decisions sense pensar en els altres i perdrem oportunitats.

Tarragona, Vila-seca, La Canonja, Salou, Cambrils, Reus… fan una àrea metropolitana que no té nom i que no està prou ben articulada

Creu que des dels governs se’ls té prou en compte?

Hi ha una qüestió de govern, que en efecte s’ho ha de fer mirar. Catalunya és excessivament centralista. Aquí es critica el centralisme de Madrid i no som capaços de posar-nos al mirall i veure que Barcelona exerceix un centralisme multiplicat per tres o per quatre en relació al que fa Madrid. No nego que l’Estat no sigui centralista, però de vegades, Catalunya sembla Barcelunya.

Catalunya és excessivament centralista. Aquí es critica el centralisme de Madrid i no som capaços de posar-nos al mirall

Fa poques setmanes s’han aprovat els pressupostos de la Generalitat, quina valoració en faria?

Positiva. Crec que les institucions han de tenir els instruments necessaris per fer les seves polítiques. Vivim en un món globalitzat amb reptes importants i, amb independència de les disputes, no ens podem permetre que la Generalitat no tingui uns pressupostos que li permetin afrontar els reptes de país.

El que demanaria és que no es faci dels pressupostos una eina partidista per part del Govern, i que siguin per a tots els catalans, que és el que diuen, però que volem que sigui realitat. No volem sectarismes en certes qüestions. Jo vull viure en un país en què governin, i que sigui governable. També demanaria al govern que sigui conseqüent i que entengui que els pressupostos han de revertir en tots, amb independència del color polític.

Com és el dia a dia de l’alcalde de Vila-seca?

Molt apassionant. Soc una persona curiosa de ment, amb ganes d’aprendre en tots els camps. I soc molt de posar la banya a tot arreu. Per a mi és apassionant parlar d’urbanisme, de captació d’empreses, de serveis socials, de festes i actuacions musicals, de la presentació d’un llibre i de molts àmbits. Un ajuntament és un món en si mateix i, per tant, els dies són molt dinàmics i passen volant… No m’avorreixo de cap manera.